L’antic Palau de l’Agricultura de Barcelona

Avui us presento dos articles

L’antic Palau de l’Agricultura esta en el Passeig de Santa Madrona, 40-46 amb carrer Lleida, 53 al 61 i carrer de Baix de Barcelona.

Us passo la seva història :

  • El Pavelló de l’Agricultura va ser edificat entre 1927 i 1929 sota la direcció tècnica dels arquitectes Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol i Ferrer.
  • El van concebre com un monumental complex d’edificacions en diversos cossos al voltant d’una plaça central per tal d’acollir-hi la secció d’agricultura de l’Exposició Internacional de 1929.
  • Durant la postguerra els pavellons que envoltaven la plaça central pels seus costats septentrional i oriental foren totalment enderrocats i substituïts per nous habitatges, deixant dempeus menys de la meitat de les edificacions que formaven el complex.
  • Aquestes, passaren a allotjar magatzems i tallers municipals.
  • Entre 1964 i 1984, el Mercat de les Flors, fins que aquest fou traslladat al recinte de Mercabarna de la Zona Franca.
  • L’any 1983 la regidora de cultura de l’ajuntament, Maria Aurèlia Capmany, va impulsar la creació, a la nau perpendicular al Carrer de Lleida, del Mercat de les Flors, un centre municipal de dansa i d’arts del moviment.
  • L’edifici, re inaugurat l’any 1985, fou remodelat per donar lloc als seus nous usos i la seva cúpula principal de 12 metres de diàmetre va ser redecorada per l’artista mallorquí Miquel Barceló.
  • A partir de l’any 1999 el sector afrontat al Passeig de Santa Madrona també fou rehabilitat per acollir la seu estable del Teatre Lliure.
  • El conjunt es coneix actualment com a Ciutat del Teatre, ja que acull el Teatre Municipal Mercat de les Flors, la Fundació Teatre Lliure, l’Institut del Teatre.

El Palau de l’Agricultura és un conjunt d’edificis construït per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

En l’actualitat només es conserva la meitat del conjunt d’edificacions originals.

L’estètica del Palau de l’Agricultura és d’estil Noucentista tardà, amb influència del Renaixement de Florència.

En les dues façanes exteriors del gran hall central hi ha relleus escultòrics, en estil classicitzant realitzats, com molts altres d’aquella Exposició Universal.

Les pintures murals, de tema agrícola d’estil noucentista, són obra de Darius Vilàs i Fernández , va estar molt influït en les seves realitzacions murals per Maurice Denis, Joaquim Torres Garcia i Joan Llimona.

Era un dels pavellons més grans de l’exposició, amb una superfície que ultrapassava els 16.000 m2.

Tot el conjunt es distribuïa al voltant d’un gran pati enjardinat central amb diverses naus i galeries porticades.

El cos afrontat al Passeig de Santa Madrona destaca per la galeria porticada que envolta l’antic accés principal al recinte, que emmarca un monumental portal de terra cuita amb pilastres jòniques ornades a quarterons.

Sobre l’arc motllurat de la porta hi ha un relleu de terra cuita amb dues al-legories del treball al camp i la inscripció “AGRICVLTVRA”.

Tanmateix, el més rellevant d’aquesta construcció són les múltiples torres vuitavades que sobresurten sobre la teulada, cobertes amb cuculles de teula ornades amb pinacles ceràmics.

Les façanes d’aquest cos recullen un vertader catàleg de finestres renaixentistes, a base de serlianes, galeries d’arcs, entaulaments, frontons, petxines i decoració a candelieri.

A l’angle entre el Carrer de Lleida i el Passeig de Santa Madrona hi destaca una placa sostinguda per dos àngels realitzada en bronze per Frederic Marès en record a l’arquitecte Manuel Maria Mayol.

El cos afrontat al Carrer de Lleida, avui ocupat pel Teatre Municipal Mercat de les Flors,

presenta un cos d’accés coronat amb cúpules adossat a una gran nau de planta rectangular.

El cos d’accés, que fa cantonada, presenta dues llotges d’accés formades per tres arcs de terra cuita sobre columnes toscanes de pedra

i dues galeries de finestres amb columnelles toscanes i un ràfec de terra cuita.

El Palau de l’Agricultura és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 2ª Part #

Com a continuació d’ahir, us presento la part de darrera de l’edifici de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa que dona al Jardí.

Abans però, llegim a la web de l’Ajuntament de Terrassa una part de la descripció que fa d’aquesta casa :

“…La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d’inspiració modernista.

El nou edifici consta d’una nova planta en forma d’U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l’interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l’agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l’escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló…”

Us adjunto imatges d’aquest edifici que dona al Jardí :

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era fa cent anys en rere, Els Hostalets d’en Bas ?

El poble dels Hostalets es troba a l’esquerra del riu Fluvià, aigua amunt del poble de Sant Esteve d’en Bas, antic cap del municipi al qual pertanyia.

Us passo la seva historia :

  • La plana d’en Bas, situada al S. de la comarca de la Garrotxa, era el nucli central de les terres patrimonials dels vescomtes de Bas.
  • El nucli dels Hostalets d’en Bas va sorgir el segle XVIII entorn de l’antic camí de Vic a Olot pel Collsacabra.
  • Si ens fitxem, a moltes llindes de les cases es repeteixen dates del segle XVIII (1716, 1719, 1727, 1735), tot i que n’hi ha d’anteriors (1660).
  • La restauració soferta pels Hostalets d’en Bas d’ençà de la declaració com a Conjunt Històrico-Artístic ha restat autenticitat a la seva fesomia agrària i pagesa.

Dels seus orígens resta l’antic hostal de Can Llonga.

La disposició dels dos carrers que formen el poble, son el carrer de Vic i el carrer de Teixeda,

que conflueixen a l’església de Santa Maria, respon a la funció inicial que tingué com a lloc d’hostalatge nascut a la vora d’un camí.

Les seves cases son de planta baixa, un o dos pisos i golfes, presenten una tipologia molt unitària, amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i un ràfec de força volada, que protegeix les balconades de fusta característiques.

El material de construcció predominant és la pedra tot just desbastada en els murs, i ben escairada i buixardada en els muntants i les llindes, tot i que aquestes poden ser també de fusta.

Antigament casi tot el poble es dedicava a l’agricultura i a feines del bosc.

Com podem veure en la majoria de les imatges, el carrer de Teixeda, va ser el mes fotografiat antigament,

 

donat que era el carrer mes representatiu del poble, i de fet encara avui en dia ho és.

Els Hostalets d’en Bas és un poble del municipi de la Vall d’en Bas (la Garrotxa) declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Els Hostalets d’en Bas

Adaptació al Text  i recull de Imatges antigues : Ramon Solé