Palau Reial de Pedralbes de Barcelona

El Palau Reial te l’entrada principal en l’avinguda de Diagonal, 686 de Pedralbes a Barcelona.

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat enmig d’una àmplia zona de jardins, al districte de les Corts, a Barcelona.

Us passo detalls històrics:

  • El Palau té el seu origen a l’antiga masia de Can Feliu, del segle XVII.
  • La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²).
  • S’encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l’arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d’aire caribeny, acompanyat d’una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins. Més tard, s’encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d’un mur de tanca i els pavellons de porteria.
  • El 1884 Gaudí també s’encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola. (*)
  • Eusebi Güell cedí la casa i part dels jardins a la Corona, en agraïment pel seu nomenament nobiliari, el 1918.
  • Llavors s’emprengué una nova remodelació per a convertir-la en Palau Reial (1919-1924), a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot.
  • Durant 1919-1931 fou la residència de la Família Reial Espanyola en les seves visites a la ciutat.
  • Amb la proclamació de la Segona República, el 1931, el Palau fou donat a la ciutat i dedicat des de l’octubre de 1931 a hostatjar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.
  • Entre el 1932 i el 2013 el Palau també va acollir el Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives fins que es van traslladar a l’edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona.
  • Des del 2010 és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani (UpM).

El Palau està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior,

i dues ales laterals de tres plantes que s’obren en corba a la façana principal.

La façana exterior és d’estil noucentista amb porxos de columnes toscanes, obertures d’arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció.

L’interior conté una diversa barreja d’estils, tant en decoració com en mobiliari, que van des de l’estil Lluís XIV fins als estils més contemporanis.

  • (*) D’aquella reforma encara subsisteix la Font d’Hèrcules, una composició formada per un banc corbat, un pedestal i un cap de drac de ferro que escup l’aigua sobre una pica, que du frontalment gravat l’escut de les quatre barres. El conjunt està coronat per un bust modern de l’heroi mitològic romà d’Hèrcules, o Heràcles en la versió grega, amb el casc fet de la pell del lleó de Nemea, tal com descriu Hesíode.
  • La font va restar oculta al mig d’un bosquet de bambús i ni tan sols va ser detectada a la reforma de Rubió i Tudurí de 1928, fins que el 8 de setembre de 1983 l’arquitecte Ignasi Serra i Goday la localitzà i es va restaurar.

Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a partir d’un projecte que integrava, en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com la font obra de Gaudí, tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas, diverses estàtues, com la de la Reina Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII què hi ha davant de l’entrada principal del palau, obra d’Agapit Vallmitjana.

En l’actualitat, la residència de la família Reial a la ciutat de Barcelona és el Palauet Albéniz, situat a la muntanya de Montjuïc.

L’Ajuntament de Barcelona en té cedit l’ús a la Generalitat de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies : Fidel Rodríguez i arxiu Rasola

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 4ª Part #

Avui us presento dos articles

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 15 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases senzilles, xalets … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No indico la ubicació perquè són en edificis privats.

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 3ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 22 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, cases … d’arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa,  i algunes d’avui són molt senzilles :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : No s’indica ubicació perquè són en edificis privats.

Xemeneies d’arreu de Catalunya – 2ª Part #

M’he trobat al fer fotografies d’edificis en aquest últims anys per aquest Blog, un dels aspectes mes destacables per mi ha sigut la Xemeneia o les Xemeneies de la seva estructura.

Molt dels antics arquitectes, sobre tot de principis del segle XX, destacaven molt la bonica construcció de les xemeneies, amb ceràmica i fent formes diverses i amb l’estètica del edifici; no és com actualment que ja les posen en la majoria del casos, de sèrie.

Avui us passo 20 exemples de xemeneies que m’han cridat l’atenció, situades en  antigues mansions senyorials, fabriques, masies, estacions de tren… arreu de Catalunya, sigui en l’interior i a prop de la costa :

Es important que a vegades mirem detalladament un edifici i podrem apreciar elements destacables d’aquest, com el cas de les Xemeneies.

 

Nota : No us indico el lloc on estan situades per preservar la intimitat de l’edifici majoritàriament privat.

Text i Fotografies : Ramon Solé