Santa Maria d’Artés (Bages)

L’església parroquial de Santa Maria d’Artés, està situada en la Plaça de l’església d’Artés.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • A finals dels s. XIX la vila d’Artés va conèixer una forta implantació de la indústria tèxtil que suposà un espectacular creixement del poble.
  • Alhora que es construeixen el nou ajuntament i els escoles s’iniciava també l’obra de la nova església segons plànols de Claudi Duran i Ventosa fets l’any 1892.
  • L’església fou dissenyada com un gran edifici d’inspiració romànica amb decoració noucentista i eclèctica. També es va projectar la construcció d’un segon campanar, però es va descartar la idea, segurament, per falta de pressupost.
  • El nou edifici fou consagrat el 14 de setembre de 1912, el mateix any en què fou enderrocada l’antiga parroquial romànica d’Artés.
  • Tota l’església és obra de Cl. Duran llevat del campanar que és de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara.

Construcció religiosa: església neoromànica amb elements noucentistes formada per tres naus cobertes amb volta de canó i decoració amb elements plàstics i arquitectònics propis del romànic: arcuacions, columnes, arcs de mig punt, etc.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

La façana reprodueix tres portalades de mig punt que s’obren a un pòrtic; al mig de la façana tres finestrals d’arc de mig punt i un seguit d’arcuacions formen el cos central flanquejat per un campanar a tramuntana i per un cos rectangular a migdia.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Situada a l’altar major de l’església i d’estil neoclàssic de 1947 trobem la figura de la Verge en L’Ascensió feta per Pontí en talla policromada de fusta.

No s’ha de confondre amb Església romànica de Santa Maria d’Artés.

Església romànica de Santa Maria d’Artés

Santa Maria d’Artés és l’església parroquial d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Rercull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Santa Maria d’Horta d’Avinyó (Bages)

Santa Maria d’Horta està situada en Horta d’Avinyó, per la ctra. Avinyó-Artés, km 48,5. / També, s’arriba per la C-25, sortida 151 d’Avinyó.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Santa Maria d’Horta està situada dins l’antic terme del castell d’Artés al lloc d’Horta; tant el lloc com l’església són esmentats ja al segle XII (1154) i l’església va tenir funcions parroquials que avui encara conserva.
  • Al segle XVII fou totalment remodelada, es va ampliar afegint-hi capelles laterals (1686 i 1691), el campanar .
  • Ja al segle XIX la nova façana.
  • El territori de Santa Maria d’Horta o Horta, va ser un municipi des del 29 d’abril de 1636.
  • El 25 de desembre de 1845, passa a formar part del municipi d’Avinyó.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

És una església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L’interior de l’església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica.

La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l’edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l’any 1863.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

A llevant i a tramuntana l’església es confon amb les dependències de la gran masia annexa construïda al segle XVII (1640) i, el cementiri.

L’absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691).

Santa Maria d’Horta és l’església parroquial d’Horta d’Avinyó (Avinyó), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església romànica de Santa Maria d’Artés (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a esglésies

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Església romànica de Santa Maria està en la Plaça Major d’ Artés.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sta. Maria d’Artés era l’església del Castell i alhora la parroquial del lloc.
  • Els comtes de Barcelona van cedir el domini d’aquest lloc a la Seu Episcopal de Vic.
  • Entre els anys 889 i 890 el rei Odó de França va concedir al bisbe de Vic tot el domini sobre la Vall d’Artés confirmen l’antiga donació comtal.
  • L’església és esmentada ja l’any 972 i era coneguda amb el nom de Sta. Maria del Puig d’Artés ja al segle XIII.
  • El primer temple fou substituït per una nova obra al segle XII (de la qual es conserva l’absis)
  • Posteriorment fou modificada als segles XV i XVI.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Les restes de l’església romànica de Sta. Maria d’Artés, concretament l’absis i un fragment de nau.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església romànica del segle XII fou modificada al S. XV i XVI i part de la nau que avui es conserva fou destinada posteriorment com una de les parets de l’habitatge veí.

L’absis és l’element més interessant car conserva una gran originalitat en la seva planta poligonal de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques.

L’absis és decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa senzilles formes vegetals;

al bell mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada.

El conjunt és coronat per un fris d’arcuacions cegues amb temes escultòrics senzills que avui són tapats per les construccions annexes.

L’Església romànica de Santa Maria d’Artés és un edifici del municipi d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Pont de Cabrianes de Sallent (Bages)

El Pont de Cabrianes està sobre el riu Llobregat, al mas Soler de Cabrianes de Sallent.

L’altre costat de la llera del Llobregat es municipi de Sant Fruitós del Bages.

Us passo la seva historia:

  • En aquest lloc ja existia un pont a finals del segle XI, del qual només en resten alguns vestigis.
  • Aquest pont sembla que es refeu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts en 1509.
  • Destruït l’any 1939, durant la guerra civil.

Actualment solament es conserven una arcada i un pilar.

Malgrat ser construït en el segle XVI, fou reformat el segle passat al fer-hi passar la carretera de Manresa a Artés; d’aquesta manera prengué una forma totalment plana a diferència d’abans que era corbada.

L’aparell és de carreus ben tallats de pedra i calç.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

Era de 9 arcs però actualment només resta un arc sencer amb 2 arcons i les restes d’hilars.

Benet i Clarà, Albert – 1985 / Generalitat de Catalunya

El Pont de Cabrianes és una obra del municipi de Sallent inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mas Les Ferreres d’Artés (Bages)

Mas Les Ferreres esta en la plaça Vella, 1 d’Artés.

Us passo la seva historia :

  • Les Ferreres, les Farreres o la Rectoria Vella, és un edifici al nord de la vila d’Artés (el Bages). L’actual casa de les Farreres fou fins al 1912 l’antiga rectoria de Santa Maria d’Artés.
  • Al produir-se la industrialització del poble a finals del segle XIX i a la consegüent expansió urbanística d’Artés al peu de la carretera el nucli antic de la vila queda parcialment abandonat; començà la construcció de l’ajuntament, les escoles i la nova Església al peu de la carretera i també de la nova rectoria.
  • L’any 1912 era consagrada la nova església de Santa Maria d’Artés, s’enderrocava la vella i l’antiga rectoria passava a habitatge familiar com en l’actualitat.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una construcció civil: masia o gran casa dins el recinte urbà d’Artés, al sector de tramuntana de la Plaça Vella 1 o Major molt propera a camps de conreu i de les restes de l’antiga església parroquial.

Es tracta d’una gran construcció de planta totalment irregular coberta a doble vessant i amb la façana orientada a la plaça (llevant),

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana és una amplia construcció que lliga amb el context històric i artístic-arquitectònic de la plaça.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé