La Cova de Sant Ignasi de Manresa

Avui us presento tres articles

La Cova de Sant Ignasi esta en el camí de la Cova, Puig de Sant Bartomeu de Manresa.

A prop hi ha les Balmes de Manresa, on l’historia diu que Sant Ignasi pregava dins d’una Cova, era al principi tot molt humil…

Us passo dades de la seva historia real:

Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523, en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, tornant del seu pelegrinatge a Montserrat, i on va escriure les parts essencials dels Exercicis Espirituals.
A finals del segle XVI es desperta l’interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta.
El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi. La marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella.
La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n’augmentà la devoció dels fidels.
Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova.
Després fou enriquit l’interior de la cova amb una fastuosa decoració en alabastre e l’any 1671, obra dels escultors manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i de llur deixeble Josep Sunyer, que esculpiren el retaule amb marbre blanc i negre a finals del segle xvii.
El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé.
L’arquitecte vigatà Josep Morató en construí l’església (1759-63), una mostra típica de l’arquitectura jesuítica i considerat el principal conjunt barroc del Bages, que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64).
El 1844 es beneí l’església.
Aleshores hom dedicà el lloc a tercera provació, segon noviciat dels jesuïtes.
L’any 1894 s’enderroca l’antiga residència i hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici d’inspiració neoclàssica, segons un projecte de Ferran Martorell, una residència dels pares jesuïtes. Compta amb una important biblioteca especialitzada.
Entre 1915 i 1918 s’hi portà a terme una reforma al vestíbul que incloïa la decoració actual.
Entre el 1964 i el 1969 es van fer reformes a l’edifici conventual.
El conjunt va ser rehabilitat a principis de la dècada de 1990 per l’arquitecte Francesc Xavier Asarta i Ferraz.