Edifici Montcalvari és un edifici d’Arenys de Mar, ubicat sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu.
Us passo la seva Historia :
Fins a principis del segle XX, l’ermita estava unida amb la carretera mitjançant un pont que passava per sobre la via del tren. La capella, d’estil romànic, té una llargada de 16 m. i una amplada de 6 m., el campanar, de cadireta, té una sola campana.
L’any 1892 el bisbe català traspassà l’ermita a Narcís Serra, arenyenc molt pintoresc que hi construí el primer balneari.
L’any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel-lo, que edificà un hotel de primera classe, d’estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel-lo.
Més tard li fou imposat el nom d’Hotel Monte Calvari. L’edifici resultant va ser un hotel balneari amb tres façanes al mar, i constava de planta baixa i dos pisos amb un total de 50 habitacions.
Degut al servei prestat en l’època i la situació, l’edifici va arribar a adquirir un gran renom.
L’any 1916 l’hotel va anar a subhasta i l’adquirí Joan Artigas i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet.
L’hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades.
És adquirit l’any 1946 per una empresa de Barcelona.
Va ser objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l’ermita.
L’any 1948, en tancar l’hotel, es remodelà l’edifici i es destinà la planta baixa a restaurant i els pisos a habitatges, posteriorment es tancà el restaurant, tornant-se a obrir als anys vuitanta.
Actualment es manté el restaurant, els habitatges i alguns espais que han estat ocupats per oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.
B J. Contijoch / Generalitat de Catalunya
És un edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port.
Ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX.
Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més d’estil colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d’ofici interessants.
Es bastí al voltant de l’ermita del Sant Crist del Calvari, que ha quedat rodejada i empetitida per l’edifici.
J. Contijoch /Generalitat de Catalunya
El probable fundador de la capella va ser Hipòlit Doy l’any 1584, i, segons la llegenda, la construí per expiar el pecat d’haver assassinat la seva esposa, Sofia.
Us passo imatges de principis del segle XX :
Edifici Montcalvari és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Imatges antigues i altres : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Arenys de Mar a l’extrem més proper a Canet. Rial de Canalies: apartament on hem passat llargs anys. Un lloc per passar l’estiu amb una llar de foc per a fer estada i torrades durant el temps més fred. Riera amb molta vegetació i la flaire dels eucaliptus que s’esfumà quan destruïren la muntanya per a edificar xalets. Turonet amb pins on anaven a buscar pinyons que després partien i repartien al balcó. Baixem i divisem el Port, una de les coses que més m’agraden, i ja sento la olor de la mar.
Arribem a la carretera i girem a la dreta cap el poble, a la cantonada, la casa abandonada de la vil·la Marcelina, que van convertir, en plena crisi, en “pisos d’alt standing” amb obrers que anaven canviant sovint fins que ho van mig terminar sense acabar, amb una piscina que s’ha menjat tant la muntanya com el silenci del dia, tot i així les nits d’estiu miro estrelles pel balcó del darrere.
La puntaire d’Arenys que abans estava a la cantonada entre la carretera i la Riera. AGC
L’Ateneu on el meu marit jugava a escacs amb el seu pare, molts anys enllà. Cantonada amb la Riera on hi havia la puntaire. Vistes del cementeri. Un dia vam pujar pel camí de les cases dels pescadors. No havia mai visitat un cementiri, em va sorprendre tanta bellesa. Van anar al davant de la tomba de l’Espriu que només tenia un número perquè ell no volia passar a aquella immortalitat estranya que representa per alguns el que et recordin persones que no has conegut, però els vigilants es van cansar de que els preguntessin quina tomba era la del poeta de Sinera i finalment van posar el seu nom, discret, això sí.
Casetes d’un barri de pescadors vinguts del Delta, el Joan em parla del pare dels veïns-amics que els hi duia peix fresc a vegades. Barri pobre amb encant, amb vistes al mar i a un cel que a les nits s’omple d’estels.
Pugem la Riera, anem a comprar al mercat: verdura de les pageses, peix fresc, carn més magre, bons embotits, olivetes al lloc del bacallà.
Mercat d’Arenys de mar. Foto: Ramon Solé
Cuino. Anem una estona a la platja entre Arenys i Canet. Em banyo en aquella aigua tant freda que tant em convé, passeig per la sorra que no s’enganxa, perquè està (estava) feta de pedretes, la petita agafa petxines, mentre el seu germà fa un pou i u castell. Dutxes. Dinar. Migdiada pels que poden. Jugo amb els petits al balcó, a vegades faig una becaina. Quan són més grans i ja miren la tele dormo al sofà o m’escapo al llit amb el meu marit.
A la tarda -què fem avui mama? – anem a buscar pinyons a la muntanya?, a passejar pel port?, al parc petit d’aquí prop?, al de Lourdes?, a fer un gelat?
Al balcó del Rial de Canalies partint i repartint pinyons. AGC
Passejos per la Riera amb la promesa del gelat o del parc. Caminades diàries de pujada i de baixada. L’Ajuntament i la seva font amb aquell altre carrer per on a vegades anaven i venien comprant alguna cosa que feia falta o algun capritxet que per això són les vacances.
Gegants i capgrossos davant l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
Si creuaven la riera podíem observar les torres del carrer d’Avall i del carrer Ample, caminàvem per la vorera del Rial de Sa Clavella, el barri d’Avall on a vegades anàvem al cinema o a la biblioteca a mirar contes o, més endavant, a connectar-nos a internet.
Carrer d’Avall. Torre de defensa contra els pirates del segle XVI. Foto: Ramon Solé
I comença la pujada, ja veurem per on ens quedarem avui. La placeta de l’església, l’antic Hospital Xifrè amb els seus jardins, el Calisay, l’asil de les germanetes on la sogra diu que la portem amb la boca petita del que busca consol, llegeixo la placa del carrer: “La Majestat d’un poble són els seus vells” i per fi el parc de Lourdes amb els gronxadors i el petit bosquet allà dalt. A vegades seiem als bancs mentre jugaven, en tornar prendrem un gelat, a vegades els muntaven al cavallet de la Riera.
Algun dia visita al museu de minerals amb els nens, altre al de les puntes de coixí amb la mare. A vegades no pugem la Riera i anem passejant pel port, miro la dona del pescador amb el seu fillet als braços, els vaixells de pesca, el far al final de l’espigó, el camí costaner entre les vies del tren i el mar, els bancs per seure i mirar la posta de sol sentit la remou del vent. Altres vegades pujarem a Arenys de Munt o visitarem altres pobles propers.
El Port d’Arenys de Mar i la Lonja dels pescadors. AGC.
Si la petita està cansada el seu pare la porta damunt les espatlles. El nen sempre troba motius per jugar, per inventar històries, per preguntar als grans, sembla no cansar-se mai, fins que cau rodó a la nit i… fins les set del matí en que em despertarà perquè voldrà esmorzar i jo li donaré cantant i aquella veïna-amiga amb nom de flor, l’Hortènsia, em dirà rient: – avui t’he sentit cantar el ciclista de pega que va caure i es va fer un foradet en el culet.
Platja entre Arenys de Mar i Canet.
Les festes de juliol i les d’agost. 2 d’agost, el meu sant, els pares em regalen quedar-se amb els nens. Anirem al Posit, al lloc on els nens sempre miren les llagostes vives. Sopem i miro pels finestrals la casa d’un dels indians d’Arenys i recordo la història de la rosa enterrada al cementiri per un amor que va ser impossible i penso que ell hauria d’haver lluitat pel seu amor quedant-se al seu costat.
Arenys de Mar. Casa de l’indià. AGC
Convido gent, familiars, amics… Cuino molt però estic contenta. Alguna altra veïna em diu, – avui te’m sentit riure molt! No sóc conscient del que representa un balcó en un bloc d’apartaments d’un lloc encara tranquil i retirat, però, sí, m’ho he passat bé. Després recullo cansada, però amb ajut.
I ja, grans i sols, vindrem algun cop i anirem de nit als txiringuitos de la platja a menjar peix i a veure els estels o gaudirem del regal d’un bon dinar sense haver de cuinar o del d’un bon relax al balneari de Caldetes.
Monument a la dona del pescador davant de la casa del mar d’Arenys de Mar.
I algun dia tornarem només per recordar aquells bons moments dels que, conscients o inconscientment, vàrem gaudir. Tot s’ho emporta la mar, però la mar tot ens ho retorna i caldrà fer neteja.
Platja del Cavaló. Netejant la platja després del pas de l’huracà Glòria. Foto: La Vanguàrdia.
A la bona gent que cuida dels seus records com del seu entorn
Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero
El Balneari Titus d’Arenys de Mar esta situat a tocar de Caldetes, en la carretera N-II Km. 655, a cinquantena de metres de la platja i a només cinc metres sobre el nivell del mar.
Us passo dades històriques :
La deu de la qual obté l’aigua va ser descoberta el 1794, any en què es van construir els Banys de Can Titus.
Després d’un curt període d’inactivitat, Can Titus va tornar a obrir les portes, el 1992, convertit en un modern balneari.
Disposa de tots els avenços tecnològics que requereixen els tractaments termals.
L’aigua, qualificada de mesotermal , és clorurada sòdica, brolla a 38 graus i és de mineralització mitjana, recomanada especialment per a malalties reumàtiques i artrosis, de l’aparell respiratori, circulatori i per a determinades afeccions dermatològiques.
Els principals tractament són massatges generals o parcials de tot tipus, embolcalls d’algues, de fang, de xocolata i d’argiles, píling corporal, electroteràpia amb infrarojos, electricitat i ultrasons, fisioteràpia, parafangs, parafines i escola d’esquena.
Té un jardí amb piscina exterior d’aigua termal, terrassa, gimnàs i totes les instal·lacions terapèutiques estàndard. Com que no és un hotel, no disposa d’habitacions, però hi ha conveni amb hotels de la zona per oferir descomptes als seus clients.
Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Altres
El Balneari Lloveras estava en el Passeig d’Arenys de Mar.
Us passo la seva historia :
El balneari fou construït el segle XIX i enderrocat el 1978.
Aquest establiment no tenia fonts; senzillament tractava les aigües per poder oferir els seus serveis d’hidroteràpia en un jardí contigu.
L’edifici actualment es va enderrocar.
Es tractava d’un edifici al peu de la platja, de planta baixa amb serveis de banys a l’interior. Era una mostra de balneari artificial.
Cal destacar la simetria del seu cos principal, i les dues torres aixecades al centre del conjunt. Donava accés a l’edifici una escalinata que tenia gairebé l’amplada de l’edifici, i desembocava en un porxo amb catorze pilars amb capitells poligonals, que carregava un fris sobre el qual descansava una terrassa amb balustrades.
El Balneari Lloveras era una obra d’Arenys de Mar inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment enderrocada.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Aquest llarg carrer de Rial de sa Clavella, està format per un conjunt de cases entre mitgeres de dos a tres plantes cadascuna.
En general, tenen portal i finestra a la planta baixa, balcó corregut amb dues obertures al primer pis i dos balcons al segon.
Algunes de les cases tenen esgrafiats o motllures a les façanes. Les reixes i les baranes són de ferro, el coronament és d’obra i fa un element amb punt rodó al bell mig d’aquest.
Hi ha un tros que, trobem una part del carrer mes elevada que l’altre, van paral·lels, es la mes antiga i es conserva intacta des de el segle XX.
En la seva part superior hi ha llambordí – “adoquins”,
i en el mur que fa de mitjanera al carrer, es pot sentar-se a l’ombra dels arbre.
Personalment, jo quan deuria tindre uns 8 anys, vàrem agafar en aquest lloc del carrer un taxi, molt antic, érem 5 nens i tres mares per dirigir-nos a l’ermita-berenador de la Verge de Lourdes d’Arenys de Munt, ahhh, va ser molt divertit…
Rial de sa Clavella esta format amb diversos edificis que formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can València , està situada en la Riera del Bisbe Pol, 3, d’ Arenys de Mar. Aquesta antiga Masia, també és coneguda com a Casa del Través o Casa Clavell.
És un edifici, amb teulada a dues aigües, de dues plantes, una baixa i un pis. El portal de la planta baixa està format per un arc de mig punt adovellat, amb brancals i ampit de pedra. Les finestres, d’ambdues plantes, són de pedra de llinda recta. Composició dels elements simètrics.
Es conserva en bon estat de conservació, les seves característiques són les pròpies de les masies del Maresme. Actualment pertany a una empresa privada.
Can València, està protegida com a bé cultural d’interès local.
Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia
En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.
En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.
Fem avui un petit mostrari de vuit poblacions amb monuments de nova creació :
Arenys de Mar – Nacional II amb Rambla
Barcelona – Plaça del Diamant
Caldes de Montbui – Centre
Granollers – Plaça Josep Berengué
Llinars del Vallès – Carrer Frederic Marés
Montcada – Església
Montmeló – Carrer Lluis Companys amb carrer Major
Viladecans – Plaça Torre Roja
No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !
Can Milans esta situada en la Riera del Bisbe Pol, 5 amb cantonada el carrer d’Avall. Arenys de Mar.
Can Milans també és coneguda com a Can Ramis.
És un edifici gran de tres plantes, del segle XVIII, amb elements aprofitats del segle XVII.
Les seves dimensions són considerables, la seva forma és rectangular, les obertures estan emmarcades amb pedra, simètricament col·locades, la teulada és a tres vessants.
Balcó amb la cadena reial
Té tres façanes, una de les quals dóna a un jardí interior que també té accés pel carrer lateral. Les cantonades de l’edifici també són de pedra. Està situat en la confluència del carrer d’Avall amb la Riera, i amb la façana principal a aquesta via, forma un bell conjunt i és representatiu dels edificis de tipus noble que va tenir la vila durant aquest segle.
A la planta baixa hi ha obertures que són finestres i altres portes, aquestes tenen una motllura cilíndrica que discorre per brancals i llinda.
Al segon pis les obertures són totes balcons, aquest també tenen aquesta decoració, al tercer i darrer pis les obertures són més petites i són finestres. Hi ha una cornisa que tanca la façana.
Can Ramis-Milans és una casa d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.
L’Asil Torrent està situat en la Riera del Pare Fita 67 d’Arenys de Mar.
Antoni Torrent i Carbonell, indià arenyenc , una vegada que va fer una gran fortuna, va tornar a Arenys de Mar i va fer construir l’any 1897 un asil o hospital per als ancians de la seva vila natal i va crear un patronat de socors a malalts i famílies pobres, fet pel qual se li va concedir el diploma d’honor de la Societat Barcelonina d’Amics del País, i també un monument el recorda a l’entrada del recinte.
L’Asil Torrent és un edifici aïllat en forma de U, rodejat per un gran jardí. El cos allargat té tres plantes i els braços dues. La capella ocupa el centre de la composició, amb un cos de façana un xic més avançat.
Hi ha un porxo a la part central de la planta baixa i galeries amb vidrieres als laterals i al primer pis. Hi ha cornises per sota el coronament, de barana d’obra i calats. Les baranes de les galeries tenen elements de ferro colat.
En tenien cura un grup de religioses Les Germanetes dels Pobres, actualment per manca de religioses ho porta la gestió una entitat privada i continua sen una Residencia per a Gent Gran amb tots els element moderns per portar ho a terme.
Us passo un article de elpuntdiari sobre l’Asil dels Pobres d’Arenys de Mar :
La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.
Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.
A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.
Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.
Terra, aigua i racons 