Balneari Amer Palatín d’Amer

Avui us presento dos articles

Una de les activitats afavorides per l’arribada del tren va ser la creació d’un Balneari a la Font Picant,

el qual va ser declarat d’utilitat pública l’any 1903, gràcies a les propietats de la seva aigua carbònica.

L’Hotel “Amer Palatín”, bastit l’any 1930, en fou l’edifici més notable, però tot el conjunt va desaparèixer després de la Guerra Civil, amb la decadència generalitzada de l’ús dels balnearis.

Aquest hotel va tenir molta anomenada a tota la comarca fins que va tancar  en l’any 1963. Fou enderrocat el 1987 i convertit en un dipòsit.

Actualment hi ha una plataforma de formigó que funcionava com a sostre d’un dipòsit d’aigua relacionat amb l’embotelladora.

Al voltant encara resten parts de bancs, jardineres i la balustrada i l’escala del baixador de l’antic tren d’Olot que portava just davant de l’Hotel.

Es va mantenir i potenciar, tanmateix, la planta embotelladora d’aigua, que va canviar el nom pel de “Fonter”, i que encara avui és ben activa.

Us passo mes imatges antigues de l’Hotel- Balneari :

L’Antic Hotel de la Font Picant és una obra desapareguda d’Amer inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Ajuntament d’Amer, Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu : Rasola

L’Aigua, un mon curiós !

Avui us presento tres articles

————————————————————————————————

—————————————————————————————————–

————————————————————————————————–

Text : Ramon Solé

Imatges : Arxiu Rasola

Ara fa 100 en rere …. com era La Font del Boix de Camprodon ?

Imatge febrer de 2020

El passat dia 28 de juny , en el Blog de Fonts Naturals, Aigua , Muntanya i Mes… , us vaig  presentar com està actualment La Font del Boix, però…, com era fa 100 en rere ?, aquí teniu imatges :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui us presentem dos articles

La masia de Can Feliu esta en el carrer d’Enric Morera amb el carrer d’Eduard Toldrà de Sant Quirze del Vallès.

Us passo dades històriques :

  • Can Feliu es una masia del segle XVII.
  • Entre els anys 1915 i 1935 va tenir el màxim esplendor, mentre el seu propietari era Antoni Pladellorens de Barcelona.
  • Amb camps de conreu i boscos.
  • En els anys va passar a mans de l’Ajuntament, que l’any 1986-1987 la va reformar .

El sistema de regadiu donava una cobertura al terreny agrícola de la finca;

aprofitava l’abundància d’aigua que tenia, i va ser el concessionari d’aigua potable del poble d’aquella època.

Mina A can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola

De fet, a prop de la masia hi havia la Font de la Mina, l’aigua de la qual actualment, s’utilitza per al llac del parc de Can Feliu, i disposava d’una segona mina,

Mina B can Feliu- Desapareguda – Arxiu Rasola

al costat de la casa hi ha encara un pou.

Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, no tant sols es talaren els boscos,

sinó que s’enderrocaren la totalitat de les masoveries, el celler, els cups i el moll.

Actualment s’ha convertit en el centre d’equipaments municipals i el Centre Cívic de Can Feliu.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola