Llibre recomanat : Els Oratoris de la Garrotxa

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Autors : Salvador Mallarachs i Ramon Llongarriu

Preu : 16,00 € IVA inclòs

CATEGORIES: Arquitectura, Patrimoni cultural

ETIQUETA: Monografies dels Llibres de Batet

 Sinopsi :

Un recull de tots els oratoris que es troben a la Garrotxa, amb un record pictòric i una breu glossa de cadascun d’ells.

Aquest monogràfic recull els oratoris que es troben a la Garrotxa, amb la dedicació d’un record pictòric de cadascun d’ells, acompanyat d’una breu glossa on s’inclouen totes les notícies recollides. L’oratori pot servir com a fita entre termes municipals o entre finques veïnes, compliment de prometences o com a molló important entre els vells camins. Sempre, però, inspirat en acte de veneració o agraïment i com a testimoni d’una realitat d’antany.

 

Recerca del Llibre : Ramon Solé

Que es l’Era de batre ?

Avui us presento com cada diumenge dos articles

Una era de batre en l’agricultura és l’espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll.

La paraula s’utilitza també per extensió per al local a proximitat on es posa el farratge. El mot prové del llatí area que significa pati, era de batre.

Amb l’aparició de la maquinària agrícola com segadores-recol·lectores, les eres van esdevenir obsoletes.

La seva forma és determinada per la feina del batre i per les condicions climàtiques: si es pot encara separar el gra de la palla, sense vent, per separar els bolls de la grana («desembollonar»), un vent suau és indispensable. La pluja i la humitat són nefasts per la conservació ulterior, com que faciliten la proliferació de corcs (corc del blat) i fongs.

Per això, més circular, poligonal (era a cantons) o oval, com que la feina és rotatiu. N’hi han de terra batuda o d’argila, però més sovint són enrajolades o, a muntanya, enllosades.

Les eres es construïen amb un lleuger pendent, per evitar que s’embassessin amb les pluges.

De vegades estan envoltades de parets. La seva alçada depèn de la força del vent: solien ser alts a la regió de La Seu amb vents forts, o més baixes a Menorca.

Les seves dimensions i formes són variables, encara que com a mínim havien de tenir l’amplada suficient perquè un trill tirat per una mula pogués girar, donant voltes sobre la seva superfície, durant hores, sense forçar massa les corbes perquè l’animal treballés còmodament.

Al costat de l’era, solia construir-se un cobert, per protegir el sacs de gra i que, posteriorment, es va utilitzar per a desar-hi la màquina de ventar, que apareix a partir de començament del segle xx.

Als Països Catalans, la palla es conservava generalment en pallers a cel obert.

A certs pobles, l’era era d’ús col·lectiu amb dret d’empriu. A pobles concentrats, es trobaven generalment agrupades a la sortida.

A disseminats, cada masia té la seva era al costat.

Masovers que no tenien era pròpia, podien llogar-la, el lloguer generalment es pagava amb gra.

Als països més pluviosos, solen tenir teulada o es troben a l’interior d’un graner amb portes amples.

L’operació del batre es limitava a uns pocs dies a l’any, generalment al juliol o a l’inici d’agost.

La neteja de l’era era una tasca tant important com feixuga.

Quan eren eres de terra batuda, la preparació ja començava al maig: rascar, cobrir de fang i compactar amb rodet.

A les eres enrajolades, s’havia d’arrencar les herbes de les juntes i tapar els forats amb argila.

A la fi de juliol, molts pobles dels països catalans organitzen una festa del segar i del batre, a les quals es presenten els oficis agrícoles d’antany a l’entorn de la collita dels cereals i del batre a una era, com entre d’altres La Fuliola i Àvia.

L’era per a altres feines

La paraula «era» així com els diminutius «erol» i «erola» s’utilitzen també per a designar un quadre o rectangle petit de terra on es conreen flors i alguna hortalissa o per a espais plans més petits on es prepara l’argamassa.

A la mineria és un terreny on es pica i es neteja el mineral. A les salines costaneres o de fonts salades, són els espais quadrats o rectangulars on es disposa l’aigua salada perquè la seva evaporació deixi disponible la sal. A la construcció és el terreny on es preparen els morters i l’argamassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé