Santa Margarida del Cairat d’Esparraguera (Baix Llobregat)

Setmana dedicada al municipi d’Esparraguera

Santa Margarida esta damunt del congost del Cairat.

Ubicada a la carretera B-113 a 500 metres de Can Paloma i al peu de l’antic camí de Monistrol en Esparraguera.

Us passo la seva historia :

  • Per la seva arquitectura i tipologia es dedueix que és un edifici construït durant la segona meitat del segle IX, quan el Comte Guifré el Pilós va repoblar la zona dels voltants de Montserrat i del Bages.
  • El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies.
  • El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves esglésies.
  • És possible que entre aquestes hi hagués la de Santa Margarida, encara que la capella no és esmentada explícitament fins al 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’Esparreguera, feu un llegat de deu sous a l’església de Santa Margarida del terme del castell d’Esparreguera.
  • El 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s’oferiren com a deodats a “la capella de Santa Margarida de Çaplancha”.
  • El 1391 el deodat era Albert Roca.
  • El 1965 fou restaurada pels seus propietaris del mas veí de Can Paloma.

La capella amb un absis rectangular, té l’eix de la nau desviat vers migdia, mentre que el de l’absis ho és al nord, segurament a causa de l’aprofitament del penyal a l’extrem del qual es dreça.

Dues finestres d’esqueixada senzilla i forma de pany de clau al sud i a l’est la il·luminen.

S’hi destrien dues fases, en la primera de les quals la capella tenia només l’absis cobert amb volta i la nau, coberta amb embigats, tenia la porta a migdia.

En la segona meitat del segle X hom construí uns pilars adossats als murs de la nau i hom bastí unes arcades al damunt,

així es reforçaven els murs perquè poguessin suportar les forces d’una volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’aparell de totes dues etapes és similar,

de lloses de licorella sense tallar disposades planes enmig d’un morter abundant amb fragments d’opus spicatum.

També és similar la irregularitat del traçat d’arcs i voltes, entre la falsa ferradura i el mig punt,

per la qual cosa hom sospitaria que és una obra homogènia si no fos que el pilar central del migdia

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

i l’arcada sud-occidental recauen just al lloc on hi havia l’antiga porta, que hagué d’ésser tapiada, això prova que la volta de la nau és una reforma posterior.

Des de l’ermita, podem veure belles imatges del Cairat, el riu Llobregat i rodalies…

Santa Margarida del Cairat és una església d’Esparreguera del segle IX-X i d’estil medieval pre-romànic, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Andreu de Castellnou del Bages (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Andreu està en la Plaça de l’Església  de Castellnou del Bages.

Us passo la seva historia:

  • L’església de Sant Andreu està situada en l’antic terme de Buc, documentat des del 952, terme que més tard canvià de nom i s’anomenà de Castellnou de Bages des del 1001.
  • L’església apareix citada el 981 en la jura d’un testament d’un tal Guitard.
  • L’any 1032 apareix citada sota l’adoració de Sant Andreu i amb categoria de parròquia.
  • Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona.
  • Als segles XVI i XVII va patir diferents reformes.
  • Va ser restaurada el 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col•laboració de veïns de Castellnou. Aquesta restauració li va retornar la seva antiga fesomia.

Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta.

Està coberta amb voltes de canó, l’absis i les absidioles amb voltes de quart d’esfera.

La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l’exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d’arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l’absis central i sense lesenes en les absidioles.

Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal.

Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l’absis i una a cadascuna de les absidioles.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Actualment el portal s’obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre.

La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l’absis i les absidioles és col•locada en cascada. L’aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

Sant Andreu de Castellnou és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Xavier Esteve / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Sant Sadurní o Església vella de Callús

Finalitzem avui el mes dedicat a les Esglésies, Ermites, Capelles i Monestirs

Sant Sadurní o Església vella de Callús està al costat del Castell de Callús.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga església és documentada des del 977.
  • Com a parròquia no la trobem fins abans del 1153.
  • No conserva restes romàniques i fou reedificada e la seva totalitat a principis del segle XIX.
  • Estava situada dins l’antic terme del castell de Callús.
  • Tingué categoria de parròquia, però al construir-se el nou temple a nucli del poble aquest n’assolí les funcions parroquials.
  •  La primera pedra  del nou edifici fou col•locada el 21 de novembre de 1926.
  •  Fou beneït el 10 d’agost del 1940.

És una església amb planta de tres naus, la central més ample i alta que les laterals. La capçalera presenta un absis central de forma poligonal amb pilastres adossades que acaben en capitell compostos, i una absidiola a les naus laterals. La volta de totxo del sostre, amb llunetes, es veu reforçada per arcs faixons que condueixen el pes cap a uns pilars massissos, en els quals també es recolzen cinc arcades de mig punt per banda que defineixen i separaren la nau central de les laterals.

A la part de ponent s’alça un campanar quadrat. Al mur nord hi ha un petit absis, però que no s’ha pas d’atribuir a l’antic edifici, si tenim en compte el sueu aparell. A la façana hi ha tres obertures tapiades amb totxo. La porta, situada també a migdia, era de mig punt, però els seus propietaris l’han transformada totalment cara a les seves tasques agrícoles.

Sant Sadurní de Callús és una església del municipi de Callús (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Edifici de l’Ajuntament de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

L’edifici de l’Ajuntament està situat en la Plaça de la Vila, 1 de Sentmenat,

Es de tres plantes coronat amb una petita torre que a la qual es troba el rellotge; l’entrada esta dins d’unes arcades.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pont de mas Riera de Maià de Montcal

El Pont de mas Riera esta situat en l’antic municipi de Dosquers, actualment pertany a Maià de Montcal. Per anar-hi cal que us situeu a la N-260 en el municipi de Maià de Montcal, un trencall que porta a Mas Riera trobareu el Pont romànic de Mas Riera sobre el torrent Gamanell.

A poca distancia i a tocar d’aquest, hi ha la Font de mas Riera.

Pont i Font de mas Riera

Es tracta d’un pont romànic de dos ulls i de grans dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada. La mida de les dues arcades és diferent. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en l’obra. Tots aquests elements fan suposar que és una obra d’època baix-medieval.

L’estat de conservació del pont és bo. El pont presenta una gran fermesa, les pedres estructurals estan molt senceres i no es veuen fissures importants que afectin l’obra. L’enllosat superior està cobert de vegetació que dificulta la visió del paviment.

Aquest pont servia per comunicar els pobles de Dosquers i Maià de Montcal.

El Pont de Mas Riera és un monument del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont de l’Anijol de Sant Vicenç de Torelló

Avui us presento dos articles

El Pont de l’Aníjol està situat al torrent de l’Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges.

Us passo la seva historia :

  • A la vall del Ges són molt infreqüents els ponts perquè ha estat una zona molt poblada.
  • Aquest pont és només un exemple dels molts que hi ha a la vall.
  • Actualment està en desús al haver canviat el curs de la carretera per anar de Sant Pere de Torelló a Sant Vicenç de Torelló.
  • També, es diu que va ser prèviament un Aqüeducte.

Pont de cinc arcades de mig punt amb un o dos esperons que travessa el torrent de l’Anijol, poc abans de desembocar al riu Ges. El parament està format per un aparell de còdols reomplert de pedres sense tallar. Les parts menys conservades han estat consolidades amb maons.

Foto : Alba Erra – 1993. Generalitat de Catalunya

El Pont de l’Anijol és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografia actual : Ramon Solé

Masia de can Xeco Monnar d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Xeco Monnar  esta en un costat del carrer del Greny, 1 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • Al segle XIV s’anomenava “Mas Fornells”.
  • Fins que va ser adquirit per Jaume Monar, a la família del qual va continuar pertanyent fins a finals del segle XVIII.

A l’antiga estructura coberta per una teulada a dues vessants se li han afegit alguns annexes, un perpendicular a la façana i que ocupa gairebé la meitat de la façana original, i un altre situat a la banda esquerra que continua amb la inclinació de la teulada i que es caracteritza per les arcades de mig punt que formen el porxo lateral.

Es conserva la porta d’arc de mig punt dovellada de pedra.

Hi ha un gran balcó del segle XIX que recorre tot el pis superior i un rellotge de sol pintat sobre la façana.

Actualment la masia es troba en un lamentable estat de conservació.

Us passo un enllaç d’un blog, on podreu veure la masia per dins, en l’estat actual … :

https://lemiephotographie.blogspot.com/2018/09/una-cascina-abbandonata-con-scritte-in.html

Can Xeco Monnar és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Safareig

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc.

Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

Fa possible el pas entre el passeig de Sant Roc i els diferents carrers del barri del mateix nom, amb el Camí dels Desemparats.

Disposa de tres arcades, més gran la central que les dues laterals.

Va ser bastit amb carreus molt ben tallats, alguns d’ells de pedra volcànica.

El Pont de Sant Roc és un pont d’Olot  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Masia de Can Po Cardona de Sant Joan Despí

La masia de Can Po Cardona està situada en el Camí del Mig, disseminat , 54 amb el carrer de la Creu d’en Muntaner de Sant Joan Despí.

Us passo la seva història :

  • La masia data del 1750.
  • Comprada per Josep Cardona, masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal, l’any 1850, en subhasta pública.
  • Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d’aquí l’abreviació familiar de “Po”.
  • El promotor de les obres de remodelació del 1927, fou Miquel Cardona Duran.
  • La data de la petició de la llicència municipal d’obres és el 19 de juliol de 1927.

Fotografia Generalitat de Catalunya

Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i es completà la part lateral dreta.

La línia de la façana principal es repeteix al darrere, la qual gaudeix de la mateixa línia harmònica i de disseny que l’esmentada.

Els laterals estan formants per dos cossos afegits al cos principal i que són voltats per galeries arcades, que si bé el nivell d’alçada el tenen a mitja línia del cos principal, segueixen les línies harmòniques de l’edificació.

Hi ha magnífics esgrafiats amb gust iconogràfic que varia, perquè a la façana principal, que hom suposa la més antiga, hi trobem temes populars com les estacions de l’any i en canvi, per exemple en el lateral dret que és de nova planta, de l’any 1927,

hi trobem preferències intel·lectuals i el que hi ha representat són personatges de la vida pública catalana, com diversos músics famosos, al costat d’instruments musicals, i a personatges públics catalans com Cambó, Guimerà o Mossèn Cinto.

La masia de Can Po Cardona esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia, Ajuntament de Sant Joan Despí i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Generalitat de Catalunya

L’antic Pont del Molí del Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

segui el ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i arribareu a una cadena,

al poc ja estareu davant de les restes del Pont.

Sols queda algun tros dels pilons que aguantaven les arcades, en cada costat de la riba del riu.

Aquest Pont medieval estava situat davant del Molí del Collell, servia com accés al Molí, que era a la vegada habitatge familiar.

Te una trista historia, durant el mes d’octubre de 1940 va ploure molt fort durant alguns dies, però el dia18 d’octubre, el Fluvià es va desbordar al seu pas per Olot, popularment, es coneix com “l’aigat” o aiguat. La força de l’aigua es va endur, entre d’altres, l’antic pont del molí i va causar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que vivia al Molí del Collell.

No es va tornar a aixecar, per anar-hi ara hi ha una  passera propera al Molí, des de fa anys aquest esta tancat.

Us passo imatges de com era el pont abans del seu enfonsament :

 

Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Postals antigues : Arxiu Rasola