Vil-la Elena i Vil-la José de Sant Joan Despí

Vil-la Elena, està ubicada en el Passeg Canalies, 12 de Sant Joan Despí.

Com la veïna Vil-la José,  la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l’obra Josep Maria Anzizu i Morell, domiciliat al carrer Balmes núm. 16, pral. de Barcelona en el moment en què se sol•licità la llicència municipal d’obres (7/6/1911).

És una torre de planta rectangular fent mitgera a la número 10 del passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d’obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l’acabament de l’edifici totalment lliure de composició.

D’una banda hi ha un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís i a l’altre costat hi ha una petita edificació a manera de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert.

Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi. Hi ha treballs de pedra i rajola per tot arreu, ja sigui en forma de rajoles senceres o de trencadís.Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l’angle lliure.

Vil-la Elena és una casa de Sant Joan Despí inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vil-la José està ubicada en el Passeig Canalies, 10 de Sant Joan Despí.

Com la veïna Vil-la Elena, la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l’obra Josep Mª Anzizu i Morell, domiciliat a Barcelona al carrer de Balmes número 16. Sol-licita la llicència municipal d’obres l’11-11-1909.

Remat del terrat a la cantonada, amb els elements verticals típics de l’arquitecte i d’altura desigual.

És una torre de planta quadrada fent de mitgera amb la número 12 del mateix passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en la resta per un jardí tancat amb una tanca d’obra d’un metre aproximadament, decorada amb trencadís i pedra i al damunt una reixa, en la qual s’instal·len els elements verticals presents en tota l’obra de Mas.

Així la casa també té un sentit vertical que en el seu acabament (terrat) està rematada per elements semblants, tots ells d’alçada desigual. Té influències islàmiques a les finestres. Tota la part inferior de la façana és també decorada amb trencadís i destaca el fort desnivell aconseguit en l’angle lliure de l’edifici, tot seguint el desnivell del vial.

Vil-la José és una casa de Sant Joan Despí inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El conjunt d’ambdues cases també és conegut com a Cases Auriga.

 

 

Recull de dades : Viquipoèdia, Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu d’en Llevallol de Sant Just Desvern

La Creu d’en Llevallol  esta ubicada a tocar de la carretera BV-1468 ( Per vallvidrera superior), entre Torre Bonaire i Torrent d’en Llevallol municipi de Sant Just Desvern.

És una creu de pedra que conserva del conjunt original només una part: el sòcol esglaonat, la resta es deu a una reconstrucció posterior a la guerra civil, moment en què fou enderrocada. El sòcol està realitzat per dos graons de blocs de pedra que configuren una planta octogonal. El tercer graó, sensiblement de diàmetre més reduït que la resta, presenta la planta circular i una secció motllurada que podria recordar elements del segle XVII o XVIII.

La columna és vuitavada, de superfície llisa, coronada per una motllura a manera de magolla. Aquesta motllura presenta una forma que recorda a la d’una campana estilitzada i mostra la superfície decorada amb relleus configurats per motllures gallonades. La creu recorda antics models romànics en constar d’un volum romboïdal, inscrit en un quadrat imaginari, de perfil retallat configurant ones convexes.

Els extrems en creu queden ressaltats per boles de pedra. El pla de la creu mostra, en relleu, una creu patent de braços equidistants.

La Creu d’en Llevallol és una obra del municipi de Sant Just Desvern que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de Viquipèdia

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text, recull de fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Pont del Molí del Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

segui el ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i arribareu a una cadena,

al poc ja estareu davant de les restes del Pont.

Sols queda algun tros dels pilons que aguantaven les arcades, en cada costat de la riba del riu.

Aquest Pont medieval estava situat davant del Molí del Collell, servia com accés al Molí, que era a la vegada habitatge familiar.

Te una trista historia, durant el mes d’octubre de 1940 va ploure molt fort durant alguns dies, però el dia18 d’octubre, el Fluvià es va desbordar al seu pas per Olot, popularment, es coneix com “l’aigat” o aiguat. La força de l’aigua es va endur, entre d’altres, l’antic pont del molí i va causar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que vivia al Molí del Collell.

No es va tornar a aixecar, per anar-hi ara hi ha una  passera propera al Molí, des de fa anys aquest esta tancat.

Us passo imatges de com era el pont abans del seu enfonsament :

 

Text : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Postals antigues : Arxiu Rasola

Masia de can Coll de Cerdanyola del Vallès

La masia de can Coll està ubicada en la carretera  BV-1415 de Cerdanyola a Horta, en el  Km.2 de Cerdanyola del Vallès.

Us passo la seva historia :

  • Abans de1495 era coneguda com a Manso Portell, però en aquest any un fogatge ja parla d’una persona amb el cognom Coll com a propietari.
  • Al llarg dels segles posteriors, la masia creix i s’amplia diverses vegades, fins a la construcció de la capella adossada a la casa el 1845.
  • Al llarg del temps se li va afegir tot un seguit de cossos i dependències agrícoles ordenades al voltant d’un gran pati i, al segle XIX, la capella.
  • A l’exterior hi ha l’era, font i una bassa.
  • Tot i el pes de les activitats forestals, el conreu de la vinya i la producció de vi van ser les activitats agrícoles més importants que s’hi desenvolupaven.
  • La família Coll va ser molt influent a Cerdanyola.
  • Va ser adquirida l’any 1928, quasi en estat de ruïna, per Joan Serra Sian, que hi va fer grans obres i la va convertir en una explotació agrícola moderna.
  • El 1987, la finca és adquirida per la Corporació Metropolitana de Barcelona.
  • Un any després, es rehabilita una part de la masia i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll.
  • Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992.
  • Avui, a més de centre d’educació ambiental del Parc Natural de la Serra de Collserola, que acull escolars d’educació infantil, primària i grups d’Eso i Batxillerat, funciona també com a centre d’informació i acollida del Parc els diumenges.

Can Coll, és formada per un conjunt d’edificis de diverses èpoques i estils. L’edifici principal té planta baixa, un pis i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants.

La façana principal, a migdia, és formada per dos cossos unificats d’estructura simètrica i dues construccions laterals afegides. El cos esquerre presenta una gran porta d’accés adovellada d’arc de mig punt; la resta d’obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra a la planta i al pis, i d’arc escarser a les golfes. El cos dret té la porta d’arc escarser, i la resta d’obertures són de la mateixa tipologia que les de la banda esquerra.

A la part davantera hi ha un altre edifici de maó, unit a la construcció principal per una tanca que delimita un gran pati. Aquest segon edifici s’obre al paisatge de Collserola mitjançant una gran terrassa amb columnes salomòniques de maó.

Algunes de les activitats que es desenvolupen són:

  • visites a la masia
  • exposició ‘L’home i el medi a Collserola’
  • audiovisuals
  • itineraris senyalitzats
  • visites guiades a la granja
  • observacions d’aus

Un lloc per passar-hi tot un matí amb la família i amics.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, can Coll i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Castells de Catalunya

Dades generals :

Autors : Jordi FERNANDEZ,  Vanesa  SALVADOR

Editorial : Alpina

Preu : 12,00€

  • 20 EXCURSIONS ACCESSIBLES A TOTES LES EDATS

Comentari sobre el llibre :

itineraris a diferents castells del territori català, amb l’al·licient de poder-hi arribar fent una excursió, sempre per camins senyalitzats o molt evidents, que no cal tenir molta experiència prèvia en el món de l’excursionisme per poder-los fer.

 

Recull del llibre : Ramon Solé

Castell de Montesquiu del Municipi de Montesquiu

El Castell de Montesquiu forma part d’una àrea anomenada Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona, i dins del municipi del poble de Montesquiu.

Us passo la seva història :

  • Es diu que era en un principi una Torre de guaita.
  • La casa forta o domus de Montesquiu consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d’una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d’un empenyorament.
  • Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan el Sense Fe, el castell visqué jornades agitades amb l’ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitostos Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei.
  • El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable.
  • Acabada la guerra, el rei Joan el Sense Fe, en 1463 manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre «casa e força de Montesquiu».
  • Els Descatllar acabaren essent senyors del castell, Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora, vers el 1699.
  • El 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, el castell de Montesquiu es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic.
  • El casal de Montesquiu va ser comprat pel barceloní Jeroni Juncadella i Casanoves, essent restaurat del 1917 al 1920 pel seu fill Emili Juncadella.
  • La seva bona conservació també ha estat afavorida per haver estat habitat durant molt de temps i fins a èpoques ben recents.
  • Aquest castell-casal passà a poder de la Diputació de Barcelona l’any 1972 per voluntat de la seva darrera propietària Mercè Juncadella.

Edifici rectangular amb merlets, refet al segle XVII. Construcció de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos.

Té l’entrada principal al sud, a través de la qual s’accedeix a una ampla entrada, on hi ha l’escala d’accés al primer pis, noble.

L’actual edifici és el resultat del progressiu creixement des de la domus del segle XIV, ampliada primer pels Descatllar al segle XVII, els quals li donaren l’aspecte casteller i posteriorment pels Juncadella al segle XIX i XX, que hi construïren la galeria de tramuntana i el pis de servei.

Els merlets que el coronen amaguen una teulada de diversos vessants, en curs de restauració. Els materials constructius emprats foren la pedra lligada amb argamassa i la teula àrab.

La part més antiga del castell es pot observar les espitlleres a la planta baixa, tant a les façanes est com oest del cos de migdia.

En aquest mateix cos s’hi adossa una petita capella d’una sola nau dedicada a Santa Bàrbara.

Cal destacar el jardí de les rodalies del Castell.

Podeu consultar activitats del Castell i del Parc a la Web de la Diputació de Barcelona i que us passo :

https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/inici

Us recomano molt anar a visitar el Castell i rodalies, jo personalment ho he fet en moltes ocasions,  i no em casaria pas d’anar-hi en mes ocasions.

Vista des del Castell de Montesquiu

 

Recull de dades : Viquipèdia, Diputació de Barcelona i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Araceli Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Antiga Casa Cotchet – Xancó de Barcelona

L’Antiga Casa Cotchet – Xancó, està ubicada en la Rambla, 78-80 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Establiment fundat el 1820 per part d’Antoni Cotchet.
  • Posteriorment del seu nebot Josep Xancó associat durant amb temps Joan Bel.
  • La decoració interior data aproximadament del 1912.

Establiment que ocupa la planta baixa amb porta d’accés i aparadors afrontats a la Rambla. Pel que fa a l’exterior, damunt d’un sòcol de pedra, es desenvolupa una estructura de fusta formada per uns estrets muntants que configuren els espais dels tres aparadors que es localitzen a cada costat de la porta d’accés.

A cada aparador es disposen diversos rètols anunciant productes com “gèneres de punt”, “banyadors” o “camiseria a mida”; en un dels rètols més grans veiem la data de fundació de la botiga, 1820 i, a sobre la porta, el rètol indica “Preu fix”. Corona aquesta estructura un gran rètol que funciona com una llinda de tot el conjunt amb el nom de l’establiment.

Respecte a l’interior, es conserva el mobiliari original de la botiga d’estètica modernista. Destaca els prestatges de fusta que ocupen gairebé tot l’espai perimetral i consten, a més de la decoració dels rematats superiors, d’unes persianes per protegir els productes emmagatzemats, el moble de la caixa enregistradora, alguns taulell,  algunes cadires i els punts de llum de llautó.

Fotografia Generalitat de Catalunya

L’Antiga Casa Cotchet-Xancó és una obra amb mobiliari modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Urian Guies : Programació d’Activitats de Gener – Febrer de 2020

Us passo la Programació prevista d’Activitats dels mesos de Gener i Febrer de 2020 de Urian Guies 

Gener – 2020 :

18 de Gener – Raquetes de neu – Tossa Pelada a Port del Compte

Des de l’aparcament agafarem una pista, on podrem tindre un primer contacte amb les raquetes de neu, si és el cas, que ens portarà, amb suau pendent, fins al coll de la Tossa Pelada. En aquest punt començarem l’ascensió de 20 min, per un pendent més moderat, fins a arribar al cim que porta el mateix nom que el coll.

Des d’aquest cim, només ens quedarà resseguir una mica la carena, fins a arribar al Pedró dels Quatre Batlles, on gaudirem d’unes vistes espectaculars (Pirineu, Cadí, Pedraforca, Montserrat, la Mola, Tibidabo…).

A partir d’aquest punt, ja només ens quedarà baixar per l’altre vessant de la muntanya, fins a l’aparcament on hem començat l’excursió.

19 de Gener – Barranquisme – Barranc Termal a França

Barranc amb 5 ràpels, un d’ells de 35 metres, i un petit tobogan, amb la peculiaritat que anirem trobant petits gorgs amb aigua ben calenta, per a poder-nos escalfar.

Començarem amb un petit ràpel sec d’uns 8 metres que ens portarà al gorg més calent de tot el barranc, entre 40 i 50 graus de temperatura. Des d’aquest punt, i durant tot el barranc, anirem trobant petits naixements d’aigua calenta que ens proporcionaran un plus d’escalfor.

24 de Gener (15:30h a 20:30h) – Enoturisme i aventura – Descens d’un Avenc + Tast a l’interior + Visita al celler

Oferim una activitat innovadora en les visites de Cellers, combinant una activitat d’aventura amb els tastos de vins i espumosos, aconseguint així una experiència on poder fer un tast dins d’un avenc.

Realitzarem el descens per fer el tast d’un espumós a l’interior de l’,,dels Esquelets.

En acabar el tast, ascendirem per a poder sortir de l’avenc i en dirigirem als cotxes per anar al Celler i fer una visita amb el tast de 2 espumosos més.

Durant tota l’activitat ens acompanyarà l’enòloga propietària del Celler que ens realitzarà els tastos dels seus productes i resoldrà tots els nostres dubtes.

Punt de trobada: Barcelona o directe

Febrer – 2020

1 de Febrer matí (8:30h a 13:30h) – Enoturisme i aventura – Descens d’un Avenc + Tast a l’interior + Visita al celler

Oferim una activitat innovadora en les visites de Cellers, combinant una activitat d’aventura amb els tastos de vins i espumosos, aconseguint així una experiència on poder fer un tast dins d’un avenc.

Realitzarem el descens per fer el tast d’un espumós a l’interior de l’avenc dels Esquelets.

En acabar el tast, ascendirem per a poder sortir de l’avenc i en dirigirem als cotxes per anar al Celler i fer una visita amb el tast de 2 espumosos més.

Durant tota l’activitat ens acompanyarà l’enòloga propietària del Celler que ens realitzarà els tastos dels seus productes i resoldrà tots els nostres dubtes.

Punt de trobada: Barcelona o directe

1 de Febrer tarda (15:30h a 20:30h) – Enoturisme i aventura – Descens d’un Avenc + Tast a l’interior + Visita al celler

Oferim una activitat innovadora en les visites de Cellers, combinant una activitat d’aventura amb els tastos de vins i espumosos, aconseguint així una experiència on poder fer un tast dins d’un avenc.

Realitzarem el descens per fer el tast d’un espumós a l’interior de l’avenc dels Esquelets.

En acabar el tast, ascendirem per a poder sortir de l’avenc i en dirigirem als cotxes per anar al Celler i fer una visita amb el tast de 2 espumosos més.

Durant tota l’activitat ens acompanyarà l’enòloga propietària del Celler que ens realitzarà els tastos dels seus productes i resoldrà tots els nostres dubtes.

Punt de trobada: Barcelona o directe

2 de Febrer – Barranquisme – Barranc Termal

Barranc amb 5 ràpels, un d’ells de 35 metres, i un petit tobogan, amb la peculiaritat que anirem trobant petits gorgs amb aigua ben calenta, per a poder-nos escalfar.

Començarem amb un petit ràpel sec d’uns 8 metres que ens portarà al gorg més calent de tot el barranc, entre 40 i 50 graus de temperatura. Des d’aquest punt, i durant tot el barranc, anirem trobant petits naixements d’aigua calenta que ens proporcionaran un plus d’escalfor.

Per a mes informació :

https://www.urianguies.com/newpage21

oriol.urian@gmail.com

690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica:  9h a 20h

(Si no contestem, és que estem en activitat. Pots escriure’ns un   What’sApp).

Text i Fotografies : Oriol- Ramon Solé / Urian Guies

Col·laboració conjunta : Celler L’Avenc

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola

La vila de Besalú, per anar i reviure a una època Medieval !

La vila de Besalú disposa d’un conjunt historicoartístic medieval,

considerat com un dels més ben conservats de Catalunya.

Cal destacar-ne, el call jueu, amb el Miqvé, l’únic recinte de banys jueus descobert a la Península Ibèrica fins el 2014, quan en va aparèixer un segon a la veïna ciutat de Girona.

 

En general molts carrers de Besalú tenen gran importància per que són de l’època Medieval, i ven reconstruïts quan es fan obres.

 

Podem destacar  :

  • El Monestir de Sant Pere, temple benedictí del segle X
  • L’Església
  • La Casa Cornellà
  • Col·legiata de Santa María

El primer Pont de Besalú sobre el riu Fluvià,  va ser edificat al segle XI, pel comte Guillem el Gras durant els anys1030-1050.

A l’edat mitjana s’havia de pagar peatge, per passar era, un òbol per persona a peu i per bèstia carregada.

El pont actual, està format per set arcades de forma angular sustentades pels pilars que aprofiten com a base les pedres del riu; amb una llargada de 105 metres i destaca una torre de 30 metres d’alçada.

Al llarg dels segles s’ha reconstruït diverses vegades, en l’any 1315, una riuada se’l va endur, i va ser aixecat de nou gràcies a un impost establert pel rei Jaume II. L’última va ser durant la Guerra Civil Espanyola, que va ser dinamitat i refet durant els anys 1950-1960.

Es un lloc d’entrada o sortida a peu per tota la gent que visita Besalú, i de passeig.

El primer cap de setmana de setembre, Besalú organitza la seva Fira Medieval,

amb la participació de tota la població, on la fantasia i la història transporten el visitant a l’antic comtat de Besalú.

Per a mes detallada informació sobre Besalú, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Besal%C3%BA

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú (Inf. i turisme), Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé