Sant Julià de Coaner de Sant Mateu de Bages (Bages)

Sant Julià de Coaner és una església del poble de Coaner, al municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).

Anna Torruella i Sanllehy 1983 / Generalitat de Catalunya

Situat al nord de la serra de Castelltallat. S’hi accedeix des de la vila de Súria. Venint de Manresa, cal travessar la població i, abans de tornar a entrar a la C-55, hi ha un trencall a mà esquerra per una pista de terra d’uns 4,5 km. Al final del camí hi trobarem Sant Julià de Coaner i just darrere la torre del castell de Coaner.

Us passo notícies històriques :

  • L’església se sap fou consagrada l’any 1024 pel bisbe Ermengol d’Urgell.
  • L’edifici ha estat restaurat dues vegades: una el segle XVI, amb la data de 1573 en el portal de l’església, i l’altra restauració en el segle XX per la diputació de Barcelona.
  • Malgrat les restauracions, l’edifici sempre ha conservat la seva estructura primitiva.
  • Alguns autors (com J.M. de Mas i Casas) manifesten que l’església, al peu de la torre, era una mesquita.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

L’edifici de l’església romànica-llombarda de planta basilical quadrada, degut a motius d’espai, que presenta tres naus, separades per tres arcs que descansen sobre pilars cruciformes, projectades en tres absis ornats exteriorment per arcuacions llombardes.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es vv.jpg

Destaca el campanar situat als peus de la nau central, de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les altres dues. La decoració externa omple les naus laterals, el frontispici i l’absis. El material utilitzat és el carreu i es pot apreciar que tota la configuració de l’edifici obeeix al sistema de construcció en maó, originari del romànic.

L’absis i absidioles laterals es manifesten com el resultat de la prolongació de les tres naus, i compten amb una finestra central. L’absis presenta una doble decoració de finestres cegues i d’arcuacions, mentre que la cornisa està formada per petits nínxols cecs. A les absidioles també es poden observar decoracions d’arcs cecs llombards treballats en unitats de dos.

El treball de decoració, però, és rústec. L’església de Sant Julià de Coaner és particularment interessant des del punt de vista arqueològic, i és objecta d’atenció per part d’aquest col·lectiu.

Anna Torruella i Sanllehy 1983 / Generalitat de Catalunya

Al costat hi ha una torre, resta d’un antic castell.

Sant Julià de Coaner és una església romànica inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com Bé Cultural d’Interès Local.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Pere de Castellfollit del Boix

Avui us presento dos articles

Sant Pere de Castellfollit del Boix està a uns 2 km del caseriu de Santa Maria de Castellfollit del Boix  a la comarca del Bages.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Castellfollit del Boix apareix documentat des del 967.
  • L’església no apareix esmentada fins abans del 1154 com a parròquia de Castellfollit.
  • Amb l’advocació de Sant Pere de Castellfollit apareix citada el 1294.
  • Al segle XIII s’hi feren reformes dins, però, d’una línia romànica.
  • Al segle XVII (1633) sofrí importants transformacions, canviant-se la seva orientació.
  • Encara que actualment conserva la titularitat de parròquia, les funcions d’aquesta han passat a l’església de Santa Maria del Pla del mateix terme.
  • La portalada és una obra de les remodelacions que es feren durant el segle XIII. S’allargà el braç sud del transsepte i s’obrí aquesta portalada que presenta un caràcter romànic.

L’església de Sant Pere de Castellfollit del Boix és una edificació de mitjans de segle XI que presentava una planta d’una sola nau, amb un gran transsepte i una absidioles a llevant estructurada en un absis central i dues absidioles.

La nau i els braços del transsepte estaven coberts amb volta de canó i els absis i absidioles amb volta de quart d’esfera.

Al segle XIII l’església fou ampliada: s’allargà el braç sud del transsepte es reféu l’absis d’aquest costat i s’obrí una portalada en el braç de migdia.

Ells carreus de la part antiga del temple són petits i no estan ben tallats; en canvi els de la part ampliada són ben tallats i disposats en filades i a trencajunt.

L’absis i l’absidiola primitiva presenten ornamentació llombarda amb arcuacions cegues i lesenes. En l’absis s’obren 3 finestres de doble esqueixada i una en cada absidiola.

El 1633 fou modificada s’escurçà la nau, de forma que el transsepte passà a ser la nau principal i el presbiteri quedà cap al nord. Els tres absis es van reconvertir en capelles laterals.

Portal centrat dins una petita façana que sobresurt del mur de la nau. El seu aparell és regular, els carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt.

Està estructurat en tres arcs de mig punt en degradació fets de dovelles i adornats amb arquivoltes que es recolzen sobre dues columnes a cada cantó, acabades en dos capitells.

A sobre d’aquests hi ha una imposta que ressegueix els arcs. L’arquivolta interior està ornamentada amb puntes de diamant.

La temàtica dels quatre capitells és vegetal, derivació dels motius corintis del capitell romànic. Motius florals de tiges allargades i fulles de parra amb nervis.

Es pot veure la influència de l’escola lleidatana. Al seu interior hi ha el retaule major, barroc, del segle XVII.

Sant Pere de Castellfollit del Boix és una església romànica del municipi de Castellfollit del Boix (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Sant Ponç de Corbera de Cervelló

Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al segle XI en estil romànic llombard dins del terme municipal de Cervelló.

Es troba dins del terme municipal de Cervelló, però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l’església sigui “de Corbera”, i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat.

  • Les primeres notícies del monestir daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials.
  • Existeixen dues teories pel que fa als fundadors del monestir. La teoria més antiga defensa que l’església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050, mentre que noves troballes documentals farien pensar que va ser erigida pel llinatge dels Cervelló, ja que el monestir era conegut com a Sant Ponç de Cervelló als seus inicis, i no és fins a finals del segle XIII quan es passa a denominar Sant Ponç de Corbera.
  • El 1096 ja és documentada la comunitat benedictina, subjecta a Cluny com a priorat, que abans del 1104 passà a dependre de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.
  • Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats.
  • Al segle XV fou regit per priors comanditaris.
  • El 1590 les seves rendes s’uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida.
  • Després a Sant Pau del Camp de Barcelona, d’on es considerà filial fins a l’exclaustració del 1835.
  • L’església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43.
  • I de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

No hi ha documentació referent a l’edifici com a residu de l’antic cenobi anomenat Can Cases, si bé el portal de la façana sud dóna peu a aquest supòsit.

La família Casas, actual propietària de la casa, ho és d’ençà 8-10 generacions i van viure aquí fins als anys 1980.

Sant Ponç de Corbera és de planta basilical amb transepte, un absis central i dues absidioles, el campanar és de dues plantes.

Conserva petits fragments de pintura mural, podrien ser originaris.

Sant Ponç de Corbera  és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de Dades : Viquipedia, Ajuntament de Cervelló i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez