Castell Coll d’Olot

El Castell Coll està situat vers l’extrem NW del terme olotí, al vessant SE de la serra de Sant Miquel del Mont. Des de la fortificació es gaudeix d’una bona panoràmica sobre la plana d’Olot.

Antoni Pladevall i Font / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • El casal fortificat està documentat el 1132, no obstant l’indret es mencionat des de molt abans.
  • Del primer senyor que en tenim notícies és d’Emelio («Dominus Emelius»), que, amb la seva muller Quíxila i fills va fer edificar l’església de Sant Andreu del Coll l’any 995, quan el lloc s’anomenava «collo Aliarii», coll d’Alier.
  • Els seus successors foren:

Suniario (1028), Isarno (1028), Durando (1034), Bremundo (1034), Arnaldo Bremundo (1108-1127), Bernardo Mir (1139), Pere del Coll (1198-1236), Bernat del Coll (1267), Pere del Coll (1267), Berenguer (1298), Guillem (1298-1325), Berenguer del Coll (1325-1334), que fou enterrat a Sant Andreu i va tenir la lauda sepulcral gòtica, Berenguer del Coll (1336), Guillem del Coll (1342), Raimon de Podiolo (1419), Mandina (1419-1421), Bartomeu de Montagut (1529), Joan de Montagut (1592), Miquel de Montagut i Vallgornera (1640), Baltasar de Vallgornera (1703-1726), Antoni de Vallgornera (1744-1778), Ramon de Vallgornera (1778). Fins a principis del segle XXI eren propietaris els marquesos de Vallgornera.

Us passo mes dades històriques :

  • Consta homenatge retut pel cavaller Pere del Coll (1236) a Bernat d’Oix que l’hi donà drets sobre diversos delmes i possessions els quals tenia en feu per Guillem de Cevià.
  • Fou succeït pel seu fill Bernat del Coll; els seus béns passaren al nét Guillem del Coll i després al besnét Berenguer del Coll que, el 1325, vengué la meitat dels delmes a Ermessenda del Coll.
  • El seu fill, també de nom Berenguer, es casà amb Blanca el 1336.
  • De llur hereu Guillem del Coll, es documenta la venda d’unes bordes a l’abat de Camprodon l’any 1342.
  • L’any 1344, Guillem reté homenatge a l’abat de Camprodon.
  • La casa forta va ser possessió del llinatge Coll fins a l’any 1419, quan apareix com a senyor Ramon de Pujol. La seva filla Alamandina es casà amb un membre de la família Peguera, senyors del castell de l’Espunyola.
  • Posteriorment depengué dels Montagut i dels Vallgornera.
  • Els seus darrers senyors, els Vallgornera, l’abandonaren al segle XVIII, època en què perdé la categoria de castell, i en traslladaren el centre de la jurisdicció a la Torre Llunes, bastida al pla.

Castell Coll és més que un gran castell, l’estada senyorial dels senyors del Coll, és un casal fort, un edifici gòtic, amb torre annexa, convertit en masia. És de planta rectangular i carreus ben tallats. La distribució interior es realitza als costats d’un pati interior. Ja a principis de segle XIX es trobava molt fet malbé però s’habilitaren els costats nord-oest i sud, als baixos, pel bestiar i el pis superior pels pagesos. La tradició parlava d’uns passadissos subterranis pels quals es podia fugir en cas d’atac. No fa gaires anys es descobriren aquests passadissos que menen del castell a la casa de la torre de la Vall de Bianya.

Edifici de planta quadrada d’uns 19 m de costat amb la façana principal, on hi ha la porta, orientada a llevant, formada per un arc de mig punt, fet amb 10 grans dovelles. La porta té una amplada d’1,69 m i una alçada de 2,65 m. Les façanes tenen una altura entre 6 i 8 m.

Per les espitlleres es pot veure que hi havia dos nivells. Les primeres espitlleres, situades a 1 m de terra i les segones, obertes a uns 5 m. Poc per damunt d’aquestes s’acaba l’obra medieval. Els carreus són escairats, d’uns 30 cm per 35 cm, ben arrenglerats i units amb morter de calç. A les parets de tramuntana i occidental s’hi veu un aparell constructiu diferent, amb carreus col·locats verticalment.

A l’interior hi ha dos arcs de mig punt i un arc rebaixat. A tota la banda de tramuntana i també a llevant s’aixequen construccions d’època moderna, del temps en què el castell era utilitzat com a masia.

La part més antiga d’aquesta fortificació són els murs perimetrals que podrien ser datats vers el segle XIII. Segurament els arcs que hi ha a l’interior són dels segles XIV i XV. La resta de construccions són del segle VXII o XVIII. Per les seves característiques, és una típica fortificació de la baixa edat mitjana organitzada no pas al voltant d’una torre si no al voltant d’un pati.

Castell Coll és una obra del municipi d’Olot declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades :  Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Fem una Ullada fora de Catalunya:Las Torres de arte mudéjar de Teruel

La ciudad de Teruel destaca por su arte mudéjar presente en la Catedral de Santa María de Mediavilla y en sus cuatro torres mudéjares: Santa María de Mediavilla, San Pedro, San Martín y San Salvador. Ya en otra sección hemos hablado de la Torre de Santa María de Mediavilla, situada junto a la catedral de Teruel, por ello no la repetiremos en esta parte y proseguiremos con la descripción de las otras tres torres mudéjares.

La siguiente torre que vamos a mencionar es la Torre de San Pedro es la más antigua de las torres de arte mudéjar de Teruel. Está situada al lado de la Iglesia de San Pedro y se construyó en el último tercio del siglo XIII.

Destaca porque en una capilla lateral de la Iglesia yacieron los amantes de Teruel, y por ello el mausoleo de los amantes se encuentra al lado de la Iglesia y torre de San Pedro.

La leyenda de Zoraida y las torres de San Martín y San Salvador:

Cuenta la leyenda que Abdalá y Omar eran dos arquitectos musulmanes que trabajaban en Teruel a principios del siglo XIV. Los cristianos de la villa querían levantar para las iglesias de San Martín y El Salvador sendas torres adosadas, y les encomendaron a los dos alarifes su construcción. Iban a ser magníficas: la pericia de los mudéjares para la albañilería era conocida y apreciada en todo el reino.

Y quiso el destino (o el amor: no podía ser de otra manera en esta ciudad) que una hermosa mora se cruzara en el camino de los maestros. Zoraida era pretendida por los dos, pero a la muchacha le gustaban ambos y no se decidía. Entonces se le ocurrió al padre de la joven intervenir; les propuso que la mano de su hija sería para quien alzara la torre más bella en menor tiempo. Los tres expresaron su acuerdo, y comenzaron las tareas.

Pasaron los meses. Los dos edificios, casi gemelos, se elevaban cubiertos por lonas, andamios y cañizos. Omar había terminado su obra el primero; llegó el momento de ofrecer orgulloso su maravillosa atalaya a todos los turolenses. Pero el deslumbramiento duró unos segundos. La torre de San Martín estaba levemente torcida. El enfurecido Omar subió las escaleras de tres en tres, trepó a lo más alto y desde allí se precipitó a la calle.

Unos días después, cuando Zoraida y Abdalá, unidos ya en matrimonio, se deleitaban con las vistas en el campanario de El Salvador, dejaron escapar un suspiro de melancolía al contemplar la torre del rival.

Recull de dades : Guia de Turismo de Teruel i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Barrau de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Barrau de la Colònia Güell, està en el  carrer de Barrau de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva història:

  • Foren cases per a treballadors construïdes en els primers quinze anys del segle XX amb motiu del trasllat de la fàbrica de teixits de cotó del Senyor Güell, des de la barriada de Sants a Barcelona als terrenys de la seva finca, “Can Soler de la Torre” a Santa Coloma de Cervelló.
  • El motiu d’aquest trasllat i la consegüent construcció de la colònia fabril era, segons es va argumentar en el seu moment, el de descongestionar la ciutat i millorar les condicions sanitàries de la vida dels seus treballadors.

Es tracta d’un conjunt remarcable només pel contrast amb la resta d’edificacions de la colònia per l’austeritat de la seva imatge.

És bo per a veure clarament l’estructura externa dels conjunts d’habitatges del projecte Güell, de planta baixa i un pis, amb un petit jardí al davant tancat per un petit mur de 40-50cm d’alçada.

DGPC / Generalitat de Catalunya

Presenta coberta de teula àrab sense ràfec.

En aquest cas s’ha arrebossat totalment la façana.

L’únic tret que trenca la uniformitat del conjunt és el fet que hi ha cases amb balcons i d’altres només amb finestres.

Es desconeix la raó d’aquesta diferència, així com que dos dels integrants del conjunt (nº42) llueixin finestres i portes amb arc rebaixat.

El Conjunt de cases del carrer Barrau és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de cal Gotlla de L’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de cal Gotlla està situada en el carrer Salvador Espriu, 54-58 i carrer de les Ciències de L’Hospitalet de Llobregat.

Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació L’Hospitalet de 27-11-2006, on podem apreciar el deteriorament que tenia en aquells moments

Imatge de Gabriel Cazado

Us passo la seva historia:

  • No es coneix la data concreta de construcció
  • La primera referència escrita de la masia data del 1863, es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament, on es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament.
  • Va estar en ús fins que a principi de la dècada del 1990 la van abandona.
  • Els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni de l’Hospitalet reclamaren el 2001 una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc.
  • Va entrar en un procés de decadència fins que l’any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s’instal•lessin en el districte de negocis de Gran Via.
Del Llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991) de Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.

És una masia de planta basilical,  típic dels segles XVII i XVIII, abans molt corrent a la contrada,  amb el cos central més alt que els laterals i amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Té un cos annex d’una sola planta.

Totes les obertures són amb llindes excepte una galeria d’arcs de mig punt a les golfes.

No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre de 2003 de la Mireia Mascarell i Llosa: L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic (1890-1965), editat al Papiol per Efadós, trobem una imatge de 1926 on veiem a Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjant raïm envoltats de ceps al costat de la masia.

Per cert, segons ens explica Luís Bagan al seu blog gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Potser el nom de la masia vingui d’aquest ocell .

Del Llibre Una mirada a la marina d’ahir. (1980) de Francesc Marcé. Museu d’Història de la Ciutat.

Lluís Bagan: L’Hospitalet de Llobregat Imatges retrospectives d’una ciutat:

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/01/15/cal-gotlla/

Actualment està molt reformada i forma part del Consorci de la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet.

Cal Gotlla és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Recull de Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Escultura “Conseqüències d’equilibris” en Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

“Conseqüències d’equilibris”  és un monument que l’Ajuntament de l’Hospitalet i l’Associació de Veïns de Bellvitge van encarregar, pel 30è aniversari del barri, a l’escultor Ferran Soriano, veí del mateix barri.

L’obra es va fer en memòria i homenatge dels homes i les dones que amb el seu esforç i la seva lluita aconseguiren un barri millor.

Està ubicada al Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Home i dona,

ciment i natura.

Línies que volten

l’esforç i la lluita.

Text i Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església Parroquial de Sant Cristòfor de Terrassa

L’Església Parroquial de Sant Cristòfor esta situada en la Plaça de Ca n’Anglada, 31de Terrassa.

L’Església va ser aixecada el 1956 i acabada en 1965.

El sant titular prové de l’ermita de Sant Cristòfor, del segle XI, ubicada al costat de la masia de Ca n’Anglada, que dóna nom al barri, un s’ubica la parròquia. 

Consta d’una àmplia nau rectangular; té cor i una gran cripta, l’arquitecte va ser el terrassenc Joan Baca Reixac.

Cal destaca el Campanar, te planta gairebé quadrada, està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana metàl-lica,

damunt del qual s’aixeca una torrella quadrada coberta per una teulada piramidal recoberta amb peces de ceràmica vidriada de color verd fosc

Des del seu principi és una parròquia amb molta activitat.

Com la processó de Setmana Santa, de la qual es conserven alguns passos a la cripta, amb “manolas y saetas”.

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat

El Casino del Centre està en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 337-339 de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia :

  • Va ser edificat el 1874, com diu la data que es pot llegir a una llosa que hi ha a sobre de la porta principal.
  • Va ser fundada pels pagesos benestants de l’Hospitalet com una entitat cultural i d’esbarjo.
  • El 1920 es bastí un envelat, per a la Festa Major, al pati del Casino i dins era on se celebraren uns Jocs Florals als qui fou guardonat Josep Carner.

És un edifici amb coberta a quatre vessants que consta de planta baixa, un pis i terrat. A la planta baixa s’obren cinc obertures, la del centre més ample, les dos següents una mica més estretes i les dels extrems encara més estretes. Totes són d’arc rebaixat i estan emmarcades per unes motllures decoratives. Als extrems del primer pis, l’arrebossat fa la forma de carreus.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Una cornisa motllurada separa la planta baixa del primer pis. En la planta noble s’obren tres portes allindanades que donen pas a tres balcons; les obertures estan decorades amb un frontó semicircular. En aquest pis hi ha quatre pilastres d’ordre jònic que aguanten un fris amb tríglifs i mètopes.

Per sobre hi ha el mur que fa de barana del terrat, amb la part central sobrealçada, emmarcada per pilastres, i amb l’emblema del casino pintat al centre. Al costat esquerre hi ha una petita ampliació que trenca la simetria de la façana.

A l’interior hi ha un cafè i unes sales de teatre. A l’exterior, davant la façana principal hi ha un petit pati.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

El Casino del Centre és una entitat cultural de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). L’edifici de la seu està protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Sant Vicenç de Falgons

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany.

Us passo la seva historia :

  • Les primeres notícies del lloc daten del 947.
  • L’església surt esmentada en les butlles d’Urbà II en 1096.
  • I tambe, Alexandre III en 1175.
  • L’any 1363 consta en una visita pastoral, que l’església es trobava amb deficiències importants a les cobertes.
  • Hi havia dos altars, un de Sant Miquel i l’altre dedicat Santa Maria.

Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d’un gran casal.

Es tracta d’un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobre alçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A l’interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l’absis presenta quart de volta.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

A banda i banda de la nau s’hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

 A la banda oest hi havia una porta dovellada d’arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.

Sant Vicenç de Falgons és l’església parroquial de Falgons està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dadews : Viquipèdia

Adaltació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Casas de l’Hospitalet de Llobregat

L’edifici de can Casas està situat en el carrer Major, 54 a prop del carrer de Sant Roc de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva historia:

  • L’edifici és de l’any 1904 promogut per Macari Golferichs.
  • En origen era de planta baixa i un pis però en una remodelació posterior es va afegir la segona planta.

És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant que té el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa s’obren dues grans portes d’arc de mig punt fetes en maó; el parament d’aquest pis està arrebossat i imita carreus de pedra.

Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una franja de ceràmica amb diferents motius i que fa servir els colors blau, groc, verd i blanc; aquesta mateixa franja es repeteix en la separació entre el primer i el segon pis.

Al primer pis es troben dues finestres dobles fetes amb arcs escalonats i en l’espai que queda enmig dels dos arcs de cada finestra hi ha una placa de ceràmica, a més a més, una motllura llisa emmarca cada finestra. En aquest pis el parament és de maó vist. El segon pis és igual al primer.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre les finestres del primer pis hi ha una imatge en ceràmica de la Verge de Montserrat.

Can Casas, antiga casa Macari Golferichs està protegida com a bé cultural d’interès local.

Gaspar Coll i Rosell 1983 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :  Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de cases del carrer Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

El conjunt de cases del carrer Reixach està en el carrer de Reixach de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • La Colònia Güell, està tota ella projectada i construïda entre els anys 1890, data en què es va posar la primera pedra de la fàbrica de filats i teixits de cotó.
  • El 1917 es deturà provisionalment la construcció de l’església i per causa de la mort d’A. Gaudí l’any següent ja no es continuà.
  • Els conjunts de casetes per a treballadors estan datats entre els anys 1908 i 1914 en la seva majoria, encara que no consta la data exacta en cap d’ells.
  • El projecte urbanístic és atribuït al col•laborador de Gaudí, F. Berenguer i Mestre.

Es tracta d’un conjunt de cases, de l’1 al 5 amb un aire decididament arabitzant, moda de la que no s’escapà pràcticament cap arquitecte de principis de segle i que fou una conseqüència de l’Exposició Internacional. Tres cases netament diferents, malgrat la unitat d’estil.

Totes elles de planta baixa i un pis, de factura de maó arrebossat amb les ornamentacions i les baranes del terrat de maó vist. Cal destacar la sensació de relleu aconseguida en les sanefes que emmarquen les obertures i els límits de la casa nº 5 i que es repeteix en la barana superior que tant en aquesta casa com en la seva veïna passa a complementar la seva funcionalitat amb una clara intenció decorativa.

Dins d’aquest carrer hi han altres cases, però son més modernes.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

El Conjunt del carrer Reixach és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel