Castell d’Esponellà (Pla de l’Estany)

El castell d’Esponellà està situat damunt d’un turó de 196 metres d’altura, a ponent del nucli del poble, on es pot gaudir d’un ampli domini visual d’Esponellà i del riu Fluvià. S’hi arriba per un trencant senyalitzat situat a la dreta de la carretera GIP-5121, a l’alçada del PK 7+300, aproximadament.

Us passo la seva història

• Les primeres referències escrites del castell corresponen al segle XI, tot i haver-hi indicis que permeten suposar una primera ocupació de l’indret durant l’època romana.
• Les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme daten el seu abandonament a mitjans del segle XVII, tot i que, posteriorment, l’estructura, mig destruïda, es va aprofitar com a masia fins a finals del segle XVIII.
• La primera referència escrita d’Esponellà és de l’any 925, i es parla de l’església parroquial de Sant Cebrià i d’una petita fortificació o torre de guaita de la que eren els senyors castlans la família Creixell de Borrassà.
• La primera senyora coneguda del castell és Guilla de Creixell, situada entre els anys 1089 i 1121.
• Trenta anys més tard, i per matrimoni, la titularitat passa a la família Palera, que la manté fins al 1282.
• L’any 1265, el rei Jaume I autoritza a Guillem de Palera a realitzar una nova construcció: el primer castell. Durant uns anys, el senyor passa a ser el vescomte de Peralada Dalmau VI de Rocabertí, i després ho són la família Sord fins a l’any 1377. Cal tenir en compte, però, que la documentació d’aquest període és molt escassa resulta difícil conèixer la senyoria del castell de forma més acurada.
• A partir de l’any 1377 la informació és molt més abundant. El nou senyor és Guillem de Colteller, mestre en medicina, format a la Universitat de Montpeller. Era originari de Girona, on tenia residència habitual, on va estar contractat pel consell de la ciutat (fins 1337) i pel capítol de la catedral (1362), i d’on va formar part del govern municipal el 1374. Des del 1371 serví Pere III el Cerimoniós, el seu fill i hereu Joan I el Caçador, com a infant i després com a rei, i les esposes d’un i altre.
• Reconegut en la seva professió, va guanyar importants sumes de diners i, fins i tot, es podia permetre fer préstecs a la família reial. Va adquirir un mas a la zona de Batllori del poble d’Esponellà i, més tard, aprofitant les dificultats econòmiques de la corona per mantenir el domini de Sardenya, va passar a obtenir el domini feudal de tot el poble d’Esponellà. Per 500 florins d’or, el rei Joan li va vendre la jurisdicció civil i criminal, que era un dels atributs fonamentals de la senyoria feudal, i també li va atorgar la potestat d’erigir el poble en castell termenat.
• La seva neta, Margarida de Campllong, es va casar amb Bernat de Corbera (1420-1458). Varen tenir una filla, Aldolça de Corbera (1458-1503) que l’any 1491es va casar, en el mateix castell d’Esponellà, amb Guerau Desplà i d’Oms, donzell de Barcelona, senyor de la Casa d’Alella i de Vinçà i Desgüells, ambaixador, conseller reial, mestre racional i diputat del braç militar el 1485, membre d’una de les famílies més importants de Catalunya. El seu germà, Lluís Desplà i d’Oms, va ser el 44è President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509). De la mà d’Aldonça de Corbera, es realitzaren importants obres al castell, l’engrandiment de l’església parroquial de Sant Cebrià d’Esponellà i la finalització de la construcció del pont sobre el riu Fluvià.
• La seva filla, Anna Desplà i de Corbera, es casà amb Miquel Joan de Gralla, un alt funcionari reial. Per descendència, al cap d’uns anys, el senyor del castell va ser Francesc de Montcada i Folch de Cardona (1594-1604).
• El seu fill Gastó de Montcada es va vendre la fortificació i, després de diversos canvis de propietat, acabà en mans de la família Berard al 1641, quan l’edifici ja estava en plena decadència i proper a l’abandonament. Va ser aquesta família qui va promoure la construcció d’un nou edifici noble al mig del poble d’Esponellà (Cal Baró, actual seu de l’Ajuntament), aprofitant nombrosos elements arquitectònics procedents del castell.
• Gaspar de Berart i de Cortiada fou un militar que contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706. Es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria.
• Durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità, la companyia d’argenters. Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V l’any 1726.
• Després dels Berard, els propietaris del castell foren les famílies Fluvià, Carpí i, finalment, els Fortuny, sempre per matrimoni o descendència. El títol de baró va ser rehabilitat l’any 1899 pel rei Alfons XIII, a favor d’Epifani de Fortuny i de Carpi, atès que la seva mare, Bernarda de Carpí i de Berard, era descendent directa del primer baró d’Esponellà.
• Fins al moment actual, la titularitat de la baronia continua essent de la família Fortuny. Epifanio de Fortuny i Palá és el sisè Baró d’Esponellà.
• La restauració del castell es va iniciar a finals de la dècada de 1990, a iniciativa de l’Ajuntament d’Esponellà. S’han realitzat diversos camps de treball per a joves, que han desbrossat i netejat el terreny.
• També s’hi han realitzat campanyes arqueològiques durant els anys 1999-2000 i 2012-2013.
• Tanmateix, la neteja inicial per facilitar-hi l’accés efectuada a finals de la dècada de 1990 va suposar la pèrdua d’un important volum d’informació històrica, perquè es va fer sense cap mena de control arqueològic ni tècnic. Un altre problema afegit és que, en no consolidar-se les restes de les excavacions arqueològiques, el conjunt ha sofert una creixent degradació, en ser exposats als elements els murs i el conjunt de les restes després de segles d’estar enterrats i protegits.
• L’any 2002 es va fer una senyalització i adequació general del conjunt per a la seva visita, però la manca de manteniment ha comportat una ràpida degradació.
• En els anys 2013 i 2014 la Diputació de Girona ha dut a terme una nova intervenció d’excavació i de consolidació de les restes del castell.

Ocupa la part superior de l’edifici feudal, on es va bastir la primera edificació del segle XI.

S’estén cap a migdia en una notable ampliació realitzada al segle XIII.

Des del castell podem observar una visió espectacular dels pobles d’Esponellà i Vilert, i dels seus entorns més verds.

El castell d’Esponellà és situat al poble d’Esponellà (Pla de l’Estany), el castell va ser declarat Bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador