Torre Figueres de Sant Boi de Llobregat

La Masia de Torre Figueres està situada al carrer de Pau Claris, 14  i carrer de Torre Figueres de Sant Boi de Llobregat. ( A tocar del Parc de la Serreta).

Casal senyorial orientat a llevant compost per planta baixa, pis i golfes amb façanes asimètriques que acusen quatre tramades flanquejades lateralment per dues galeries d’arcades de mig punt amb pilars quadrats protegits amb baranes de terra cuita.

El portal d’accés és adovellat amb pedra de marés vermella als brancals i a l’arc rebaixat. A les façana principal hi ha quatre balcons iguals amb reixes de ferro que es corresponen amb obertures de la planta baixa.

La coberta és a dues vessants, aquesta i el trespol són de bigues de fusta. A la planta baixa hi ha voltes rebaixades i al celler trobem una estructura d’arcs i pilars de maó. La casa conserva dos pous, un d’ells al vestíbul.

Per a més informació podeu consultar a :

http://www.coressa.cat/qui-som/masia-torre-figueres/

La Torre Figueres és una obra eclèctica de Sant Boi de Llobregat protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Oratori de Sant Antoni de Sant Joan de les Abadesses

A poca distancia del municipi de Sant Joan de les Abadesses trobem al cim del puig de Sant Antoni, al sud-est del nucli urbà i a 1.014 m d’altitud. (Fa uns mesos us vaig fer un article)

En les rodalies hi ha l’Oratori de Sant Antoni, és molt arreglat.

En les rodalies hi ha bancs de fusta, taules per fer un àpat

I alguna barbacoa.

Cada any, el diumenge més proper al dia 13 de juny, se celebra a l’aplec popular a l’ermita de Sant Antoni.

S’oficia una missa al matí amb el cant dels Goigs, seguida d’un dinar popular i una ballada de sardanes.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Parc forestal a la Palma de Cervelló : Les Cabanes de pedra seca

Abans d’entrar al nucli urbà de la Palma de Cervelló, hi ha un camí  que passa a prop del cementeri ,

cal seguir fins el lloc conegut com el Pla de Sant Joan, on podrem veure l’Ermita del Pla de Sant Joan.

En el seu entorn hi trobem algunes  cabanes de pedra seca que ens diuen que ens trobem en un antic terreny agrícola,

fins fa unes dècades, s’explotava oliveres i altres arbres fruiters i vinyes,

envoltada de vegetació mediterrània que ara ocupa el parc.

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’ermita de la Mare de Déu de les Arenes a Castellar del Vallés

Ermita de la Mare de Déu de les Arenes. AGC, 2021

Ens situem al sud-est de la serra de Sant Llorenç del Munt, sota d’un altre Sant Llorenç, el de la Vall o “Savall” (“ipsa vall”), al terme que al segle X es coneixia com “Lacera” o “Llacera” (del llatí: laquearia, mot que fa referència a una construcció defensiva amb espitlleres, com seria la del Castell de Pera). Aquí, sobre la vall d’Horta, neix el riu Ripoll que baixa cap a Castellar i acaba al Besós.

El Castell de Pera, on neix el riu Ripoll. Foto: viquipèdia.

El paratge de les Arenes, al parc de Sant Llorenç del Munt, està envoltant de camins antics i de torrents, un d’ells, el de les Arenes dona el nom a l’indret.

El nucli de les Arenes a l’altra banda del torrent. AGC, 2021.

El terme “Arenes” o “Arena” és molt freqüent, doncs indica el terreny que envolta qualsevol cos d’aigua. El veiem sovint a la documentació de la zona perquè també es pot referir a la riera de les Arenes que neix a ponent del Ripoll i baixa per Matadepera i Terrassa cap al Llobregat, cal no confondre’ls.

Representació dels pobles pels que passa el riu Ripoll en el seu camí cap el Besós. Viquipèdia.

El 933 Saborida ven a Gustrimir i la seva esposa Bonadona, la setena part d’unes terres situades al castell de Terrassa, una d’elles a Agell (St. Llorenç Savall)[1] que limitava amb una via a orient i amb un torrent o “in ipsa arena”, al nord. El 965 una altra dona, Fruiló, dona al jutge Borrell vinya i terra per plantar al mateix lloc d’Agell, al Meianell. D’acord amb l’atles del segle X de Bolòs i Hurtado,[2] aquesta “arena” sí deu ser la que ens pertoca, en tot cas, el que veiem, com habitualment, és que el paper de les dones al segle X és notori.

La Mola des de les Arenes. AGC, 2021

L’ermita de les Arenes és un bonic edifici, molt estimat per la gent de la contrada i pels excursionistes, de la que en sabem molt poc, especialment d’aquesta època en la que ens endinsem. No en tenim notícia escrita d’aquesta capella fins el segle XII, en que sabem que estava adscrita a la parròquia de Sant Feliu del Racó (o de Castellar).

De Sant Feliu del Racó es diu que pertanyia a Sant Cugat, tal com consta als béns consignats el 985 i el 1002, on apareix la cel·la de “Sant Felicis qui est in Valrà”, però ja vam veure que no va ser fins finals del segle XI que Sant Cugat es va fer realment amb els béns que gestionava Sant Llorenç del Munt.[3] Les compra-vendes de la zona de Castellar del Vallés són recollides principalment a la documentació del Munt.

Sant Feliu del Racó, l’església és del s. XVIII però conserva el campanar del fons és del s. XI. AGC, 2021

“Sant Félix màrtir”[4] és anomenat al nord d’una de les dues peces de terra que Constantí “Mascaró” i la seva esposa Preciosa venen a Giscafred el 966 al terme de Llacera, al lloc anomenat Genescar, per tres sous,[5] el que indica que la propietat era petita. En aquest cas sembla fer referència a l’ermita romànica de Sant Feliu de Vallcarca o Vallcàrcara.

Sant Feliu de Vallcarca o Vallcarcara a Sant Llorenç de Savall. Foto: viquipèdia.

Les figures martirials, com les de St. Llorenç o St. Feliu, independentment de si són històriques o llegendàries, són un indici d’una major antiguitat, ja que l’església, a Occident, comença amb el record dels màrtirs.

El 1056 els almoiners d’Enric donen al monestir del Munt vinya i terra al terme de Terrassa, al lloc de Boadella i Valltorta que limita a l’est amb la via que va “ad ipsas Arenes”, a ponent amb el torrent que corre en temps de pluja i al sud amb Sant Feliu de Castellar (en aquest cas, Sant Feliu del Racó).[6]

La bella imatge bruna de Santa Maria de les Arenes va ser cremada arran dels fets de juliol de 1936. L’any 1941 la casa Rius Massagué de Barcelona en va fer una reproducció a partir d’unes fotografies. Aquesta marededéu duia una galledeta d’argent, símbol de la devoció que li tenien els pagesos, especialment per demanar-li pluja. La primitiva talla devia ser de finals del s. XI.

La Mare de Déu de les Arenes, amb la galledeta. Foto: viquipèdia.

És una “Theotokos” (mare de Déu que, entronitzada, és ella mateixa un tron per al nen), també anomenada “sedes sapientiae” o “tron de la saviesa”, una representació típica del romànic. Tant la marededéu de les Arenes, com el nen sostenen el món a les seves mans (la representació esfèrica del món no ens ha d’estranyar, doncs ja la feien servir els grecs i en aquest temps era freqüent).

Les excursions i les estades al paratge de les Arenes, amb les seves fonts, es faran força populars entre finals del segle XIX i principi del s. XX, però tot això forma part d’una història més recent que altres ens expliquen molt bé.[7]

L’edifici annex a l’església va ser un alberg per excursionistes i estiuejants. AGC, 2021.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 22-07-2021

Als que han tingut i tenen cura del nostre patrimoni

——————————————————————————————————————————–

[1] Bolòs, Jordi i Hurtado, Víctor (2018). Atles del Comtat de Barcelona (801-993). R.Dalmau ed.

[2] Puig i Ustrell, Pere (1995). El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomataris dels segles X i XI. Volums I, II i III. Fundació Noguera. Diplomataris, 8-10, doc. 1 i 29

[3] García-Carpintero, Àngels “Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa” Històries des de Bellvitge: https://historiasdebellvitge.wordpress.com/2021/07/10/sant-llorenc-del-munt-sobre-terrassa/

[4] Sant Feliu “el africà” és el màrtir més il·lustre de Girona, cantat ja per Prudenci (348-410).

[5] Puig i Ustrell, Pere (1995), o.c., doc. 32

[6] Puig i Ustrell, Pere (1995), o.c., doc. 381.

[7] Prat Paz, Esteve (2019) “Les Arenes. Lloc geogràfic, històric, paisatgístic, artístic, de salut. Ermita i veïnat de Castellar del Vallés”.

Casa Rectoral o La Rectoria El Papiol

La Rectoria està situada en el carrer Mossèn Rull, 8 del Papiol.

Us passo la seva historia:

  • La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell.
  • La volta de canó del pont que està per sota d’aquesta construcció data dels segles XIII-XIV.
  • Existeix un document de l’any 1488 fet pel vicari del Papiol d’aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s’han conservat pràcticament igual.
  • En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d’altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s’hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets.
  • Mossèn Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la primera planta va quedar com a sales de l’Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125).

Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular.

Està situat darrera l’església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d’accés que salven el desnivell. La porta d’accés està coronada per un escut recent.

A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural de DIBA

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies actuals : MªÀngels Garcia – Carpintero.

Església de Santa Eulalia del Papiol

L’església de Santa Eulalia està en la zona del nucli antic de la vila, concretament de l’anomenada plaça de l’Església de Papiol.

Us passo la seva historia:

  • L’església actual fou inaugurada el 1950 al solar d’una església anterior.
  • Les primeres obres de l’església parroquial daten del segle XIV.
  • L’ermita de la Salut va deixar de ser la parròquia del terme del castell de Papiol quan Jaume II, atesa la demanada de Galzeran del Papiol, senyor del lloc i del castell, va autoritzar el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s’havia format vora el castell.
  • El trasllat s’ha d’entendre en el sentit que, els intents de consolidació del poblament al lloc començaven a reeixir i que ja hi devia haver un incipient nucli agrupat entorn el castell. Com a conseqüència, el Santuari de la Salut va perdre la condició de parròquia.
  • D’aquesta església, ja reconstruïda durant la segona meitat del s. XVI, i destruïda durant la Guerra Civil es conserven uns contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d’obres Bernat Bos de Vilafranca (1565).
  • El 1751 s’hi va produir una forta reforma i el temple fou ampliat i s’hi va construir el campanar quadrat.
  • L’ampliació va ser per la part de ponent i s’obria una porta al lloc on hi havia hagut l’altar major, passant aquest a ocupar el pany de paret situada al davant, construint-se el cor adossat a la paret de la façana.
  • L’any 1936 l’església va ser enderrocada a cop de pic i pala. Les dimensions d’aquesta església eren de 20 metres de llarg, 6 m d’ample central (als quals cal afegir 6 m més que corresponen als 3 de fondària de cada una de les capelles laterals menys la primera entrant a mà dreta que té 4 m i mig.
  • L’any 1944 es comença la nova església, la qual fou inaugurada l’any 1950.  És obra de Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos i el constructor va ser Joan Bou. Es van construir uns pous fins a tocar la roca, que es van omplir de formigó armat i el campanar es va col•locar al costat de la façana principal, on estava anteriorment a la reforma de 1751.

L’edifici és de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és d’absis semicircular.

La separació entre els tres elements ve donada per pilastres amb capitells ornamentats per decoració vegetal i animal.

La façana principal té la porta resolta en arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells.

L’arcuació més exterior de les arcuacions cegues que conformen la portalada, està ornamentada amb motius florals, mentre que la línia d’imposta està decorada amb filigranes i motius animals.

Joana Marlès i Alemany / Generalitat de Catalunya

El campanar és de planta quadrada amb obertures i ornaments iguals als de l’església i coberta a quatre vessants amb teula àrab.

Destaca el rellotge situat just al pis inferior al de les campanes.

Santa Eulàlia del Papiol és l’església parroquial del Papiol i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Campintero

Les cases de la carretera de Sentmenat

Setmana que hem dedicat a Sentmenat

Les 3 cases de Passeig d’Anselm Clavé van ser construïdes ente 1888 a1910 per Vicenç Ramoneda Fruitós amb un projecte de l’arquitecte Falguera.

Petits edificis entre mitgeres de planta baixa, de tipologia senzilla amb tres obertures. La porta d’accés allindanada centra la composició de la façana.

El coronament dels edificis és amb barana sobre una cornisa. En una d’elles es poden observar uns medallons amb cares de lleons.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de La Colamina de Sentmenat

Setmana dedicada al municipi de Sentmenat

La Masia de La Colamina està situada en el carrer de Coromines  amb cantonada Batlle Joan Deu de Sentmenat.

Deuria ser  de l’any 1294, segons hi ha un cartell a la façana.

Segon hi han dades, La Colamina o cal Coromines tenia antuvi una gran plana al seu davant, actualment es troba al bell mig del casc urbà del poble.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Ca la Gràcia de Sentmenat

Setmana dedicada al municipi de Sentmenat

Ca la Gràcia està situat en el carrer del mateix nom de Sentmenat.

Ca la Gràcia és un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la línia de façana.

La façana principal, orientada a migdia, té la porta d’accés d’arc de mig punt adovellada, situada a la banda dreta, i una finestra rectangular a l’esquerra, producte d’una reforma.

Monte i Ochoa de Aspuru, Maria Àngels 1997 / Generalitat de Catalunya

Al primer pis hi ha dues finestres d’arc escarser molt rebaixat, amb ampit de pedra, i al pis de les golfes, una finestra de la mateixa tipologia a la dreta, i una obertura més gran i d’arc escarser a l’esquerra. A la façana lateral hi ha diverses obertures irregulars a la planta baixa i al primer pis, mentre que al pis de les golfes, hi ha sis obertures d’arc escarser.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Sant Jaume (o del Castell) de Sentmenat

Setmana dedicada al municipi de Sentmenat

L’ermita de Sant Jaume està situada en el Passeig del Castell, s/n de Sentmenat.

és un edifici annex al castell de Sentmenat, i que ha estat reformat en diverses ocasions.

Segons es diu, durant el terratrèmol de la Candelera de 1428, es va ensorrar una antiga capella que formava part del castell i es va reconstruir aquesta part convertint-la en un bloc nou on hi havia la cuina i el dormitori.

Hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat dels darrers dos cents anys.

Text i Fotografies: Ramon Solé