La masia de Can Falguera en Les Fonts de Terrassa

La masia de Can Falguera és ubicada en la Plaça Gran, les Fonts de Terrassa,  al sud de la ciutat, dalt d’un turó, enmig de la urbanització de les Fonts.

Us passo la seva historia :

  • És una masia originària del segle XV, època en què era coneguda com el mas de la Font del Riu-sec.
  • L’any 1616, per enllaç matrimonial de la pubilla del mas, va passar a ser propietat de la família Falguera de Plegamans.
  • Sgons dades, era una explotació agrícola i ramadera important, la que al cens del 1832 hi consta que hi vivien 19 persones.
  • A la dècada del 1920, a causa de la riquesa de les aigües de la rodalia, molts industrials terrassencs hi van establir una segona residencia i així es va començar a construir al seu voltant la urbanització de les Fonts,
  • en terrenys que la Societat Ribes i Cia. va comprar al voltant precisament de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril, i més endavant en terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet.
  • D’aquesta època és la reconversió del mas en hostal, quan se’n va transformar completament l’interior per adaptar-lo als nous usos, tant a la planta baixa com al primer pis.

Fotografia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i graner. La coberta és a dos vessants i hi ha una torre de defensa incorporada, d’una planta més d’alçada i amb coberta a quatre vessants.

La façana de ponent és de composició irregular i conté un portal en arc de mig punt, adovellat, finestres amb brancals i llindes de pedra, i obertura superior en forma de galeria.

La façana principal, d’accés a llevant, paral·lela al carener, és de composició irregular i conté un portal d’arc de mig punt adovellat.

porta de carros o cotxes

A la façana de la torre apareixen dues finestres filigranades. Tota aquesta façana s’obre damunt d’una era o mirador, actualment urbanitzada entorn de la plaça Gran de les Fonts.

La façana presenta estuc de color blanc i està acabada amb una cornisa de rajola amb tortugada ceràmica.

Al costat té adossada una capella consagrada a la Mare de Déu del Roser.

Actualment la masia està en desús i en procés de degradació.

Us passo aquest enllaç sobre la masia de can Falguera que crec que es molt interessant :

https://www.facebook.com/can.falguera/posts/1871285986427417/

Can Falguera és una masia del terme de Terrassa protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa del Mig (L’antiga Espanya Industrial) de Barcelona

La Casa del Mig esta en el carrer de Muntadas, 1-5 amb el carrer Rector Triadó, 75-79, en el barri de sants de Barcelona.

Us passo la seva historia:

  • L’Espanya Industrial fou fundada l’any 1849 per la nissaga de teixidors, els Muntadas, que, procedents d’Igualada s’establiren a Barcelona, primer al carrer de la Riereta i més tard inauguraren la gran fàbrica de Sants, amb molta intensa activitat de la qual es beneficià la classe treballadora de la barriada.

E

En l’actualitat, la Casa del mig és un edifici ubicat al centre del Parc de l’Espanya Industrial de Barcelona al barri de Sants, actualment totes les funcions que s’hi fan són d’ús municipal equipament municipal del Districte de Sants-Montjuïc,

concretament hi trobem els següents serveis:

  1. Punt Multimèdia: Equipament municipal on promou les noves tecnologies i s’imparteixen cursos d’informàtica bàsica així com tallers avançats de Multimèdia.
  2. Punt d’informació juvenil : Un centre d’informació acadèmic i generalista on tothom pot venir a informar-se.
  3. Serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc: El servei responsable de donar i gestionar les llicències d’urbanisme del Districte de Sants-Montjuïc.

Aquest edifici és, junt amb l’arc monumental d’accés, l’únic que resta de la important fàbrica tèxtil que es deia “L’Espanya Industrial”.

Aquesta construcció que s’ha conservat, fou una part de les oficines d’aquell complex fabril que al passar a propietat municipal l’han adaptat com a centre de cultura i avui es troba dins una zona enjardinada i aquàtica d’ús públic, anomenat “Parc de l’Espanya Industrial”.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Tura d’Olot

L’Església del Tura d’Olot, esta situada entre el carrer del baix del Tura, carrer Valls Nous i carrer Proa d’Olot.

Hi ha constància que el santuari ja existia al segle IX.

Al segle XV el santuari de la Mare de Déu del Tura que és la patrona de la ciutat d’Olot, va quedar destruït pels terratrèmols i de la reconstrucció en resta,

a la façana de migdia, una porta tapiada i una clau de volta encastada.

És d’una sola nau amb planta de creu llatina d’origen medieval que després dels terratrèmols fou remodelada i ampliada al segle XVIII.

El 1936 l’església fou cremada, el campanar derruït i tan sols es conservà la talla romànica dels s. XI-XII, daurada i policromada, el sant Joaquim i l’Ecce Homo de Ramon Amadeu, escultor i creador de figures de pessebre.

L’actual edifici de l’església del Tura correspon a la reedificació que va fer Francesc Mas, dins del barroc clàssic.

La façana és d’estil barroc classicista disseny de Joaquim Danés del 1928.

L’interior el va transformar Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814, i la façana, amb un campanar d’agulla retallat durant la Guerra Civil, es va acabar l’any 1928.

Per a més dades sobre L’Església del Tura d’Olot, podeu consultar a Viquipedia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura

 

Recull de dades : Web i Turisme de l’Ajuntament d’Olot

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Escola Industrial de Terrassa

L’Escola Industrial esta situada en el carrer de Colom, 1 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • L’Escola d’Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat a l’agost de l’any 1901 i els seus estudis en febrer de 1902. Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Terrassa i s’impartien estudis de Peritació Industrial, Pràctic Industrial, Pràctic Industrial i Estudis Elementals per obrers.
  • L’Escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que té el seu desenvolupament més important al segle XIX amb l’aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
  • Inicialment es va ubicar al carrer Topete número 4, i el 3 de juliol de 1904 es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Colom número 1, on s’inaugurà l’edifici de l’actual seu de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa.
  • Aquell mateix any s’hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.
  • El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
  • L’Escola industrial de Terrassa es caracteritza també per impartir els estudis d’Enginyeria tèxtil des de 1906, ara adaptats als estudis de grau. Aquesta especialitat s’ha impartit juntament amb les àrees de conèixement en enginyeria química, mecànica, elèctrica i electrònica.
  • L’any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes a l’Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales, al carrer Colom número 11.
  • L’any 1972, l’escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya. Va passar a denominar-se Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
  • L’any 2010 va canviar el seu nom per l’actual, Escola d’Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i també perquè ofereix estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901),

que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior.

El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un ull fora de Catalunya … : El Museu Molí d’Arròs d’Almenara (Castelló)

edifici Museu Molí d’Arròs d’Almenara

El Museu Molí d’Arròs d’Almenara, esta situat en la Plaça del Molí, s/n, d’Almenara, Castelló al País Valencia.

Va començar en l’any 1753 com a magatzem  de palla de la vil·la, per tal de donar menjar als cavalls de les tropes allotjades en Almenara.  En 1889 es mencionat com magatzem de taronges per  l’exportació.

Després de la passada Guerra Civil, l’edifici esdevingué  un molí arròs. Actualment dins de l’edifici es fan exposicions itinerants.

Us passo un enllaç amb mes dades :

https://www.castelloninformacion.com/col%C2%B7leccio-museografica-del-moli-darros-dalmenara/

 

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Anna Maria Molinero

Grans pintades en edificis i murs – 5ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada o mur, que a la vista no seria de bon veure ? :

Barberà del Vallès

Barcelona – Sants

Barcelona – La Farinera

Barcelona – Vallcarca

Cardedeu

Granollers

Granollers

Olot

Sabadell

Terrassa

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

 

 

 

Torres i Cases senyorials : Can Bertran d’Alella

Aquesta setmana l’hem dedicat  a Torres i Cases senyorials !

Can Bertran o Villa Bertran, esta situada en l’Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 d’Alella.

En els terrenys d’aquesta finca havia estat  la masia de Mas Sayol, estem parlant del segle XVI.

A la fi del segle XIX es va construir l’actual torre Can Bertran, era un habitatge d’estiueig.

Té planta quadrada i coberta a quatre vessants amb una torratxa central que fa de llanterna. Les façanes s’ornamenten amb mènsules i llindes esculpides dins un estil general de caràcter eclèctic.

Us passo detallada informació de la Web de les casesd’alella.cat :

http://lescasesdalella.cat/casa/4182/can-bertran/historia

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès.

La Torre Turull, va ser construïda durant el segle XIX, i es feren reformes a començaments del segle XX, actualment també s’està fent alguna reforma.

Es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Ës de forma rectangular, de planta baixa i dues plantes, i coberta a quatre vents amb barbacanes prominents i ornamentades.

Façanes de composició clàssica amb basaments amb grans carreus de pedra, finestres d’estil neogòtic de triple arcada a la planta principal i sèrie de finestres motllurades de remat a la planta superior sota la barbacana.

Dues torratxes no iguales en dimensions, la més gran a la façana nord d’accés  i la de menor dimensió a la cantonada a sud est s’adossen elevant-se una planta més amb remat fortificat de merlets.

Per a mes informació sobre aquesta finca podeu consultar a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/04/la-torre-turull-castellar-del-valles.html

Esta envoltada pels jardins, en la part de darrera hi ha un antic Molí de vent en desús.

En les terres properes al Mas, s’han plantat mils de joves oliveres, us passo un article al respecte :

https://www.lactual.cat/actualitat/castellar-tindra-un-mar-d-oliveres_42351_102.html

 

Recull de dades : Conèixer Catalunya i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Torres i Cases senyorials : Antiga Casa Aleu de Barcelona

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

L’Antiga Casa Aleu està en el carrer Molist, 22-24 amb carrer d’Antequera de Barcelona.

Va ser construïda en l’any 1870 per ús residencial. Podem dir que te serigrafies, concretament a una de les façanes que dona al carrer hi que podem llegir : AD 1870  ALEU.

És una gran casa amb un important jardí de diferents tipus d’arbres i vegetació.

Va ser la casa de Dolors Aleu, la primera metgessa que va exercir a Espanya.

Us passo informació de la Dra. Dolors Aleu :

https://scbcientifics.iec.cat/es/persona-ciencia/aleu-riera-dolors.html

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : Can Balcells d’Alella

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

Can Balcells  esta en el carrer de Charles Rivel, 6-8 i situada en plena urbanització de la Creu de Pedra d’Alella.

És va construir a mitjans del segle XIX , edifici d’estil neoclàssic; era coneguda com Vil·la Fargell, també popularment amb el nom de la Casa Xina.

Fotografia ; Generalitat de Catalunya – abans de ser restaurada

L’edifici consta de planta gairebé quadrada, si bé s’allarga cap a llevant amb el porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües -les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s’agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes.

Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament.

La part més representativa del conjunt és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d’ombra que recorre les façanes donant una imatge d’unitat trencada pel cos central que en sobresurt.

Fotografia : Generalitat de Catalunya – abans de ser restaurada

Hi trobem tres finestres agrupades de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals.

Actualment es un Hotel confortable i un Restaurant amb cuina molt destacable i selecta.

Can Balcells és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé