Castell de Ratera de Plans de Sió (Segarra)

El Castell de Ratera esta a prop de la Carretera L-304 a Agramunt, km 5,1, Ratera de Plans de Sió.

També conegut com a Castell Molí de Ratera, és un molí fariner, antic castell, situat a Ratera, al municipi dels Plans de Sió, a la Segarra.

Us passo la seva historia:

  • El castell de Ratera estigué inclòs dins del terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una fortificació secundària.
  • De Ratera va sorgir un petit llinatge nobiliari: Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222.
  • Encara que Ratera estigué lligat als senyors de Concabella, per exemple al s. XV als Ortiz de Cabrera i Orís.
  • Segons documentació tardana, pertanyia a la canònica de Santa Maria de Guissona fins a la desamortització del segle XIX.
  • El castell va ser reconstruït als segles XIV i XV per convertir-lo en un gran casal gòtic als afores del poble.
  • Cap el 1530 es transformà en un molí fariner per aprofitar les aigües del Sió.
  • A mitjans del segle XX, el seu propietari, l’arquitecte Joaquim Vilaseca, el restaurà.

El castell-molí de Ratera està situat en un descampat a la dreta del riu Sió per poder aprofitar l’aigua i utilitzar-la per al funcionament del molí de farina, actualment en desús. La construcció original està formada per dos volums rectangulars, visibles a la façana principal i enllaçats per un cilindre, que és una escala circular, que arrenca de la planta noble i que, en façana, comença sobre una trompa i acaba en forma plana. Està realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions i pel que fa a la seva coberta, varia segons el cos de l’edifici on està situada, amb planta baixa i tres plantes superiors, al cos central del castell. Cal destacar que l’anàlisi de les façanes mostra la varietat d’intervencions que hi ha hagut al llarg del temps.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Al cos utilitzat originàriament com a habitatge, s’hi accedeix a nivell per la part més baixa de l’atalussament, on es troba el molí i on apareix la porta principal amb arc de mig punt adovellat i escut nobiliari a la dovella central.

Laia Pipó Piqué – 2006 / Generalitat de Catalunya

Per damunt d’aquesta trobem dues finestres amb reixes de ferro forjat exteriors, acompanyades per una altra porta de menors dimensions a la que s’hi accedeix mitjançant una sèrie d’escales, realitzada també amb arc de mig punt adovellat i amb la presència de l’escut nobiliari.

Laia Pipó Piqué – 2006 / Generalitat de Catalunya

A la segona planta trobem dues finestres de mitjanes dimensions, mentres que a la tercera i última apareix una sèrie de petites finestres d’arc de mig punt, acompanyades per dos matacans amb espitlleres, centrals en els dos punts d’entrada.

Laia Pipó Piqué – 2006 / Generalitat de Catalunya

Al cos situat més a la dreta, el qual queda unit a l’anterior pel cilindre central o escala circular, trobem dues obertures, una d’inferior de petites dimensions i una de superior de majors dimensions amb llinda superior treballada.

Laia Pipó Piqué – 2006 / Generalitat de Catalunya

A la façana lateral d’aquest cos de l’edifici, és on trobem tots els elements conservats del molí fariner; presenta tres obertures distribuïdes verticalment per sota de les quals es conserva l’antic cacau del molí, que queda situat just al davant de la bassa de forma trapezoïdal i aixecada del nivell del terreny que s’estreny cap a la sortida.

Laia Pipó Piqué – 2006 / Generalitat de Catalunya

Finalment destacar que el tercer cos de l’edifici, situat a la seva esquerra, juntament amb un segon cilindre situat a la part posterior, correspon a les reformes que s’hi van realitzar durant el segle XX.

El Castell de Ratera, és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Ca l’Arau de Sallent (Bages)

Ca l’Arau està en el carrer de Sant Bernat, 11 de Sallent .

Us passo la seva historia :

  • El lloc on s’aixeca l’edifici estava urbanitzat abans del segle XIV.
  • La casa s’edificà de segle XX per la família Arau fabricants de teixits i tintorers de la vila, però actualment ja no hi viuen.
  • És obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March.
  • L’edifici fou adquirit per l’empresari sallentí Enric Deseuras, aficionat al col-leccionisme i les antiguitats, el qual l’havia anat restaurant amb molta cura.

És una casa representativa d’una família de fabricants de teixits. Consta d’una planta baixa i un pis amb golfes. La façana és de pedra picada en els marcs de les obertures i en les cornises, amb un sòcol de pedra tallada encoixinada, sobre el sòcol s’estén un fris de ceràmica vidriada de color verd amb motius vegetals en relleu.

La porta i les finestres tenen una decoració que recorda la dels capitells corintis.

El balcó del primer pis té l’accés per tres arcades neogòtiques. La barana del balcó també ho era, però fou substituïda per una altra. La resta de la façana està arrebossada imitant la pedra picada. Una torre sobresurt en el xamfrà sobrepassant la teulada.

Ca l’Arau és un edifici del municipi de Sallent (Bages), d’estil modernista, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Les cases de la carretera de Sentmenat

Setmana que hem dedicat a Sentmenat

Les 3 cases de Passeig d’Anselm Clavé van ser construïdes ente 1888 a1910 per Vicenç Ramoneda Fruitós amb un projecte de l’arquitecte Falguera.

Petits edificis entre mitgeres de planta baixa, de tipologia senzilla amb tres obertures. La porta d’accés allindanada centra la composició de la façana.

El coronament dels edificis és amb barana sobre una cornisa. En una d’elles es poden observar uns medallons amb cares de lleons.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Freixa de Terrassa – 2 ª Part #

La Masia Freixa està en la Plaça de Josep Freixa i Argemí, 11, Ca n’Aurell de Terrassa.

És un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es r-2.jpg

Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats

i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials;

el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica;

els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

A hores d’ara acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es n-2.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

La Casa Bruno “Cuadros” o Casa dels paraigües de Barcelona

Avui us presento dos articles

La Casa Bruno Cuadros, o popularment Casa dels Paraigües, és un edifici situat a la Rambla nº 82, amb el Pla de la Boqueria de Barcelona.

Fotografia : Arxiu Nacional de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • El comerciant Bruno Cuadros i Vidal, natural de Biosca (Segarra), havia llogat, des de 1854, una botiga ubicada als baixos d’un auster grup de tres cases de planta i pis.
  • La seva botiga de paraigües, ombrel·les, ventalls i mantons li donaria rèdits suficients per adquirir gradualment les tres cases per tal de formar una parcel·la raonable per a la construcció d’un immoble totalment nou que donés benefici per si sol per mitjà del lloguer dels pisos superiors.
  • Aquesta nova casa de veïns seria construïda l’any 1858.
  • La casa, com la botiga, van ser completament remodelades per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas els anys anteriors a l’Exposició Universal de 1888, entre 1883 i 1885.
  • Aquesta reforma comportà la total reestructuració dels interiors de la casa de veïns, l’addició del darrer pis i la decoració de les façanes.
  • Aquesta decoració de tipus orientalista fou dictada pel mateix propietari atenent-se no només a les noves corrents orientalistes, sinó al fet que molts dels objectes i accessoris que es venien a la botiga eren importats del Japó.
  • L’any 1914 es procedí a la neteja i repintat dels elements de façana.
  • Durant la Guerra Civil, una bomba que no arribà a explotar causà alguns desperfectes en impactar contra la façana afrontada al Carrer del Cardenal Casañas.
  • L’any 1980 es dugué a terme una reforma general de l’edifici per tal d’adaptar-lo com a sucursal de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, que acabava de llogar l’edifici.

Vilaseca combina l’estil previ al modernisme amb tota mena d’elements arquitectònics inspirats en altres cultures en un edifici eclèctic que deixa bocabadats a tots aquells qui passegen per les Rambles.

Fotografia : Eloi Casella – Generalitat de Catalunya

Els balcons i la galeria del darrer pis de la Casa Bruno Cuadros són plens de referències egípcies. A la façana, els esgrafiats i les vidrieres recorden ombrel·les i ventalls de ferro fos.

A la botiga, l’orientalisme n’impregna l’exterior, caracteritzat pels treballs de fusteria, els vidres pintats i les pintures amb personatges extrets de làmines japoneses.

Fotografia : Eloi Casella – Generalitat de Catalunya

L’element decoratiu més vistós, és, però, el gran drac xinès de ferro forjat que sobresurt de la façana de la Casa Bruno Cuadros.

Fotografia : Eloi Casella – Generalitat de Catalunya

Amb el seu paraigües, va ser utilitzat com a reclam comercial de la botiga.

Wikipèdia

La Casa Bruno Cuadros, o Casa dels Paraigües és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

 

Casa B. Pinell de Terrassa

La casa B. Pinell està situada en el Raval de Montserrat, 23 amb cantonada  carrer de la Vila Nova de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Construït el 1916 per l’arquitecte Lluís Muncunill.
  • L’edifici ha estat tradicionalment la seu del PSUC i del sindicat Comissions Obreres,
  • També va allotjar la seu terrassenca d’Iniciativa per Catalunya Verds.
  • Actualment hi ha un Bar – Restaurant.

Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal conté la porta d’entrada i una gran finestra amb arcs rebaixats. El primer pis presenta un balcó amb finestra central; el segon pis és format per un grup de tres finestres iguals.

La planta primera i els dos pisos estan separats per una línia d’imposta que a la façana lateral es veu trencada per una finestra amb un arc rebaixat i dos grups de finestres geminades al tercer pis. Acaba l’edifici una cornisa de ceràmica lleugerament corba.

La Casa B. Pinell, o Casa Josep Badiella, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Xemeneia de can Batlló de Barcelona

Dins del recinte de l’antiga fabrica de can Batlló, que a començaments del segle XX va ser convertida en l’Escola Industrial depenent de la Diputació de Barcelona, situada en el carrer del Comte d’Urgell, 173-215,de Barcelona, es conserva una magnifica xemeneia de la fabrica.

L’extraordinària xemeneia és tota de maó, en forma de piràmide truncada de secció hexagonal, amb una base de 60  m²,

i una alçada de 65 metres,

amb uns 150 metros de galeria sota terra.

Encara avui es troba en perfecte estat i exemplifica a la perfecció l’embalum de la fàbrica que la contenia.

El seu autor es l’arquitecte valencià, Rafael Guastavino i Moreno.

Podeu tindre mes informació sobre La fàbrica de Can Batlló de Barcelona,  en l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batll%C3%B3_(Eixample)

 

Recull de dades : Viquiopèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Comas d’Argemir de Barcelona

La casa Comas d’Argemir està situada en l’Avinguda  República Argentina, 92 de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona en una Web, descriu així aquesta notable casa :

Obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, la Casa Comas d’Argemir és una residència modernista que data de l’any 1904.

El seu aspecte medieval respon al corrent historicista que tan de moda estava en aquell moment, i que consistia a interpretar i recrear, de manera més o menys lliure, estils anteriors com ara el mudèjar o, en aquest cas, un d’època medieval.

La torre circular a la cantonada i l’aspecte fortificat de la casa no admet dubte respecte de la seva font d’inspiració: es tracta de la recreació lliure dels châteaux francesos de l’edat mitjana, edificis que coneixia molt bé l’arquitecte. Mitjançant aquest disseny singular, els propietaris mostraven també la riquesa i el rang social que posseïen.

L’arquitecte, conegut per ser l’autor de l’Arc de Triomf, va projectar en aquest encàrrec tot el bagatge artístic que havia adquirit al llarg dels anys. És per això que aquesta obra, absolutament eclèctica, fusiona amb llibertat les formes bàsiques d’un castell medieval amb elements purament modernistes, com ara l’ús de l’arc parabòlic a l’entrada o la ceràmica vidriada a la coberta de la torre.

L’ornamentació és generosa i barreja elements mudèjars i gòtics amb d’altres presos de l’Art Nouveau francès.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comas_d%27Argemir

La casa Comas d’Argemir està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé