La Creu de Beca esta situada en el camí que segueix del carrer Urgell, passada la zona esportiva de les Planes d’Olesa de Montserrat.
Historia:
- La primera referència documental de la creu és de 1522. En aquesta data i durant el segle següent sol anomenar-se creu de Bequer i més tard, Creu de Beca.
- Probablement l’actual creu de ferro hi fou afegida més tard.
- El camí ral que anava cap a Vacarisses i Manresa deriva probablement d’un camí romà que seguia més o menys la vall del Llobregat.
- Als segles XVIII i XIX el camí pujava per la vall del Torrent de la Creu de Beca i la Roureda, passant per la font de la Pastora, fins al pla del Fideuer. Allà es bifurcava d’una banda entre el que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant per l’estret coll de la Pedra de la Bossa i, de l’altra, el que es dirigia per coll de Bram i la serra de l’Hospici en direcció a Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), i després continuava cap a Castellbell i Manresa.
Creu de terme que encara es conserva dempeus.
S’assenta sobre una base de pedra quadrada i consisteix en un sòcol circular, semblant a una pedra de molí, al centre del qual s’enlaira una columna coronada per una creu de ferro.
Aquesta creu presenta els braços amb expansions ovalades i extrems carrats.
És l’única de les creus de terme d’Olesa que es conserva in stiu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Terra, aigua i racons 