Torre del Breny de Castellgalí

La Torre del Breny  està dins d’una rotonda a l’avinguda de Roma de Castellgalí .

La Torre del Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, és un sepulcre monumental romà construït al segle III a pocs metres d’on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, al municipi de Castellgalí (Bages).

Mª Alba Oliveras – 1987 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • La primera referència bibliografia ens la donà Esteban de Corbera el 1678 (Cataluña Ilustrada, Nàpols), en què testimonià l’existència del monument. J.F. Masdeu ens diu que l’edifici va romandre íntegre fins a finals del S.XVIII, en què es transformà en masia.
  • L’historiador francès Alexandre de Laborde, que va visitar el monument el 1805, en el seu Viatge pintoresc i històric a Espanya en recull l’existència i en fa una descripció completa, un dibuix del conjunt i una planta (1806). Així sabem, per exemple, que a la part superior del cantó oest s’hi erigia un fris que representava una figura femenina nua, acompanyada per dos lleons i motius vegetals. És el testimoni més complet que en tenim.
  • El 1880 Manuel Torres i Torrents dona indignat la notícia de la destrucció del monument a Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y castillo de Balsareny. 
  • S’havia mantingut en bon estat de conservació fins al 1870, que en fou destruïda la part superior per aprofitar-ne els carreus per a la construcció d’una resclosa propera. Entre molts estudiosos que fan referència del monument hi ha Josep Puig i Cadafalch i Albertini, que van afegir poques dades a la historiografia anterior.
  • El nom actual sembla una falsa grafia d’Elbreny, derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X. És considerat un dels mausoleus romans més importants que queden dempeus de a Hispània.
Mª Alba Oliveras – 1987 / Generalitat de Catalunya

La Torre del Breny és un sepulcre en forma de creu, del qual actualment només se’n conserva el basament. Exteriorment i en la part superior presenta un conjunt de motllures i dentellons força deteriorats.

A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per sengles voltes de canó.

L’aparell és força regular, format de grans carreus molt ben tallats d’arenisca grisa, units en sec i de forma allargada.

A partir d’uns dibuixos de Laborde, que feu abans de la seva destrucció, podem fer-nos una idea de com seria originàriament.

Constava d’un basament (“conditiorium”) de 10 x 10’5m i de 3m d’alçada. Exteriorment presentava motllures i dentellons com a elements decoratius. Interiorment estava dividit en dues cambres i cobert amb volta de canó.

A sobre del basament hi havia la cel-la, coberta segurament amb volta de canó de mig punt. A dalt quedava rematat per un ample fris ornamental, a sobre del qual hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta.

És un edifici en forma de temple de planta quadrada, d’uns 10 m de costat i 3 m d’alçada, cobert amb volta sense pòrtic.

Observant les seves fermes i escairades pedres ens podem imaginar la grandària que podia arribar a tenir el monument, probablement el triple del que en queda ara.

Dona nom a la urbanització de la Torre del Breny, el quart nucli de població en habitants del terme municipal de Castellgalí.

La Torre del Breny, és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Arxiu Tobella o edifici Joaquim Alegre de Terrassa

Avui us presento tres articles

Arxiu Tobella o edifici Joaquim Alegre, esta situat en la Placeta de Saragossa, 2 de Terrassa.

Us passo la vega historia :

  • El promotor de l’edifici fou Joaquim Alegre, per fer-lo servir com a magatzem de la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
  • La denominació popular de Magatzem Farnés li ve del nom dels llogaters i després propietaris fins a l’any 1972.
  • Va ser magatzem tèxtil fins que quedà abandonat.
  • Finalment, la propietat passà a una immobiliària de Barcelona.
  • L’extint Grup d’Arquitectes de Terrassa tingué una acció brillant i eficient per tal de salvar l’edifici de la destrucció.
  • Posteriorment, va ser adquirit per Manuel Tobella i Marcet l’any 1977 per instal•lar-hi l’arxiu que porta el seu nom.
  • Actualment, i des de 1978, allotja la Fundació Arxiu Tobella, que disposa d’un fons fotogràfic d’aproximadament 400.000 negatius que abasten entre 1875 i els nostres dies, centrada principalment en temàtica terrassenca, a part de programes i fulletons locals, a més de documentació diversa.
  • També compta amb una biblioteca amb uns 4.000 volums.
  • I una hemeroteca de 384 volums de diaris locals.
  • L’entitat està regida per una junta, té un equip de treball, organitza activitats culturals i publica obres d’interès local.

Us passo l’accés a la web de l’Arxiu Tobella, podeu consultar mes dades :

http://www.arxiutobella.cat/la-seu.html

L’edifici és un exemple destacat de l’arquitectura industrial modernista, conegut com a Magatzem Joaquim Alegre o Magatzem Farnés, és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. És un exemple molt representatiu de l’adaptació que Muncunill fa de la clàssica tipologia de casal per convertir-lo en un edifici de caràcter industrial sense necessitat d’alterar la imatge de la ciutat.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, presenta una façana simètrica d’esquema vertical, aquest accentuat per la grandària, i el format de les obertures, en arcs parabòlics que van lligant en sentit ascendent fins a rematar en uns gablets escalonats en primer lloc i en arc al coronament.

La planta baixa presenta dos arcs parabòlics amb relleus de pedra arenisca buixardada. La primera planta té balconada de ferro i perfils motllurats de ciment als arcs. El segon pis presenta el mateix esquema i amb balcons. L’edifici està acabat amb un coronament de cornisa que ressegueix els gablets.

La façana presenta sòcol de pedra i la resta estucada de gris. La planta interior està partida en dues zones dividides per una escala monumental. Els pisos estan tapiats amb volta catalana típica, de revoltó amb subjecció per biguetes de ferro. La part posterior de la primera planta, que està sota teulat, està coberta per volta de maó subjectada per tirants. La tercera planta, construïda només en part, té una lluerna de cristalls de forma semblant a les dents de serra fabrils. Cal destacar-ne la fusteria i els treballs de forja.

Arxiu Tobella o edifici Joaquim Alegre es un edifici modernista protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Arxiu Tobella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé