Església de Sant Esteve de Ripollet

L’Església de Sant Esteve, està situada en el carrer del Padró, 7 de Ripollet.

Us passo la seva llarga i important historia :

  • Documentada per primera vegada en el precepte del rei Lotari, el 986, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tots els seus béns.
  • Apareix com a parròquia l’any 1066, en una escriptura d’establiment emfitèutic que l’abat Andreu de Sant Cugat fa a favor de Sicardis i els seus fills.
  • En 1145, d’entre els llegats que va rebre, hi ha el de Berenguer de Ripollet per la reforma del temple.
  • L’antiga torre campanar, construïda en substitució del d’espadanya, datava de 1603 i estava a la paret nord de l’església.
  • De l’existència del claustre dues són les evidències: una data del 1692, on el Visitador Dr. Antonio Figueres, rector de Palaudàries i degà del Vallès, va manar de fer adobar la porta del claustre d’entrada a l’església.
  • L’altre és del 1738, quan Joan Fontanet i Maria Prats contrauen matrimoni en els claustres de la rectoria de Ripollet.
  • Cal dir que en documents existents, consta que hi havia una cisterna al mig del pati.
  • El primer rellotge data de l’any 1793.
  • Degut a una gran tempesta del 1831, les seves parets eren en mal estat; i també, cal dir que li caigué un llamp on el rellotge quedà destrossat.
  • L’any 1891 una valuosa donació de Maria Torre, Vda. Almirall, és dipositada per a reconstruir les parets malmeses.
  • També amb l’ajut de Maria Torres, es va aixecar un nou campanar que s’inaugurà el mes de novembre de 1892.
  • Es col•locà una placa de marbre commemorativa que fou destruïda el 1936.
  • En el segle XX, entre els anys 1978 i 1979, es varen netejar les parets exteriors del seu arrebossat, la qual cosa ha deixat al descobert el parament actual.

Edifici d’origen romànic  de segle X, que va ser molt transformat en segles posteriors.  Cap al segle XII tenia una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntada.

Cap al segle XVI-XVII es fan afegir les dues naus laterals, comunicades amb la primitiva mitjançant dos grans arcs i es va construir la façana, amb portal renaixentista.

Aquest està flanquejat per dues columnes toscanes que sostenen un entaulament capçat amb un frontó triangular on hi ha una fornícula, ara buida.

El campanar, exempt, és del segle XIX. L’antic campanar és de tres pisos, amb només una obertura d’un òcul al mur nord, d’una alçada semblant a la de la nau central, obrat en paredat i cobert amb teulada a quatre vessants.

L’estructura originària de l’església romànica seria de planta de creu llatina, nau amb volta de canó lleugerament apuntada i capçalera d’absis semicircular.

Fora de l’església, a la part nord, es trobaria un cementiri i a mà esquerra un petit claustre, segons es dedueix de les arcades descobertes quan s’enderrocà l’antiga rectoria el 1948.

Actualment, és un edifici de tres naus. La nau central és l’antiga església romànica i per fer la nau sud es va fer servir la galeria del claustre.

La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. Al centre del mur de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.

El portal és d’estil renaixentista del segle XVII. Consta d’una porta rectangular amb una columna per banda que sostenen un entaulament amb un fris compartimentat per tríglifs i mètopes;

a sobre hi ha un frontó triangular amb una fornícula buida en el timpà. Sant Esteve és una església parroquial a la vila de Ripollet protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Xammar de Baix de l’Ametlla del Vallès

Can Xammar de Baix, l’entrada principal està en el carrer de la Mare de Déu de Puig-graciós, 4, de l’Ametlla del Vallès.

Can Xammar de Baix, era conegut com a “Mas Magí”, actualment com a Casal o casal de la Visitació.

Us passo la seva historia :

  • Fou realitzada per Antoni Xammar el 1649.El seu origen com a mas és, però, molt anterior, encara que no se sap la data. Sabem que el seu origen es deu a l’establiment d’un fill de la casa Pairal Xammar de Dalt, avui coneguda com a Can Millet, que devia heretar part dels béns per la banda de llevant de la gran finca i que constituí així el Mas Can Xammar de Baix, que arribà a tenir més importància que l’original de Dalt.
  • Als segles XVI i XVII foren molts els masos de la Baronia i en general de tot el Vallès que foren reconstruïts amb una gran esplendidesa.
  • A l’Ametlla hi ha un altre exemple remarcable, el Mas Draper (1574).
  • És també coneguda com a “Mas Magí” perquè un dels hereus es deia Magí Xammar.
  • A finals del segle XIX, el seu propietari va ser Josep Xammar, alcalde de l’Ametlla del Vallès el 1864.
  • A partir d’aquell moment, com totes les propietat agrícoles dedicades a la vinya, el seu rendiment va començar a minvar i el 1925, la seva propietària, Dolors de Xammar i Gili, la va haver de vendre a l’obra social de Nostra Senyora de la Visitació, que la va dedicar a llar de gent necessitada.
  • Avui és també, casa de colònies.

Can Xammar de Baix, és un gran edifici de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, cobert a quatre vessants. Té quatre façanes planes de paredat arrebossat.

Té també gran quantitat d’obertures, totes elles amb marcs plans de carreus. A les cantoneres trobem també carreus.

A la façana principal hi ha una porta adovellada de mig punt de grans carreus; al damunt hi ha encastat l’escut de la casa Xammar amb una inscripció.

L’edifici ha estat poc reformat. Té un cos afegit a la part darrera amb arcades. L’antic celler ha estat transformat en capella i el pati emmurallat, amb el gran portal d’entrada, en un gran jardí obert.

Can Xammar de Baix, és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Complement fotogràfic : Postals Antigues

Bones festes de Nadal per a tots i totes.

Ermita de Sant Pau de Sant Pol der Mar

L’Ermita de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.

Per testimoni documentat el monestir ja existia des del segle X, els primers documents daten del 955 dC i tan sols en conservem aquesta Ermita, que fou construïda al segle XI.

El conjunt presenta una diversitat d’estils segons l’època, des del període visigòtic fins al segle XVIII.

L’ermita és del segle XI, d’estil romànic, tot i que de l’edifici original sols en queda l’absis i una de les finestres de la façana nord.

La casa és del segle XVII i els 3 absidioles, que son interiors i irregulars, del segle XVIII.

L’espai interior l’ocupa una única nau coberta amb volta de canó que descansa sobre dos arcs formers i un absis semicircular que enllaça amb la nau mitjançant un arc de mig punt.

Interiorment l’absis presenta tres nínxols irregulars, de punt rodó, oberts amb finestres d’època tardana.

Exteriorment la part més antiga, sense arrebossat, mostra carreus irregulars i materials ceràmics  aprofitats de l’època romana.

L’absis s’ornamenta amb un fris d’arquets a la manera llombarda, que va ser realçat quan va esdevenir torre fortificada.

La part més important a nivell artístic és la cambra romana –visigòtica, del segle VI, situada al soterrani de l’ermita a mode de cripta.

És una cambra rectangular amb una arcada central, quatre arcosolis laterals posats dos a dos a cada banda i teules romanes que fan de dovelles a l’arcada.

L’interior del conjunt alberga una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de Joaquim Renart i un retaule barroc del segle XVIII, dedicat a Sant Pau.

Cal destacar la zona enjardinada de la casa a un nivell inferior a l’Ermita i el Pou dins d’una arcada.

També, te una vista privilegiada de Sant Pol i el Mar.

Edifici catalogat com a Bé cultural d’Interès Nacional del patrimoni català i Bé d’Interès Cultural del patrimoni espanyol.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé