Pont Nou de Camprodon

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

El Pont Nou de Camprodon es troba sobre el Ter, just després de la seva confluència amb el Ritort,

que separa la Vila de Dalt o nucli centrat pel monestir de la Vila de Baix.

Us passo la seva historia :

  • Es creu que es va alçar sobre les restes d’un més antic, per això el nom de Pont Nou.
  • El pont fou construït amb tota probabilitat entre el 1196 i el 1226.
  • Refet en part el segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya.
  • El pont, la silueta del qual constitueix un dels símbols de la vila, fou restaurat el 1930, probablement per Jeroni Martorell.

Pont d’un sol arc, de pedra, de doble pendent , dit d’esquena d’ase, que està unit a una torre de defensa, on hi ha l’antic portal de Cerdanya.

El Pont té una longitud total de 66 metres, i l’ull central, una amplada de 22 metres.

Vora la torre hi ha una volta d’arc rebaixat que dóna pas al carrer de Sant Roc.

Us passo mes dades del Pont , del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/comunicacions/pont-nou-1369310608

Pont Nou de Camprodon és una obra del municipi de Camprodon declarada bé cultural d’interès nacional, sen declarat Monument Historicoartístic l’any 1976.

Demà es presento El Pont Nou amb imatges del segle XX

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

 

Conjunt de cases obreres de Cal Maurí de Terrassa

El conjunt de cases obreres de Cal Maurí, estan situades al Passeig, 4-42  amb cantonada al carrer de Sant Cristòfol de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • El conjunt, conegut també com les Cases d’en Maurí o les Cases Galí, vídua de Maurí, va ser bastit pel mestre d’obres Jacint Matalonga.
  • L’any 1859 es va concedir la llicència d’obres per aixecar aquests habitatges seriats.
  • La construcció dels quals es va perllongar fins al 1873.
  • Aquests rengles de cases barates es van aixecar per allotjar-hi els obrers de les fàbriques dels Maurí, família de terratinents que va donar nom al barri de la Maurina, on hi tenien la casa pairal originària, Can Marsans.
  • La família va donar dos alcaldes a la ciutat: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (1815-1817, 1824 i 1841); aquest darrer va construir la seva residència al número 7 del Passeig.
  • La Casa Maurí, actualment desapareguda, es va edificar el 1818 i amb el pas del temps es va anar ampliant i renovant fins a esdevenir una mansió senyorial de tres plantes.
  • Tota la part situada entre el Passeig pròpiament dit (l’actual passeig del Comte d’Ègara) i els carrers del Passeig i de Sant Cristòfol era propietat de la família, i és en aquests terrenys on es van construir les cases obreres.
  • Els Maurí, d’altra banda, van comprar el castell de Vallparadís el 1852 als Sentmenat.
  • El 1857, un altre membre de la família, Josep Oriol Maurí i Puig, va promoure la construcció del Vapor Gran en el seu temps el complex fabril més important de la ciutat.
  • El 1947 Josep Oriol Maurí i Poal el va cedir a l’Ajuntament.

Es tracta d’un conjunt unitari de cases unifamiliars entre mitgeres, situades en dos grups perpendiculars, als carrers del Passeig i de Sant Cristòfol. Bastides en petites parcel·les de planta rectangular, consten de planta i pis, i tenen la coberta de teula d’un sol vessant, comuna a cadascun dels dos grups.

Les façanes, idèntiques, mostren una composició molt senzilla, amb porta d’accés a la planta baixa d’arc rebaixat a la banda esquerra, i una finestra allindada a la dreta. Al pis hi ha un balcó damunt del portal, amb barana de ferro senzilla, i una finestra al costat dret.

Les cases obreres de Cal Maurí són un conjunt d’edificis del centre de Terrassa , protegits com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Ca n’Oliver de l’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de Ca n’Oliver, està ubicada en el carrer  Xipreret, 23-29. Fa cantonada amb la plaça Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • És una casa de pagès del segle XVIII.
  • Originàriament era una casa de pagès
  • No es tenen notícies que els propietaris siguin els mateixos Oliver de l’heretat de la torre Blanca.
  • Va ser restaurada l’any 1976, moment en què es va afegir la finestra gòtica, d’un altre edifici que es va enderrocar, per tal de donar un aire més medieval a aquest edifici.

Formada per dos cossos juxtaposats de planta baixa i un pis. Cada cos té teulada a doble vessant, amb el carener perpendicular a la porta de cada cos, i col·locats en perpendicular una de l’altre.

A la façana de la plaça Josep Bordonau es troba una porta d’arc rebaixat adovellat, i un balcó amb finestra de pedra gòtica amb un arc trevolat, possiblement elements aprofitats d’una construcció anterior. A la façana del carrer Xipreret presenta una porta d’arc de mig punt i finestres rectangulars, realitzades en maó.

Ca n’Oliver és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Ahir us vaig donar a conèixer les petites Biblioteques a l’aire lliure, avui serà una important biblioteca:

La Biblioteca Can Pedrals, està situada en el carrer d’ Antoni Espí i Grau, 6  i la Plaça de Josep Maluquer i Salvador de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una construcció edificada fora del antic recinte emmurallat, aprofitant la muralla en la façana del carreró.
  • En 1675 es detecta la primera construcció d’un edifici en aquest indret on actualment hi ha Can Pedrals; i a partir d’aquest moment s’hi van fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns, que fan modificar el seu aspecte amb el pas del temps.
  • Segons A. Gallardo, l’edifici data del 1750 i tenia una bonica capella barroca a la façana.
  • En el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d’agost de 1841, s’anunciava la subhasta pública d’una casa de Granollers que havia estat propietat de la Cartoixa de Montalegre.
  • L’avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals.
  • El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria mor el 22 de desembre del 1868.
  • En aplicació al seu testament la casa passa a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d’Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals».
  • El 31 de maig de 1938, la ciutat de Granollers va ser bombardejada; un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable.
  • El 1967, la familia Pedrals va vendre l’edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d’Accidents de Treball.
  • Finalment, el 1971, l’edifici es va convertir en propietat municipal.
  • L’any 1988, en resposta a una petició de l’Ajuntament de Granollers, interessat a convertir l’edifici en una biblioteca pública, la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques abans de realitzar les obres de rehabilitació de l’edifici.
  • Durant les excavacions realitzades l’any 1990 es va confirmar parcialment la hipòtesi de la a coincidència de la façana de migdia de Can Pedrals amb el traçat de la muralla, documentant un tram de muralla i part del fossat (es tracta de l’horitzó cronològic A, entre els anys 1366-1376).
  • El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada com a Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d’obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i

Hi ha una interessant Fornícula barroca amb data, damunt del portal de la façana del carrer d’Espí i Grau.

L’ edifici es de planta rectangular amb tres façanes. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues aigües, limitada per una gran barbacana.

Té carreus a les cantonades, portals d’arc rebaixat i finestres de pedra d’arc de llinda. La façana està arrebossada. Els ferros dels balcons s’alteren en llisos i entorcillats

Al primer pis hi ha un nínxol amb coronament a manera d’arquitrau.

Can Pedrals és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Condicionament Terrassenc de Terrassa

El Condicionament Terrassenc, està format per un complex de naus paral•leles que ocupen una illa de cases compreses entre el passeig del Vint-i-dos de Julio i els carrers Mare de Déu dels Àngels, Canonge Rodó i Joaquim Folguera de Terrassa.

Us passo dades de la seva historia :

  • El Condicionament Terrassenc, o Acondicionamiento Tarrasense, fou fundat el 1906 per controlar la qualitat dels teixits produïts a Terrassa.
  • Lluís Muncunill va projectar un edifici de planta rectangular per a les oficines i unes naus complementàries.
  • Més endavant conegut amb l’acrònim LEITAT (Laboratorio de Ensayos e Investigaciones Textiles del Acondicionamiento Tarrasense)
  • El 2010 va traslladar les oficines a una nova seu situada al Parc Tecnològic del nord-est de la ciutat.

És un conjunt d’edificis de grans proporcions que ocupen una illa de cases sencera, amb façanes a quatre carrers.

Del conjunt en destaquen sis naus clarament diferenciades a l’exterior per capcers individuals.

L’edifici per excel·lència el constitueix el destinat a les oficines i al laboratori, que dóna al passeig del Vint-i-dos de Juliol, 218.

És construït amb obra vista, amb finestres de maó aplantillat que formen un arc rebaixat amb arquivolta.

Us passo un enllaç de l’Ajuntament de Terrassa, on podreu saber mes sobre la remodelació de part dels edificis :

https://www.terrassa.cat/es/noticies?tag=condicionament%20terrassenc

El Condicionament Terrassenc és un conjunt d’edificis del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipedia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Espanya, seu del Museu de l’Hospitalet de Llobregat

La Casa Espanya, està situada en el carrer de Joan Pallarès s/n, L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo l’historia de La Casa Espanya :

  • Es va construir el 1563 per la família Llunell, que passà més tard a ser propietat dels Molinès i, finalment, de la família Espanya.
  • Va ser reformada el 1735.
  • Per enllaços matrimonials va passar a formar part de la família Molines i més tard dels Espanya.
  • El 1969 fou restaurada.
  • Des del 1972 alberga el Museu d’Història de la ciutat i l’Arxiu Històric.
  • Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta rectangular, amb les tres plantes característiques de l’arquitectura civil de l’època. La teulada és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al centre de la planta baixa s’obre la porta d’accés d’arc de mig punt amb grans dovelles i, a banda i banda, dues finestres quadrangulars.

Seguint el mateix eix les obertures de la planta baixa, al primer pis hi ha tres balcons; les llindes de les tres obertures estan decorades amb arcs conopials en relleu i un escut al centre que corresponen als antics propietaris de la casa: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines.

A la planta superior, sis finestres d’arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres, a banda i banda d’un matacà central.

Les col·leccions del museu són molt diverses:

Compta amb un fons d’art contemporani que s’exhibeix periòdicament en exposicions temporals, format per obres d’artistes de la segona meitat del segle XX com Dalí, Miró, Tàpies, Guinovart, Solanich, Manolo Hugué i Josep Serra, entre d’altres; i el conjunt de vuit pintures de Rafael Barradas. El museu també compta amb un conjunt de retaules religiosos dels segles XVI i XVII, procedents de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, entre els quals destaquen el retaule de sant Roc i el retaule de les ànimes, atribuïts a Jaume Huguet I i Jaume Huguet II.

L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1975.

 

Recull de dades : Museu de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé