Església de Sant Agustí Nou situada en la Plaça de Sant Agustí, 2 cantonada amb el carrer d’Arc de Sant Agustí de Barcelona.
Us passo la seva llarga historia :
- L’orde dels frares agustins, instal·lat a Barcelona des del segle X, havia instaurat la seva seu entre els actuals carrers de Tantarantana i del Comerç, en un conjunt conventual construït bàsicament entre 1309 i 1474, amb diverses reformes i ampliacions durant els ss. XVI i XVII, anomenat Convent de Sant Agustí Vell, situat al barri de la Ribera.
- Després del setge de Barcelona de 1713-1714 de la Guerra de Successió havia quedat demostrat que el flanc nord de la ciutat tenia unes defenses insuficients, raó per la qual es va plantejar la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella.
- La construcció, a partir de 1716, d’aquella fortalesa implicava la creació d’una gran esplanada defensiva i la reducció de l’alçada de les edificacions que l’envoltaven per facilitar-ne la defensa.
- Aquestes necessitats afectaren greument el convent de Sant Agustí, que l’any 1718 va ser radicalment rebaixat en alçada i que l’any 1738 fou desposseït d’una part de la seva superfície per adaptar-la a les noves alineacions de l’esplanada (actual Carrer del Comerç).
- Davant la insistència dels Agustins per trobar un nou emplaçament digne per al seu orde, l’any 1727 el rei Felip V cedí uns terrenys entre els carrers de l’Hospital i de Sant Pau, resultants de la demolició de set cases preexistents. El projecte per al nou convent, de dimensions molt majors a l’originari, va ser traçat pel mestre d’obres Pere Bertran que, precisament, també s’havia encarregat de la destrucció parcial de Sant Agustí Vell.
- Per bé que la primera pedra de la nova església fou col·locada solemnement el 12 de desembre de 1728, un seguit de polèmiques i plets originats des de la Parròquia del Pi i altres convents del barri, provocaren que les obres dels agustins fossin paralitzades nombroses vegades.
- L’any 1748, l’arquitecte i escultor Pere Costa, acadèmic de la Real Academia de San Fernando de Madrid, presentà el projecte definitiu per a la façana principal de l’església.
- Ferran VI i el capità general Marquès de la Mina donaren l’últim impuls a les obres, dirigides per Bernardí Padallàs i Josep Pi, fins que el 30 de desembre de 1750 es produí el trasllat definitiu del convent.
- Tanmateix, les obres de tan gran recinte es prolongaren fins a l’any 1835.
- Durant l’ocupació napoleònica de Guerra del Francès del 1808, el convent va haver d’allotjar, durant dos anys, el batalló de Guardies Valons i, un cop expulsats els religiosos, l’església fou desmantellada i convertida en paller.
- L’any 1813 va quedar sense religiosos.
- El 1814 els soldats van marxar i els frares iniciaren les obres de restauració, però van patir acusacions d’haver col·laborat amb els ocupants.
- Arran de la crema de convents generalitzada a Barcelona el 25 de juliol de 1835, el convent de Sant Agustí va ser assaltat, saquejat i incendiat pels revolucionaris.
- Després d’aquest episodi i amb motiu de la desamortització de 1835, la biblioteca conventual es convertí en teatre i el convent fou venut a la Societat Barcelonesa de Fundició de Ferro i Construcció de Maquinària. Altres dependències del convent foren convertides en dipòsits municipals de malsendreços, mobiliari i objectes que arribaren d’altres convents saquejats.
- Amb l’exclaustració del convent promoguda per la Desamortització, el mateix any 1835, l’església de Sant Agustí Nou s’erigí com a parròquia. El mal estat de l’edifici, però, obligà la nova parròquia de Sant Agustí a tenir la seva seu a la veïna i rival Parròquia del Pi fins a la primavera de 1839, quan es contractà la rehabilitació de l’església als mestres d’obres Josep Mas Vila i Francesc Valles. És probablement en aquesta època que es modificà la capçalera, transformant l’antic presbiteri quadrat per un presbiteri semicircular envoltat de columnes corínties i coronat per un quart d’esfera.
- L’any 1855 l’ajuntament expropià l’atri de l’església i n’enderrocà la reixa antiga per obrir la nova “Plaza de la Igualdad”, avui Plaça de Sant Agustí.
- L’any 1860 el pintor Claudio Lorenzale i Sugrañes, recentment nomenat director de la Llotja, decorà el quart d’esfera del presbiteri amb una glòria mariana, seguint un esbós presentat pel llavors jove pintor Fortuny.
- L’altar columnari sota el quart d’esfera va ser daurat i decorat per l’arquitecte Elies Rogent l’any 1864.
- L’any 1880 el cos desocupat afrontat al Carrer de l’Arc de Sant Agustí passà a acollir l’escola de les “Hijas de la Caridad Españolas de San Vicente de Paúl”, per a nenes i joves obreres.
- En l’espai de la biblioteca del convent s’hi edificà el Teatre Odeon, que va funcionar de 1850 a 1887.
- L’any 1925 l’interior de l’església fou restaurat per l’empresa Vilaró i Valls, que s’encarregà de repintar murs i fusteries i netejar els elements petris.
- Tanmateix, entre el 19 i el 20 de juliol de 1936, l’església fou incendiada i saquejada durant els primers disturbis de la Guerra Civil, quedant destruït el presbiteri, la Capella del Santíssim, les gelosies de la tribuna i la resta de retaules que ornaven les capelles laterals. Fou ocupada pel sindicat d’Arts Gràfiques. A més, durant la Guerra, l’ajuntament va demolir el cos afrontat al carrer de l’Arc de Sant Agustí que acollia l’escola de noies i la casa parroquial (on avui hi ha l’Hotel Sant Agustí) quedà en estat de ruïna total. Tot i que s’havia ordenat la demolició total de la parròquia, l’arquitecte municipal Joaquim Vilaseca i Rivera, aconseguí frenar-la, al·legant que podria ser utilitzada com a sala de concerts.
- Després de la Guerra Civil, l’interior de la parròquia fou profundament remodelat, sense que hagi transcendit, de moment, l’autoria i direcció de les obres.
- El 7 de novembre de 1971 la parròquia de Sant Agustí fou l’escenari de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, una plataforma antifranquista que agrupava l’oposició de partits, sindicats i organitzacions polítiques i socials catalanes.
- L’any 2009 s’endegaren les obres de consolidació i revestiment de la façana del costat de l’evangeli, resultant de l’enderroc de l’escola de noies durant la guerra. Aquell mur, que mai havia estat interactuat fins llavors, tradueix encara els perfils de les voltes que cobrien l’antiga Capella de la Bona Mort i la galeria de sepultures.
La façana principal del temple, dissenyada per Pere Costa, restà inacabada, de manera que mentre la seva part baixa es presenta ben treballada amb carreus regulars de pedra de Montjuïc, la part superior conserva la seva obra original de maó i pedra irregular.
La part baixa presenta cinc grans arcs de mig punt d’accés al pòrtic, recolzades sobre uns matxons ornats amb semicolumnes monumentals d’ordre compost que suporten el pes d’un entaulament ritmat.
Damunt de l’arc central s’hi esculpí l’escut d’armes del rei Felip V.
El pòrtic, de la mateixa amplada que el temple, mesura 33,80 m de llargada i 5’50 m de profunditat, cobert amb voltes d’aresta amb arcs torals de pedra.
Aquest pòrtic acull una porta d’accés a cada nau (tres en total) coronada per un arc escarser i amb els muntants motllurats.
És una església amplia d’una sola nau, amb capelles laterals.
Està coberta amb volta de canó amb llunetes i creuer amb cúpula.
La capçalera és del segle XIX i forma un semicercle de columnes corínties. a façana va ser projectada el 1735 per Pere Costa i ha quedat inacabada, ja que només es va completar la part inferior, amb un atri d’arcades de mig punt amb pilastres jòniques. Al mig hi ha un escut borbònic.
El presbiteri és flanquejat per dues capelles d’amplada idèntica a les naus laterals, dedicades a l’adoració del Santíssim i la Verge de la Soledat. Ambdues capelles són cobertes per tres crugies de volta de canó sobre pilastres.
L’accés a aquestes capelles es produeix des del transsepte per mitjà de dos portals de pedra emmarcats per un pòrtic dòric amb entaulament i frontó triangular, ornats amb relleus escultòrics de caràcter gairebé popular.
Darrere el presbiteri hi ha la sagristia, de 14’50 x 9’8 m i coronada per una volta estrellada.
Quant estigueu en el barri del Raval, feu una parada i gaudiu d’aquesta Església que podria ser catalogada com una Catedral.
Recull de les dades : Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Fidel Rodríguez
Terra, aigua i racons 