La Mussara, un poble despoblat

A La Mussara s’arriba per la carretera T-704, es troba a la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, a 990 metres d’altitud, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d’una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona.

S’arUs passo la seva historia :

Les primeres referències documentals en són del 1173, quan ja era poblat.
La seva església consta una butlla de Celestí III del 1194.
El 1533, l’església depèn de la de Vilaplana.
La Mussara formà part del comtat de Prades des de la seva creació el 1324.
Al segle XVIII, es troben documentats la majoria de masos coneguts, avui tots abandonats, i en destaca l’antic mas del Mestret, citat ja el 1633 o el mas de l’Abelló, el més important, citat des de 1783, a més dels citats abans.
El juny de 1872 s’hi reuniren els capitostos carlins de la zona que, no sense molts dubtes, decidiren continuar la guerra. Els carlins, durant el 1873, es van refugiar sovint als seus masos i van instal•lar en una balma el lloc d’acollida dels seus ferits, coneguda encara com a Hospital dels Carlins. Allí morí el guerriller Cercós de les ferides que va rebre a Prades l’octubre de 1873. Segons la tradició, Cercós va ser enterrat a La Mussara sota la caixa d’una vella que havia mort feia poc. Els liberals, que van voler fer un simulacre d’afusellament del guerriller, s’equivocaren de caixa i van fer el llòbrec acte amb la caixa de la vella, que van posar dempeus i, sense obrir-la, van disparar-hi realment.
Al segle XIX, La Mussara va tenir una població molt variable, probablement a causa de les guerres carlines.
Al llarg del segle XX es va culminar el procés de despoblament: 291 habitants el 1900, 169 el 1920, 94 el 1940 i 12 el 1960. El procés de despoblament era lògic, ja que la majoria del terme municipal tenia pins i alzines, garriga i roquissar, i tenia fama d’àrid, i el nucli de població de pobre.
El 10 de gener de 1961 un decret del Ministeri de Governació incorporava al terme de Vilaplana el de La Mussara.