Castell de Rubí

Avui us presento dos articles

El Castell de Rubí esta situat en el carrer del Castell, 33 de Rubí.

Us passo la seva historia :

  • El castell de “Rio Rubio” és esmentat el 994.
  • El 1002 el Papa Silvestre II va confirmar-ne la possessió a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès.
  • El domini eminent corresponia, pel que sembla als comtes ja que aquest castell consta entre la sèrie de castells que la comtessa Ermessendis va donar en garantia al seu fill Berenguer Ramón I, el 1023.
  • Seniofred de Riu Rubí era, el 1017, el veguer del castell que havien nomenat els comtes. Amb posterioritat, s’adverteix la instal•lació del llinatge dels Claramunt; ja al segle XI, Saurina de Claramunt es va casar amb Ramón de la Guàrdia, i el seu fill Guillem va heretar el “castrum de Rivo rubeo”, mantenint-hi el cognom de Claramunt.
  • El 1251, Guillema de Claramunt i Ponç de Cervera concordaren sobre l’herència de Guillem de Claramunt. Any després, Guillem de la Guàrdia va vendre el castell a la família Torrelles.

Cronologia, entre 1989 i 1990 l’arqueòleg medievalista Josep Maria Vila va fer un estudi del castell i de la seva cronologia, distingint diverses fases:

  • Fase 0 (986-1233) Correspon a la fortalesa que s’aixecava uns 200 m a l’oest de les restes de l’ermita de Sant Genís.
  • Fase 1 (1233-s. XIV) La fase 1 arrenca del 9 d’agost de 1233, quan Berenguer de Rubí rep permís de Jaume I el Conqueridor per construir una domus per defensar-se dels seus enemics.[4] Seria un casal de planta en forma de L concebut com a residència del senyor de Rubí, i en el que es van establir els Templers, que van morir en la croada de Jaume I. El 1361 la família Torrelles convertí el casal en el seu castell i s’abandonà definitivament la fortalesa de Sant Genís. L’edifici és ampliat i presenta un aspecte de fortificació militar on hi viu el saig, encarregat de fer complir les ordres del senyor. Fou concebut com el punt de defensa del terme de Rubí i com a centre d’administració feudal.
  • Fase 2 (s. XV) La fase 2 arrencaria de finals del segle xiv, quan la jurisdicció civil i militar que ostenta el señor de Rubí passa dels Torrelles a mans del rei Joan I. Com a conseqüència de l’abolició d’aquestes jurisdiccions, l’edifici passa a convertir-se en residència senyorial i perd el seu caràcter militar anterior. D’aquesta època (s. XV) data la porta d’accés a la balconada que dóna al pati i el cos E, amb els seus merlets (avui només es poden veure des del pati), els elegants finestrals gòtics i les pintures murals a l’interior, malauradament molt malmeses, i que representen sobretot vaixells.
  • Fase 3 (s. XVI-XVII) A la fase 3 el castell és transformat en una masia, però no s’hi operen grans canvis en la seva estructura.
  • Fase 4 (s. XVIII) A principis del segle xviii, el castell continua sent una casa de camp més on hi vivien els masovers. Es va construir una teulada d’una sola vessant al cos E, cosa que va fer que desapareguessin els merlets de la paret oriental, i es reomplissin els espais entre els que s’aixecaven a la paret occidental que l’havien coronat.
  • Fase 5 (s. XIX-XXI) Finalment, a la fase 5 l’edifici pateix una sèrie d’enderrocaments de parets i es degrada notablement. Va passar successivament a mans de diverses famílies, fins que el 1983 fou adquirit per l’Ajuntament de Rubí, que el remodelà per adequar-lo a usos culturals (creació del Castell-Ecomuseu urbà), tot operant-se grans canvis en la seva estructura arquitectònica i malauradament destruint alguns elements d’interès arqueològic i arquitectònic. El 2010 es construeix en la seva cara est un amfiteatre

L’últim masover que hi hagué en aquest casal va ser Miquel Vila, successor de les generacions de la seva família des de la meitat del segle XVIII.

Hi ha restes arqueològiques (properes) al perímetre del castell d’època romànica. Se suposa que corresponen a la primitiva església de Sant Genis de Rubí. Us passo informació al respecta :

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/2020/09/30/aquallonga-valldoreix-segle-x-res-a-re-poblar-elles-ja-hi-eren/

Anges Sarri i Pons Jordi Sarri Vilagell 1994 / Generalitat de Catalunya

Actualment, dels serveis oferts per aquest centre, destaquen un centre de documentació, sales d’exposicions temporals per a persones o entitats locals i un auditori.

Cal destacar el gran jardí situat al nord, on hi ha un arborètum, la zona és tancada i te camins aptes per observar l’arbrat i les plantes.

L’Ecomuseu Urbà de Rubí pretén ser un espai de trobada i reflexió per als ciutadans,

a través de tot el que envolta la història antiga i contemporània d’aquesta població i el seu patrimoni social, cultural i natural.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3661_01-1.jpg

L’Ecomuseu Urbà de Rubí forma part de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona.

El Castell de Rubí és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_3664_01-1.jpg

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Rubí

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de can Poal de la Costa de Terrassa

Avui us presento dos articles

Can Poal de la Costa esta situat en dels turons de la Costa, sobre la Ctra. C-243c de Terrassa a Martorell, km 13,5, a 1.000 m., al costat del camí vell de Ullastrell, en el municipi de Terrassa.

La masia està formada per diversos cossos que s’han anat afegint al llarg del temps.

Fotografia Generalitat de Catalunya

El cos principal presenta una façana plana, de dues plantes, paral·lela al carener, amb ràfec decorat amb imbricacions de teula àrab.

Al primer pis s’obren grans obertures verticals que donen a una gran balconada de ferro.

Domenec Ferran i A Moro – 1983

A la banda nord i llevant hi ha unes galeries d’arc de mig punt, obertes, a nivell de les dues plantes.

Al seu voltant es desenvolupen les dependències d’allotjaments i masoveria, graners, magatzems, amb un clos al davant de la porta principal.

Prop de la casa van aparèixer restes arqueològiques d’època romana.

Can Poal de la Costa és una masia protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Mercat del Born de Barcelona

L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
  • Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
  • La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
  • Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
  • L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:

  • La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
  • La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.

Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.

Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.

Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_del_Born

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació sal Text i Fotografies : Ramon Solé

Troballes arqueològiques de l’època medieval a Parets del Vallès

Entre 2010 i 2012 es van fer els treballs de reurbanització del carrer Major, emmarcats en el Pla de millora del Barri Antic, van posar al descobert una troballa arqueològica de l’època medieval a Parets del Vallès.

Segons els arqueòlegs que hi van treballar, es tracta d’un mur d’entre 60 i 70 cm d’amplada que formaria part de l’entramat urbà de Parets del Vallès de l’època medieval i que podria datar dels segles XI o XII. Les restes es troben a l’alçada de l’edifici de la Casa de la Vila.

D’altra banda, entre el carrer Major i Barcelona, es va trobar una sitja per emmagatzemar aliments, també de l’època medieval, que podria formar part del mateix conjunt.

El control arqueològic preventiu previ a la remodelació de les escales del carrer Raval, situades a la zona necropolar de Parets, va deixar al descobert noves troballes arqueològiques.

En aquest cas, es tracta de tres esquelets humans, que estan incomplets,

i de tres sitges d’emmagatzematge.

Podeu llegir aquesta  informació amb mes detall, a la Web de l’Ajuntament de Parets del Vallès :

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/2012/02/23/noves-troballes-arqueologiques-al-barri-antic-de-parets

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Parets del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé