La Llotja de Barcelona

Avui us presento dos articles

L’antiga La Llotja de Barcelona està en el Passeig d’Isabel II, 1-3, de Barcelona.

També va ser la seu de La Llotja de Mar, Llotja de Cereals i Llotja de Barcelona edifici situat al Pla de Palau.

Us  passo la seva historia :

  • Durant l’expansió del comerç català medieval, Pere Llobet va aixecar una porxada entre els anys 1352 i 1357 al costat de la platja, en el lloc on, possiblement, n’hi havia una d’anterior.
  • Més tard, el 1358, s’hi va afegir una capella. Aquesta construcció, que possiblement restà inacabada, aviat va resultar petita; i Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d’una gran sala tancada —anomenada Sala de contractacions— que, a més, protegia els comerciants de les inclemències del temps i dels efectes del mar.
  • Pere Arvei fou l’arquitecte que va dirigir les obres, que es van desenvolupar entre 1384 i 1397. Es tracta d’una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El sostre és de fusta.
  • Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més endavant s’hi van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior, on se situava el Consolat de Mar (1457-1459), bastit sota la direcció de Marc Safont.
  • Tenia un pati i una petita capella, aixecada entre el 1452 i el 1453.
  • Va patir els efectes del setge de 1714 i es va convertir en caserna. Més endavant, fou recuperada per a la ciutat i es va decidir modernitzar l’edifici. Joan Soler i Faneca fou qui, finalment, se n’encarregà.
  • Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins al 1802, i les van acabar els arquitectes Tomás Soler i Joan Fàbregas. D’aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú, de Nicolau Travé.
  • El 1775 s’hi estableix la Escuela Gratuita de Diseño i, més endavant, l’Acadèmia de Belles Arts que, amb diferents denominacions (actualment, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), segueix radicant al segon pis. L’escola d’art, nucli dels ensenyaments artístics catalans i coneguda com a “Llotja” malgrat les successives denominacions oficials, abandonà defintivament l’edifici cap als anys setanta del segle XX.
  • Des de 1915 fins al 1994, va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que conserva un important fons d’art.

L’edifici actual de la Llotja té el seu precedent en la Llotja gòtica, edificada a finals del segle XIV per l’arquitecte Pere Arvei.

Aquest edifici, que restà englobat al segle XVIII per la construcció neoclàssica de Soler i Faneca, estava format bàsicament pel gran saló gòtic (avui sala de contractacions de la Borsa), de planta rectangular (33 x 21 m), dividit en tres naus per pilars amb nerviacions adossades que sostenen dues fileres de tres grans arcs de mig punt, i cobert amb un sostre embigat pla.

La resta de l’edifici només ens és conegut documentalment.

Al segle XV se li afegí un porxo, per la banda de mar, damunt del qual se sobreposà una sala molt austera, destinada al Consolat de Mar, amb dues fileres d’arcs rodons, que quedà oculta per la construcció neoclàssica fins al 1971.

L’edifici neoclàssic de Soler i Faneca respectà, doncs, sembla que per raons d’economia, el saló gòtic i la ubicació del pati.

El nou edifici és un gran bloc dividit horitzontalment en dos sectors: la planta baixa de filades carreuades —amb obertures de mig punt, que forma com un gran sòcol— i les dues plantes superiors, que formen una unitat connectada per pilastres amb capitells jònics.

El conjunt és coronat per una balustrada centrada per un gran frontó triangular.

En la composició de les façanes, amb obertures rectangulars i frontons rodons i triangulars, s’ha volgut veure una influència de l’academicisme francès.

La façana principal, coronada per un frontó triangular sostingut per columnes toscanes, té un cos avançat d’una sola planta, amb un pòrtic de columnes toscanes.

A l’interior, passat el pati, una doble escala d’accés a la planta noble és presidida per les figures al·legòriques del comerç i la indústria, obra de Salvador Gurri (1802).

Al pati, a més de la font de Neptú, obra de Nicolau Traver (segle XVIII), hi ha escultures de dos deixebles de Capmany: les al·legories d’Àsia i Europa, de Francesc Bover, i les d’Amèrica i Àfrica, de Manuel Oliver.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es lnjjjju.jpg

L’antiga La Llotja de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Nuria Langa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s