Palau Reial de Pedralbes de Barcelona

El Palau Reial te l’entrada principal en l’avinguda de Diagonal, 686 de Pedralbes a Barcelona.

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat enmig d’una àmplia zona de jardins, al districte de les Corts, a Barcelona.

Us passo detalls històrics:

  • El Palau té el seu origen a l’antiga masia de Can Feliu, del segle XVII.
  • La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²).
  • S’encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l’arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d’aire caribeny, acompanyat d’una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins. Més tard, s’encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d’un mur de tanca i els pavellons de porteria.
  • El 1884 Gaudí també s’encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola. (*)
  • Eusebi Güell cedí la casa i part dels jardins a la Corona, en agraïment pel seu nomenament nobiliari, el 1918.
  • Llavors s’emprengué una nova remodelació per a convertir-la en Palau Reial (1919-1924), a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot.
  • Durant 1919-1931 fou la residència de la Família Reial Espanyola en les seves visites a la ciutat.
  • Amb la proclamació de la Segona República, el 1931, el Palau fou donat a la ciutat i dedicat des de l’octubre de 1931 a hostatjar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.
  • Entre el 1932 i el 2013 el Palau també va acollir el Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives fins que es van traslladar a l’edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona.
  • Des del 2010 és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani (UpM).

El Palau està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior,

i dues ales laterals de tres plantes que s’obren en corba a la façana principal.

La façana exterior és d’estil noucentista amb porxos de columnes toscanes, obertures d’arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció.

L’interior conté una diversa barreja d’estils, tant en decoració com en mobiliari, que van des de l’estil Lluís XIV fins als estils més contemporanis.

  • (*) D’aquella reforma encara subsisteix la Font d’Hèrcules, una composició formada per un banc corbat, un pedestal i un cap de drac de ferro que escup l’aigua sobre una pica, que du frontalment gravat l’escut de les quatre barres. El conjunt està coronat per un bust modern de l’heroi mitològic romà d’Hèrcules, o Heràcles en la versió grega, amb el casc fet de la pell del lleó de Nemea, tal com descriu Hesíode.
  • La font va restar oculta al mig d’un bosquet de bambús i ni tan sols va ser detectada a la reforma de Rubió i Tudurí de 1928, fins que el 8 de setembre de 1983 l’arquitecte Ignasi Serra i Goday la localitzà i es va restaurar.

Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a partir d’un projecte que integrava, en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com la font obra de Gaudí, tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas, diverses estàtues, com la de la Reina Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII què hi ha davant de l’entrada principal del palau, obra d’Agapit Vallmitjana.

En l’actualitat, la residència de la família Reial a la ciutat de Barcelona és el Palauet Albéniz, situat a la muntanya de Montjuïc.

L’Ajuntament de Barcelona en té cedit l’ús a la Generalitat de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies : Fidel Rodríguez i arxiu Rasola

Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC de Barcelona

Avui us presento dos articles

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, està situat en el Passeig de Santa Madrona, 39-41, al Parc de Montjuïc de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1879, l’Estat crea el Museu Provincial d’Antiguitats a la capella de Santa Àgata.
  • A partir de 1882 es crea al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d’instal·lacions museístiques, fins a la fundació.
  • L’any 1915, del Museu d’Art i del Museu d’Arqueologia a l’antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).
  • El 1932, la Generalitat republicana funda el nou Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’edifici on es troba actualment, el Palau d’Arts Gràfiques, un pavelló d’inspiració renaixentista de l’Exposició Universal del 1929, que s’inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director.
  • Després de la Guerra Civil l’any 1939, la gestió del Museu es transfereix a la Diputació de Barcelona, anomenant-se Museu Arqueològic de Barcelona.
  • La seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya ocupa l’anomenat Palau de les arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, construït entre 1927 i 1929, sota projecte de l’arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col•laboració de Raimon Duran i Reynals.
  • El 1995, la Diputació va transferir la gestió del museu a la Generalitat de Catalunya i va passar a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El palau és un edifici de planta aproximadament triangular, que s’organitza al voltant d’un nucli hexagonal cobert amb una cúpula. Els dos braços del triangle que flanquegen la façana principal tenen al davant unes lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes.

L’estructura i fesomia originària de l’immoble ha sofert nombroses modificacions d’ençà de la seva conversió en museu, l’any 1932. La principal de les reformes fou la projectada per l’arquitecte Josep Llinàs, durant els anys 80 del segle XX.

Actualment, el museu va iniciar un important procés de reforma de l’edifici, amb l’objectiu de recuperar i fer valdre la seva fesomia original i, alhora, adequar-lo a les necessitats i exigències d’un museu modern.

Si voleu molta mes informació, podeu consultar a l’enllaç que es adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Arqueologia_de_Catalunya_(Barcelona)

 

Recull de dades : Museu d’Arqueologia de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Harmonia de l’Hospitalet de Llobregat

L’Harmonia està situada en la Plaça de Josep Bordonau, 6. L’Hospitalet de Llobregat.

L’Harmonia és un gran casal de planta quadrangular amb teulada a quatre vessants.

Us passo la seva història :

  • L’edifici anomenat l’Harmonia, al barri del Centre de l’Hospitalet, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins de la parròquia de Provençana.
  • Aquesta heretat, des del segle XIV, era dels Oliver, una de les famílies tradicionals més importants de l’Hospitalet.
  • Al seu voltant de l’hospital es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.
  • De fet, l’edifici anomenat l’Harmonia es va construir el 1595, possiblement en el lloc on havia estat la Torre Blanca.
  • Aquest nom li ve donat perquè des del 1866 fins als anys 30 del segle XX, va aixoplugar una societat anomenada així.

La façana principal  de L’Harmonia, marca la jerarquia de les tres plantes a l’interior, pròpia de les cases senyorials renaixentistes.

A la planta baixa s’obre una gran porta d’arc de mig punt adovellat, al centre, i una finestra quadrangular per banda.  I al primer pis, seguint l’eix de les obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres; la del centre és doble i té decoració escultòrica a la llinda.

Totes aquestes obertures estan emmarcades per un grans carreus de pedra. a les golfes hi ha una galeria de petita arcs de mig punt, fets de maó i amb el contorn motllurat. El parament de l’edifici és de carreus petits, mal tallats, excepte els angles que són carreus de grans dimensions.

L’Harmonia , és l’espai d’Arts del Museu de l’Hospitalet, i cal destacar del seu contingut :

  • Retaules renaixentistes i barrocs.
  • Així com restes arquitectòniques i escultòriques de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mérida.

L’Harmonia és un casal renaixentista de l’Hospitalet de Llobregat , declarat bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé