Convent i església dels Pares Carmelites de Badalona

Avui us presento dos articles

El convent i església dels Pares Carmelites, esta en el carrer de Sant Miquel, 44. Badalona.

Us passo alguna dada destacada de la seva historia :

  • L’edifici actual va ser construït els anys 1924-25.
  • L’any 1936 a l’inici de la Guerra Civil va resultar molt malmès.
  • Anys desprès d’acabada la guerra, va ser restaurat.

El convent i església dels Pares Carmelites, conegut popularment com els «Padres», és un centre religiós dels carmelites descalços, del barri del Centre de Badalona.

Va ser fundat el 1908 per frares procedents del convent carmelita de Tarragona, per la necessitat d’un centre on els germans col·legials poguessin dur a terme els seus estudis. Inicialment ubicats en dos habitatges habilitats com a convent i capella, de mica en mica la comunitat va aconseguir els fons suficients per reformar i edificar uns nous convent i església, d’estil neogòtic, les obres dels quals van ser el 1921-23 i el 1924-25, respectivament, i que van ser obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

L’església té tres naus, de línies neogòtiques, sense transsepte. La coberta de les naus laterals, totalment plana, delata la utilització de tècniques i materials moderns -les columnes, arcs i sostres de les naus estan fets amb ciment armat- emmascarats amb decoracions historicistes.

La façana, endarrerida respecte a l’alineació del carrer, té un cos central amb la porta i el gran finestral i es corona amb un campanaret de finestres geminades i agulla amb una imatge.

També s’hi pot veure un gran escut de l’orde carmelita i altres dos de petits.

Per a mes dades de la seva historia podeu entrar a l’enllaç que us indico :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_i_esgl%C3%A9sia_dels_Pares_Carmelites_de_Badalona

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent i Església de les Clarisses de Badalona

L’antic Convent de la Divina Providència i la seva església, estan en el carrer Arnús, 64 de Badalona.

Us passo dades de la seva història :

  • La fundació i construcció del monestir a Badalona va ser obra de la mare superiora Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Les obres de construcció s’inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil i va haver donacions i cessions particulars.
  • A causa del sistema de finançament, les obres del convent van ser lentes, el 21 d’agost de 1853, es beneeix i s’inaugura oficialment el convent.
  • Pocs mesos després, el 6 de desembre de 1853 va morir la mare superiora, Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Encara restava per construir l’església, que no serà construïda fins a 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig d aquell any.
  • L’abril d’aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal.
  • Tanmateix, l’església acabaria acollint a partir de 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que romangué allà fins a 1925 per falta de recursos i, finalment, n’obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d’uns terrenys de les germanes clarisses.
  • A les primeries del segle xx les convulsions socials van afectar a la comunitat.
  • Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies.
  • Pel que fa a l’edifici del convent, va aconseguir la salvació de l’atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l’alcalde Martí Pujol.
  • A finals del segle xx el convent va decidir abandonar l’ensenyament per les complicacions a l’hora de sostenir i mantenir l’escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat.
  • Actualment, cedeixen l’espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.

Pel que fa a l’església, és plana, sense cap ornament.

A l’eix de simetria s’arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l’òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament.

El campanar té una tipologia d’espadanya.

L’interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus.

senzilla…

L’absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l’únic sector amb decoració.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Bofí Vell de Badalona

La Masia de Can Bofí Vell  esta situada en la Travessera de Montigalà , per sobre el carrer Sant Fermí , situada molt a prop dels límits amb Sant Crist i Nova Lloreda.

Us passo la seva història :

  • La masia data dels segles XV-XVI, era la casa pairal de la família Busquets.
  • Durant els segles XVI-XVII, i també en menor mesura en el segle XVIII Badalona és víctima de la pirateria, i les masies es fortifiquen, com el cas de Can Bofí Vell.
  • Tanmateix, el sistema de masoveria s’imposà i els propietaris de la finca viuran normalment a Barcelona i, per tant, durant molts anys la masia estigué activa gràcies als masovers que se n’ocupaven. Aquesta situació durà fins als anys setanta del segle XX, en què deixaren d’habitar-hi a causa de l’afectació del Pla Parcial de Montigalà-Batllòria.
  • El Pla no es realitzà del tot en aquella època i la masia quedà envoltada pels dos vials de la travessera de Montigalà, deixant-la aïllada i, sobretot, abandonada sense habitants, provocant una total deixadesa que es veié agreujada pels actes de vandalisme i robatoris que la deixaren totalment en ruïnes, i sobrevisqueren només dos murs i la torre de defensa.
  • Aquesta situació es va mantenir fins al 2001, quan es va anunciar el projecte de restauració i rehabilitació de la masia a través del projecte de l’Insititut Municipal de Promoció de l’Ocupació en l’Escola Taller Torre de Defensa de Can Bofí Vell, per formar a joves.
  • L’any 2011 es va proposar que la masia fos un viver d’empreses, però el projecte no va fructificar
  • El 2015, l’ajuntament l’ha cedit a la Fundació Privada Llegat Roca i Pi, per a dos projectes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.
  • Segons la llegenda, quan Cristòfor Colom, a la seva tornada de la descoberta d’Amèrica, anava en camí de ser rebut pels Reis Catòlics a Sant Jeroni de la Murtra, es diu que es va aturar a Can Bofí Vell a descansar-hi.

Segons la descripció feta per l’equip de treball de l’Ajuntament el 1980, Can Bofí Vell va ser una de les múltiples masies badalonines, de la mateixa manera que Can Canyadó, que va bastir una torre de defensa.

Aquest és el seu element més destacat, té tres pisos, i al pis superior exterior hi ha gàrgoles de canó als angles.

L’edifici en si tenia com a elements característics la porta dovellada, les finestres emmarcades en pedra amb espitlleres. Destacava també un rellotge de sol.

Com dèiem, la masia es convertí en un munt runes i es va perdre tota l’estructura, a excepció d’alguns elements. Amb el projecte de restauració i rehabilitació, a banda dels elements restants, bàsicament la torre i els seus adjacents, la masia ha estat refeta totalment, amb l’aparença que havia tingut antigament.

El Puntdiari, va fer un article del projecte  Angels d’insercvió Laboral en can Bofi Vell :

http://www.elpuntavui.cat/article/868191-can-bofi-vell-de-badalona-seu-del-projecte-angels-dinsercio-laboral-i-social.html

Can Bofí Vell és una masia i monument històric protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional del barri de Montigalà de Badalona.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Casacuberta de Fabrica a Biblioteca de Badalona

Can Casacuberta, era també coneguda en el passat com a Fàbrica Can Casacuberta, Fàbrica Giró o Ca n’Isop, està situada entre el carrer d’Enric Borràs 47, carrer de Colom i carrer de Anton Romeu de Badalona.

Us passo l’historia de la Fàbrica :

  • A l’últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d’en Josep Giró i Blanch el 1893, al carrer Guifré, empresa dedicada a la confecció de gènere de punt.
  • El volum del negoci era tal que ben aviat varen haver d’ampliar obrint una nova fàbrica que ocupava els terrenys de l’actual illa de cases compresa entre els carrers Dos de Maig, Enric Borràs, Colom i Mossèn Anton.
  • L’obra es va dur a terme en diferents fases: el 1907, el 1913 i el 1920 per encàrrec de l’empresari tèxtil Josep Giró i Blanch, dit Isop.
  • Bona part dels treballadors el 62% de la fàbrica eren dones, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes.
  • L’any 1920 Josep Giró va vendre l’edifici a l’empresari barcelonès Salvador Casacuberta.
  • La reconversió de la dècada dels 50 i la crisi del petroli iniciada el 1973, va suposar una pèrdua definitiva del pes del sector tèxtil en relació al conjunt de la indústria badalonina.
  • En aquest context, la fàbrica va acabar tancant el 1979.
  • Com a a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta es va inaugurar l’any 1992.

És un edifici industrial d’estil modernista que antigament ocupava tota l’illa de l’eixample de Badalona, aproximadament de 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d’estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. L’entrada original, era decorada amb mosaics de Lluís Bru, estava situada al carrer Dos de Maig.

En la construcció de la fàbrica es va seguir el sistema innovador de cobertura shed o dents de serra, amb jàsseres, columnes i tirants de ferro colat, fabricades per l’industrial badaloní Fèlix Gallent, que, combinada amb la tradicional volta catalana, permetien cobrir una àmplia i extensa superfície sense murs interiors, amb il·luminació zenital natural aprofitant les dents de serra per col·locar vidres. Les parets exteriors de la fàbrica tenien referents decoratius modernistes inspirats en la Secessió vienesa.

Posrtada del Llibre Can Casacuberta

De l’estructura original només es conserven l’espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb un ritme ondulant de testeres motllurades.

L’edifici de Can Casacuberta està protegit com a bé cultural d’interès local i actualment és una biblioteca pública. Ha estat remodelada i ampliada, i actualment té una superfície de més de 3.000 m², dividida en dos nivells i en quatre seccions: infantil, adults, audiovisuals i sala de premsa.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Mercat Maignon de Badalona

L’Antic Mercat Maignon  està situat en el carrer Arnús, 41  i la  Pl. Maignon de Badalona.

Us passo la seva historia :

  • L’Antic Mercat Maignon, s’ubica en una antiga plaça anomenada de Moyons, segons un plànol del segle XIX, en el primer eixample de Badalona, sobre uns terrenys d’Esteve Maignon.
  • La seva construcció fou per tal de satisifer les necessitats de la creixent ciutat en plena expansió.
  • Fou inaugurat el 1889 pel llavors alcalde de Badalona Francesc Viñas i Renom.
  • L’Ajuntament el va reformar el 1975, eliminant 26 de les 78 parades exteriors, per tal facilitar la comunicació del vianants entre l’avinguda Marti Pujol i el carrer de Mar, i canviant part dels antics vitralls i col•locant un sostre pla per tal de millorar la seva resistència al clima però que va resultar acabar tapant l’estructura original de la coberta realitzada en ferro.
  • Actualment és es fa un remodelatge i restauració de l’edifici.

Ocupa una illa sencera definida pels carrers d’Arnús, Lleó i Soledat. És semblant altres mercats, com el del Clot i sobretot el del Poblenou a Barcelona, perquè és del mateix autor.

És un edifici rectangular, de 1034 metres quadrats de superfície, bastit en maó i pedra artificial.

Les parets consten de grans vitralls, la majoria no conservats, antigament decorats en colors, i en el centre dels testers té els dos vitralls originals que destaquen per tenir l’escut de Catalunya rodejat d’una garlanda , en aquella època era l’escut que emprava l’Ajuntament de Badalona.

Foto de 2013 de el punt avui

Des de 2011 es troba tancat, els paradistes han sigut traslladats a una carpa al costat del mateix mercat, en el lloc que havia ocupat antigament la perfumeria Parera, avui anomenat plaça de les Puntaires.

Us passo la informació apareguda a DiarideBadalona del 22 d’Abril de 2015 sobre el remodelatge del Mercat :

https://www.diaridebadalona.com/noticia/comencen-les-obres-denderrocament-a-linterior-de-lhistoric-mercat-maignon/

El Mercat Maignon és un edifici d’ús comercial de Badalona protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull e dades : Ajuntament de Badalona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 1ª Part

Us presento imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que son en edifici i murs en general privats :

Badalona

Barberà del Vallès

Barcelona

Barcelona – La Guineueta

Cardedeu

Granollers

Mataró

Sols cal dir que estan molt dissenyats i pintats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fabrica “Anís del Mono” de Badalona

La Fabrica “Anís del Mono” esta situada en l’Avinguda d’Eduard Maristany, 115 de Badalona.

Us passo una ressenya de la seva trajectòria historia :

  • El nom de la marca el pren, suposadament, perquè en un dels vaixells de la família Bosch, que tenia negocis a Amèrica, va arribar un mico que van adoptar com a mascota a la fàbrica de Badalona i va tenir gran ressò popular.
  • Però també s’ha parlat d’una connotació publicitària: Bosch, empresari de renom, va aprofitar el clima de polèmica que van suscitar les teories evolucionistes de Darwin, per mostrar que la seva marca era la més evolucionada. Així a l’etiqueta de l’ampolla apareix un dibuix d’un mico amb la cara, segons alguns, de Darwin, i un pergamí on hi diu: “Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”.
  • Altres, contràriament, han vist en l’etiqueta una crítica i burla a Darwin i a les seves teories. Alguns han atorgat l’autoria del dibuix al gravador Sala, sogre de Bosch,però es tracta d’una confusió, ja que Tomàs Sala era consogre i no pas sogre de Vicenç Bosch, i en el moment en què es va fer l’etiqueta no hi ha proves que ja es coneguessin.
  • També cal esmentar el quiosc de venda d’anís projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1896, que es va construir a l’estació del ferrocarril de Badalona, on va funcionar fins a l’ocupació franquista de Catalunya.
  • En el mes d’abril de 2014, l’empresa badalonina, en col•laboració amb l’Ajuntament de la ciutat, va crear una beguda amb motiu de la celebració de les Festes de Maig que combina el granissat de llimona i l’Anís del Mono, batejada amb el nom de Dimono.

La Fabrica “Anís del Mono”  és un edifici emblemàtic de la ciutat per l’estil modernista de les sales de destil·lació, del despatx del gerent i els arxius, així com pel mobiliari de fusta d’època, dissenyat per l’arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga, i els cartells publicitaris de Ramon Casas.

La composició del licor es basa en la matafaluga o anís, aigua químicament pura, xarop de sucre refinat i filtrat, i alcohol.

Es destil·lava mitjançant alambins de coure del s. XIX. S’hi fabricaven dos tipus d’anís: sec (etiqueta verda) i dolç (vermella). Actualment s’exporta als EUA i Iberoamèrica.

És pot visitar la fabrica, es fa el tercer diumenge de cada mes (excepte els mesos de juliol i agost), a partir de l’endemà es posen a la venda les entrades per a la visita del mes següent.

Cal contactar prèviament amb el Museu per conèixer la disponibilitat de places i els passos a seguir per formalitzar la inscripció.

Podeu saber mes de La Fabrica “Anís del Mono” , a :

http://www.badalondia.com/ca/que-veure-a-badalona/fabrica-anis-del-mono

Podeu gaudir de fotografies de l’antiga fabrica, a el Blog de Badalona :

https://www.blogbadalona.com/fabrica-anis-del-mono

Badalona existien 28 fàbriques d’anís !

UIna de les que no va aconseguir sobreviure és Anís Diana, de la qual encara es conserva una placa al pas subterrani que connecta el carrer Martí Pujol amb la platja.

La Fabrica “Anís del Mono”, és propietat del grup Osborne, va ser declarada patrimoni històric  l’any 2007.

 

 

Recull de dades gràcies a L’Ajuntament de Badalona, Viquipèdia, Blog de Badalona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Farmàcia Serentill de Badalona

La Farmàcia Serentill està situada en el carrer de Mar, 23 de Badalona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens del negoci es troben al segle XIX, el 1888 Eduard Serentill i Tebé va associar-se amb el Dr. Vergés, un farmacèutic que tenia la seva oficina al barri de Dalt de la Vila, el nucli antic de Badalona.
  • Des d’allà el negoci es va anar traslladant a carrers més cèntrics de la ciutat i va acabar aturant-se el número 23 del carrer de Mar, el més comercial dels carrers del centre de Badalona i on continua actualment.
  • El negoci ha continuat en mans de la mateixa família al llarg de quatre generacions que han passat de les fórmules magistrals del segle XIX –de les quals encara se’n fa alguna actualment– als productes de parafarmàcia com cremes o tractaments capil•lars.
  • Després del fundador, se’n va encarregar primer el seu fill, Salvador Serentill i Costa, que va ser alcalde de Badalona entre 1940 i 1945, que va ordenar la seva reforma a l’arquitecte modernista Joan Amigó i Barriga als voltants de 1924, aleshores en una etapa més noucentista, que li va donar el seu aspecte actual a l’establiment.
  • El fill de Salvador va ser el successor, Eduard Serentill i Domènech, que era especialista en anàlisis clíniques que feia a la rebotiga i, finalment, el 1992 va començar a encarregar-se’n el fill d’aquest, Salvador Serentill i Tost, que va decidir ampliar-la i apostar pels productes de parafarmàcia, derma estètica i dietètica.

És un establiment per a farmàcia perfectament conservat, especialment pel que fa als mobles: el taulell i les portes d’accés són fets de caoba, i els armaris de pi i melis.

A més, en perfecte estat de conservació també és la col·lecció de pots de vidre de la  del fons, rere el taulell.

El sostre o cel ras té un enguixat preciosista decorat amb un relleu de flors i la façana és tota de marbre. Les addicions modernes no desmereixen de l’estil clàssic recarregat de la farmàcia.

La Farmàcia Serentill és un establiment comercial de farmàcia que pel seu caràcter històric i arquitectònic patrimonial està protegit com a bé cultural d’interès local de Badalona

.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Refugi Antiaeri del centre de Badalona

El Refugi Antiaeri es va construir  en la Plaça de la Vila durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest refugi va ser projectat per una capacitat de 600 persones i construït entre 1937 i 1938.

Una placa recorda el Refugi Antiaeri del centre de la ciutat, utilitzat pels badalonins durant els bombardejos de la Guerra Civil a Badalona, ara fa 80 anys.

El Diari de Badalona, feia així referencia de la inauguració amb un tòtem de senyalització d’aquest refugi :

http://www.diaridebadalona.com/el-refugi-antiaeri-que-va-salvar-la-vida-de-centenars-de-badalonins-durant-la-guerra-civil

Va ser recuperat  l’any 1982, com ha centre d’exposicions permanent de l’historia de Badalona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé