Cartoixa de Montalegre de Tiana

Avui us presento dos articles

Entrada per la carretera de la Conreria de Tiana o Badalona a Mollet del Vallès.

Us passo la seva llarga historia :

  • L’any 1247 ja hi ha notícies de l’existència en aquest indret del convent femení de Montalegre, construït per acollir una petita comunitat femenina de monges agustines.
  • El convent s’edifica en un solar donat pels senyors feudals de la família Campsentelles.
  • El dia 31 de juliol de 1250, el bisbe de Barcelona puja a Montalegre i beneeix la capella del convent de Montalegre.
  • El 1286 el monestir va rebre una donació generosa gràcies a Ramon de Sentmenat, senyor de Campsentelles, i de la seua muller.
  • Tot i així, l’any 1362, a causa de la soledat i aïllament del lloc on es trobava el convent, la comunitat decidí traslladar-se a Barcelona, a l’indret on actualment hi ha l’església de Santa Maria de Montalegre de la Casa de la Caritat de Barcelona.
  • El 1399, s’hi instal•la un grup d’ermitans, entre ells Arnau de Torrevella.
  • El conjunt monàstic va passar per diversos compradors fins que l’any 1409 el va adquirir l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
  • L’any 1415 la necessitat de diners de l’Hospital, el va fer vendre el monestir.
  • Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre, mentre construïen al seu peu un monestir.
  • Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s’hi reuniren el 1434, any en que es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i XVIII.
  • El 1441 adquirí el domini sobre Tiana.
  • Les obres finalitzaren l’any 1463. Les obres foren dirigides per Joan de Nea, monjo de Portaceli, procurador i ecònom de Montalegre entre 1423 i 1459.
  • La desamortització feu que s’abandonés definitivament el 1835.
  • El 1901 s’hi instal•là una comunitat de cartoixans francesa, després d’adquirir totes les terres.
  • Després de la Guerra Civil s’establí una comunitat de monjos catalana, en la qual s’instal·là el seminari menor de la diòcesi.
  • Aquest seminari va tancar el 1998 per la seva inviabilitat econòmica.

Fotografia – Generalitat de Catalunya

Conjunt d’edificis religiosos dividit en tres sectors. El primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i al tres dependències. El segon té dependències comunes, com l’església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant.

Església format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d’amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d’arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l’orde. A l’esquerra de l’absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s’obre el Sagrari. La porta principal del temple és d’estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.

Gran Bassa d’aigua de Mina i conrreus

La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l’església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d’ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l’últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l’anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció.

Fotografia Generalitat de Catalunya

Torre de defensa de planta rodona que possiblement pertanyia a una antiga masia. Actualment forma part de les dependències de la Cartoixa de Montalegre. Modificada a la seva part superior amb uns acabats i una teulada d’èpoques més recents. Conserva la corsera i diverses espitlleres.

Per a mes informació podeu accedir a aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cartoixa_de_Montalegre

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Generalitat de Catalunya i Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s