Parc Nacional de Tablas de Daimiel – Ciudad Real (Castella – la Manxa)

Avui us presento dos articles

El Parc Nacional de Tablas de Daimiel és un parc nacional espanyol que protegeix la zona humida homònima, les Tablas de Daimiel.

El parc nacional és repartit administrativament entre els municipis de Daimiel i Villarrubia de los Ojos, a la Província De Ciudad Real, en la comunitat autònoma de Castella – la Manxa.

És a més ZEPA i parteix de la Reserva de la biosfera La Mancha Húmeda.

Tanmateix, la supervivència de la zona humida perilla a causa de la sobreexplotació dels aqüífers que provoca que sense aportament artificial d’aigua, la reserva pateixi dures sequeres.

A causa d’aquesta degradació, el 22 d’octubre de 2009 la Comissió Europea obrí un expedient a l’Estat Espanyol, mentre que la UNESCO ja havia expressat anteriorment la possibilitat de retirar la figura de Reserva de la biosfera.

Us passo la seva historia Història :

  • Ja en 1325 L’infant Don Joan Manuel de Castella en seu “Libro de la caza” posa de manifest les qualitats de les vores del riu Cigüela per a la falconeria.
  • Anys més tard, el 1575, Felipe II manà redactar la relació en la qual s’ordena literalment que “es guardés molt bé”.
  • Les Tablas de Daimiel, així com altres zones embassades dels voltants, tenen una llarga tradició com a espai de cacera d’aus aquàtiques: en particular, el General Prim el 1870 i el rei Alfonso XII el 1875 van caçar en aquests paratges.
  • En 1956 es promulga la “Llei de Dessecació de Marges del Gigüela, Záncara i Guadiana”, una llei que es manté en vigor fins i tot 1973, data en la qual es declaren Parc Nacional les Tablas de Daimiel.
  • Durant tots aquells anys, es construeixen canals i dessequen hectàrees de zones humides.
  • Tanmateix, la dessecació d’aquestes zones humides en els marges d’aquests rius va tenir una nefasta conseqüència per a tota la zona: l’amenaça de la dessecació definitiva planejava sobre llocs tan característics aigües avall com els Ulls del Guadiana o les mateixes Tablas.
  • És a partir de la dècada de 1960 quan comencen els mals temps per a les Tablas.
  • D’una banda s’acceleren les obres de canalització dels rius manxecs dessecant la zona.
  • D’altra banda ja a començaments dels 70, la generalització de regadius merma progressivament els recursos hídrics del subsòl.
  • Després d’ordenar el Govern la suspensió de les obres de dessecació, es creà una Comissió Interministerial per tal d’intervenir en el conflicte plantejat i dictaminar una solució satisfactòria, i el febrer de 1973, assolien un compromís final, detenint-se definitivament els treballs de dessecació, anunciant la creació del Parc Nacional de Las Tablas de Daimiel, en els límits d’una àrea de 1.820 Ha.
  • Posteriorment, l’any 1980, el Parc va ser ampliat per la part sud fins a la seva extensió actual de 1.928 Ha.

Com a conseqüència de la sobreexplotació dels recursos hídrics, Daimiel va començar a assecar-se.

La torba acumulada per l’activitat dels canyissars que abans restava inundada, s’assecà i s’encengué per autoignició o per la propagació d’incendis forestals propers, com va ocórrer en 1988) i més recentment el 2009.

En assecar-se la torba, també s’encongí i clivellà el terreny, engrandit així els canals en l’interior de la torba.

Aquests canals permeten el moviment d’aire cap al subsòl i l’escapada de fums d’un incendi de combustió latent a l’interior de la torbera.

L’incendi soterrat de 2009 es va detectar el 26 d’agost. El novembre d’aquell any, la situació era molt greu. L’esdeveniment ha portat a les autoritats a transportar dues grans canonades que inundin el terra del parc, però semblen més que insuficients.

També s’aixafa la torba amb grans pales per tancar les esquerdes i evitar així que continuï cremant-se.

Laguna de Navalseca ( daimiel)

Els encarregats del parc afirmaren que un incendi soterrat és molt difícil de controlar.

Fins a desembre-gener l’incendi va romandre actiu i van poder veure’s fumaroles sortir del terra (especialment en els dies de fred per la condensació de l’aigua producte de la combustió).

Tanmateix, i malgrat la sobreexplotació a què estan sotmesos els aqüífers, el govern va decidir el 29 d’octubre de 2009 emprar els drets d’extracció de pous de les finques de la seva propietat amb l’objectiu de controlar el foc.

L’especial riquesa ecològica de les Tablas de Daimiel ve, segons l’opinió del conservador del parc Jesús Casas, del fet que els dos rius que confluïen en el mateix tenien diferent salinitat.

Mentre que l’aigua de l’aqüífer 23, o, cosa que és el mateix, la del Guadiana, és completament dolç, la del Cigüela és salina, la qual cosa creava un paradís per a diferents tipus de fauna i flora.

Després de les abundants pluges de l’hivern 2009-10, el Parc es va tornar a inundar (1.232 ha. a finals de gener), tanmateix diverses organitzacions ecologistes van advertir que la recuperació del parc encara queda lluny i passa per la recuperació dels aqüífers.

Podeu fer la visita tots els dies de l’any i es lliure.

L’horari a l’estiu  es de 9h a 21h, però en hivern tanca a les 18h.

La direcció del Parc Nacional es: carretera de las Tablas, kilòmetre 10.

La principal via d’accés al Parc Nacional és des de la carretera N-420 de Ciudad Real a Puerto Lapice, pel seu pas per Daimiel.

Des dels municipis de Malagón o Daimiel és per la CM-4114.

“Olivo milenario de Daimiel”

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s