Antic Monestir de Santa Maria de Riudaura

L’església de Santa Maria de Riudaura està situada en el Puig de l’Església a Riudaura (Garrotxa).

Imatge Google

Us passo la seva  historia:

  • El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l’actual església parroquial.
  • Va ser fundat per Guifré I comte de Girona i Besalú vers el 852.
  • La seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred.
  • Malgrat les donacions inicials, fou un monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa. Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos.
  • Durant els segles següents va dependre d’aquest, fins que el 1431 fou unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
  • Decisió que fou revocada pel papa Nicolau V el 1452.
  • Finalment, el 1592, el papa Climent VIII l’uní al monestir de Sant Pere de Camprodon.
  • Aleshores ja no tenia comunitat. Malgrat això, la llista de priors arriba fins al 1835. 
  • Al primer terç del segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l’abandó del conjunt.
  • El 1918 el campanar de l’Església de Santa Maria va ser reformat.
  • El 1919 s’hi va instal•lar un rellotge i dues campanes noves, tot plegat costejat per Joan Castanyer i Massegur.

L’església parroquial de Santa Maria de Ridaura, també coneguda com a abadia o monestir de Santa Maria, és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle XV, fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

El 1918 es va reformar el campanar. Al costat de l’església, hi ha una casa anomenada “El Monestir” o “L’Abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l’antic monestir junt amb l’església. Conserva una torre de secció circular d’època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle XVIII.

Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l’Infant. Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

A l’interior del temple es pot llegir “NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723” i “ACCENDE NVANDO PVRVN’TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723”.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

Els púlpits conservats a l’interior de l’església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu.

Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals: En el primer púlpit hi apareix la inscripció “CURATO PARRAL DE. S. MARIA DE RIUDAURA”, i un brau com a símbol d’un evangelista. En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àliga i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d’armes, un cap d’àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es olga-sacrets.jpg
Olga Sacrest i Roca – 1988 / Generalitat de Catalunya

L’església conté cinc campanes, tres s’ubiquen a la sala de campanes i dues a l’estructura metàl·lica de damunt del campanar. Dintre de la torre hi ha la campana “Climent”, creada el segle XVIII, i dues campanes més del segle XX que van ser donades per Joan Castanyer i Massegur.

A l’estructura metàl·lica, les dues campanes són del segle XVIII i anteriorment havien estat a l’espadanya de l’antiga capella de Sant Marçal, però es van traslladar recentment a l’Església de Santa Maria quan es va reformar l’edifici. S’anomenen campana dels quarts i campana de les hores, ja que marquen aquestes unitats del temps del rellotge, i estan dedicades a Maria i a Sant Marçal respectivament. Durant la Guerra Civil van desaparèixer tres campanes de l’Església.

L’església parroquial de Santa Maria de Ridaura està protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Arxiu Rasola i Imatge de Google

Antic Ajuntament de Sant Pere a Terrassa

L’Antic Ajuntament de Sant Pere està situat en el  carrer de l’ Alcalde Parellada  amb cantonada carrer  Major de Sant Pere, 20 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Edifici obra de Juli Batllevell, fou inaugurat el 30 de maig de 1897.
  • Aquest edifici havia estat la seu de l’Ajuntament de l’antic municipi de Sant Pere, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.
  • Ha acollit dependències municipals.
  • Va ser jutjat de primera instància.
  • També un temps, col-legi públic
  • Seu de la Biblioteca Salvador Cardús.
  • En l’any 1997, la seu l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere.

Es tracta d’un edifici que fa cantonada, amb una mitgera, de planta baixa i dos pisos. Presenta un cos afegit a la banda del carrer de l’Alcalde Parellada, que està format per planta baixa i pis.

És de composició molt simple, presenta discrets detalls ornamentals amb finestres (guardapols i ampits), motllures i cornises (aquestes sobre permòdols) i reixes de ferro forjat. Al pis principal hi ha una balconada en la qual s’obren quatre portes.

La façana és plana, amb el perfil de les finestres lleugerament arrodonit. El cos de cantonada es destaca de la resta pel seu tractament i per una major alçada.

A nivell del pis superior, i al centre de la cantonada, hi ha l’escut en relleu de l’antic poble de Sant Pere, amb la representació dels atributs papals  les claus i la tiara.

Pa conèixer mes sobre el passat de l’antic poble de Sant Pere, podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antic_Poble_de_Sant_Pere

L’Antic Ajuntament de Sant Pere és un edifici  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Carrers de l’antic Mollet del Vallès

Els carrers del nucli històric de Mollet mes destacables son, del Sol, del Doctor Robert i de Can Pacià, i la plaça de l’Artesania,

En molts d’ells són l’escenari de la Fira d’Artesans anual i altres activitats rellevants lloc de passeig de la gent de la vila.

Mollet del Vallès gracies a la immigració ha anat creixent a la llarg de les dècades, formant nous barris i estenent-se pel municipi.

Però voldria que féssiu ull de petites cases que han perdurat i son  antigues, sobre tot en dos carrers.

Els primer carrer, és el de Portugal, amb cases unifamiliars i baixes.

El segon a prop de can Lledó, és el carrer del Comte d’Urgell,

també, van ser fetes moltes de les cases amb il·lusió per la gent immigrant pocs anys després de la guerra civil.

Ens agrada poder veure cases o carrers com els que us he presentat avui, que ens fa recordar i que el temps s’hagi aturat…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mirar per damunt nostre : Relleus, Imatges, Sants, Santes i altres del Barri antic de Barcelona

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, d’una part del barri antic de Barcelona :

Iniciem un petit recorregut en la Plaça de Jaume Sabartés en tota la fatxada  de l’edifici del nº:13,

podem veure i gaudir de dibuixos.

Deixem la plaça, per anar pel carrer Cremat Gran,

on ens fitxem en un desguàs a la paret de la dreta a tocar d’un balcó,

hi ha una curiosa cara.

Ara, ens dirigim al carrer Assaonadors,

allí tenim varis objectius, a la dreta dos balcons i una petita finestra, sembla que son uns afegits o aprofitats quan es va remodelar l’edifici…

Enfront on fa cantonada una imatge que ens sorprèn.

A partir d’aquí, si seguiu tranquil·lament per carrers estrets i foscos del barri antic, es un no parar, podem veure :

escuts,

Gravats amb relleu,

sants o santes…

capelletes on falta la figura, com el cas del Museu Frederic Mares.

En la Baixada del Canonja, unes lletres amb relleu picades a la pedra,  que se’ns fa difícil de descriure…

Per últim, podem veure dos cartells típics a primers del segle XX,

on orientaven als carruatges, per lloc de sortida del barri.

Val molt la pena:  Mirar per damunt nostre !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Visita al barri antic de Tossa de Mar

Avui fem un petit tom per la part antiga de Tossa de Mar.

Son carrers molt estrets, alguns empinats i que en molts d’ells no pot circular cap vehicle.

Per tant us aconsello que si aneu, ho feu a peu, sense presa

en general son carrers que estan al voltant de l’església de Tossa de Mar.

Carrers tots ells que son tranquils, amb molta ombra i reina un bon silenci…

Podeu admirar, carrers nets, amb portals antics de fusta,

finestres engalanades amb plantes i flors,

façanes blanques…

Val la pena perdràs per els seus carrers i carrerons, i com dèiem ahir : Mirar per damunt nostre els Cartells i Imatges de Sants i de Santes que hi ha a Tossa de Mar.

( podeu mirar l’article d’ahir)

On la gent viu a Tossa de Mar tot l’any gaudeix, d’una població molt bonica,

També podeu  fer una visita a la Vila Vella dins de muralla.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antic edifici de la sucursal de La Caixa de Pensions del Clot de Barcelona

La ubicació  de l’antic edifici de la sucursal de La Caixa de Pensions  del Clot, està en el carrer del Clot 37,  amb cantonada al carrer de Rafael Capdevila de Barcelona.

Aquest edifici es va projectar l’any 1905 per l’arquitecte August Font i Carreres  com a sucursal de l’antiga Caixa de Pensions.

Es tracta d’un edifici d’estil noucentista de planta baixa i dos pisos.  A la cruïlla dels carrers hi trobem el cos central i l’accés principal.

La façana ofereix una gran diversitat d’elements decoratius de la que destaca un plafó ceràmic policromat dedicat a la llegenda de Sant Martí bisbe de Tours. (*)

En el plafó es pot veure al Sant dalt del cavall, donant un tros de la seva capa –que ha partit per la meitat- a un pobre que ha trobat per el camí.

Al capdamunt de l’edifici, hi ha un petit campanar metàl·lic.

Us passo un enllaç on podreu saber mes de Sant Martí de Tours :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Tours

(*) La llegenda explica que Sant Martí fou membre de l’exèrcit romà i posteriorment es va convertir al cristianisme i fou conegut per la seva bondat i dedicació a les persones necessitades.

Nota : Aquest sucursal de La Caixa, es troba descatalogada actualment. ( Tancada a l’espera d’una nova funció )

 

 

Recull de dades : blogueresdesantmarti, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Nucli antic de l’Ametlla del Vallés

El nucli antic de l’Ametlla del Vallés, està a tocar de l’església de Sant Genís, a cap de munt del carrer major.

La Plaça Vella es on podem trobar dues cases destacables  i històriques de la població, can Bachs i Can Viver.

 

També, cal destacar les cases del carrer Poeta Maragall i carrer Gaudí.

Can Bachs , aquesta gran casa està situada en la Plaça Vella, 1.

És una antiga masia situada a la sagrera de l’antic nucli històric de l’Ametlla. Actualment és fruit de la reforma realitzada per l’arquitecte municipal M. J. Raspall, el qual féu una interpretació força moderada de l’arquitectura rural.

A la façana ens trobem els elements típics de la masia pròpia de mitjan segle XVI: portal adovellat de mig punt, finestres d’arc pla de carreu i rellotge de sol al segon pis, a l’eix del carener. La casa es compon de planta baixa i dos pisos.

L’aportació raspalliana es veu en l’element d’ornamentació de maó que envolta el rellotge de sol, en la balustrada també de maó de la part superior esquerra del capcer. Es pot considerar com una reforma dintre de l’estil modernista en la seva branca popularista.

La reforma de Can Bachs s’efectuà a principis del segle XX. Obeeix a les noves necessitats del poble en el moment d’ampliació i transformació de centre agrícola en centre d’estiueig.

Així ho confirma el fet que fou pagada per un llogater que passà l’estiu a l’Ametlla, el Sr. Guarro de la fàbrica de paper.

 Can Viver , és una important casa situada en la Plaça Vella, 3.

Can Viver conegut també per  Mas Viver de la Plaça, és una masia orientada a migdia. Edifici de planta baixa, pis i golfes. La planta és rectangular amb coberta a dues vessants amb proporcions considerables.

Enfront hi ha un pati o era tancada per una portada d’arc rebaixat de llenguatge eclèctic.

El portal d’entrada de la façana és de mig punt adovellat i les finestres d’arc pla de pedra. A la façana est, que dóna a la plaça Vella, hi ha una balconada i una finestra d’estil gòtic.

A la talla feta a mitjan segle XVII (1656) es classifica el Mas Viver de la Plaça a la segona categoria, pagant 16 sous.

Els Viver de la Plaça eren amos també del Mas Arenys.

Can Bachs i Can Viver, són edificis  protegits com a bé cultural d’interès local.

Moltes son les masies o casals, repartits pel municipi, com cal Millet, can Xammar, can Draper, can Muntanyola… que l’expandir-se el municipi, s’han integrat dins del cas urbà.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé