Conjunt de cases obreres de Cal Maurí de Terrassa

El conjunt de cases obreres de Cal Maurí, estan situades al Passeig, 4-42  amb cantonada al carrer de Sant Cristòfol de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • El conjunt, conegut també com les Cases d’en Maurí o les Cases Galí, vídua de Maurí, va ser bastit pel mestre d’obres Jacint Matalonga.
  • L’any 1859 es va concedir la llicència d’obres per aixecar aquests habitatges seriats.
  • La construcció dels quals es va perllongar fins al 1873.
  • Aquests rengles de cases barates es van aixecar per allotjar-hi els obrers de les fàbriques dels Maurí, família de terratinents que va donar nom al barri de la Maurina, on hi tenien la casa pairal originària, Can Marsans.
  • La família va donar dos alcaldes a la ciutat: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (1815-1817, 1824 i 1841); aquest darrer va construir la seva residència al número 7 del Passeig.
  • La Casa Maurí, actualment desapareguda, es va edificar el 1818 i amb el pas del temps es va anar ampliant i renovant fins a esdevenir una mansió senyorial de tres plantes.
  • Tota la part situada entre el Passeig pròpiament dit (l’actual passeig del Comte d’Ègara) i els carrers del Passeig i de Sant Cristòfol era propietat de la família, i és en aquests terrenys on es van construir les cases obreres.
  • Els Maurí, d’altra banda, van comprar el castell de Vallparadís el 1852 als Sentmenat.
  • El 1857, un altre membre de la família, Josep Oriol Maurí i Puig, va promoure la construcció del Vapor Gran en el seu temps el complex fabril més important de la ciutat.
  • El 1947 Josep Oriol Maurí i Poal el va cedir a l’Ajuntament.

Es tracta d’un conjunt unitari de cases unifamiliars entre mitgeres, situades en dos grups perpendiculars, als carrers del Passeig i de Sant Cristòfol. Bastides en petites parcel·les de planta rectangular, consten de planta i pis, i tenen la coberta de teula d’un sol vessant, comuna a cadascun dels dos grups.

Les façanes, idèntiques, mostren una composició molt senzilla, amb porta d’accés a la planta baixa d’arc rebaixat a la banda esquerra, i una finestra allindada a la dreta. Al pis hi ha un balcó damunt del portal, amb barana de ferro senzilla, i una finestra al costat dret.

Les cases obreres de Cal Maurí són un conjunt d’edificis del centre de Terrassa , protegits com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Sant Marçal de Cerdanyola del Vallès

El Castell de Sant Marçal està ubicat a prop del camí Can Planas de Cerdanyola del Vallès.

Us passo detall de la seva història :

  • La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle XI, on es comenta l’existència d’una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola.
  • Es creu que el monestir benedictí de Sant Cugat era propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada el 1135.
  • El 1225 Raimon de Plegamans va comprar-li el castell a Guillem de Montcada, que va desobeir al seu pare, qui l’havia promès a l’Arquebisbat de Tarragona.
  • Aquest fet va generar un conflicte d’interessos per la possessió del castell i les seves terres que es va allargar fins al 1542, data en què la família Marimon va passar a ser la legítima propietària, després d’un llarg plet amb l’arquebisbat.
  • El 1690 es va crear el títol de Marquès de Cerdanyola en favor de Feliu de Marimon i de Tord com a reconeixement dels favors i serveis.
  • Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a la família Trénor, que és l’actual propietària.

Originàriament, el castell era un edifici de planta quadrada amb pati central, una torre i una capella gòtica envoltat per un fossar, però l’any 1895 la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l’edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència.

Aquest ho va fer respectant l’estructura original, però recobrint l’edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l’arquitectura romànica i gòtica.

Visites guiades al castell : Dos cops l’any, a l’octubre i al febrer, es pot visitar aquest edifici emblemàtic de la ciutat a través de les visites guiades que organitza l’Oficina de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès gràcies a un acord amb els actuals propietaris del castell, proposta que permet descobrir la història d’aquest indret mil·lenari.

 

El castell de Sant Marçal està situat dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, i ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949.

 

Recull dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull postals antigues i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer – 5ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il-lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal-lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de deu poblacions amb monuments de nova creació :

Hospitalet  de Llobregat – Parc de Bellvitge

Lloret de Mar – Platja

Martorell –  Edifici carrer de Francesc Santacana

Mataró – Nau Gaudí  I – Carrer Cooperativa

Mataró – Nau Gaudí  II – Carrer Cooperativa

Mataró – Nau Gaudí  III – Carrer Cooperativa

Terrassa – Parc Vallparadis

Terrassa – Jardins del Passeig Lletres

Terrassa  – Entrada antiga fabrica

Vallromanes – Rotonda

No sigueu indiferents, mireu, penseu i a vegades endevineu que pot significar … !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas de can Calderó d’Alella

El Mas de can Calderó esta situat en l’Av. Sant Josep de Calassanç, 2 d’Alella.

Fotografia Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia :

  • L’edifici és del segle XVII, encara que segurament construït al lloc d’una antiga construcció, possiblement de l’època de la torre de defensa.
  • És probable que la coronació amb merlets sigui posterior.
  • Can Calderó fou anomenat Mas Dauder fins a l’any 1559, en què Joan Dauder el vengué a Mossèn Oller, passant a mans de Magdalena Resplans, que vers la meitat del segle XVII es casà amb Miquel Calderó, regent de la Cancelleria Reial, i als descendents del qual, encara pertany avui dia.

És un edifici civil format per dos cossos diferenciats: una torre de defensa a l’angle esquerre, de planta quadrada i coronada per merlets escalonats,

i l’edifici pròpiament dit, cobert per una teulada de quatre vessants i format per una planta baixa amb una portalada de mig punt adovellada, un primer pis amb balcó i dues finestres amb els bancals i les llindes de pedra,

i unes golfes porxades amb un seguit de dotze arcs.

Per mes completa informació podeu consultar a :

http://lescasesdalella.cat/casa/4178/can-caldero/historia

Can Calderó és un mas fortificat al terme d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia sense color de Rosa Maria Andrés Blanch – Generalitat de Catalunya

Restes de l’antic Pont de la Rovira de Sant Pau de Segúries

A tocar de l’actual Pont de La Rovira, per on passa la carretera C-38 , hi ha les restes de l’antic Pont de la Rovira fet en l’any 1858, que seria per substituir el Pont Vell medieval ( que també hi ha les restes ), aquest esfondrat unes dècades abans.

L’antic Pont de la Rovira, va ser construït per iniciativa del Ministeri de Governació i amb l’ajut dels ajuntaments de La Vall.

Se’n conserven part dels estrets de pedra en cada costat de la riva del riu Ter.

La gran part del Pont era de fusta i fou desmuntat en l’any 1893, quan es va construir el nou Pont de la carretera C-38.

Us passo dades dels altres dos Ponts de la Rovira :

  • No hi ha que confondre en el Pont Vell de La Rovira

    Fotografia de ripollesdigital.cat

    que és un pont de pedra i probablement d’origen medieval i enrunat a finals del segle XVIII, us passo informació d’un article aparegut en  sobre l’estudi realitzat en 2015 :

https://www.ripollesdigital.cat/noticia/65256/documentat-un-antic-pont-de-pedra-a-sant-pau-de-seguries

  • L’actual pont de La Rovira  
  • Us passo  dades d’aquest pont :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/comunicacions/pont-de-la-rovira

Si passeu per aquest zona, teniu el Camí Ral o Via Romana,

que podeu fer un tros…

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan de Segúries i ripollesdigital.cat i Altres

Fotografies : Dora Salvador

Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d’estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental

.

Es troba a 226 m d’altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.

Des del punt de vista d’administració eclesiàstica, depèn de l’església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l’arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • On avui hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la salut es documenta ja al 1323 una construcció dedicada als sants Iscle i Victòria.
  • L’indret va tenir al llarg de l’edat mitjana diverses funcions, va ser un centre eremític a l’entorn del 1417, i al 1455 la vila de Sabadell va passar a administrar la zona gracies a tres jurats.
  • Les epidèmies de pesta van fer que l’ermita passés a tenir funcions hospitalàries.
  • A inicis del XVII s’explica que a prop d’aquest edifici un ermità va trobar una petita imatge de la Mare de Déu, aquest la va agafar i la va portar a l’interior de l’edifici, de seguida va tenir una gran devoció popular que va patrocinar el canvi d’advocació del petit temple.
  • Segons la tradició, vers l’any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l’Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
  • L’actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d’abril de 1882 ,
  • Més endavant, el 1907, fou bastit el campanar.
  • Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l’atri d’entrada.
  • La Mare de Déu de la Salut va ser proclamada al 1947 patrona de la ciutat de Sabadell.

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d’Arraona i de l’ermita de Sant Iscle.Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises.

El campanar, d’estil modernista, combina l’obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada.

Davant de l’accés hi ha un atri sostingut per columnes.

De l’interior, cal destacar l’altar del Santíssim amb escultures i relleus d’Enric Monjo (1946).

També hi ha escultures de Camil Fàbregas, els retaules de l’altar major són obra d’Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Podeu veure dades sobre l’aplec de la Salut a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-laplec-i-el-santuari-de-la-salut/

Per les rodalies hi la Font de la Salut, d’aigua de xarxa., en varis llocs d’estada i poder fer un àpat.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Recull de Postals antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Casa Baltasar Gorina de Terrassa

La Casa Baltasar Gorina esta situada en el carrer de la Font Vella, 93 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’edifici és una obra de 1902 de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, bastit com a residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina.
  • Recull una influència de l’estil de Domènech i Montaner, amb una excel·lent combinació del maó dominant la major part de la façana amb la pedra a la planta baixa, les biguetes de ferro vist i la ceràmica de colors vius i dibuixos florals.
  • Actualment és la seu de l’empresa privada de prevenció.
  • És veïna de la Casa Concepció Monset, també del mateix arquitecte Lluís Muncunill i construïda uns anys després.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La construcció és feta amb maó vist. Detall del pis superior, amb el seguit de finestres amb falsos arcs i la cornisa emmerletada.

A la planta baixa hi ha la porta d’accés, amb una petita finestra al damunt, i al costat esquerre hi ha una altra finestra vertical molt elevada que enllaça amb el pis següent mitjançant la imposta que marca el forjat del primer pis. En aquest s’obren dues eixides unides per una balconada de ferro i, al pis superior, una successió de quatre finestres més petites que formen falsos arcs. Especialment destacats són els treballs de forja de les baranes i el sota balcó del pis principal.

L’acabament de l’edifici es caracteritza pel fet de presentar una cornisa sostinguda per mènsules de maó escalonat i merlets dentats.

Per a mes informació podeu accedir a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/10/casa-baltasar-gorina.html

La Casa Baltasar Gorina,  és un edifici del centre de Terrassa  protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipédia, Ajuntament de Terrassa i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont de Sant Pere de Terrassa

El Pont de Sant Pere, es la prolongació del carrer de la Creu Gran  fins a la Plaça de  Mossèn Hom i que dóna accés al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • El projecte de construcció del pont data de l’any 1579, en què els consellers de l’antic poble de Sant Pere van decidir bastir un pont sobre el torrent de Vallparadís i el van encarregar al mestre d’obres Pere Pomers, que fou substituït el 1609 per Ramon Suris.
  • Les obres van durar molts anys a causa de problemes diversos, sobretot de finançament, i no es van acabar fins al 1626.
  • El 12 de juny del 1918 es va presentar una moció a l’Ajuntament per transformar el pont en un terraplè, tot i que es va rebutjar la proposta per 10 vots contra 8.
  • El 1999 va ser objecte d’una reforma polèmica a causa de la barana que s’hi va instal•lar, que no s’adeia amb el caràcter històric del pont.
  • El 2006 es va tancar definitivament a la circulació de vehicles i només hi poden passar els vianants.

Es tracta d’un pont monumental construït sobre el torrent de Vallparadís com a nexe d’unió entre la vila de Terrassa i el poble de Sant Pere.

Consta de tres arcs de diferent amplada, el central de mig punt, més ample, i els laterals amb arc apuntat.

És construït en paredat comú, excepte en zones angulars que són carreus.

El pilar de ponent té un arc de descàrrega amb fabrica de totxo, producte, segurament, de l’arranjament que es va fer al segle XVIII quan es va esfondrar l’esmentat arc.

L’alçada màxima és de 19,30 metres i la llargada de 57 metres; d’amplada fa 3,50 metres.

Al seu redós s’hi havien conreat tradicionalment petits horts,

fins que el torrent fou urbanitzat per donar lloc al parc de Vallparadís.

El Pont de Sant Pere és una construcció del municipi de Terrassa que uneix el barri del Centre i l’Antic Poble de Sant Pere, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa 100 en rere …. La Font de La Moixina d’Olot

Ahir en el Blog de Fonts Naturals, aigua , Muntanya i mes… , us vaig  presentar com està actualment La Font de la Moixina d’Olot, però…, com era fa 100 en rere ?, aquí teniu imatges :

 

Text i recull de imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fotografia actual : Dora Salvador

 

Ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada de Terrassa

Ahir us vaig parlar de l’antiga masia de Ca n’Anglada, avui ens fitxarem amb la seva Capella adjunta.

L’accés a l’Ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada, està en el carrer de la Mare de Déu del Mar, 49, al costat de la masia de Ca n’Anglada, en el barri al qual ha donat nom de Terrassa.

Us passo la seva historia:

  • És una capella romànica
  • Tot i que no hi ha documentació directa sobre la capella, surt esmentada a partir de mitjan segle XI.
  • Per les seves característiques, sembla probable que el seu origen es pugui situar vers aquest període.

Es tracta d’un edifici amb planta en forma de T, d’una sola nau i capçalera rectangular, amb voltes de canó i coberta a doble vessant.

La façana, a ponent, té porta d’accés adovellada, al damunt de la qual hi ha una finestra atrompetada d’arc de mig punt.

El conjunt es completa amb un campanar de paret d’una sola obertura i una campana. El parament és irregular.

L’Ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada del municipi de Terrassa, és protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé