Casa B. Pinell de Terrassa

La casa B. Pinell està situada en el Raval de Montserrat, 23 amb cantonada  carrer de la Vila Nova de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Construït el 1916 per l’arquitecte Lluís Muncunill.
  • L’edifici ha estat tradicionalment la seu del PSUC i del sindicat Comissions Obreres,
  • També va allotjar la seu terrassenca d’Iniciativa per Catalunya Verds.
  • Actualment hi ha un Bar – Restaurant.

Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal conté la porta d’entrada i una gran finestra amb arcs rebaixats. El primer pis presenta un balcó amb finestra central; el segon pis és format per un grup de tres finestres iguals.

La planta primera i els dos pisos estan separats per una línia d’imposta que a la façana lateral es veu trencada per una finestra amb un arc rebaixat i dos grups de finestres geminades al tercer pis. Acaba l’edifici una cornisa de ceràmica lleugerament corba.

La Casa B. Pinell, o Casa Josep Badiella, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les de Terrassa

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les  està situat en el carrer Sant Ignasi, 1 de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • És d’estil gòtic del segle XIV.
  • Aquest fragment prové del claustre del monestir de Sant Pere de les Puel•les de Barcelona, destruït el 1873.
  • Va ser instal·lat al jardí de la casa Alegre del carrer del Nord, actualment desapareguda.
  • Posteriorment en l’emplaçament actual.
  • Algunes parts passaren al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu Santacana de Martorell i al museu d’art del Castell Cartoixa de Vallparadís de la mateixa ciutat de Terrassa, mentre que d’altres van anar a parar a col•leccions privades.

El fragment consta de deu arcs ogivals, d’un total de vint-i-cinc, sostinguts per columnes quadrilobulades i capitells decorats amb motius vegetals.

Els rosetons  en forma de rosassa muntades al basament on descansa l’arcada són de procedència desconeguda. N’hi ha quatre d’originals i els sis arcs restants són reproduccions.

El Fragment del claustre de Sant Pere de les Puel-les és una construcció  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Bruguera de Viladecans

Cal Bruguera, esta  en el carrer de la  Muntanya, 7-9, de  Viladecans , en la part antiga de la població.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres format per tres cossos amb planta baixa, pis i golfes (cos central) o terrat (cossos laterals).

La planta baixa disposa de dues portes d’arc rebaixat i dues finestres. El primer pis té balcó al centre, coronat per l’escut de la família, una finestra a cada banda i dues finestres geminades als cossos laterals. Totes les finestres són protegides per arcs guardapols de motllures i sostinguts per petites mènsules decorades. Les finestres geminades, són estructurades per arc de secció semicilíndrica sostingut per columnes amb capitells esculpits. Sota l’ampit d’aquestes finestres hi ha un sòcol decorat amb relleus vegetals.

El cos central, en la façana hi ha la data 1898; al mig mateix, una parella de finestres d’arc de mig punt que il·luminen les golfes. La cornisa és de fusta amb els caps de biga visibles. El cossos laterals, amb terrat a la catalana, són coronats per una barana cega.

Cal Bruguera és una obra del municipi de Viladecans  i que esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat és un edifici modernista del 1921 projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet al municipi de Sant Cugat del Vallès .

Està situat entre els carrers de Balmes i Sant Medir i Passatge de la Cooperativa.

L’edifici original del Celler Cooperatiu, està format per dues parts principals,

El pati de l’abocador i els tres carrers de tines.

El pati de l’abocador és un cos porticat i la seva coberta està feta amb voltes a la catalana de rajola amb arrebossat de ciment pòrtland.

Descansa sobre uns arcs construïts amb totxo aplantillat.

Els carrers de tines estan situats en una gran nau rectangular, la coberta de la qual descansa en uns arcs parabòlics de fusta.

El material de construcció és el totxo vist, utilitzat també per a decoració com en els respiradors de les tines en la paret exterior i en una espècie de fris que recorre l’edifici en la part exterior.

Cal destacar que els maons que intervenen en la primera etapa constructiva dels elements de l’edifici no són normalitzats, sinó que es van fer amb plantilles especials per adaptar-los a les formes que exigia la configuració d’arcs i pilastres, on Martinell es recreà especialment per cridar l’atenció vers la seva majestuositat i amplitud.

La Historia del Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès :

  • L’any 1921 s’aprova la construcció d’un edifici per el “Sindicato Vitivinícola y Caja Rural de Sant Medir”. S’aproven els primers estatuts constituint la cooperativa amb un crèdit de 50.000 ptas.
  • Es construeix el celler.
  • Durant els primers 20 anys no es cobreixen els carrers de tines.
  • Als voltants de 1936 segons un decret de la Generalitat s’ajuden tots els sindicats de Sant Cugat
  • En una segona etapa als anys 40, s’hi va emprar totxo normal per bastir els pilars i les encavallades sense cap mena d’interès
  • És el 1942 quan torna a ser Cooperativa Vinícola. S’han fet noves naus que són utilitzades per a Cambra Agrària.
  • Es van fent més tines i es cobreix l’any 1948.
  • L’any 1992 és fa el traspàs de la sala d’elaboració a la ciutat.
  • Es varen enderrocar gairebé totalment l’any 1995 per fer-hi unes galeries comercials i un bloc de pisos.

Aquest edifici és el Museu : El Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès.

On podreu veure fotografies i esquemes explicatius del seu funcionament.

Es pot ser visitat :

L’edifici del Celler Cooperatiu,  forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptades al Text i Fotografies : Ramon Solé