Casa B. Pinell de Terrassa

La casa B. Pinell està situada en el Raval de Montserrat, 23 amb cantonada  carrer de la Vila Nova de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Construït el 1916 per l’arquitecte Lluís Muncunill.
  • L’edifici ha estat tradicionalment la seu del PSUC i del sindicat Comissions Obreres,
  • També va allotjar la seu terrassenca d’Iniciativa per Catalunya Verds.
  • Actualment hi ha un Bar – Restaurant.

Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal conté la porta d’entrada i una gran finestra amb arcs rebaixats. El primer pis presenta un balcó amb finestra central; el segon pis és format per un grup de tres finestres iguals.

La planta primera i els dos pisos estan separats per una línia d’imposta que a la façana lateral es veu trencada per una finestra amb un arc rebaixat i dos grups de finestres geminades al tercer pis. Acaba l’edifici una cornisa de ceràmica lleugerament corba.

La Casa B. Pinell, o Casa Josep Badiella, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Xemeneia de can Batlló de Barcelona

Dins del recinte de l’antiga fabrica de can Batlló, que a començaments del segle XX va ser convertida en l’Escola Industrial depenent de la Diputació de Barcelona, situada en el carrer del Comte d’Urgell, 173-215,de Barcelona, es conserva una magnifica xemeneia de la fabrica.

L’extraordinària xemeneia és tota de maó, en forma de piràmide truncada de secció hexagonal, amb una base de 60  m²,

i una alçada de 65 metres,

amb uns 150 metros de galeria sota terra.

Encara avui es troba en perfecte estat i exemplifica a la perfecció l’embalum de la fàbrica que la contenia.

El seu autor es l’arquitecte valencià, Rafael Guastavino i Moreno.

Podeu tindre mes informació sobre La fàbrica de Can Batlló de Barcelona,  en l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batll%C3%B3_(Eixample)

 

Recull de dades : Viquiopèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Comas d’Argemir de Barcelona

La casa Comas d’Argemir està situada en l’Avinguda  República Argentina, 92 de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona en una Web, descriu així aquesta notable casa :

Obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, la Casa Comas d’Argemir és una residència modernista que data de l’any 1904.

El seu aspecte medieval respon al corrent historicista que tan de moda estava en aquell moment, i que consistia a interpretar i recrear, de manera més o menys lliure, estils anteriors com ara el mudèjar o, en aquest cas, un d’època medieval.

La torre circular a la cantonada i l’aspecte fortificat de la casa no admet dubte respecte de la seva font d’inspiració: es tracta de la recreació lliure dels châteaux francesos de l’edat mitjana, edificis que coneixia molt bé l’arquitecte. Mitjançant aquest disseny singular, els propietaris mostraven també la riquesa i el rang social que posseïen.

L’arquitecte, conegut per ser l’autor de l’Arc de Triomf, va projectar en aquest encàrrec tot el bagatge artístic que havia adquirit al llarg dels anys. És per això que aquesta obra, absolutament eclèctica, fusiona amb llibertat les formes bàsiques d’un castell medieval amb elements purament modernistes, com ara l’ús de l’arc parabòlic a l’entrada o la ceràmica vidriada a la coberta de la torre.

L’ornamentació és generosa i barreja elements mudèjars i gòtics amb d’altres presos de l’Art Nouveau francès.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Comas_d%27Argemir

La casa Comas d’Argemir està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barberia de l’Ametlla del Vallès

Aquesta setmana la dedicaré a l’Ametlla del Vallès, avui parlarem de  La Barberia,  està situada en el carrer de Sebastià Torres, 1 de L’Ametlla del Vallès.

No hi ha que confondrà en l’edifici Modernista cal Barber,  que es troba a prop, realitzat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, i que demà dedicarem l’article.

La Barberia, es una casa mes aviat petita, i em va sorprendre la seva construcció, tota la fatxada està arrebossada amb pedres de tres colors, unes columnes com si aguantessin amb força la casa i dos aparells que donant el símbol d’una antiga barberia.

Per últim, en el triangle de dalt de la façana, es pot llegir ” Caixa de Pandora”.

Per saber que és la caixa de pandora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_de_Pandora

L’interior es troba decorat amb un disseny entre antic i molt modern. Una casa curiosa,  per una Barbería de la línea Encanto.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : El Blog no forma part de la Marca, Barberías Encanto

 

Cal Raurich de Viladecans

La casa de Cal Raurich està situada en el carrer de  Sant Joan, 4 de Viladecans.

Es coneix també com Cal Fusteret, on segons diuen la gent gran, hi havia una fusteria.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres construït l’any 1920, dirigit per Agustí Planella Poletti que va ser l’arquitecte.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i terrat i una mena de torreta a un dels costats. Cal destacar els denticulats que decoren la part superior de les finestres i portes, així com l’acabament ondulat de la torre i les decoracions semicirculars de la barana del terrat.

També hi ha una cornisa esglaonada, amb mènsules del mateix tipus, sota el terrat, mentre que les mènsules es repeteixen sota el balcó. Són molt interessants els elements de ferro forjat del balcó i la finestra de la planta baixa aquesta destacada per sis rajoles.

Cal Raurich està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Imatge de la casa antiga del costat

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa – Museu Gaudí, en el Parc Güell de Barcelona

La Casa- Museu Gaudí, està dintre del recinte del Park Güell de Barcelona; per entrar al Park, hi ha varies entrades, la mes propera a la Casa- Museu Gaudí,és la situada en la Carretera del Carmel, 23a.

Aquesta casa no massa gran, va ser la residència d’Antoni Gaudí durant gairebé 20 anys, de 1906 a finals de 1925.

El 28 de setembre de 1963 es va inaugurar com a museu i actualment acull una col·lecció de mobles i objectes dissenyats per l’arquitecte i altres estris personals d’ell .

Us passo un resum de la historia que emvolta la Casa-Museu de Gaudí :

  • A finals del segle XIX, l’industrial català Eusebi Güell i Bacigalupi, va voler realitzar una ciutat-jardí per a la burgesia catalana als terrenys de la finca Can Muntaner de Dalt que havia adquirit el 1899.
  • Va encarregar el projecte a l’arquitecte Antoni Gaudí, que preveia la construcció d’una seixantena d’habitatges amb jardí i tots els serveis necessaris.
  • El 1914 les obres es van aturar i el projecte no es va acabar mai.
  • Se’n van construir únicament dos cases, que se sumaven a l’antiga casa -propietat del mateix Güell- que ja existia en aquests terrenys. Una de les altres, seria la casa de Gaudí, es va edificar entre 1903 i 1905.
  • L’any 1906, la va comprar el mateix Antoni Gaudí i hi va anar a viure amb el seu pare i la seva neboda.
  • Gaudí hi va viure sol fins a finals de 1925, que es va traslladar a l’obrador del Temple de la Sagrada Família, uns mesos abans de la seva mort el 1926.
  • L’arquitecte, va fer donació de la casa per mitjà de testament a la Junta del Temple de la Sagrada Família, que la va vendre al matrimoni Chiappo Arietti.
  • El 1960 l’Associació d’Amics de Gaudí va promoure’n la compra als descendents del matrimoni per a destinar-la a museu.
  • El any 1963 es va inaugurar com a Casa – Museu Gaudí.
  • El 1992 la casa va ser cedida a la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

La Casa – Museu Gaudí, acull algunes estances com el dormitori, l’estudi o el cancell d’entrada, com també alguns objectes personals de Gaudí, evoquen el record de l’arquitecte quan vivia en aquesta casa.

També s’hi exposa una important mostra de mobiliari dissenyat per Gaudí, a més de mobles, escultures, pintures, dibuixos i altres objectes de col·laboradors, que s’exposen en les diverses estances del museu.

L’ Horari de visita es :

Octubre – març: diari, de 10 a 18h. | Abril – setembre: diari, de 9 a 20h. | 1 i 6 gener, 25 i 26 desembre: de 10 a 14h.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Cementiri de Cardedeu, és lloc de Pau i lloc d’Arquitectura Funerària sorprenent

El Cementiri municipal de Cardedeu, ven segur pot ser que sigui poc conegut per la gent que no visquí a aquesta Vila; la gent que ve a Cardedeu, com és normal, no anirà a visitar el cementiri, si no es en un acte luctuós.

No obstant, crec que val la pena disposar d’una estona per anar-hi i visitar-ho, de forma tranquil·la, us quedareu sorpresos de la seva arquitectura !

És obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, el cementiri es va construir entre 1919 i 1920 i encara avui conserva l’estructura i l’essència originals.

Es troba a la pendent d’un turó, encerclat per una tanca de pedra granítica.

En el seu interior son molts els diversos panteons destacables, com el de la Família de Viader amb una escultura feta per Enric Clarasó,  i molts altres grans panteons de Famílies de Cardedeu.

Cal destacar l’entrada, de pedra granítica i una porta de metall amb la inscripció de “cementeri Municipal” i unes “ales angelicals”.

            

Hi ha elements diversos destacables, com un pou, una pèrgola mirador, que us convidant ven segur a fer un passeig tranquil pel Cementiri i descobrir cada racó d’aquest lloc de gran interès arquitectònic.

L’horari habitual del Cementiri és :

  • De dilluns a diumenge de 9 a 14 hores

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_de_Cardedeu

Nota : No he fet fotografies dels panteons, per respecta al lloc i a la gent enterrada !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé