Conjunt de cases del carrer Xipreret, nucli antic de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer Xipreret és configura l’antic nucli de l’Hospitalet, i és on es concentra gran part de la història medieval i moderna de l’Hospitalet

i escenari d’alguns importants episodis històrics com el Conveni de l’Hospitalet de 1713.

L’origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles.

Més tard, és on es forma l’antic nucli de l’Hospitalet; en detriment de l’assentament de Provençana.

L’edifici de l’Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat.

També és el lloc d’on es pren el nom del municipi, a l’entorn a Torre Blanca (actualment l’Harmonia), ja esmentada al segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana.

 Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.

A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d’expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.

Un aspecte destacat d’aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.

A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu.

I a la part més meridional, el carrer Major.

Destaquen la Casa Espanya, Ca n’Oliver, l’Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95.

A l’alçada del carrer Barcelona s’hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d’un antic casal enderrocat.

L’antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l’aglomeració d’edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l’Hospitalet.

Es tracta d’un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l’Hospitalet.

Actualment té només protecció parcial, amb 27 elements protegits a títol individual, però no com a conjunt.

Recull de dades : Blog d’Esquerra Republicana de l’Hospitalet

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fem una Ullada a fora de Catalunya : Assentament i conjunt Romà de Sadaba

Sádaba és un municipi d’Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas. Una mica apartat del centre es troba el mausoleu dels Atilis, d’època romana.

El mausoleu dels Atilis està situat a Sádaba (Saragossa), apartat del nucli urbà i molt proper a la carretera que porta a Uncastillo. Popularment és conegut com a “Altar de los Moros” i és un dels mausoleus d’època romana més importants, pel seu estat de conservació, de la península. Declarat Monumento Histórico-Artístico el 1931.

Aquest mausoleu fou construït per Atilia Festa com a lloc de sepultura de les restes del seu avi C. Atilius Quirina, del seu pare L. Atilius Festa i la d’ella mateixa, encara en vida. Cal situar aquesta construcció a l’època de la dinastia severa (193-235 dC), però també podria ser anterior. Aquesta família devia tenir un important pes polític i econòmic a la regió.

El jaciment iber-roma de los Bañales correspon a una ciutat que no ha sigut identificada. Presenta edificis públics en part tallats en la roca, dominant una acròpolis rodejada per cases.

Conserva dos columnes d’un pòrtic, una carrer ben pavimentat i amb aceres.

Us passo un article prou destacat sobre del Heraldo de l’any 2019:

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2019/05/09/los-banales-afronta-una-nueva-campana-de-excavaciones-con-acento-internacional-1313631.html

També molt a prop, hi ha les columnes d’un aqüeducte de la mateixa època, on portava l’aigua la ciutat Romana.

Si esteu per Saragossa, no deixeu d’anar a veure tot aquest conjunt Romà de Sadaba.

 

Recull de dades : Ayuntamiento de Sadaba i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé