El conjunt arqueològic de l’església vella de Sant Menna (Sentmenat del Vallés)

Campanar església vella de Sant Menna, segle XI. AGC, 2021

El campanar de l’antiga església de Sant Menna a Sentmenat del Vallés (s. XI) és el testimoni visible de l’església vella esfondrada el 1745, quan va ser inaugurada la moderna església parroquial.

Església parroquial de Sentmenat, de 1745. AGC, 2021

Però amb l’antiga rectoria associada a l’església (avui biblioteca) i la necròpoli annexa trobada en les excavacions d’entre 1992 i 2002 forma un conjunt arqueològic-arquitectònic que mostra una continuïtat històrica.

En primer lloc cal dir que Sant Menna va néixer el 285 a Menfis, el seu pare, asceta, va morir quan ell tenia catorze anys, es va fer soldat romà als 15 anys. Tres anys després va deixar l’exercit per fer-se anacoreta. Va morir decapitat per confessar a Crist el 309 a Frígia. És un màrtir històric venerat per diferents confessions cristianes (coptes, ortodoxos o catòlics), patró dels peregrins i mercaders i també dels acusats injustament.

Restos del monasterio Abu Mena (s. IV-VII), dedicado a Sant Menna d’Alejandria. Foto: viquipèdia.

Tenim, doncs, una advocació d’un màrtir del primer cristianisme del que no queden dubtes de la seva existència. El primer cristianisme a occident va arribar del nord d’Àfrica i apareix associat a les peregrinacions, els màrtirs i els pares del desert, com va ser Sant Menna.

A les excavacions de 1992 es va identificar una església paleocristiana d’una nau i absis rectangular de la segona meitat del segle V amb una necròpoli al seu voltant. Aquest primer edifici es conservà fins el segle XI en què es construeix una nova església romànica damunt l’anterior bastint el campanar que podem observar sobre l’antic absis.

Interior de la cripta de la presó de Sant Vicenç de València. Foto: Viquipèdia.

Es va trobar una necròpolis d’època visigòtica amb tombes fora i dins[1] dels murs de l’església i un aula annexa que podria tenir un ús funerari. Els enterraments datats d’aquesta primera fase van des del segle V fins el VIII. Aquesta estructura d’una nau amb absis rectangular i aula annexa és rar entre els tipus peninsulars paleocristianes però similar al de la presó de Sant Vicent (València), la capella de Sainte-Geneviève (Saint-Dennis, París) i l’església de Tiffeltassine (Algèria). [2]

Antiga capella de Santa Genoveva, Sant Dionís, Paris.

Per una altra banda, a les excavacions del 1999 i del 2002 sota l’antiga rectoria es van trobar nous enterraments d’entre el segle IX i el XIII, que correspondrien a l’espai de la sagrera. L’edifici de la rectoria va ser bastit al segle XVI, va tenir reformes puntuals i ampliacions que no han alterat significativament la seva estructura. Les troballes d’aquestes èpoques són de caràcter domèstic i productiu, com un forn de vidre del segle XVI i un celler del segle XVIII.[3]

Antiga rectoria, avui edifici de la Diputació. Foto: AGC, 2021.

Documentalment troben el primer esment al terme de “Sancti Minati” el 972 quan una dona, Trasleva dona a l’església de Sant Miquel de Barcelona una terra a Canyelles (actualment Mas Canyelles a Castellar del Vallés) a condició de tenir-la en usdefruit ella i la seva descendència. Altres documents de 961 de Guisand i de Nevolenda també fan referències de donacions a la mateixa església i zona. El 962 una altra dona de nom Barcelona deixa un llegat a la Seu de Barcelona de vinya i terra a la Capella (un lloc de Sentmenat, com veurem reflectit en altres documents del s. XI).[4]

El 992, en el testimonial de Sant Pere de les Puel·les, es menciona l’alou que les germanes tenien en Palatio Salathan (Palau-Solità) i en altres llocs com Sancti Minati o Polignano.

Constatem novament la presència activa i reconeguda de les dones al segle X, que anirà desapareixent dels documents i sent obviada per la història.

El bell absis de la parroquial de Sentmenat és del segle XX. Foto: AGC, 2021

Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 10 d’agost, 2021

Als arqueòlegs e historiadors que posen a l’abast els seus estudis

———————————————————————————————————————————–

[1] Els enterraments d’alguns adults i, especialment, d’infants dins les esglésies no és estrany en aquestes primeres èpoques.

[2] Coll i Riera J. M., Molina, J. A i Roig, J. “L’església vella de Sant Menna (Sentmenat, Vallés Occidental): Fase I

[3] Coll i Riera J. M. “Memòria de la intervenció arqueològica a l’església vella de Sant Menna (Sentmenat, Vallés Occidental), 2002

[4] Feliu i Montfort, Gaspar (1971).El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010. Tesis. UB, vol. II, doc. 26, 27 (961) i 49 (972)

Conjunt arqueològic de Cornella de Llobregat

El Conjunt arqueològic de Cornella de Llobregat, esta situat al costat de l’Església parroquial.

Us passo informació de l’Ajuntament de Cornellà :

“Conjunt de troballes arqueològiques al voltant de l’església de Santa Maria de Cornellà: s’han trobat els fonaments de l’església paleocristiana, els murs de l’antiga vil·la romana i una considerable quantitat de fragments d’objectes de ceràmica, monedes, ossos, i materials constructius.

Aquesta excavació ha permès demostrar l’existència d’un assentament romà al segle segon després de Crist. Totes les restes trobades fins el moment, demostren que es tractaria d’una gran vila romana destinada a la producció agrícola i a habitatge dels seus propietaris.

Especial importància té el descobriment de les restes d’una antiga església amb més de 1500 anys d’antiguitat. L’any 1928, en una remodelació de l’Ajuntament es va documentar part de l’absis d’una possible església paleocristiana del segle sisè després de Crist. L’arquitecte Puig i Cadafalch va fer l’únic dibuix que es conserva d’aquelles troballes.   La metodologia actual, amb topologia d’alta resolució, permetrà documentar millor aquest absis de l’església. Concretament, es tracta dels fonaments de l’absis de la basílica que estava formada per una nau de 9 metres per 12 i un tram de murs de 50 centímetres de gruix.”

Us adjunto un video explicatiu al respecta :

https://www.youtube.com/watch?v=-yqnJZxfetc&feature=youtu.be

Per a mes informació podeu consultar l’enllaç adjunt :

http://www.cornella.cat/files/noticias/1850/Dossier%20Visita%20Ruines.pdf

Aquí teniu el que podeu veure a l’exterior i rodalies de l’Església :

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Margarida i jaciment arqueològic de Martorell

L’església de Santa Margarida, esta al costat del cementiri de Martorell.

S’accedeix des de la carretera de Martorell a Gelida (km. 0,5), seguint el desviament que condueix al cementiri municipal de Martorell, esta indicat per cartells.

De fet , l’església de Santa Margarida de Martorell és un jaciment arqueològic format per una basílica paleocristiana, una necròpolis paleocristiana i medieval, un nucli d’hàbitat, una sagrera medievals i una església romànica.

Dades històriques :

  • De l’església paleocristiana no es conserva documentació.
  • Datada al segle VI per la seva estructura tipològica.
  • No es sap, si en origen fou parròquia o, potser, monestir.
  • Sobre les restes de l’antiga al s. XII (finals) hi fou construïda una església romànica, que seria la parròquia de l’antic priorat de St. Genís de Rocafort, documentat el 1042 quan fou dotat per Guillem de Castellvell.

El jaciment és gestionat pel Centre d’Estudis Martorellencs, té la condició d’extensió del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell.

És objecte d’un projecte de recerca arqueològica que impulsa el Centre d’Estudis Martorellencs des de l’any 1972, al que s’incorporà el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona a partir de l’any 1981.

L’església de Santa Margarida és situada al centre de la plana de suau pendent que s’estén entre la serra de l’Ataix i el Montgoi i el riu Anoia, al terme municipal de Martorell.

Un espai que correspon a l’àmbit territorial de l’antic monestir de Sant Genís de Rocafort. Es tracta de terrenys dedicats al cultiu durant bona part de la seva història i avui fortament pressionats pel traçat de l’autopista AP-7 i per la presència d’algunes activitats extractives i industrials del ram de la construcció.

L’església és de tipus paleocristià construïda en època visigòtica només es conserva en planta.

És situada sota de l’església, que fou parròquia del priorat de Rocafort, de Santa Margarida (romànica).

L’església paleocristiana és de nau única, amb capçalera tripartida formada per tres cambres arrenglerades i adossades a un mur de fons recta.

L’abissis és de secció semi circular (dibuixa un arc de ferradura) i conté basament d’obra de l’altar. Les cambres laterals, segurament, sagristies, són de planta rectangular. Dins de l’absis hi ha tres nivells de paviment, l’inferior dels quals en fou arrencada la capa superficial, i les altres dos són d’ opus signinum.

L’aparell és fet amb còdols i pedres sense treballar, amb carreus bastant gran.

Per saber mes dades arqueològiques de Santa Margarida, podeu consultar a :

https://sites.google.com/a/intranetcem.net/santa-margarida/

L’església de Santa Margarida, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a altres fons consultades

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé