Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet

Can Masachs seu de l’Ajuntament de Ripollet, esta situat en el carrer  Balmes, 2 de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa era dels mateixos propietaris de la fàbrica de cartró que es troba al costat de l’edifici.
  • El primer a instaurar la dinastia Masachs fou Aleix Masachs i Rocabertí com a encarregat del molí paperer de Ramon Ginestar e l’any 1861.
  • Després en fou propietari fins a la seva mort , en l’any 1893, que passà al seu hereu Miquel Masachs i Braut.
  • A partir d’aquest moment el molí deixa de fabricar paper i comença a fabricar cartró.
  • El 1910, la família Masachs va encarregar a l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buigas la construcció d’aquesta casa.
  • Els següents propietaris per successió hereditària foren Aleix Masachs i Mimó, i després els seus fills Manuel i Ramón Masachs Carnicero.
  • La fàbrica deixà de funcionar a finals del 1979.
  • El 1993 la casa va entrar en procés de restauració i des de les hores, és la seu de l’ajuntament de Ripollet.

Tot l’edifici està construït amb fàbrica de maó i arrebossat. És un edifici de planta quadrada però d’alçat complex. Compta amb un cos que centra les façanes est i oest amb una teulada a dues vessants de teula àrab i carener vidriat perpendicular a les façanes. Des del mig de la vessant nord surt un cos adossat que origina la façana nord. El perfil de les cornises és de motllures còncaves i convexes tot seguint un ritme mixtilini, amb decoració de gerros i una bola al centre.

Pel que fa a la divisió en nivells compta amb un semisoterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Al semisoterrani s’obren finestres rectangulars i circulars, a la planta nord se situen els safareigs i al sud una galeria oberta amb porxada d’arcs rodons. A la planta baixa s’hi accedeix per la part nord després de pujar una escala amb barana. Arribat al replà de l’entrada hi ha un porxo que, arrencant del semisoterrani, es converteix en un pòrtic semicircular sostingut per columnes llises que permòdols. A aquesta alçada totes les obertures són rectangulars amb ampit, menys a la façana oest, on sobresurt una galeria d’estructura ondulant en voladís.

Al costat esquerre existeix un cos cantoner poligonal amb finestres d’arc rebaixat. Tot aquest nivell sobresurt del cos superior i per tant hi ha trams de teuladets. Sota el ràfec, fileres de teules decoratives i cairons.

Al primer pis continuen les obertures de finestres rectangulars. A la façana est hi ha un grup de tres finestres d’arc de mig punt, i cinc més a la façana sud. A les dues cantonades de la façana nord, hi ha terrasses amb baranes de pedra entre pilars i decoració calada de teules.

Can Masachs és un edifici inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Montcada i Reixac

L’edifici de l’Ajuntament de Montcada i Reixac està situat en el carrer Major, 32 de Montcada i Reixac.

Us passo la seva historia :

  • En el 1788 era una casa de postes.
  • Els orígens d’aquest ajuntament podrien trobar-se a partir d’una visita d’un delegat especial del governador civil de Barcelona, quan aquest va connotar la manca d’un edifici per a la Casa Consistorial amb habitatge per al secretari i d’una escola amb habitatge per al mestre.
  • D’aquesta vivència es va produir l’intent de pressupost de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano (16 de maig del 1856) per a bastir la nova Casa de la Vila.
  • L’autor de les baranes de finestres i balcons fou el forjador local Miquel Arenes (as) i Comadrany.
  • La seva esposa sembla que l’ajudava quant als dibuixos, perquè era molt bona dibuixant.

És un edifici recuperat d’una antiga casa de postes, segons fons documentals properes. Presenta una façana remodelada on es mostren una sèrie d’elements recuperats d’èpoques anteriors dins d’un aplec de variats historicismes. La façana és de distribució totalment harmònica dels seus elements d’obertura i decoració, tant a la planta baixa com al pis.

A la planta baixa la porta d’entrada és d’arc rodó de mig punt, que a la vegada es troba ressaltat per una motllura a l’estil de la fàbrica de maó amb una de les arquivoltes dentades. A l’espai del timpà de la porta hi ha una reixa de forja artística, on al bell mig es troba l’escut de Montcada. A cada costat de la porta hi ha dues finestres rectangulars amb barana de ferro forjat i motllura onejant a la part superior emmarcant l’espai en forma de cortina.

Al pis, i seguint l’eix de la porta d’entrada, hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus de barana que a la planta baixa i decoració a la part superior però de mides més petites.

A sobre hi ha la representació de l’escut de Montcada emprat com a segell entre els anys 1837 a 1940.

A cada costat hi ha una balconada de dues obertures de forma rectangular, barana del tipus ja explicat i emmarcament superior dins la incidència de l’arc conopial. La façana corona en una fina motllura de cornisa ornamentada en dents de serra i de forma ondulada en sobresortit al centre.

L’ajuntament de Montcada i Reixac és un edifici de Montcada i Reixac inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament o Casa de la Vila de Martorell

L’Ajuntament esta situat en la Plaça de la Vila, 46 de Martorell.

La Casa de la Vila, és un edifici del segle XVI, de planta baixa i dos pisos, conegut antigament com la Casa del Marquès, també va rebre el nom de Cal Notari.

De l’edifici del segle XVI solament es conserva el portal d’accés, els dos arcs escarsers del vestíbul de la segona planta, el d’entrada a la sala de sessions, el d’accés a l’àrea de despatxos i dependències de l’Alcaldia, a part d’altres elements estructurals.

Aquest immoble ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Concretament l’any 1916 el portal fou desplaçat cap a la dreta i es va suprimir una finestra. L’any 1937, quan l’Ajuntament va adquirir la casa, els dos balcons de la primera planta es van canviar per un sol balcó corregut. També es van incorporar alguns elements escultòrics -un escut, quatre gàrgoles, que posteriorment es van retirar,  procedents de l’església parroquial que havia estat destruïda.

Ferran Serra fou l’autor dels esgrafiats de la façana. Els quals representen els rius Anoia, com una nimfa, i Llobregat, com un faune, la fertilitat de la terra simbolitzada per la deessa Pomona, etc; així com l’escut de Martorell que conté una mà i un martell.

També fa al·lusió a la muntanya de Montserrat i al pont del Diable.

La Casa de la Vila és l’edifici de l’ajuntament del municipi de Martorell, una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Ajuntament del districte de Sants i Seu del Districte de Sants-Montjuïc de Barcelona

L’Ajuntament del districte de Sants està situat al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.

L’edifici de la seu actual del Districte de Sants-Montjuïc és una joia arquitectònica, amb una façana exterior de grans dimensions.

Les obres de la seva construcció van començar el 1885 i va tindre varies ampliacions i remodelacions fins 1915.

A l’interior, amaga el seu tresor molt gran:

La Sala de Plens, decorada profusament amb elements modernistes i amb uns vitralls noucentistes considerats els més importants de Catalunya en un edifici de caràcter civil; cal destacar al terra de mosaic, capitells escultòrics amb figures femenines, bigues de ferro i el sostre decorat amb esgrafiats florals.

Aquest conjunt va ser elaborats en l’última remodelació en l’any 1914, portada a terme per Francesc Labarta i Plana.

Per a mes informació d’aquest edifici, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants

En la part de darrera de l’edifici, hi ha l’escola Miquel Bleach.

L’Ajuntament del districte de Sants és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera  està situat en la Plaça de la Vila, 1 en Santa Maria de Palautordera.

Va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, es tracta d’un edifici historicista, d’aspecte monumental.

L’estructura és composta per una part central de tres plantes, encimbellada per un campanar amb un rellotge d’agulles i dues parts idèntiques a banda i banda i l’escut de la Vila.

Es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota  al més juny del 1928, i varen finalitzar el 15 de desembre de 1929.

Podeu seguir l’historia de l’antic Municipi a l’enllaç que us adjunto :

http://www.smpalautordera.cat/municipi/el-municipi/historia.htm

 

 

Dades recollides gràcies a  Catalunya i de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Maria del Socós de Centelles

 

La Capella de Santa Maria del Socós, està situada en el carrer de la Mare de Déu del Socós, 32, de Centelles.

Us passo dades de la seva  historia :

  • Va ser construïda entre el 1536 i 1539.
  • Ha patit molts desperfectes a l’assalt dels partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria el 28 de febrer de 1714.
  • Restaurada l’any 1983 i el 1989 .

Es una Capella de petites dimensions, de planta rectangular i petit absis, amb tres austeres columnes a banda i banda.

En la façana principal hi ha un portal amb columnes rectangulars estriades molt deteriorades, i a sobre, un frontó de forma triangular sustentat per una llinda.

El pis superior és acabat per un campanaret a la part central.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Finca i Casa de Pedro i Pons

D’una de les Webs de l’Ajuntament de Barcelona , podem llegir sobre la Finca i Casa de Pedro i Pons :

“Situada al Peu del Funicular, la magnífica Finca Pedro i Pons ―incorporada al patrimoni de la Universitat gràcies a la donació del mateix Dr. Agustí Pedro i Pons― és un mirador excepcional de la ciutat de Barcelona.

L’element característic que presideix aquest conjunt és la façana, decorada amb vistosos esgrafiats del segle XVIII.

Però també destaca pels espais verds, on prolifera una rica varietat botànica.

Pel que fa a la masia, conserva bona part de l’habitatge original i de la col·lecció d’art atresorada pel Dr. Pedro i Pons, i així evoca la vida quotidiana del segle passat. “

Per poder descobrir tots els espais i racons que amaga, podeu fer la visita a la Finca que tenen una durada aproximada d’una hora i mitja, i un aforament màxim de vint persones,

l’adreça es Avinguda de Vallvidrera, 25 de Barcelona.

Calendari de les properes visites :

  •     Dijous 11 d’abril de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 16 de maig de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 20 de juny de 2019 a les 18 h
  •     Dijous 4 de juliol de 2019 a les 18 h

La Universitat de Barcelona va portar a terme la rehabilitació de l’edifici de la Finca de Pedro i Pons, us passo informació detallada de la propia UB en aquest enllaç i la Fundació :

http://www.fpedroipons.ub.edu/index.php?option=com_content&view=article&id=99&Itemid=381&lang=ca

Us passo la Biografia  d’Agustí Pedro i Pons :

Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 9 de maig de 1898 – Barcelona, 17 de març de 1971) va ser un metge català.

Catedràtic de Patologia i Clinica mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1927, esdevingué el gran clínic català de la seva generació. Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1939-58) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). El seu tractat Patología y clínica médicas, on col·laboraren nombrosos especialistes, fou obra de consulta bàsica durant molts anys.

Molt vinculat a la vida cultural catalana, va ser un dels prohoms que adquiriren el Teatre Romea de Barcelona per evitar la seva desaparició, i reuní una biblioteca molt important, que a la seva mort passà a la Biblioteca de Catalunya. És enterrat al Cementiri de Montjuïc.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antigues Escoles de Santa Maria de Palautordera

L’edifici de Les Antigues Escoles està situat al darrera de l’Ajuntament, concretament, aquest edifici és entre el carrer Dr. Robert i el carrer del Consolat de Mar.

Actualment és la seu del Centre Cívic Municipal Mestre Salvador Fàbregas, i altres Serveis o entitats.

Us passo informació al respecta :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé