Pont de l’Aigua de Girona

El Pont de l’Aigua es situa sobre el riu Ter, en la carretera de Palamós municipi de Girona.

Us passo la seva historia:

  • Els primers vestigis són romans i al segle xiv es començà l’original, obra d’en Pere Ça Coma i que es clogué al segle xv, era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull.
  • Després de moltes vicissituds de riuades i setges (ja que la història del barri ha anat lligada a la de Girona) durant la retirada, a la Guerra Civil, fou volat i reformat més tard per les milícies franquistes, creant l’actual pont.
  • El 1926 s’inaugurava la línia del tramvia de Banyoles i que passava del Pont.
Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

És un pont de 8 ulls d’arcs de punt rodó i que dona nom al barri. De caràcter monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la guerra civil a favor dels nacionals.

Miquel Ferrer i Lopez – 1988 / Generalitat de Catalunya

En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat.

Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius. La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt. El pont és damunt el Ter, i té el terra de quitrà que salta, deixant a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles.

El pont de l’Aigua és un pont fluvial del municipi de Girona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Balneari Amer Palatín d’Amer

Avui us presento dos articles

Una de les activitats afavorides per l’arribada del tren va ser la creació d’un Balneari a la Font Picant,

el qual va ser declarat d’utilitat pública l’any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica.

L’Hotel “Amer Palatín”, bastit l’any 1930, en fou l’edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l’ús dels balnearis.

Aquest hotel va tenir molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar  en l’any 1963. Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.

Actualment hi ha una plataforma de formigó que funcionava com a sostre d’un dipòsit d’aigua relacionat amb l’embotelladora.

Al voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i l’escala del baixador de l’antic tren d’Olot que portava just davant de l’Hotel.

Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d’aigua, que va canviar el nom pel de “Fonter”, i que encara avui és ben activa.

Us passo mes imatges antigues de l’Hotel- Balneari :

L’Antic Hotel de la Font Picant és una obra desapareguda d’Amer inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament d’Amer, Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu : Rasola

L’Aigua, un mon curiós !

Avui us presento tres articles

————————————————————————————————

—————————————————————————————————–

————————————————————————————————–

Text : Ramon Solé

Imatges : Arxiu Rasola

Ara fa 100 en rere …. com era La Font del Boix de Camprodon ?

Imatge febrer de 2020

El passat dia 28 de juny , en el Blog de Fonts Naturals, Aigua , Muntanya i Mes… , us vaig  presentar com està actualment La Font del Boix, però…, com era fa 100 en rere ?, aquí teniu imatges :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola