Una ullada fora de Catalunya : L’alcàsser (El Alcazar) de Segòvia

Foto : Viquipèdia

L’alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s’alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.

Us passo la seva historia :

Les restes més antigues trobades al lloc són uns carreus de granit similars als de l’aqüeducte romà, el que fa suposar que en temps de la dominació romana de la ciutat ja devia haver-hi un castro o fortificació. Sobre les restes d’aquest, l’alcàsser va ser erigit com a fortalesa andalusina.

La primera notícia documental que es conserva de l’edifici data de l’any 1122, poc després que Alfons VI de Lleó reconquerís la ciutat, encara que no és fins a l’any 1155 quan apareix citat amb la denominació d’alcàsser, en una carta custodiada a l’arxiu de la catedral. Fou residència del rei Alfons VIII.

El 1258, regnant Alfons X, es va enfonsar el palau quan el rei es trobava al seu interior. Aquest nucli més antic correspon amb la sala d’armes. Va ser nombroses vegades restaurat i ampliat, possiblement des d’Alfons X fins a Felip II. A aquest últim es deu el seu aspecte actual, la seva silueta el fa únic entre els castells espanyols.

A l’edat mitjana, per la seva seguretat com per la proximitat de zones de caça, l’Alcàsser es va convertir en una de les residències favorites dels Reis de Castella, especialment d’Alfons X. Va ser habitat moltes vegades i va arribar a ser un dels més sumptuosos palau-castells al segle XV.

L’any 1719 els presos d’Estat de la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats a aquest alcàsser.

Hi destaquen entre d’altres, el general Joan Baptista Basset i Ramos i els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent.

La fortalesa va servir posteriorment com presó d’Estat fins que el 1762 Carles III va fundar a Segòvia el Reial Col·legi d’Artilleria que va tenir la seva seu a l’alcàsser.

El 1862, un incendi va destruir els sostres de les sales nobles, que van poder ser reconstruïdes fidelment amb posterioritat gràcies a l’existència de gravats.

L’alcàsser de Segòvia en el 1931 va ser declarat monument històric artístic, i en l’any 1953 es va crear el patronat de l’alcàsser que és el responsable del museu que es pot visitar en el seu interior.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

Fem una ullada fora de Catalunya : Aqüeducte romà d’Albarrasí-Cella de Terol

L’Aqüeducte Romà esta situat en Albarrasí, Gea de Albarracín i Cella, comarca de la Serra d’Albarrasí, de Terol.

L’Aqüeducte Romà d’Albarrasí de Cella, també conegut com d’Albarrasí-Gea-Cella, s’estén al llarg de tres termes municipals: Albarrasí, Gea d’Albarrasí i Cella (comarca de la Serra d’Albarrasí, Espanya).

Correspon a una infraestructura hidràulica d’època romana i té una longitud aproximada de 25 quilòmetres, a través dels quals es proveïa d’aigua del riu Guadalaviar, a un nucli de població que va existir en l’actual emplaçament de Cella i que va haver de tenir una certa importància industrial, malgrat que desconeixem el seu nom romà.

És sens dubte una de les obres públiques hidràuliques més importants de l’Aragó romà – juntament amb la presa de Muel i l’aqüeducte de Los Bañales  en Uncastillo.

És bé d’interès cultural de la província de Terol.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Dolores Párraga i Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

L’aqüeducte i la glorieta del pou de la Font de can Valls de Sant Celoni

Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,

hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.

La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,

que es canalitzada per medi  d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.

El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,

podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.

El conjunt format  per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada a fora de Catalunya : Assentament i conjunt Romà de Sadaba

Sádaba és un municipi d’Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas. Una mica apartat del centre es troba el mausoleu dels Atilis, d’època romana.

El mausoleu dels Atilis està situat a Sádaba (Saragossa), apartat del nucli urbà i molt proper a la carretera que porta a Uncastillo. Popularment és conegut com a “Altar de los Moros” i és un dels mausoleus d’època romana més importants, pel seu estat de conservació, de la península. Declarat Monumento Histórico-Artístico el 1931.

Aquest mausoleu fou construït per Atilia Festa com a lloc de sepultura de les restes del seu avi C. Atilius Quirina, del seu pare L. Atilius Festa i la d’ella mateixa, encara en vida. Cal situar aquesta construcció a l’època de la dinastia severa (193-235 dC), però també podria ser anterior. Aquesta família devia tenir un important pes polític i econòmic a la regió.

El jaciment iber-roma de los Bañales correspon a una ciutat que no ha sigut identificada. Presenta edificis públics en part tallats en la roca, dominant una acròpolis rodejada per cases.

Conserva dos columnes d’un pòrtic, una carrer ben pavimentat i amb aceres.

Us passo un article prou destacat sobre del Heraldo de l’any 2019:

https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2019/05/09/los-banales-afronta-una-nueva-campana-de-excavaciones-con-acento-internacional-1313631.html

També molt a prop, hi ha les columnes d’un aqüeducte de la mateixa època, on portava l’aigua la ciutat Romana.

Si esteu per Saragossa, no deixeu d’anar a veure tot aquest conjunt Romà de Sadaba.

 

Recull de dades : Ayuntamiento de Sadaba i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé