Avui us presento tres articles
Borgonyà, és una entitat de població i antiga colònia tèxtil del municipi de Sant Vicenç de Torelló, a la comarca d’Osona.
Es pot arribar per la C-17, o be, per la carretera BV-5226 de Torelló direcció a Borgonyà.
L’origen del nom de Borgonyà és desconegut, i així tant pot ser personal com topogràfic, ja que el trobem en altres indrets, com a Girona i la Cerdanya.
Va ser una de les colònies tèxtils més grans i emblemàtiques del Ter, amb una marcada singularitat pel que fa a l’urbanisme, la vida social de la colònia i oferta de serveis als treballadors durant els anys que va estar activa.
Popularment era coneguda com la colònia dels Anglesos, malgrat l’origen escocès dels fundadors de la colònia, els Coats, va començar vers 1890,
els quals es van associar posteriorment amb els catalans Fabra, conformant així la coneguda Fabra i Coats, fabricants de fil de cosir, en la qual l’any 1972 treballaven 948 obrers.
La fàbrica va tancar definitivament les portes l’any 1999, avui però està formada per petites empreses.
La colònia era com un petit poblet obrer que s’edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.
En aquest tipus de Colònies tant grans, disposaven de pràcticament de tots els serveis, com escoles per a nens i nenes, casa-bressol per als infants, economat, església, teatre, casinet, camp de futbol, zona esportiva, assistència mèdica i farmacèutica, estació de ferrocarril, etc.
La tipologia de les cases de la colònia és unifamiliar i de planta baixa,
el que dóna una certa independència entre les famílies,
a qui se’ls va donar la possibilitat d’adquirir les vivendes.
Resclosa de Borgonyà, és una presa sobre el riu Ter, d’uns 60 m de llargada aproximadament. El mur té forma de V.
Fins a la meitat de la presa hi ha un pont metàl·lic que s’aguanta sobre dues grans pilastres. La presa fa aproximadament uns 4 m d’altura.
El pont està força rovellat i la resclosa presenta algunes esquerdes.
La casa comporta es troba a la banda esquerra.
El 1863 hi ha una reial ordre a favor de Josep Callís i Puigrubí per a la utilització de dos salts d’aigua: Vila-seca i Borgonyà, concessió ratificada el 1873. Aquest mateix any, Callís cedeix el dret dels dos salts a Ferran Almeda, Francesc J. Sindreu i Esparó, Rafael Puget i Terrades i Pere Almeda i Viñas.
El 1893 es va vendre a Nuevas Hilaturas del Ter, transferència que va ser aprovada el 1894. El 1923, la resclosa es va reformar a causa de l’ampliació de la fàbrica.
Es pot accedir des de la colònia Borgonyà, per un camí que surt en direcció nord i passa per sota la via del tren. També s’hi pot anar des de la C-17, km 77,700.
El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia.
És una obra feta de pedra i formigó d’uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d’amplada.
Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica.
Font Camp de Futbol
En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l’entrada d’aigua.
A partir d’aquí el canal té menys amplada i arriba a l’edifici de les turbines, que s’accionen a través d’un salt d’aigua.
Des d’aquí comença el canal de desguàs, que aboca l’aigua de nou al riu Ter.
Abans de finalitzar l’article, cal dir que cada tercer diumenge de mes a les 11hores, podeu visitar part d’aquest antiga Colònia, amb una durada de 2h. 30 min.
Recull de dades : Viquipèdia, Colònia Borgonyà, Consorci del Ter i Altres
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé – Arxiu Rasola
Terra, aigua i racons 