Poema : Arrels del Delta

Avui us presento dos articles 

Antiga cantera en Montjuïc – Fotografia : Ramon Solé

Mariners de la Mediterrània,

picapedrers de Montjuïc,

estibadors portuaris,

unes passes terra endins.

Soldats de tantes guerres,

fills de mares plorant.

Entre mig del fred i el fang,

unes pedres fan recer.

Pescaires del Delta,

barquers i aiguaders

apuntalant terra ferma

per pastors i masovers.

Vesprada al Delta del Llobregat – Fotografia : Tito Garcia

A la vora del foc, el pagès

arrecerat, sent el vent,

presagi de males riuades,

ja repiquen les campanes.

Campanes de festa i dol,

veus d’ànimes en pena

que demanen un record.

L’ermitana, fila llana,

farà un matalàs

pel seu bressolet,

mentre ja el barri

s’omple d’obrers.

Ermita de Bellvitge – Fotografia : Ramon Solé

Extret del llibre : Amatxus – Historia de un reencuentro. Amalvígia. Dona valenta que lluita.

Autora del Poema : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel –  Any : 2017

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé