Edifici de l’Ajuntament de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

L’edifici de l’Ajuntament està situat en la Plaça de la Vila, 1 de Sentmenat,

Es de tres plantes coronat amb una petita torre que a la qual es troba el rellotge; l’entrada esta dins d’unes arcades.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pont de mas Riera de Maià de Montcal

El Pont de mas Riera esta situat en l’antic municipi de Dosquers, actualment pertany a Maià de Montcal. Per anar-hi cal que us situeu a la N-260 en el municipi de Maià de Montcal, un trencall que porta a Mas Riera trobareu el Pont romànic de Mas Riera sobre el torrent Gamanell.

A poca distancia i a tocar d’aquest, hi ha la Font de mas Riera.

Pont i Font de mas Riera

Es tracta d’un pont romànic de dos ulls i de grans dimensions, amb arcades de mig punt de considerable amplada. La mida de les dues arcades és diferent. Cal destacar la fornícula, per a una imatge, integrada en l’obra. Tots aquests elements fan suposar que és una obra d’època baix-medieval.

L’estat de conservació del pont és bo. El pont presenta una gran fermesa, les pedres estructurals estan molt senceres i no es veuen fissures importants que afectin l’obra. L’enllosat superior està cobert de vegetació que dificulta la visió del paviment.

Aquest pont servia per comunicar els pobles de Dosquers i Maià de Montcal.

El Pont de Mas Riera és un monument del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pont de l’Anijol de Sant Vicenç de Torelló

Avui us presento dos articles

El Pont de l’Aníjol està situat al torrent de l’Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges.

Us passo la seva historia :

  • A la vall del Ges són molt infreqüents els ponts perquè ha estat una zona molt poblada.
  • Aquest pont és només un exemple dels molts que hi ha a la vall.
  • Actualment està en desús al haver canviat el curs de la carretera per anar de Sant Pere de Torelló a Sant Vicenç de Torelló.
  • També, es diu que va ser prèviament un Aqüeducte.

Pont de cinc arcades de mig punt amb un o dos esperons que travessa el torrent de l’Anijol, poc abans de desembocar al riu Ges. El parament està format per un aparell de còdols reomplert de pedres sense tallar. Les parts menys conservades han estat consolidades amb maons.

Foto : Alba Erra – 1993. Generalitat de Catalunya

El Pont de l’Anijol és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografia actual : Ramon Solé

Masia de can Xeco Monnar d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Xeco Monnar  esta en un costat del carrer del Greny, 1 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • Al segle XIV s’anomenava “Mas Fornells”.
  • Fins que va ser adquirit per Jaume Monar, a la família del qual va continuar pertanyent fins a finals del segle XVIII.

A l’antiga estructura coberta per una teulada a dues vessants se li han afegit alguns annexes, un perpendicular a la façana i que ocupa gairebé la meitat de la façana original, i un altre situat a la banda esquerra que continua amb la inclinació de la teulada i que es caracteritza per les arcades de mig punt que formen el porxo lateral.

Es conserva la porta d’arc de mig punt dovellada de pedra.

Hi ha un gran balcó del segle XIX que recorre tot el pis superior i un rellotge de sol pintat sobre la façana.

Actualment la masia es troba en un lamentable estat de conservació.

Us passo un enllaç d’un blog, on podreu veure la masia per dins, en l’estat actual … :

https://lemiephotographie.blogspot.com/2018/09/una-cascina-abbandonata-con-scritte-in.html

Can Xeco Monnar és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Safareig

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Sant Roc d’Olot

Avui us presento dos articles relacionats entre ells

El Pont de Sant Roc està situat Barri de Sant Roc, a l’altura de les fonts de Sant Roc.

Es tracta d’un pont situat damunt el riu Fluvià,  fet de pedra tallada i destaca pels seus cinc arcs construït el 1801.

Fa possible el pas entre el passeig de Sant Roc i els diferents carrers del barri del mateix nom, amb el Camí dels Desemparats.

Disposa de tres arcades, més gran la central que les dues laterals.

Va ser bastit amb carreus molt ben tallats, alguns d’ells de pedra volcànica.

El Pont de Sant Roc és un pont d’Olot  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Masia de Can Po Cardona de Sant Joan Despí

La masia de Can Po Cardona està situada en el Camí del Mig, disseminat , 54 amb el carrer de la Creu d’en Muntaner de Sant Joan Despí.

Us passo la seva història :

  • La masia data del 1750.
  • Comprada per Josep Cardona, masover de la finca quan era propietat de la família Manso-Vidal, l’any 1850, en subhasta pública.
  • Agafà el nom del masover pel diminutiu de Josep, Josepó i d’aquí l’abreviació familiar de “Po”.
  • El promotor de les obres de remodelació del 1927, fou Miquel Cardona Duran.
  • La data de la petició de la llicència municipal d’obres és el 19 de juliol de 1927.

Fotografia Generalitat de Catalunya

Es reformà a la façana, es construí una escala interior rematada per una torre i es completà la part lateral dreta.

La línia de la façana principal es repeteix al darrere, la qual gaudeix de la mateixa línia harmònica i de disseny que l’esmentada.

Els laterals estan formants per dos cossos afegits al cos principal i que són voltats per galeries arcades, que si bé el nivell d’alçada el tenen a mitja línia del cos principal, segueixen les línies harmòniques de l’edificació.

Hi ha magnífics esgrafiats amb gust iconogràfic que varia, perquè a la façana principal, que hom suposa la més antiga, hi trobem temes populars com les estacions de l’any i en canvi, per exemple en el lateral dret que és de nova planta, de l’any 1927,

hi trobem preferències intel·lectuals i el que hi ha representat són personatges de la vida pública catalana, com diversos músics famosos, al costat d’instruments musicals, i a personatges públics catalans com Cambó, Guimerà o Mossèn Cinto.

La masia de Can Po Cardona esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipedia, Ajuntament de Sant Joan Despí i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Generalitat de Catalunya

L’antic Pont del Molí del Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

segui el ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i arribareu a una cadena,

al poc ja estareu davant de les restes del Pont.

Sols queda algun tros dels pilons que aguantaven les arcades, en cada costat de la riba del riu.

Aquest Pont medieval estava situat davant del Molí del Collell, servia com accés al Molí, que era a la vegada habitatge familiar.

Te una trista historia, durant el mes d’octubre de 1940 va ploure molt fort durant alguns dies, però el dia18 d’octubre, el Fluvià es va desbordar al seu pas per Olot, popularment, es coneix com “l’aigat” o aiguat. La força de l’aigua es va endur, entre d’altres, l’antic pont del molí i va causar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que vivia al Molí del Collell.

No es va tornar a aixecar, per anar-hi ara hi ha una  passera propera al Molí, des de fa anys aquest esta tancat.

Us passo imatges de com era el pont abans del seu enfonsament :

 

Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Postals antigues : Arxiu Rasola

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila o Ajuntament Nou de Santa Coloma de Gramenet

La Casa de la Vila o Ajuntament Nou està situada, en la plaça de la Vila, a Santa Coloma de Gramenet.

Us passo dades de la seva historia :

  • Amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali.
  • El primer nucli d’edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l’any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases.
  • El 1915 es va urbanitzar la plaça pública.
  • Un any més tard, el 1916, es va construir el campanar.
  • A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l’última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.

Quant a l’Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original.

L’edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d’arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l’escut del municipi.

En la seva part de darrera de l’edifici, on es forma una placeta, hi ha uns cartells de diferents països amb els Drets Humans.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet , Viquipédia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Santa Maria de la Tossa de Montbui de Santa Margarida de Montbui

Santa Maria de la Tossa de Montbui és una església preromànica construïda a finals del segle X, situada al recinte del castell de Montbui, sobre la Tossa que és una muntanya del terme municipal de Santa Margarida de Montbui a prop d’Igualada.

Us passo detall de la seva historia :

  • El terme del castell de Montbui ja és citat des de l’any 936.
  • L’any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l’època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d’evitar la destrucció en les freqüents invasions de sarraïns.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ésser acabada cap al 1032 per l’impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca.
  • Sembla acabada, aquesta reconstrucció, l’any 1035.
  • A finals del segle XVI s’afegí la capella del cantó nord, dedicada a la Verge del Roser, per part de la família Vilaseca, com a panteó familiar.
  • Fou parròquia activa fins que el 1614 que fou traslladada a Santa Margarida i restà com a sufragània seva.
  • El 1828 perdé aquesta categoria i restà com a ermita.
  • L’any 1954 el C.E.C.I. i el Servei de Restauració de la Diputació van procedir a la seva restauració. Malgrat les mutilacions sofertes, un dels primers a veure la vàlua de l’església fou mossèn Amadeu Amenós.
  • Entre 1954 i 1964 l’església va ser restaurada.
  • El 1955 es creà el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que s’encarregà de mantenir el conjunt.
  • Depèn del Bisbat de Vic

Té elements preromànics i romànics. Tres naus preromàniques de sis tramades, voltes en lleuger arc de ferradura, forma que es repeteix en les arcades que reposen les naus, les quals arcades descansen sobre curtes i massisses columnes amb àbac i capitells desproveïts de tota ornamentació.

Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Oliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres àbsides, aquestes amb arcuacions i bandes llombardes i una finestra al mig.

Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada.

El portal, encarat a migdia, és d’arc rodó i adovellat, construït al segle XVI.

L’altar és presidit per una imatge romànica de Mare de Déu de Gràcia que data del segle XIII.

Podem contemplar bones vistes de Montserrat i comarca.

Hi ha un Punt d’Atenció al Visitant.

Santa Maria de la Tossa de Montbui està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

  • L’article de Santa Maria de la Tossa de Montbui està dedicat a Fidel Rodríguez

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez