Monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira

Avui us presento dos articles

El Monestir benedictí de Santa Maria d’Alaó de la Ribagorça, municipi de Sopeira, es a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.

Us passo la seva história:

  • Està documentat des del 806, quan el comte Bigó de Tolosa va encarregar a Crisògon la reorganització del monestir que llavors estaba consagrat a Santa Maria i Sant Pere, fundat en temps dels visigots, segurament al segle VI.
  • Fou capçalera del pagus rupacurciense sota autoritat del bisbe d’Urgell.
  • Al 876 la comunitat benedictina estava formada per 24 membres. Va ser destruït per les ràtzies.
  • Al segle XI es va implementar la reforma cluniacenca i, a finals d’aquest segle, va passar a dependre de Roda d’Isàvena.
  • El bisbe Ramon Dalmau designa el nou abat: Bernat Adelm que, amb l’impuls benedictí, restaura el monestir que és consagrat el 1123. Llavors va tenir el seu moment d’esplendor, dominant sobre altres temples de la rodalia que seguien la seva estètica.
  • La vida monàstica va seguir fins el 1836, amb la desamortització de Mendizàbal, passant a ser l’església parroquial de Sopeira. Durant la Guerra civil es va destruir una talla romànica i altres objectes de valor.

Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest: la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre.

L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals. Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada. Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat per un fris escacat.

Els pilars que suporten els arcs i les voltes són d’estructura complexa i no presenten una forma única, si bé el tipus bàsic consisteix en un nucli quadrat al qual s’adossen els pilars que suporten els arcs.  El presbiteri conserva un paviment romànic excepcional.

L’edifici constitueix un exemple excepcional de l’evolució dels llenguatges arquitectònics llombards en l’arquitectura catalana, tot i que es manté fidel als principis bàsics, alguns de força arcaïtzants i fora del seu context. Per tot plegat, cal emplaçar-lo dins el s. XII.

Us passo mes informació detallada sobre aquest Monestir :

https://www.monestirs.cat/monst/annex/espa/arago/alao00.htm

El 1931 el monestir fou declarat monument nacional.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s