Can Barraquer de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Can Barraquer és una antiga casa pairal, situada en el carrer del Pont, 7, al nucli històric de Sant Boi de Llobregat.

Es va començar a construir al segle XV i es va anar engrandint fins a quedar totalment configurada al segle XVII quan era propietat de Pau Bosch, sogre de Rafael Casanova. D’aquella època se’n conserva la façana, amb elements de gòtic tardà i renaixentistes.

El nom de Rafael Casanova no apareix relacionat amb la casa fins al 1696, quan es casa amb Maria Bosch i Barba, que l’havia rebut en herència. Aquí hi van viure durant anys i és on l’any 1743 Rafael Casanova va morir.

Un dels principals protagonistes de la Guerra de Successió a Catalunya va ser Rafael Casanova i Comes. Nascut a Moià el 1660 va passar els últims dies de la seva vida a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), on va morir el 1743.

Entre ambdues dates va bastir una biografia que el convertiria en una de les figures clau per entendre la història de Catalunya dels últims segles. Fou conseller tercer de Barcelona el 1706 així com cap de la Coronela –o milícia urbana− i conseller en cap a l’any 1713 (en ple setge de la ciutat). Resistí els atacs borbònics fins a caure ferit la matinada de l’11 de setembre del 1714. A partir de 1715 va tornar a exercir d’advocat, fins que en els darrers anys de vida s’establí a la residència del seu fill, Can Barraquer, situada a Sant Boi de Llobregat. Va morir a la mateixa població el 1743.

Rafael Casanova va estudiar Filosofia i Dret Civil a la ciutat de Barcelona. Un cop establert professionalment s’acabaria casant amb Maria Bosch i Barba el 1696, veïna de Sant Boi de Llobregat. Anirien a viure a Can Barraquer, actual ubicació del museu de la localitat i llavors propietat del sogre de Casanova, Pau Bosch. El matrimoni va tenir quatre fills: Pau i Teresa, bessons, Francesc i Rafael. Els últims anys de vida de Casanova els passaria exercint la seva professió d’advocat, primer a Barcelona i més tard a Sant Boi. En morir, l’any 1743, fou enterrat a la capella de la Pietat de l’Església Parroquial de Sant Baldiri, a Sant Boi de Llobregat.

A principis del segle XIX, l’any 1811, va patir un incendi que la deixà molt malmesa i que obligà a fer-hi obres, les quals van acabar de donar-li l’aparença actual.

Actualment acull el Museu de Sant Boi de Llobregat i, juntament amb les Termes Romanes i Can Torrents, constitueix la zona museística.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Cecília de Marganell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Cecília està dins del petit nuclí de Marganell.

Marganell està situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell , afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.

Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc (Anoia). Al segle XIX

Prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1921

El nou edifuci és de 1945 es d’estil arquitectònic: Últimes tendències recordant el romànic.

Església amb nàrtex al qual s’accedeix amb tres entrades en forma de finestra.

El campanar és de cadireta i no sobre surt des del cimbori sinó que s’aixeca des de l’entrada de la nau.

Recull de dades: Ajuntament de Rajadell i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Històries des de Bellvitge: Història medieval i actual de l’entorn de Barcelona.

St. Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) Foto de Fidel Rodríguez
a: https://estimadaterra.wordpress.com/2021/11/21/monestir-de-sant-serni-de-tavernoles-de-les-valls-de-valira-alt-urgell/

La invasió musulmana (s. VIII) no va portar tanta destrucció com sovint s’ha dit. Les lluites entre tribus amazics i el poder àrab no van tenir un caire proselitista, de fet es van respectar les esglésies hispano-godes, aprofitant l’administració dels seus bisbes per recaptar impostos. El que sí va comportar és que l’església quedés dividida entre Toledo, església mossàrab que es va adaptar a la nova realitat del Califat, i l’arquebisbat de Narbona, sota domini franc. Tots dos centres de poder van intentar fer-se amb les respectives esglésies més llunyanes i amb l’antiga centralitat de la Tarraconense.

Podeu llegir l’article complert, a:

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Recull de dades : Ramon Solé

Autora : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Església de Sant Baldiri de Llobregat de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Baldiri de Llobregat està en la Plaça de la Constitució de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva història:

• L’Església de Sant Baldiri està bastida sobre una anterior de la mateixa advocació, ja que és el patró de Sant Boi des de temps alt medievals.
• Al 966 ja es troba documentada com a parròquia. Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res.
• Se sap que l’any 1040 ja es treballava en l’església romànica, ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi “ad ipsa cobertura” de Sant Baldiri.
• Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia junt amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès. Mn. Francesc Albert va impulsar la construcció de la nova parròquia iniciant-se les obres el 1710
• I donant-se per finalitzades amb l’inici del culte el 1752.
• En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle XIX es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l’Església.
• De l’església anterior es conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retaules que contenia només s’ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau. L’orgue també fou destruït i de l’Arxiu Parroquial una bona part.
• L’actual edifici de l’església és un edifici d’estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752; obra costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l’actualitat encara es conserven algunes restes.

Església parroquial de tres naus cobertes amb volta.

La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest.

Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Primerament, l’església barroca fou bastida sobre les restes d’una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s’orientava com era habitual a l’est, per a travar el mur lateral oriental de la segona .

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

En segon lloc, la primacia de la façana com a element barroc s’adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.

La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l’escalinata d’accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etc.

Gòtica, representa el Déu Pare assegut en majestat sobre la volta del cel, per això el fons és ple d’estrelles. Té les barbes partides i una llarga cabellera i fa el signe de beneir amb la mà dreta. El vestit i la capa que duu són recollits en plecs damunt el genoll esquerre. Duu nimbe o corona.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la rectoria trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d’estil gòtic, obra del pintor Lluís Dalmau.

Restes de l’antiga església de construcció romànica en la que es veuen clarament dos arcs de mig punt correlatius, amb les seves respectives impostes i muntants; l’empremta d’un arc més gran amagat per l’arrebossat del mur actual i que és la continuació dels arcs anteriors; i un tram de mur cantoner.

Es troben incorporades al mur oriental de l’actual església barroca.

Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle XI, formada possiblement per un absis central i dues absidioles laterals a cada costat.

Actualment es poden apreciar uns carreus ben tallats i aparellats i impostes sense decorar.

La pedra és gres rogenc de pedrera local.

Sant Baldiri de Llobregat és una església del municipi de Sant Boi de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església romànica de Santa Maria d’Artés (Bages)

Aquesta setmana esta dedicada a esglésies

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Església romànica de Santa Maria està en la Plaça Major d’ Artés.

Us passo la seva historia:

• L’església de Sta. Maria d’Artés era l’església del Castell i alhora la parroquial del lloc.
• Els comtes de Barcelona van cedir el domini d’aquest lloc a la Seu Episcopal de Vic.
• Entre els anys 889 i 890 el rei Odó de França va concedir al bisbe de Vic tot el domini sobre la Vall d’Artés confirmen l’antiga donació comtal.
• L’església és esmentada ja l’any 972 i era coneguda amb el nom de Sta. Maria del Puig d’Artés ja al segle XIII.
• El primer temple fou substituït per una nova obra al segle XII (de la qual es conserva l’absis)
• Posteriorment fou modificada als segles XV i XVI.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Les restes de l’església romànica de Sta. Maria d’Artés, concretament l’absis i un fragment de nau.

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església romànica del segle XII fou modificada al S. XV i XVI i part de la nau que avui es conserva fou destinada posteriorment com una de les parets de l’habitatge veí.

L’absis és l’element més interessant car conserva una gran originalitat en la seva planta poligonal de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques.

L’absis és decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa senzilles formes vegetals;

al bell mig del mur hi ha una finestra de doble esqueixada.

El conjunt és coronat per un fris d’arcuacions cegues amb temes escultòrics senzills que avui són tapats per les construccions annexes.

L’Església romànica de Santa Maria d’Artés és un edifici del municipi d’Artés (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vista des de les restes del Castell a tocar de l’església

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Iscle i Santa Victòria està en la Plaça de l’Església de Rajadell.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

• Situada dins l’antic terme del Castell de Rajadell, fou parròquia des dels seus orígens i és documentada el 1154.
• Però l’obra romànica fou modificada a partir del segle XIII i començaments del XVI.
• A finals del s. XVI es construïa la capella del Roser.
• Al s. XVII les obres acabaren amb la construcció del campanar i el cor nou.
• El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678.
• Les obres s’acabaren definitivament l’any 1682.
• A començament del segle XX (1901) es refeia la porta i avui, gràcies al treball encomiable del seu rector, s’està restaurant notablement el seu interior.
• El contracte de construcció del campanar, encarregat a Joan Traginer, és de 1678. En aquest document s’especifiquen les mides, alçada, nombre de finestrals, tipus de pedra, etc.

Es tracta d’una construcció religiosa: Església d’una sola nau orientada a llevant i coberta amb un arc apuntat d’estructura i tradició gòtica. S’obren dues capelles laterals a manera de transsepte, gairebé a la meitat de la nau amb cobertes de creueria quatripartides.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

El cor, als peus de la nau és rectangular i porta a la clau de creuera la data 1680 i la inscripció “Francesc Massana i Jaume Puig”.

El campanar és de planta quadrada i alçat als peus de l’església, al mur de ponent i al costat de la porta d’accés.

Es comunica amb l’església a través d’una porta i des del cor. És rematat per quatre finestres d’arc de mig punt per les campanes, a les que s’arriba a través d’unes escales.

Hi ha dues petites finestres a la part de la plaça, la inferior decorada amb el tema de la crucifixió i a data de 1679. Per a la construcció s’aprofità la pedra de la mateixa església.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La Capella del Roser és oberta a manera de transsepte al lateral de l’única nau de l’església parroquial. És una capella quadrada coberta amb volta de creueria quadripartida amb la clau assenyalada. S’entra a través d’un arc de mig punt.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

En construir el campanar es feu una capella nova, entre la del Roser i aquest, dedicada al Sant Crist. Davant de la del Roser fou construïda la de Sant Iscle.

Rosa Serra Rotés – 1986 / Generalitat de Catalunya

La nau única és coberta amb una volta lleugerament apuntada que recorda les construccions pròpies dels segles medievals. Els carreus són regulars, grans i col·locats a contrapunt.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és rematada per un presbiteri absis, cobert avui amb volta apuntada però refeta amb maó. El mur de tancament, igual que tot el presbiteri, sembla una obra posterior, ja que l’aparell és desordenat i irregular.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

La nau és il·luminada per un petit òcul obert a la façana. Als peus s’hi construí el cor, al segle XVII.

Sant Iscle i Santa Victòria de Rajadell és l’església parroquial de Rajadell (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres (Berguedà)

Aquesta setmana cada dia una Església

Mare de Déu dels Àngels de Casserres està situada en la Plaça de l’Església de Casserres.

Us passo la seva historia:

• L’església parroquial de Casserres era dedicada a Sant Pau, molt allunyada del nucli urbà. Aquesta zona estava en un procés de creixement enorme, tant que tenia el malnom del barri de Casserres.
• A finals del segle XIV per poder fer el servei religiós en aquesta zona s’edificà la capella de l’àngel.
• A partir de 1380 comencem a tenir constància de donacions i censals per a la seva construcció.
• Aquesta quedà destruïda arran de les obres de la nova església, amb la mateixa advocació que es començà el 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Russinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos últims enterrats davant del presbiteri.
• El 1704 es consagrà l’altar major sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels, d’autor anònim, i de fet, l’únic que es conserva d’entre tots els que estaven a les capelles laterals.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Església de tres naus amb capelles a les naus laterals, coberta amb volta de canó i transsepte força ample.

Rosa Serra Rotés – 1983 / Generalitat de Catalunya

Està ubicada al centre del nucli antic, flanquejada per tot un seguit d’habitatges que tapen la seva estructura.

Rosa Serra Rotés – 1983 / Generalitat de Catalunya

La façana principal, a ponent, presenta signes de l’arrencada de l’arc de la primera capella del segle XIV,

al costat de la porta d’accés, força senzilla, allindada i amb un frontó triangular on hi ha un nínxol que possiblement tenia una imatge, avui perduda.

Al mateix costat dret també veiem una torre campanar de secció quadrada rematada amb barana balustrada, obra també posterior amb un parament lleugerament divers.

Hi ha poques obertures, de molt petites dimensions i allindanades la major part. Conserva l’altar barroc de la Mare de Déu dels Àngels, realitzat l’any 1704.

Jordi Contijoch / Generalitat de Catalunya

Mare de Déu dels Àngels de Casserres és l’església parroquial del poble de Casserres, al Berguedà, i és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Histories de Bellvitge : Oda Nova a Barcelona. La mesura d’amor de la ciutat i de les dones.

Joan Maragall (1860-1911) va escriure el poema «Oda nova a Barcelona» en 1909 sent publicat l’any de la seva mort. És un contrapunt al poema èpic de “Oda a Barcelona” de Jacint Verdaguer, inclòs a la seva obra “Pàtria”.

 Podeu llegir l’article complert, a:

https://historiasdebellvitge.wordpress.com/

Recull de dades : Ramon Solé

Autora : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Església de Sant Andreu de Castellnou del Bages (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Sant Andreu està en la Plaça de l’Església  de Castellnou del Bages.

Us passo la seva historia:

• L’església de Sant Andreu està situada en l’antic terme de Buc, documentat des del 952, terme que més tard canvià de nom i s’anomenà de Castellnou de Bages des del 1001.
• L’església apareix citada el 981 en la jura d’un testament d’un tal Guitard.
• L’any 1032 apareix citada sota l’adoració de Sant Andreu i amb categoria de parròquia.
• Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona.
• Als segles XVI i XVII va patir diferents reformes.
• Va ser restaurada el 1976 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col•laboració de veïns de Castellnou. Aquesta restauració li va retornar la seva antiga fesomia.

Església romànica del segle XI, amb tres naus de les quals la central és la més alta.

Està coberta amb voltes de canó, l’absis i les absidioles amb voltes de quart d’esfera.

La nau central comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A la capçalera trobem un absis central i dues absidioles laterals, estan decorades a l’exterior amb la típica decoració llombarda: un fris d’arcades cegues organitzades en grups de quatre i separades per lesenes en l’absis central i sense lesenes en les absidioles.

Aquest motiu de les arcades cegues es repeteix a la nau central i a la façana principal.

Com a obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada a l’absis i una a cadascuna de les absidioles.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Actualment el portal s’obre en el mur de ponent, modificació que data dels segles XVI i XVII, quan també es construí un campanar de torre.

La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l’absis i les absidioles és col•locada en cascada. L’aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres.

Sant Andreu de Castellnou és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Xavier Esteve / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Balsareny (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Maria esta situada en la Plaça del Rector Roc Garcia de Balsareny.

Us passo la seva historia :

• El lloc de Balsareny és documentat des del 951.
• L’església el 1009, quan Guifred de Balsareny i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop de l’església.
• El 1032 l’església ja tenia categoria de parròquia.
• A partir del 1295 es documenten diverses donacions per a l’obra de l’església. L’església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny.
• En els segles XVI-XVII s’hi feren reformes importants que no deixen veure l’obra original.
• L’any 1957, l’església, que fins aleshores estava lligada al Bisbat de Vic, passà a dependre del Bisbat de Solsona.

El temple originari era un edifici d’època romànica tardana (finals del segle XIII), encara que seguia la línia de construcció romànica.

Als segles XVI-XVII el temple fou gairebé reedificat de nou, per la qual cosa en quedà ben poc de l’antiga construcció.

Fotografia : Viquipèdia

Avui només en resta algun fragment de mur de la nau principal i la part central de la façana fins a la cornisa; a sobre d’aquest cos s’alça el campanar modern.

La porta és de mig punt, adovellada. Sobre l’ull de bou es pot observar una finestra ara tapiada que és de l’obra original.

L’aparell de la part romànica és obrat amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna; aquests són molt més grans. A aquest cos central se n’hi afegiren dos de laterals.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Situada a l’antiga capella baptismal i d’estil Academicista de 1947 trobem la figura d’un Crist jacent feta per Josep Cañas i Cañas amb talla de fusta.

Oliveras i Rubiralta, Maria Alba – 1987 / Generalitat de Catalunya

Santa Maria de Balsareny és l’Església parroquial del poble de Balsareny (Bages), inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Centre Parroquial

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero