L’Hivernacle és situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Us passo la seva historia:
- L’Hivernacle va ser construïda entre 1883 i 1887.
- Inicialment va ser projectat per Josep Fontserè, però finalment s’aixecà segons el projecte de Josep Amargós i Samaranch.
- De la mateixa manera que l’umbracle, l’hivernacle s’utilitzà durant l’Exposició Universal de 1888 com a saló de festes i conferències, tot i que va ser construït per a conrear-hi i exhibir-hi plantes tropicals.
- Va funcionar un temps com a restaurant.
- Des de 2006 l’edifici està en desús.
- A partir d’aleshores, l’Ajuntament hi va fer diverses obres.
- Les darreres reformes projectades van anunciar-se a finals de 2015, i havien de finalitzar l’estiu de 2016, però que van paralitzar-se a causa del concurs de creditors en què va entrar l’empresa encarregada.
- A principis de febrer de 2020 l’edifici tenia parts rovellades, alguns vidres trencats i les parets encrostonades, després de quasi 14 anys tancat i sense manteniment, més enllà del reg de les plantes.
Obra de Josep Amargós i Samaranch, encara que va ser projectat primerament per Josep Fontserè com a part del programa científic format també pel Museu Martorell de Geologia i per l’Umbracle.
Està situat al Parc de la Ciutadella, al costat del Castell dels Tres Dragons.
Es pot accedir lliurement a la nau central de l’hivernacle a través d’unes petites escales situades a cada extrem de les dues entrades.
L’estructura de l’hivernacle és feta de metall i amb els tancaments tots de vidre per deixar passar la llum.
Està format per tres naus de les quals la principal queda oberta per dos dels costats amb la coberta a dos vessants i les laterals tenen les quatre parets de ferro i vidre i amb l’accés per la nau central.
Els elements decoratius són sobris i reprodueixen elements helenístics de ferro fos com palmetes, formes lobulades i els coronaments de la coberta. Tant a l’interior com a l’exterior hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona al timpà de la nau central.
L’Hivernacle és una obra de l’arquitectura del ferro de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des del 2000.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
Terra, aigua i racons 