L’Arc de Berà esta en la carretera N-340, km 1183 de Roda de Berà (Tarragonès)
L’arc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona. L’arc està situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera N-340. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura a finals del segle i aC, i dedicat a l’emperador August. D’una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni, i que serví per a marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
L’arc de Berà es va construir en el punt en què la via Augusta travessava el límit de l’ager tarraconensis, a unes 14 milles al nord-est de la ciutat de Tàrraco. Punt geogràficament important, però sense relació amb un límit jurídic de l’administració romana. No es pot considerar, doncs, un arc territorial, sinó un arc del tipus que s’ha anomenat semiurbà. El context històric en què s’ha de referenciar la construcció de l’arc de Berà ve dominat per la reforma administrativa endegada per August el 27 aC i en la qual Tàrraco passa a ser capital de la Provincia Hispania Citerior.
L’arc de Berà va ser construït amb carreus de pedra calcària local, procedent de la pedrera de n’Elies, molt propera, al costat de l’actual nucli urbà de Roda de Berà. Els carreus del sòcol del podi estan tallats en una pedra de diferent color i més consistent. A partir de la seva anàlisi i de l’estudi comparatiu dels diferents elements i del conjunt de l’arc, es pot afirmar que és un exponent de l’arquitectura realitzada a les províncies occidentals de l’imperi al final del s. i aC. Els elements clau per a aquesta afirmació són: la tècnica constructiva, l’estructura global de l’edifici, la disposició dels elements i la morfologia dels seus capitells. En el seu disseny, es va utilitzar com a unitat de mesura el peu romà de 0,296 m i es van establir dos mòduls bàsics de dos i mig i cinc i mig peus romans.
Aquesta modulació permet determinar que l’arc —en el seu origen—, tenia un àtic en la part superior, les restes del qual poden observar-se en dibuixos antics i en els comentaris dels arquitectes responsables de la restauració que se li va realitzar l’any 1788.
Construït amb opus quadratum, és un monument d’una gran sobrietat i de formes molt senzilles, que s’inclou dins del grup d’arcs d’una sola obertura, per la qual discorria la via Augusta. De planta rectangular, recolza sobre dos podis amb sòcol. El cos central està presidit per l’arc, destacat per una arquivolta motllurada. Emmarquen l’arc dues lesenes, a la part interna, i dues lesenes d’angle en els extrems de les façanes principals de l’edifici. Aquestes lesenes, amb bases àtiques, fusts acanalats i capitells corintis, recolzen sobre una motllura correguda que fa les funcions de plint. L’entaulament de l’edifici estava format per un arquitrau —motllurat a la part superior—, un fris —també motllurat i amb una inscripció—, i una cornisa amb denticulats. Actualment, només es conserven alguns elements originals de l’arquitrau i del fris. De la cornisa original romana, es van recuperar uns fragments en el curs de les excavacions realitzades l’any 1994, que han estat reposats en la darrera restauració portada a terme. Als costats menors del monument, dues lesenes d’angle ocupen el cos central.
Per a més dades, podeu accedir a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Ber%C3%A0
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Terra, aigua i racons 