Pont de Vallfogona de Vallfogona de Ripollès

El Pont de Vallfogona  està situat  a la sortida del poble, baixant cap a la riera en Vallfogona de Ripollès (Ripollès).

Us passo la seva història:

  • Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona.
Joan Tous i Casals – 1981 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un pont d’una arcada, d’esquena d’ase, tot de pedra amb baranes.

Podeu observar els forats que, a banda i banda del pont, permetien sostenir la bastida de fusta o cindri que sostenia la volta de l’arc en construcció, fins posar la clau de volta.

La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

El Pont de Vallfogona és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia i Festa Catalunya.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Capella de Sant Joan de Martorell

La Capella de Sant Joan està en el carrer de Pere Puig, 61de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • L’hospital de Martorell va ser fundat per Guilleuma de Castellvell el 1205.
  • La seva capella de St. Joan és citada per primer cop el 1313, bé que devia existir de molt abans.
  • A l’entrada trobem una arcada gòtica que podria datar-se del 1370.
  • El 1414 es diu que és situada al Raval de la vila
  • El 1715 que està enrunada per la guerra.
  • Les reformes que s’observen a la capella -d’incorporació com a mena de vestíbul d’un dels trams de la sala de l’Hospital-, la construcció d’un portal amb llinda i rebranques, són posteriors a aquesta darrera data i possiblement del segle XVIII.
  • El coronament de la façana, amb l’òcul pseudogòtic és encara posterior, de la fi del segle XIX.
  • L’hospital va ser enderrocat l’any 1987.

Es tracta d’una capella rectangular d’una sola nau. En l’estat actual té quatre trams i fa 19m de llargada (l’interior). No obstant, el tram de migdia, orientada de nord a sud, fent de vestíbul, s’aparta de la regularitat i mides dels altres trams, els quals són separats per arcs torals, el primer rodó i el segon lleugerament apuntat. El darrer, corresponent a l’últim tram, ja és apuntat.

La volta de la nau és de canó. Al mur de ponent del darrer tram s’observa una gran arcada gòtica -restant tapiada- ben apuntada, que ens fa deduir que devia formar part de la sala de l’hospital, la qual era situada ran de la capella, però transversalment respecte a aquesta. Abans, encara es podien veure, arrenglades amb el carrer, dues belles arcades de mig punt, de pedra, a l’altra banda de la casa mitgera que hi ha al costat de la capella.

La paret de ponent d’aquesta casa, tenia una arcada gòtica tapiada als seus baixos, similar a la paret oest de la capella i parellada aquesta. Això permet d’inferir que la sala de l’hospital, amb arcades de diafragma, devia tenir almenys 4 trams. Abans del seu enderroc es van enumerar els carreus que conformaven susdites arcades.

La Capella de Sant Joan de Martorell és una obra del municipi de Martorell  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Martorell.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Bellesguard de Barcelona

La Torre Bellesguard  està situada en el carrer de Bellesguard, 16-20 de Barcelona.

Aquesta Torre també és coneguda pel nom de Casa Figueres.

La casa ha sigut i és de propietat privada i ha estat oberta a visites guiades des del setembre del 2013, després d’anys d’haver estat tancada al públic.

Us passo l’enllaç de la Web oficial de la Torre Bellesguard :

https://bellesguardgaudi.com/ca/

Us passo la seva historia :

  • En aquest lloc hi havia les restes de l’antiga residència reial d’estiu que l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà, feu aixecar el 1408, i on es casà amb Margarida de Prades el 1409, l’anomenada Torre de Vallblanc.
  • Martí l’Humà la comprà el 1408 i l’havia adoptat com a cort entre els anys 1408 i 1410 amb el nom de Bellesguard.
  • L’any 1900, Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca als hereus del bisbe Grau d’Astorga, d’aquell antic palau pràcticament no en quedava res. Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec i començà el projecte el mateix any.
  • Durant la Guerra Civil espanyola va servir d’orfenat i el seu mobiliari fou destruït.
  • A partir de 1945, s’hi instal•là una clínica de ginecologia i obstetrícia.
  • El mes de maig del 2008 es van observar fissures a la creu que es va comprovar que estaven per tot l’edifici, requerint una intervenció que va corregir el desplaçament del pinacle i en reforçà l’estructura.
  • El 2018 la família propietària de l’edifici ho va vendre al grup Catalana Occident.

El nom bell-esguard provindria de la bella vista que el rei tenia des d’aquest indret.

Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com a element d’inspiració, escollint l’estil neogòtic català com a forma d’homenatge. L’arquitecte va aprofitar-ne algunes de les poques restes com parets, pati… per a construir el nou Bellesguard.

Per això, la casa té l’aparença externa d’un castell, incloent-hi els seus merlets i la torre que remata la façana.

El gran nombre de finestres demostra l’interès de Gaudí per la il•luminació natural.

Bellesguard té planta aproximadament quadrada, amb planta baixa, tres pisos i golfes. A l’angle esquerre de la façana principal i en tota l’alçada de l’edifici, sobresurt un cos també quadrangular acabat amb un gran pinacle coronat per una creu de quatre braços, element que Gaudí usà repetidament, i ornada amb ceràmica, mostrant els colors de la bandera catalana en homenatge a Martí l’Humà.

En aquest cos és on es troba la porta principal, amb arcada pe pedra i reixa de ferro. El parament exterior és fet de pedra picada.

Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l’edifici.

Gaudí va ser assistit per Joan Rubió i Bellver en aquest i altres edificis. El 1909 Gaudí va deixar l’obra, que va ser completada el 1917 per Domènec Sugrañes, el qual ja havia dissenyat la porta, bancs de ceràmica i mosaics de pedra natural.

Les finestres, de reminiscències gòtiques amb arcs lobulats; els merlets que envolten l’edifici damunt el nivell de la tercera planta i que formen un pas de ronda i la gran agulla que corona el cos avançat o torre.

Hi destaquen el pati de l’escala d’accés i les golfes, de maó vist.

També, cal destacar el jardí de la finca.

És una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, des del 24 de juliol de 1969.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Bellesguard i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodriguez