Església de Santa Maria de Siurana

Avui us presento dos articles sobre Esglésies

L’Església de Santa Maria de Siurana, està situada en un dels costat del poble, al que dona al barranc on hi ha el pantà els seus peus.

També, la verge és coneguda, popularment, com la Mare de Déu de l’Aigua, una denominació que per ella mateixa explica la importància d’aquest santuari en les pregàries dels pobles de la contrada en demanda de pluja i bones collites. La llegenda diu que la imatge va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV, qui la portava sempre que anava de campanya contra els moros, i que moltes de les grans batalles guanyades als sarraïns ho van ser gràcies a l’ajut d’aquesta imatge.

Per això, els feligresos de Cornudella, Poboleda, la Morera, Arbolí, Albarca i la Febró, acompanyats de clergues i autoritats, anys enrere pujaven en processó a Siurana amb la Vera-Creu i el Sant Crist gros arborat. En arribar al poble, la Mare de Déu els esperava fora l’església, i començaren les pregàries per la pluja, en les quals prenien part sis o set-centes persones que ocupaven tota l’esplanada del costat del temple. Un orador sagrat dirigia la paraula als fidels allí congregats. Conten que una vegada, tot i fer un bon sol en començar la cerimònia, es mullaren de debò abans d’acabar-la.

• Santa Maria de Siurana és una església d’època romànica situada al poble de Siurana dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.
• Us passo la seva historia :
• Va ser construïda entre els segles XII i XIII, després de l’arribada de les tropes de Ramon Berenguer IV el 1154.
• Es troba esmentada en una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154.
• L’indret fou un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.
• la marededéu asseguda i amb l’infant segut als seus genolls, és una imatge de fusta policromada de 98 cm., en realitat és una còpia de la imatge que van robar l’any 1979.

L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta d’una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular llis a l’exterior.

En el centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que per la part exterior està decorada amb una arquivolta, que es sustenta en dos capitells esculpits amb motius vegetals, recolzats en un parell de columnes.

Els murs tenen 10 pams de gruix. A sobre de la portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos. També disposa d’una gran rosassa al mur de migdia feta en temps posteriors.

Interiorment podem trobar dues absidioles laterals excavades dins el mur i que no són visibles des de l’exterior. En l’angle sud-est trobem un campanar de torre de planta quadrada. En la part nord exterior de l’absis, es conserva un sarcòfag, recolzat en columnes molt deteriorades i que ha perdut part de la llosa que el cobria.

Al mur meridional s’obre una portalada constituïda per tres arquivoltes en gradació de motllures i guardapols que envolten un timpà esculpit que, considerant la seva mida i diferència de forma amb l’arc que l’envolta, possiblement és una peça reutilitzada. Al centre del timpà es representa la imatge de Crist crucificat, amb el Sol i la Lluna, representacions florals i dos lleons a la part superior. Flanquejant el peu de la creu hi té dos grups de quatre apòstols sota arcs de mig punt. La inscripció que tenen a sobre permet identificar-ne a cinc: Sant Felip, Sant Andreu, Sant Pau, Sant Jaume i Sant Tomàs.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fotografies actuals : Anna Maria Molinero