La Masia de Can Planas, la Masia del “Barça”

Can Planes, també denominada a llarg dels segles com a Can Planes de Dalt i com a Can Freixes.

L’edifici de la Masia, construït l’any 1702 La Masia, situada al districte de les Corts, formava part dels terrenys adquirits pel FC Barcelona destinats a la construcció del Camp Nou amb l’acord favorable d’una Assemblea de compromissaris convocada pel president Agustí Montal i Galobart el 14 de novembre de 1950.

La compra oficial s’ajornà tres anys, i encara en passaria mig més fins que el 28 de març de 1954 es procedís a iniciar les obres.

“…Una comitiva de 60.000 persones, presidides per Francesc Miró-Sans, van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planas, a l’ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat. Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, la junta d’en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb el precepte de conservar-hi per sempre la Masia.

En el curs de les obres del Camp Nou, la Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de reunions i treball d’arquitectes i constructors, i també com a local de recepció d’autoritats. Després d’uns anys de romandre tancada, en el període presidit per Enric Llaudet es procedí a fer-hi unes obres de restauració i el 26 de setembre de 1966 passà a albergar la seu social i oficines del Club, que deixaren la Via Laietana per a traslladar-se al costat al Camp Nou…”

La Masia, està catalogat per l’Ajuntament de Barcelona com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Els Jardins de la Vil•la Amèlia de Barcelona – Part 2ª #

Els Jardins de la Vil•la Amèlia, eren d’Ignasi Girona, que va fer construir en la seva finca coneguda com “la Quinta Amèlia” de Sarrià, amb tot tipus d’arbres i plantes.

El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova.

Durant molts anys la família Girona va utilitzar aquesta finca com a lloc d’estiueig.

L’any 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona.

Tal com vàrem dir ahir, un tros de terreny enjardinat va quedar integrat en els Jardins de la Vil•la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds.

Cal destacar :

  • La glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada.
  • Els jardins s’estenen, amb grans parterres, cadascun amb una vegetació diferent.
  • L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L’estany és circular, i està situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa.

Els Jardins disposen d’un bar, zona amb jocs infantils,

i nombrosos camins, que permetent anar observant la diversitat de vegetació, així com d’arbres : pins, til·lers, cedres, xiprers, l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies, alzines, uns grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc, palmeres.

Significatius són : un gran plàtan i un eucaliptus plantat a finals del s. XIX.

Son uns jardins cuidats i que a qualsevol època de l’any es agradable fer hi un tom.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’hort de les cases o de Vallcarca de Barcelona

L’hort de les cases o de Vallcarca, es un hort senzill de 500 metres quadrats ubicats a Barcelona, concretament a l’avinguda de Vallcarca 120-124, aquest lloc va ser cedit per l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Gràcia i gestionat per Centre Obert Heura i  Llar de Pau, i porta en funcionament des del febrer del 2013.

L’objectiu d’aquest hort, és doble :

  • El terapèutic, per ajudar a gent sense recursos i amb l’addicció a les drogues o l’alcohol, on puguin disposar d’un lloc per fer una feina digne i saludable amb una obligació diària.
  • I de l’altra banda, el d’una formació per a persones en risc d’exclusió social en l’àmbit per poder aprendre en l’horticultura ecològica.

En una Web de Vallcarca, llegim :

“… L’hort de les cases i del Vallcarca, a la gent qui hi participa, els dóna l’oportunitat d’aprendre a feinejar la terra i tots la valoren com una activitat positiva dins les seves vides. L’hort de les cases, retrata la situació social i personal d’aquestes persones en el seu trànsit cap a una segona oportunitat. En el seu camí s’hauran d’enfrontar a reptes que no s’imaginen i que desafiaran l’enteresa del seu esperit.” …

Es totalment cert, si aneu per aquesta zona del barri propera a l’Hort, no trobareu les cases i/o xalets del segle passat, trobareu el que queda del segle XX, cases antigues que ven poc s’aguanten en peu moltes d’elles, algunes okupades per joves, que en pocs medis volent refer-les i contribuir de la seva manera en millorar el barri de Vallcarca.

La majoria d’Horts urbans van destinats a gent gran, majoritàriament, majors de 60/65 anys per tindre un espai per passar l’estona, mantenir un repta de “feina”, obtindré verdures sanes produïdes per ells mateixos.

Per conèixer mes dades d’aquest Hort de Vallcarca, podeu consultar a :

https://elpiscolabis.com/2015/06/28/los-mejores-tomates-de-vallcarca-en-lhort-de-les-cases/

En aquest Hort de les cases o Vallcarca, es una lluita social per gent que ho necessita. Esperem que no sols duri en el temps, sino que millori i fins hi tot s’ampliï !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de cal l’Arnó, de Sant Martí de Provençals a Barcelona

La masia de cal l’Arnó esta situada a prop de la parròquia de Sant Martí de Provençals, de fet dins del conjunt del Parc de Sant Martí.

És una masia del segle XVII, de planta baixa i un pis amb coberta a doble vessant,  és de senzilla construcció, amb les façanes arrebossades i emblanquinades.

Un dels portals és quadrat i l’altre és d’arc de mig punt dovellat. Cal destacar el finestral gòtic, es creu que no es propi de la masia, segurament tret d’una església o masia molt més antiga. Les façanes laterals són llises, en la part baixa hi ha algunes finestres molt petites.

El nom d’Arnó correspon el que  fora l’últim propietari que hi visqué. No obstant l’últim masover, va treballar les terres fins a l’any 1982, les verdures i fruites les portava a vendre al mercat del Clot. Durant molts anys aquestes terres les regava l’aigua del Rec Comtal.

A prop, tenim l’Església de Sant Martí i la Rectoria i les dues masies  can Cadena i can Planas.

Fotografia de Ramon Solà

L’any 1982 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la masia i els terrenys, va estar fins el 2005 en un estat de total abandó, tal com podem veure en una fotografia realitzada el Gener/2005 per el Sr. Ramon Solà,  fins que es va refer la masia i actualment cal l’Arnó és la seu d’una ludoteca municipal pel Barri.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia del 2005 : Ramon Solà

 

La masia de can Fontaner d’Horta a Barcelona

Aquesta masia de can Fontaner  data del segle XVII, era com a finca d’esbarjo, com ara diríem segon residencia. Segons està documentat tenia un magnífic jardí amb jocs d’aigua, un estany… donat que disposava de molta aigua.

Ara tant sols està en peu una petita part d’aquest l’edifici, que el trobem en les confluències dels carrers de Coïmbra, Fàtima i Fontanet (deformació de Fontaner) i a prop de la plaça de la Ciutadella.

Per la gent d’horta d’aquella època, se la coneixia com la Torre del Moro, perquè en una de les dues finestres gòtiques hi ha el cap d’un home amb un turbant, qual cosa podem veure actualment.

A final segle XVIII la finca va passar a ser una adoberia de pells, una de les més importants del sector,  no patia d’aigua en disposava molta, donat que es troba a prop de la riera d’Horta i podria ser que tingues, també aigua de pous i/o mines dins de la seva propietat , fins i tot,  tenia terres de conreu, arbres fruiters i segons és diu, vinya.

En l’any 1912,  la finca entra en un total abandonament, i anat perdent els seus terrenys per les noves cases i obertura dels carrers de principis del segle passat, fins arribar als nostres dies.

Mes informació de la barriada de la Ciutadella d’Horta , mireu aquest  blog :

https://pladebarcelona.wordpress.com/2015/03/05/ciutadella/

 

Recull de dades : l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Hort Urbà de la Sagrada Família de Barcelona, tot un exemple de conreu dins de la ciutat

Els horts urbans són un projecte que es va posar en marxa al 1997, amb l’Hort de Can Mestres, tot i que el primer de la ciutat va ser l’Hort de l’Avia Gràcia creat el 1994.

És un espai amb parcel·les pel conreu, destinat a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.

Les adjudicacions és porten a terme, per sorteig públic organitzat pel districte, en aquest cas de L’Eixample.

La gestió es porta des de Parcs i Jardins de Barcelona.

L’Hort Urbà de la Sagrada Família està situat en el carrer Padilla, 199 – 201, té una superfície de 1.600 m2 i 20 parcel·les d’uns 40 m2 cadascuna.

Els adjudicataris disposen d’un armari individual per guardar-hi els estris i la roba, lavabos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i una taula de pícnic.

Al recinte hi ha arbres fruiters i altres arbres plantats al voltant de la taula de pícnic per fer-hi ombra, així com plantes aromàtiques i ornamentals.

És un dels mes vent cuidats i conreats de Barcelona.

 

 

Dades de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Turó de la Rovira: la batería antiaérea i les barraques de la Post Guerra Civil – Part 2ª #

Avui farem la segona mirada al Turó o muntanya de la Rovira, com a complement a l‘article d’ahir dissabte, avui seran les Barraques de la Post Guerra Civil.

Acabada la guerra, molta gent d’arreu d’Espanya, sobre tot d’Andalusia i Galicia, van vindre a Barcelona, els seu recursos eren precaris, i es van situar preferentment a Montjuic i al Turo de la Rovira, formant varis grups de Barraques en diversos punts, un d’ells, en el mateix turó, on havien estat les Bateries ja desmantellades.

Us passo la Web del Servei de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona, del dia 26 de Març de 2017, on es fa amplia referencia sobre l’acte que aquell mateix dia i pel matí es va celebrar en el Turó de la Rovira on havia agut l’antic nucli de barraques “dels Canons”,  fent  homenatge als veïns i veïnes que van viure en aquest i altres nuclis de barraques del Carmel i de Can Baró, amb la col·locació d’un placa :

http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/03/26/gerardo-pisarello-i-mercedes-vidal-inauguren-la-placa-commemorativa-en-homenatge-als-veins-dels-antics-barris-de-barraques-del-carmel-i-de-can-baro-2/

La Placa d’homenatge

Us adjunto a continuació,  imatges amb el text que trobareu en el cas de pujar fins aquest Turó :

Us recordo de nou que per arribar-hi, podeu anar per el Parc del Guinardó, fins la seva sortida superior o agafar el Bus de Barri 119 que us deixarà molt a prop.

Casament i Festa al Turó de la Rovira

 

Imatges : l’Ajuntament de Barcelona, que informen al visitant, sobre el Barraquisme a la zona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Carreres a Nou – Barris de Barcelona

Aquesta masia de can Carreres a Nou – Barris de Barcelona, actualment està situada dins del modern i gran Parc Central de Nou Barris, amb 16 hectàrees  amb destacada vegetació, amb estanys i Serveis Publics.

Can Carreres, ha estat objecte de diferents transformacions, donat que al llarg dels segles ha tingut molts propietaris, els avis, els seus fills i fills d’aquests…

Segons una Web de l’Ajuntament de Barcelona, la descriu així :

“Coneguda en l’antiguitat com Mas Sala, des de finals dels segle XIX passà a anomenar-se Can Carreras

…Era totalment una casa de camp, amb una planta baixa per a les quadres, celler, cup i d’altres eines del camp i habitatge dels masovers. Al primer pis una gran Sala, amb una habitació central i d’altres de més petites…”

Durant un període de temps, en els terrenys de la finca, és va cultivar plantes i flors, amb una amplia producció per aquelles èpoques.

Cal destacar  que durant l’any 1880, és va vendre una important part del terrenys per la construcció de l’Institut Mental que és coneixeria com  “ El Manicomi ”.

Durant el 1914, és van fer carrer de can Carreres uns nous masovers que venien de Torre Llobeta,  van dedicar-se a la vinya, les hortalisses, la verdura, els cereals, el blat de moro, les garrofes i el bestiar, que ho venien als mercats de Sant Andreu i de la Llibertat de Gràcia.

L’any 1947,la  masia va passar a mans als darrers propietaris, Rita Valls Mompart i al seu marit, Jaume Roca.

En l’actualitat la masia està tancada a l’espera que l’Ajuntament és faci càrrec de la seva rehabilitació i que sigui destinat com a servei públic pel Barri, i afavorida que la masia de Can Carreres està en un lloc destacat dins del Parc Central de Nou Barris.

 

Aportació de dades històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El jardí del Palau de Pedralbes de Barcelona, o diriem que és un verdader Parc ?

Era una gran finca propietat de la família Güell, que la va cedir en part i que disposava d’un palau que va ser rehabilitat.

L’any 1926, l’alcalde de Barcelona va lliurar el Palau a Alfons XIII.

Per ho, en 1931, proclamada la II República, el Ministeri d’Hisenda va fer donació del Palau i els jardins a l’Ajuntament de Barcelona, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives.

L’any 2004, l’Ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya, i en l’actualitat, s’utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials.

L’antiguitat d’aquests jardins fa que hi trobem espècies poc corrents.

A l’entrada, grups de flors i, al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers molt ben esculpits i una petita cascada completen un conjunt de gran bellesa.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents als jardins que avui coneixem i va respectar, entre altres arbres ja centenaris, un important conjunt de cedres de l’Himàlaia.

Un dels exemplars forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, juntament amb el pi pinyer  que hi ha a la praderia situada al costat del palau i una tuia articulada situada molt a prop de l’estany que hi ha a l’entrada del parc.

A més dels ja esmentats cedres de l’Himàlaia, hi ha grans exemplars de cedres de l’Atles, a l’esquerra de l’entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès i de cedre d’encens.

També hi destaquen les dues fileres de til·lers situats als eixos principals del jardí, que ens guien fins al palau.

Les coníferes són presents arreu: pi pinyer, pi blanc, xiprers, xiprers de Monterrey i xiprers d’Arizona tots son espectaculars. 

Quant als arbustos, en destaquen els grans llorers i el boix.

Crec que és important poder gaudir de l’ombra i d’un bon passeig per aquest Jardí reial…hi ha molts racons per poder llegir un llibre, escoltar musica amb auriculars, escoltar els ocells, palar amb família o amistats, prendre el sol en algun banc… en fi passar ho tranquil·lament a casa vostra…!

 

Text : Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

La masia de La Torre del Fang de la Sagrera a Barcelona

La Torre del Fang, està situada al carrer Clot, 228 cantonada amb carrer Espronceda. Es una masia del segle XV reformada en segles posteriors, que va des de una masia modesta fins a la gran Torre que podem veure avui en dia, per tant presenta diferents estils segons el segle de la seva remodelació.

Tenim que Hi ha finestres de traça gòtica, amb arcs conopials i permòdols en forma de testes, que es poden datar al segle XVI. Al segle XVIII es va dur a terme una important ampliació que va convertir la masia en una casa senyorial, amb la típica galeria de solana formada per un seguit d’arcs de mig punt.

Va ser de diferents propietaris, tots ells destacables en la Barcelona d’aquell temps, per exemple, en l’any 1423 el propietari va ser un famós Banquer, Galzeran de Gualbes, membre del Consell de Cent. Durant un període van fer estada una congregació religiosa.

La Torre del Fang tenia una gran extensió de terreny per us agrícola i de vinyes, que va perdurar fins a  1922, a partir de les hores La Torre del Fang, la va adquirir ” Fomento de Obras y Construcciones”, bàsicament per oficines, magatzem i tallers, que va afectar el seu interior fent modificacions importants a la seves estructura

En 1983, vaser  adquirit per l’Ajuntament de Barcelona i va evitar posteriorment que es enderroques per les grans obres de RENFE i de l’AVE., La Torre del Fang.

Hi ha la llegenda que el bandoler Serrallonga hi havia fet estada a la masia de la Torre del Fang, quan alguna vegada havia estat a les rodalies de Barcelona i que hi accedia mitjançant una xarxa de passadissos amagats sota terra.

Ara, quedem a l’espera que l’Ajuntament de Barcelona decideixi el futur de la Torre del Fang.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé