Fem una Ullada per fora de Catalunya : Ermita de San Bartolomé de Villahermosa del Río

Avui us presento tres articles

La ermita de San Bartolomé se encuentra a 8 kilómetros, aproximadamente, del núcleo de Villahermos del Río.

Su historia :

  • Se sabe que en el año 1333 existía, en este lugar, un templo en honor a San Bartolomé.
  • De hecho, cuanta una leyenda que un pastor encontró la imagen del Santo escondida entre las zarzas, a las que se acercó atraído por un extraño resplandor.
  • Es por ello que en el lugar del hallazgo se erigió una capilla donde se veneraba la imagen encontrada.
  • Pese a todo esto, el edificio que puede contemplarse en la actualidad data del siglo XVII,
  • Iniciándose su construcción en 1741 y acabándose en 1775, lo cual queda testimoniado por inscripciones existentes en la fachada y en la parte posterior del ábside.

Se trata de uno de los santuarios más monumentales de la comarca del Alto Mijares y posiblemente uno de los más populares.

La casa del ermitaño está adosada a la ermita, y junto a ella, se construyó la hospedería sobre tres arcadas.

La ermita presenta planta rectangular, y techumbre a dos aguas, en la que destaca en la cabecera de la planta una cúpula asentada en un tambor poligonal, y rematada con tejas.

En la actualidad la zona se ha puesto en valor y se ha construido en sus alrededores cabañas rurales, así como un área recreativa con instalaciones como paelleros, mesas y bancos, agua potable…

La ermita de San Bartolomé es un lugar de culto declarado de modo genérico Bien de Relevancia Local.

 

Text ; Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Can Rogiet d’Alella

Avui us presento tres articles

Can Rogiet esta situat en el carrer Calderó, 1 d’Alella.

Can Rogiet també se’l coneixia per ca l’Italià; es un edifici de planta pràcticament quadrada. Al mig presenta un cos elevat que permet l’accés al terrat.

Format per planta baixa i dos pisos, destaquen els balcons frontals del primer pis i les finestres aparellades d’arc de mig punt que recorren tant la façana frontal com les laterals.

Els murs són arrebossats de manera que imiten els carreus. L’entrada al jardí es fa per un reixat de ferro.

Fotografia :Rosa Maria Andres Blanch – Generalitat de Catalunya

Can Rogiet és una obra eclèctica d’Alella i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

Avui us presento dos articles

El Pont medieval  esta situat sota l’església nova de Sant Joan les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • Durant l’època romana es va construir la via Annia, que passava per l’actual carrer de Sant Antoni i travessava el riu Fluvià pel mateix lloc que el pont actual.
  • Possiblement un anterior pont, fou enderrocat pels terratrèmols dels anys 1428 i següents que assolaren la comarca.
  • Les poques notícies escrites del pont, fan suposar que la seva construcció es pot datar cap a l’any 1450.
  • El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruïen els ponts per dificultar l’avanç de l’enemic.
  • Un any més tard va sortir indemne de l’aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià al poble.
  • L’any 1997, l’ajuntament va enderrocar l’antiga fàbrica de pells que estava situada a l’entrada sud del pont, aquest fet ha deixat al descobert el seu arc més meridional, que restava completament tapat.

Fotografia : Joan Tous i Casals – 1981 – Generalitat de Catalunya

El pont tenia quatre arcs i dos sobreeixidors; l’arc gros és el que ocupa tota l’amplada de l’actual llit del riu i és de volta apuntada. Els dos sobreeixidors estan col·locats cadascú a un costat de l’arc central.

Fotografia : Olga Secrest i Roca – 1986  – Generalitat de Catalunya

A la dreta de l’arc principal hi estan situats dos arcs de mig punt, els quals estan mig amagats per construccions posteriors.

L’arc que estava a l’esquerra es va enderrocar per eixamplar l’entrada del pont. Va ser construït amb carreus petits, mal escairats, i pedra volcànica del país.

Viquipèdia

El pont medieval de Sant Joan les Fonts és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

La Font dels Ocells a peu del Santuari de Rocaprevera de Torelló

Avui us presento dos articles

La Font dels Ocells, es va construir sobre l’any 1973, al costat del carretera que va al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Es troba entre el pedronet de la Guia i la Font del Raig,

va ser construïda per un grup de jubilats assidus a Rocaprevera.

Es una font molt senzilla, amb un broc petit, per on surt aigua que es manté tot l’any rajant constantment.

Al costat de l’estructura d’obra de la Font, hi ha una escultura metàl•lica que representa un arbre amb ocells que reposen sobre les seves branques, va ser feta per l’artista del ferro, el senyor Balanciart.

Els darrers anys, l’aigua de la font es troba afectada per un excés de nitrats que no fa recomanable el consum de la seva aigua,

tota una llàstima, perquè era una deu d’aigua que ha estat molt popular d’ençà de la seva obertura.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Fàbrica de tèxtil Guardiola de Terrassa

Avui us presento dos Articles

Fotografia : Viquipèdia

L’antiga fàbrica tèxtil Guardiola, de tints i acabats, era una de les més grans de la ciutat i comptava amb quatre calderes i dues xemeneies.  També, es coneixia la fàbrica tèxtil, com a Montset i Guardiola.

Actualment forma part de les instal-lacions de l Sociosanitari i altres dependències de l’hospital de la Mútua de Terrassa.

S’han conservat els porxos de l’entrada a la fabrica i una de les dues xemeneies.

Xemeneia de maó troncocònica, amb base quadrada i fust coronat amb un potent collarí motllurat que recolza sobre dentells i protegida amb cercles metàl·lics.

Té una alçada total de 45 m i un diàmetre de 4 m a 2,8 m des de la base fins a la corona.

Per a més informació i dades històriques podeu visitar el bloc :

http://jplananieto.blogspot.com/2017/07/vapor-monset-i-guardiola.html

Un cartell recorda la data de la inauguració del centre de la Fundació Vallparadis i posteriorment va passar a Mutua Terrassa.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Grafit ? rocòdrom ?

Avui us presento dos Articles

En el Col·legi Públic França , del carrer de Frederic Soler de Terrassa, van tindre l’idea de fer una pintada anomenada “ camí de Montserrat “, en la paret  de l’edifici que dona al lateral del Passeig del Vint-i-dos de Juliol,

La pintada representa les muntanyes de Montserrat, i en el que prèviament havien adaptat com si fos un petit rocòdrom una paret de l’escola.

Al principi, en temporades anteriors, era un paret llissa i blanca,

Fotografia del Col·legi Públic França

Ara en aquest sistema fa mes estimulant el trepar en aquest rocòdrom.

Felicitem aquesta bona idea !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Llansà (pastisseria Foix) de Sarrià a Barcelona

Avui us presento dos articles

La casa Llansà esta situada en la Plaça de Sarrià, 12 amb el carrer Major de Sarrià, 114 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Aquesta casa també s’anomenà Can Feu.
  • Te un rellotge de sol amb data de 1789.
  • Entre les botigues existents n’hi ha una que encara conserva la més primitiva estructura de la casa, la pastisseria Foix, que fou propietat de l’eminent poeta J.V. Foix.

És un gran casal de pedra treballada, distribuït en tres cossos units fent xamfrà. Té planta baixa i dos pisos. A la part que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià hi ha un cos d’edifici afegit més alt, amb galeria d’arcs i porxada, de construcció més recent.

Entre les obertures de la façana, totes amb marc de pedra, destaquen cinc balcons. A la llinda, damunt el portal, s’hi pot veure un escut de pedra. Les façanes estan decorades amb esgrafiats que formen dibuixos geomètrics.

Casa Llansà és un edifici de Sarrià protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Magatzem Torras de Terrassa

Avui us presento dos articles

L’antic Magatzem Torras esta situat en el carrer de  Sant Pere, 61-65 amb el carrer de la Rasa de Terrassa.

A Domènec Ferran i A Moro 1983- Generalitat de Catalunya

Us passo la seva història:

  • L’edifici és conegut popularment pel nom de Cal Sastre d’Olesa, ja que Pere Torras i Obiols, nascut a Castellar del Vallès, va treballar a Olesa de Montserrat com a teixidor d’una fàbrica de cotó.
  • Amb seva esposa Cecília Vilata, sastressa de professió, es van traslladar a Terrassa a principis del segle XX, on obriren una botiga de roba, ubicada on més tard seria Cal Farràs, al carrer de Gavatxons.
  • Pere Torras va fer enderrocar tres cases del carrer de Sant Pere per construir-hi aquest magatzem industrial, projectat per l’arquitecte municipal Melcior Viñals el 1914.
  • Era l’únic magatzem tèxtil terrassenc que també feia venda al detall.
  • L’edifici compta amb unes grans obertures a la planta baixa i està molt ben situat estratègicament, això ha fet perdurar la seva funció comercial de forma bastant continuada.

És un edifici de planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis, la primera de les quals s’utilitza per a fins comercials i la superior com a habitatge dels propietaris. L’edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana, i deixa la planta baixa i l’entresolat a manera de sòcol com a suport de la resta.

Les obertures de la planta baixa han estat reformades, encara que amb molta cura d’integració, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l’entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus als muntants.

L’edifici és acabat amb gran èmfasi a la cantonada, amb un gablet motllurat on apareix un gran relleu floral amb el símbol d’Hermes o Mercuri, el déu del comerç, i l’any d’execució de l’obra, i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració de l’edifici segueix el mateix tractament. La façana és feta d’estuc dibuixat amb línies de carreus

El Magatzem Torras, és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades  : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era fa 100 anys enrere, La Font de la Mina de Martorell?

Avui us presento dos articles

La Font de la Mina és situada en el Barri del mateix nom, forma una plaça enjardinada a tocar de l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell de Martorell.

Fa 100 anys enrere, era totalment diferent a ara.

Us passo la seva historia :

  • Al principi se la coneixia com la Font de la Sort.
  • És molt antiga, segons consta en algun escrit ja existia en l’any 1618.
  • Dos-cents anys després, el 1818, va ser cedida pel seu propietari, Joaquim Par i Peiret, un destacat notari de la vila, a l’Ajuntament de Martorell, per garantir l’aigua a les cases properes.
  • En l’any 1965, correspon a la seva reconstrucció.

Era una font molt apreciada per les seves aigües, anava molta gent tot fent un passeig,

amb el càntir a recollir-ne i a passar l’estona a la Font de La Mina, donat que en aquell temps estava en lloc rural.

L’ampliació del municipi i la construcció de l’autopista AP-7, va provocar que quedes com una zona enjardinada,

podem veure darrere de la font, el mur de l’autopista.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Imatges : Arxiu Rasola