Edifici El Círcol de Martorell

L’Edifici El Círcol,  esta en la plaça  de la Vila, 19 de Martorell.

L’antiga seu del Círcol Democràtic Recreatiu va ser construïda l’any 1917.

Es tracta d’un edifici entre mitjaneres de planta baixa, pis i terrat a la catalana.  La composició de l’habitatge ve donat per la voluminositat de la tribuna.

Accés central per pòrtic de 8 columnes geminades amb capitell ornat i gran escut en relleu damunt la part baixa del fust.

Tribuna correguda de peanya arrodonida, muntans de fusta, coberta de teula àrab i vidres glaçats de colors. Coronament de barana massissa, cos central a manera de frontó doble, motllures i relleus centrals.

Actualment és la seu de la Regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació de Martorell.

L’Edifici El Círcol,  és una obra del municipi de Martorell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Martorell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Balneari de Las Termes Baronia de Les

Com cada diumenge us presento dos articles

Les Termes Baronia de Les, estan situades en Les, en la Vall d’Arán, província de Lleida.

Les Termes Baronia de Les són entre un balneari i un spa, perquè no es fa servir aigua de l’aixeta sinó aigua termal. Les aigües sulfuroses que brollen a 300 metres de fondària i a més de 30 graus de temperatura de les Termes Baronia de Les són sulfuroses, riques en sílice i tenen una olor característica atorgada per la presència de gas sulfhídric. Són indicades per al reumatisme, l’artrosi, l’artritis i les afeccions de la pell, del sistema circulatori i de les vies respiratòries.

Actualment, el circuit termal consisteix en un vaporarium aromatitzat, sauna, cabina de gel, zona de marbre càlid, tres jacuzzis, un pediluvi, piscina interior i exterior, aparells de gimnàs i una àrea de relaxació. Cal destacar que les piscines estan adaptades a discapacitats.

El centre utilitza tècniques innovadores, com per exemple pílings d’arròs i sucre, embolcalls de fang, argila, xocolata, cafè o raïm; massatges amb mel i amb melmelada d’oli d’oliva o amb caviar; i tractaments tradicionals…. sense comentaris…

Les Termes Baronia de Les,és un centre termal herència dels romans, que ja aprofitaven les aigües calentes que brollaven al poble.

 

Recull de dades : Termes Baronia de Les

Adaptació al Text , Fotografies i imatges antigues : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Convent de Pompeià de Barcelona

Com a cada diumenge us presento dos articles

El Convent de Pompeià  esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 amb cantonada al carrer Riera de Sant Miquel, 1 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • El Convent i bona part de l’Església, van ser molt malmesos durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple; finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església adossat a un dels seus costats al convent, es desenvolupa el convent pròpiament dit amb un seguit de construccions que se situen al voltant d’un ampli celobert triangular que, d’alguna manera, rememora el tradicional esquema monàstic centrat per un claustre.

Pel que fa a la façana del convent que dóna al carrer Riera de Sant Miquel i al xamfrà amb l’Avinguda Diagonal, és de maó vist combinat amb pedra i destaca per la robustesa dels elements constructius que la conformen, especialment les columnes de les obertures. L’accés es realitza a través d’una porta localitzada al xamfrà de l’edifici que, flaquejada per dues finestres amb llinda esculpida, queda emmarcada en la seva totalitat per un guardapols en forma d’arc apuntat rebaixat.

Aquest primer cos en alçada del xamfrà està realitzat en pedra i es complementa amb una galeria de finestres desenvolupades entre columnes molt robustes. A partir d’aquest nivell el parament és de maó, tot reservant la pedra pels angles, l’emmarcament de les finestres i el coronament de la façana. Pel que fa a les façanes laterals, es manté la mateixa disposició dels materials en funció del nivell d’alçada.

Destaca d’aquestes, la galeria de finestres de la planta baixa, els dos pisos de finestres de maó amb llinda de pedra i la solana desenvolupada al nivell de sota coberta.

El Convent de Pompeià és una església historicista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Valldaura de Barcelona

Avui us presento dos articles

La masia de Can Valldaura, esta dins del Parc de Collserola a prop de la carretera d’Horta(Barcelona) a Cerdanyola del Vallès.

Us passo dades de la Masia :

  • Als començaments del segle XX, en aquella època era el propietari Francesc Guardiola Juvany, va edificar la masia sobre o a prop de les restes d’una mes antiga.
  • En Francesc Guardiola només va fer que aprofitar que la finca antiga i terrenys, que va servir per instaurar a Catalunya l´ordre del Cister al segle XII, propietat després dels comptes catalans Martí l´Humà i Jaume I, estava a la venda després de la desamortització i l´abandonament de la zona.
  • Tenia la finca més de 131 Ha. Amb terrenys Forestals i agrícoles amb part de vinya i arbres fruiters amb una zona d’hort.
  • La masia, consta de dos plantes i unes golfes, amb un adossat a dos plantes d´uns 5 metres d´amplada, un pati davanter, i un de lateral i un altre darrera; construït amb murs mixtes de pedra i totxo cuits en una bòbila.

Des de fa uns anys la masia forma part de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), us passo un enllaç al respecta :

https://www.comunicae.es/nota/el-instituto-de-arquitectura-avanzada-de-1154429/

Us passo mes informació d’un article de la Vanguardia de l’any 2016 :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160825/404172315627/can-valldaura-fab-lab-collserola-autosuficiencia.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona- Districte d’Horta i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 2ª Part #

Com a continuació d’ahir, us presento la part de darrera de l’edifici de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa que dona al Jardí.

Abans però, llegim a la web de l’Ajuntament de Terrassa una part de la descripció que fa d’aquesta casa :

“…La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d’inspiració modernista.

El nou edifici consta d’una nova planta en forma d’U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l’interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l’agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l’escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló…”

Us adjunto imatges d’aquest edifici que dona al Jardí :

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Alegre de Sagrera de Terrassa – 1ª Part#

La casa Alegre de Sagrera esta situada en el carrer  de la Font Vella, 29 -31 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • La família Sagrera, de procedència pagesa, va emigrar a Terrassa a finals del segle XVIII. Amb els anys es va convertir en una dels llinatges més benestants de la vila de Terrassa.
  • El 1768 Anton Sagrera i Casanoves va comprar diversos casals al carrer de la Font Vella.
  • Joaquim de Sagrera i Domènech, fabricant de teixits de llana, heroi destacant de la Guerra de la Independència i alcalde (1820-1823) va utilitzar aquests terrenys per edificar-hi, a inicis del segle XIX, la seva residència.
  • Durant la Guerra del francès les tropes napoleòniques van saquejar i incendiar la casa, en resposta a la clara posició antifrancesa dels Sagrera.
  • A finals del segle XIX Mercedes de Sagrera, hereva de la nissaga, es va casar amb l’industrial tèxtil vinculat a l’oligarquia local, Francisco Alegre i Roig. Va aportar al matrimoni la casa, força malmesa, del carrer de la Font Vella.
  • El 1911 es va decidir reformar segons un model eclèctic modernista d’habitatge de burgesia industrial de l’època. L’arquitecte municipal Melcior Vinyals Muñoz es va encarregar d’aquesta reforma, que és la que es conserva actualment.
  • La família Alegre de Sagrera es van emparentar amb altres nissagues industrials, com els Fontanals que, a partir del 1930, van ocupar el pis superior de l’immoble.
  • Fins als anys seixanta del segle XX es van mantenir com una de les famílies més importants de la ciutat. En aquell moment es van veure afectats per la crisi del tèxtil que va provocar el tancament de la seva empresa, la “Tarrasa Industrial” situada en la carretera de Montcada.
  • El 1973 va ser adquirida per l’Ajuntament de Terrassa amb l’ajuda de la Caixa d’Estalvis de Terrassa.

A partir de 1973, tant la casa com els seus jardins, resten oberts al públic, com a casa – museu,

desenvolupa des de llavors una funció museística, i conté diverses sales dedicades a col·leccions monogràfiques d’artistes i literats.

L’interior es va habilitar per funcions expositives de patrimoni local, ordenades amb un criteri purament decoratiu.

Per exemple, conserva peces del mobiliari original, col·leccions d’art provinents del Museu Municipal, una col·lecció de ceràmica i porcellana oriental, i llegats dels escriptors Agustí Bartra i Ferran Canyameres, així com del dibuixant Mateu Avellaneda.

Podeu consultar dades i veure fotografies interior de la casa Alegre de Sagrera a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Alegre_de_Sagrera

Cal destacar el seu magnífic Jardí, situat darrera de la casa i obert al públic, és d’estil francès, i s’hi accedeix pel carrer del Cardaire; us vaig fer un article en el Bloc de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes… publicat el dia 11 de maig de 2020.

Demà us presentaré el darrera d’aquest edifici que dona al jardí, que té un estil totalment diferent.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era el Pont Nou de Camprodon, el segle passat ?

Ahir us vaig fer l’article del Pont Nou de Camprodon, avui fem una ullada com era en el segle XX.

De fet, el Pont Nou de Camprodon, poc ha canviat des del segle passat fins els nostres dies, us passo imatges :

Pere Català i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Pere Català – 1962 / Generalitat de Catalunya

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Dos fotografies de la Generalitat de Catalunya.

Pont Nou de Camprodon

Mireu la Nota informativa dels Blocs Rasola, aparaguda a les 00,05 d’avui, Gracies

El Pont Nou de Camprodon es troba sobre el Ter, just després de la seva confluència amb el Ritort,

que separa la Vila de Dalt o nucli centrat pel monestir de la Vila de Baix.

Us passo la seva historia :

  • Es creu que es va alçar sobre les restes d’un més antic, per això el nom de Pont Nou.
  • El pont fou construït amb tota probabilitat entre el 1196 i el 1226.
  • Refet en part el segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya.
  • El pont, la silueta del qual constitueix un dels símbols de la vila, fou restaurat el 1930, probablement per Jeroni Martorell.

Pont d’un sol arc, de pedra, de doble pendent , dit d’esquena d’ase, que està unit a una torre de defensa, on hi ha l’antic portal de Cerdanya.

El Pont té una longitud total de 66 metres, i l’ull central, una amplada de 22 metres.

Vora la torre hi ha una volta d’arc rebaixat que dóna pas al carrer de Sant Roc.

Us passo mes dades del Pont , del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/comunicacions/pont-nou-1369310608

Pont Nou de Camprodon és una obra del municipi de Camprodon declarada bé cultural d’interès nacional, sen declarat Monument Historicoartístic l’any 1976.

Demà es presento El Pont Nou amb imatges del segle XX

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

 

Nota informativa dels Blocs Rasola

L’Article d’avui sortirà a les 08.00 hores

Vull sortir al pas de que algunes persones em pregunten si jo surto durant aquests dos mesos llargs de confinament per ordre Estatal, i per fer fotografies i fer-vos arribar cada dia un o mes articles.

Us voldria explicar, i així consta en el programa de wordpress, que estic utilitzant en els blogs, que els articles estan gravats a mesos vista, per exemple, ja hi han en aquests moments, articles fins el dia 01de novembre de 2020; axó em garanteix tenir una llarga tranquil·litat perquè totes i tots pugueu seguir amb la seguretat de tindre articles i gaudir d’ells durant un període prou llarg.

No obstant, he tingut de reinventar-me maneres perquè un article pugues tindre les imatges adients, gracies moltes vegades a l’Arxiu Rasola, que durant  mes de 40 anys he anat fent un recull fotogràfic d’arreu de Catalunya, de més de 100.000  de diapositives (antigues) i fotografies digitals, del medi natural i sobre tot de l’aigua dolça. !!!

Dit tot axó, vull reafirmar que jo personalment he estat i estic a hores d’ara, confinat i respectant el confinament “a Casa “ pel Coronavirus.

Vull en tot moment a totes i tots el seguidors dels Blogs Rasola agrair-vos que seguiu els articles que us vaig posant amb il·lusió cada dia.

Gracies !!!

Ramon Solé

Recordeu : l’Article d’avui sortirà a les 08.00 hores

Els Bahns termals d’Arties

Com a cada diumenge us presento dos articles

Els Bahns termals d’Arties, actualment són unes piscines a cel obert d’aigua termal situades a la vila d’Arties.

Per a arribar, cal dirigir-se cap al centre del poble i deixar el cotxe, a peu cal seguir en direcció a l’església de Santa Maria d’Arties.

i a l’alçada del campanar, girar cap a la dreta pel carrer des Banhs, continuar pel sender que comunica Arties amb Garòs durant uns 10 minuts, i arribareu  a l’edifici amb runes de l’antic balneari dels Banhs d’Arties, que va patir un incendi i no es va reconstruir.

Dades Històriques :

  • Els Bahns termals d’Arties, varen ser construïts en 1817.
  • Eren dos edificis de pedra i teulada de pissarra amb una sala amb volta de canó
  • Va funcionar fins l’any 1960, quan va patir l’incendi.

Havien tres fonts d’aigües termals sulfurades-sòdiques que foren construïdes al 1817 portant l’aigua als banys, aquestes eren la Gran Font de 40 graus, la Font Rafael de 29 graus i la Font Sant Roc de 28 graus.

L’any 2016 es van inaugurar les dues noves piscines termals a cel obert, dissenyades pel japonès Arata Isozaki, una de 5 x 6 metres i una altra de 2 x 8 metres, i situades al costat de l’antic complex.

Us passo l’enllaç on podreu gaudir de les fotografies del dia de la inauguració de les piscines :

https://www.visitarties.es/inauguracion-de-las-piscinas-termales-de-arties-y-butifarrada/

Recull de dades : gràcies a l’Ajuntament d’Arties – Arties nit i dia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola