Dalt de la Vila, el barri vell de Badalona

Avui us presento dos articles

Dalt de la Vila és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del districte I, juntament amb Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Manresà i Progrés. Limita amb els barris de Centre, Coll i Pujol, Casagemes, Bufalà i Morera.

Aquest barri és el nucli antic i nucli de formació de l’actual Badalona. Com a tal, acull el Museu de Badalona, nombroses restes d’època romana de l’antiga Baetulo i la primera parròquia del municipi, Santa Maria de Badalona, entre altres elements.

Això i la seva particular estructura vial li donen la seva especial personalitat, i també un aire de tranquil·litat, molt diferent de la resta de Badalona.

Ua passo la seva història:

  • El barri del Dalt de la Vila és el nucli antic de Badalona, situat a sobre del turó d’en Rosés, on se situà també la ciutat romana de Baetulo. La teoria tradicional és que aquest nucli es despoblà molt a partir del declivi romà i que s’agreujà a partir de les diferents invasions que sofrí el territori.
  • Els carrers actuals d’arrel medieval, cal situar-los a partir de l’atac d’Almansor. l’any 985, sobre terres barcelonines, que deixà les restes de Baetulo en un munt de ruïnes.
  • L’antiga ciutat pateix un procés lent de reconstrucció amb unes pautes completament noves, amb uns carrers i edificacions que deixen de seguir les antigues directrius de construcció i simplement s’adapten al terreny.
  • Sembla que abans de 1112, any de consagració de l’església romànica de Santa Maria i de la delimitació de la seva sagrera, la situació de les terres a sobre del turó en és desconeguda.
  • La hipòtesi tradicional ha sigut que el Dalt de la Vila es formá a redós de la plaça de l’església, on també trobem el poder de la vila representat per la torre Vella. Una segona teoria aposta per una major continuïtat del poblament, basant-se en la topografia i en la conservació d’alguns trets de la trama urbana romana, com és l’actual plaça de la Constitució, centre al voltant del qual giraria la vida badalonina medieval.
  • A partir d’època moderna la urbanitzacio s’estabilitza i s’estanca , encara que comença a créixer tímidament demogràficament, només aturat per les guerres que afecten Catalunya durant aquest període.
  • Un dels majors creixements serà a partir del segle XVIII, juntament amb la resta de Badalona; gran exemple n’és l’enderrocament de l’antiga església i la construcció d’un nou temple barroc molt més gran per encabir-hi la població. Inicialment Dalt de la Vila quedarà apartat dels grans canvis urbanístics de la ciutat i perdrà la seva centralitat davant del Baix a Mar, el primer eixample de Badalona, on també se situarà el nou consistori, deixant el petit edifici situat a la plaça de la Constitució.
  • Durant el segle XX, en general, el barri ha sofert pocs canvis urbanístics. Un dels destacats en fou l’obertura del carrer del Temple, connectant millor el barri amb el centre de la ciutat; la seva urbanització anà acompanyada de la pèrdua de l’espadanya de la torre Vella.
  • També cal destacar la urbanització de la zona de l’antic Clos de la Torre, on trobem la plaça de Joaquim Font i Cussó, situada sobre les restes romanes i prop del Museu de Badalona. Així doncs, la pràctica inexistència de reformes en l’estructura interna del barri ha permès conservar-ne la trama urbana d’origen medieval en el seu nucli més antic i donar un aire de tranquil·litat a la zona en comparació a la resta de la ciutat.

Quant a població, segons el padró municipal de l’any 2012, el barri de Dalt de la Vila té 4.117 habitants, dels quals el 47,1 % són homes (1.941) i el 52,9 % són dones (2.176). La població del barri representa l’1,9 % d’habitants de tota la ciutat.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Cal destacar edificis com l’església de Santa Maria, la casa Fèlix Gallent, la casa Jaume Botey o ca l’Amigó, el museu que és seu de l’arxiu històric de la ciutat, la torre Vella, cal Matalasser amb una finestra gótica.

així com un llarg nombre de carrers, cases i fonts, com la font de la plaça de Pau Casal, obra de Joan Amigó i la font situada en la plaça de la Constitució.

Un dels elements centrals del barri és l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del 1012, construïda probablement damunt d’una església primitiva, de probable origen paleocristià; al seu subsol, hi ha també restes de l’antic temple romà. El temple actual data de 1778, any en què fou inaugurada, i ha sofert diverses reformes i reconstruccions, la més destacada és posterior a la Guerra Civil, de la qual en sortí molt malmesa.

A prop també hi és la seva rectoria, un edifici construït el 1685, al subsol del qual hi ha restes arqueològiques d’època romana.

La torre Vella és també un dels elements més propers a Santa Maria.

Us recomano fer un passeig tranquil sense corra i mirant tots el racons de Dalt de la Vila, el barri vell de Badalona.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Notes històriques de la cartoixa de Montalegre – Història, tradició i llegenda

Avui us presento dos articles

Fitxa Tècnica

Autor : Xavier Pérez Gómez

Editorial: Pagès editors, S.L.

ISBN: 9788413030173

Publicación: 09/2018

Formato: Rústica

Idioma: Catalán

Número de páginas: 232

Preu : 17 euros

Sinopsi

Aquesta monografia analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres.

S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos.

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Història de l’antic Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Avui us presento dos articles

L’antic Monestir de Sant Jeroni de la Murtra es situat en el camí a Sant Jeroni de la Murtra de Badalona a Santa Coloma de Gramenet.

Es ubica a l’indret de l’antic Mas Murtra, a la vall de Poià, on, segons Josep Maria Cuyàs, hi havia hagut la capella dedicada a Sant Martí des del segle XII, el monestir de Sant Jeroni va ser fundat el 1416 pels monjos jerònims amb l’ajut del mercader Bertran Nicolau, que va comprar el mas

i, a més, va obtenir de Benet XIII la llicència per a traslladar la comunitat des del seu lloc d’origen, Mont Olivet, a Sant Pere de Ribes (Garraf); els motius del dit trasllat eren, possiblement, les males condicions del lloc: terra poc fèrtil i manca d’aigua.

En arribar, segons Font i Cussó, els monjos no tenien on resar, perquè la dita capella de Sant Martí ja hauria desaparegut, si bé sí que es tenen notícies d’una capella dedicada a Sant Miquel al Mas Murtra.

Inicialment, la comunitat estava formada per set monjos, durant els primers anys, fins a mitjans de segle xv, va passar moments difícils, però ben aviat va prendre gran volada, fet demostrat en l’augment de frares abans de la seva total exclaustració.

La comunitat monàstica ja havia estat dissolta temporalment entre 1811 i 1820. El 7 de març de 1820, proclamada de nou la Constitució durant el Trienni Liberal, els objectes de culte van ser subastats per l’Estat, després de passar a mans del vicari general.

El 1821 el monestir va ser utilitzat com hospital durant l’epidèmia de febre groga, el contagi de la qual va acabar el juliol de l’any següent;

l’Ajuntament de Barcelona va pagar les despeses de neteja i desinfecció de l’edifici, motiu pel qual es va blanquejar tot el monestir.

La matinada del 27 de juliol el monestir va ser saquejat i incendiat i va patir grans destruccions, el foc va començar a l’església i s’estengué a l’ala nord del claustre;

fonts contemporànies comenten que el foc va durar dues setmanes i el fum dos mesos.

Per a més informació podeu consultar a l’enllaç que adjunto:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra

Al camí d’entrada hi ha la Font  del Lleó que fa pocs anys va ser arranjada,

així com la seva bassa situada enfront.

A dins del Monestir, es troba la Font de Sant Miquel amb una gran bassa-safareig.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola , Viquipèdia i Julià Sanz

Convent i església dels Pares Carmelites de Badalona

Avui us presento dos articles

El convent i església dels Pares Carmelites, esta en el carrer de Sant Miquel, 44. Badalona.

Us passo alguna dada destacada de la seva historia :

  • L’edifici actual va ser construït els anys 1924-25.
  • L’any 1936 a l’inici de la Guerra Civil va resultar molt malmès.
  • Anys desprès d’acabada la guerra, va ser restaurat.

El convent i església dels Pares Carmelites, conegut popularment com els «Padres», és un centre religiós dels carmelites descalços, del barri del Centre de Badalona.

Va ser fundat el 1908 per frares procedents del convent carmelita de Tarragona, per la necessitat d’un centre on els germans col·legials poguessin dur a terme els seus estudis. Inicialment ubicats en dos habitatges habilitats com a convent i capella, de mica en mica la comunitat va aconseguir els fons suficients per reformar i edificar uns nous convent i església, d’estil neogòtic, les obres dels quals van ser el 1921-23 i el 1924-25, respectivament, i que van ser obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

L’església té tres naus, de línies neogòtiques, sense transsepte. La coberta de les naus laterals, totalment plana, delata la utilització de tècniques i materials moderns -les columnes, arcs i sostres de les naus estan fets amb ciment armat- emmascarats amb decoracions historicistes.

La façana, endarrerida respecte a l’alineació del carrer, té un cos central amb la porta i el gran finestral i es corona amb un campanaret de finestres geminades i agulla amb una imatge.

També s’hi pot veure un gran escut de l’orde carmelita i altres dos de petits.

Per a mes dades de la seva historia podeu entrar a l’enllaç que us indico :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_i_esgl%C3%A9sia_dels_Pares_Carmelites_de_Badalona

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent i Església de les Clarisses de Badalona

L’antic Convent de la Divina Providència i la seva església, estan en el carrer Arnús, 64 de Badalona.

Us passo dades de la seva història :

  • La fundació i construcció del monestir a Badalona va ser obra de la mare superiora Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Les obres de construcció s’inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil i va haver donacions i cessions particulars.
  • A causa del sistema de finançament, les obres del convent van ser lentes, el 21 d’agost de 1853, es beneeix i s’inaugura oficialment el convent.
  • Pocs mesos després, el 6 de desembre de 1853 va morir la mare superiora, Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Encara restava per construir l’església, que no serà construïda fins a 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig d aquell any.
  • L’abril d’aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal.
  • Tanmateix, l’església acabaria acollint a partir de 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que romangué allà fins a 1925 per falta de recursos i, finalment, n’obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d’uns terrenys de les germanes clarisses.
  • A les primeries del segle xx les convulsions socials van afectar a la comunitat.
  • Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies.
  • Pel que fa a l’edifici del convent, va aconseguir la salvació de l’atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l’alcalde Martí Pujol.
  • A finals del segle xx el convent va decidir abandonar l’ensenyament per les complicacions a l’hora de sostenir i mantenir l’escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat.
  • Actualment, cedeixen l’espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.

Pel que fa a l’església, és plana, sense cap ornament.

A l’eix de simetria s’arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l’òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament.

El campanar té una tipologia d’espadanya.

L’interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus.

senzilla…

L’absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l’únic sector amb decoració.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Bofí Vell de Badalona

La Masia de Can Bofí Vell  esta situada en la Travessera de Montigalà , per sobre el carrer Sant Fermí , situada molt a prop dels límits amb Sant Crist i Nova Lloreda.

Us passo la seva història :

  • La masia data dels segles XV-XVI, era la casa pairal de la família Busquets.
  • Durant els segles XVI-XVII, i també en menor mesura en el segle XVIII Badalona és víctima de la pirateria, i les masies es fortifiquen, com el cas de Can Bofí Vell.
  • Tanmateix, el sistema de masoveria s’imposà i els propietaris de la finca viuran normalment a Barcelona i, per tant, durant molts anys la masia estigué activa gràcies als masovers que se n’ocupaven. Aquesta situació durà fins als anys setanta del segle XX, en què deixaren d’habitar-hi a causa de l’afectació del Pla Parcial de Montigalà-Batllòria.
  • El Pla no es realitzà del tot en aquella època i la masia quedà envoltada pels dos vials de la travessera de Montigalà, deixant-la aïllada i, sobretot, abandonada sense habitants, provocant una total deixadesa que es veié agreujada pels actes de vandalisme i robatoris que la deixaren totalment en ruïnes, i sobrevisqueren només dos murs i la torre de defensa.
  • Aquesta situació es va mantenir fins al 2001, quan es va anunciar el projecte de restauració i rehabilitació de la masia a través del projecte de l’Insititut Municipal de Promoció de l’Ocupació en l’Escola Taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell, per formar a joves.
  • L’any 2011 es va proposar que la masia fos un viver d’empreses, però el projecte no va fructificar
  • El 2015, l’ajuntament l’ha cedit a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, per a dos projectes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.
  • Segons la llegenda, quan Cristòfor Colom, a la seva tornada de la descoberta d’Amèrica, anava en camí de ser rebut pels Reis Catòlics a Sant Jeroni de la Murtra, es diu que es va aturar a Can Bofí Vell a descansar-hi.

Segons la descripció feta per l’equip de treball de l’Ajuntament el 1980, Can Bofí Vell va ser una de les múltiples masies badalonines, de la mateixa manera que Can Canyadó, que va bastir una torre de defensa.

Aquest és el seu element més destacat, té tres pisos, i al pis superior exterior hi ha gàrgoles de canó als angles.

L’edifici en si tenia com a elements característics la porta dovellada, les finestres emmarcades en pedra amb espitlleres. Destacava també un rellotge de sol.

Com dèiem, la masia es convertí en un munt runes i es va perdre tota l’estructura, a excepció d’alguns elements. Amb el projecte de restauració i rehabilitació, a banda dels elements restants, bàsicament la torre i els seus adjacents, la masia ha estat refeta totalment, amb l’aparença que havia tingut antigament.

El Puntdiari, va fer un article del projecte  Angels d’insercvió Laboral en can Bofi Vell :

http://www.elpuntavui.cat/article/868191-can-bofi-vell-de-badalona-seu-del-projecte-angels-dinsercio-laboral-i-social.html

Can Bofí Vell és una masia i monument històric protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional del barri de Montigalà de Badalona.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Casacuberta de Fabrica a Biblioteca de Badalona

Can Casacuberta, era també coneguda en el passat com a Fàbrica Can Casacuberta, Fàbrica Giró o Ca n’Isop, està situada entre el carrer d’Enric Borràs 47, carrer de Colom i carrer de Anton Romeu de Badalona.

Us passo l’historia de la Fàbrica :

  • A l’últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d’en Josep Giró i Blanch el 1893, al carrer Guifré, empresa dedicada a la confecció de gènere de punt.
  • El volum del negoci era tal que ben aviat varen haver d’ampliar obrint una nova fàbrica que ocupava els terrenys de l’actual illa de cases compresa entre els carrers Dos de Maig, Enric Borràs, Colom i Mossèn Anton.
  • L’obra es va dur a terme en diferents fases: el 1907, el 1913 i el 1920 per encàrrec de l’empresari tèxtil Josep Giró i Blanch, dit Isop.
  • Bona part dels treballadors el 62% de la fàbrica eren dones, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes.
  • L’any 1920 Josep Giró va vendre l’edifici a l’empresari barcelonès Salvador Casacuberta.
  • La reconversió de la dècada dels 50 i la crisi del petroli iniciada el 1973, va suposar una pèrdua definitiva del pes del sector tèxtil en relació al conjunt de la indústria badalonina.
  • En aquest context, la fàbrica va acabar tancant el 1979.
  • Com a a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta es va inaugurar l’any 1992.

És un edifici industrial d’estil modernista que antigament ocupava tota l’illa de l’eixample de Badalona, aproximadament de 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d’estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. L’entrada original, era decorada amb mosaics de Lluís Bru, estava situada al carrer Dos de Maig.

En la construcció de la fàbrica es va seguir el sistema innovador de cobertura shed o dents de serra, amb jàsseres, columnes i tirants de ferro colat, fabricades per l’industrial badaloní Fèlix Gallent, que, combinada amb la tradicional volta catalana, permetien cobrir una àmplia i extensa superfície sense murs interiors, amb il·luminació zenital natural aprofitant les dents de serra per col·locar vidres. Les parets exteriors de la fàbrica tenien referents decoratius modernistes inspirats en la Secessió vienesa.

Posrtada del Llibre Can Casacuberta

De l’estructura original només es conserven l’espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb un ritme ondulant de testeres motllurades.

L’edifici de Can Casacuberta està protegit com a bé cultural d’interès local i actualment és una biblioteca pública. Ha estat remodelada i ampliada, i actualment té una superfície de més de 3.000 m², dividida en dos nivells i en quatre seccions: infantil, adults, audiovisuals i sala de premsa.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Mercat Maignon de Badalona

L’Antic Mercat Maignon  està situat en el carrer Arnús, 41  i la  Pl. Maignon de Badalona.

Us passo la seva historia :

  • L’Antic Mercat Maignon, s’ubica en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle XIX, en el primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d’Esteve Maignon.
  • La seva construcció fou per tal de satisifer les necessitats de la creixent ciutat en plena expansió.
  • Fou inaugurat el 1889 pel llavors alcalde de Badalona Francesc Viñas i Renom.
  • L’Ajuntament el va reformar el 1975, eliminant 26 de les 78 parades exteriors, per tal facilitar la comunicació del vianants entre l’avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar, i canviant part dels antics vitralls i col•locant un sostre pla per tal de millorar la seva resistència al clima però que va resultar acabar tapant l’estructura original de la coberta realitzada en ferro.
  • Actualment és es fa un remodelatge i restauració de l’edifici.

Ocupa una illa sencera definida pels carrers d’Arnús, Lleó i Soledat. És semblant altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou a Barcelona, perquè és del mateix autor.

És un edifici rectangular, de 1034 metres quadrats de superfície, bastit en maó i pedra artificial.

Les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i en el centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l’escut de Catalunya rodejat d’una garlanda , en aquella època era l’escut que emprava l’Ajuntament de Badalona.

Foto de 2013 de el punt avui

Des de 2011 es troba tancat, els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat, en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires.

Us passo la informació apareguda a DiarideBadalona del 22 d’Abril de 2015 sobre el remodelatge del Mercat :

https://www.diaridebadalona.com/noticia/comencen-les-obres-denderrocament-a-linterior-de-lhistoric-mercat-maignon/

El Mercat Maignon és un edifici d’ús comercial de Badalona protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull e dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 1ª Part

Us presento imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que son en edifici i murs en general privats :

Badalona

Barberà del Vallès

Barcelona

Barcelona – La Guineueta

Cardedeu

Granollers

Mataró

Sols cal dir que estan molt dissenyats i pintats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé