Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

  • Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
  • L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
  • Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas Antic d’Alella

El Mas Antic està situada en el Passeig d’Antoni Borrell, 25 d’Alella.  Aquest Mas, fou construït a la meitat del segle XX amb la intenció de copiar el model de les masies típiques de la zona, i concretament del Mas Antic del Masnou, tot i ser més gran, presenta una estructura molt similar i una torre qui escollí el model a seguir.

Us passo un enllaç on podeu conèixer el Mas Antic del Masnou:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Antic_(el_Masnou)

És una masia de planta rectangular, coberta amb una teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana. Destaca especialment per la seva porta adovellada en forma d’arc de mig punt, per les seves obertures realitzades en pedra, llindes, llindars i brancals,  i sobretot per la torreta circular de defensa situada a l’angle superior dret de la façana.

Aquesta petita torre és de forma cilíndrica, coberta amb una volta de mitja taronja, i descansa a la seva part inferior sobre tres motllures circulars concèntriques. Al centre superior de la façana hi ha un rellotge de sol.

El Mas Antic és una masia d’Alella inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Ganiveteria Roca de Barcelona

La Ganiveteria Roca esta situada en la plaça del Pi, 3 de Barcelona; es una botiga especialitzada en eines de tall d’alta qualitat.

Ramon Roca  va fundar  la ganiveteria en l’any 1911; va dissenyar el local amb l’estil vienès propi d’establiments estrangers del mateix ram.

Tota la decoració va ser realitzada pel fuster Viñoli. Les vitrines i mostradors de vidre que exposen gran quantitat de productes i els seus aparadors que mostren els productes i com utilitzar-los, s’ha convertit en les senyes d’identitat de la Ganiveteria Roca.

La decoració original s’ha mantingut amb poques variacions al llarg del temps, i al terra de l’entrada encara es conserva la llegenda “casa de confianza”.

Us passo un article de La Vanguardia, sobre la Ganiveteria Roca :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20110526/54161717685/un-siglo-vendiendo-cuchillos-en-la-plaza-del-pi.html

També, l’enllaç del blog de Ganiveteria Roca :

https://ganiveteriaroca.wordpress.com/2011/03/23/historia-de-ganiveteria-roca-part-1-%E2%80%93-els-inicis/

Us passo amb un detall molt ampli, l’historia de Ganiveteria Roca :

http://ganiveteriaroca.cat/historia/

 

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Basament de la xemeneia del Vapor Badiella de Terrassa

Reconstrucció del basament de la xemeneia de can Badiella, davant l’antiga seu de Caixa Terrassa.

Us passo l’historia de Vapor Badiella :

  • L’antic Vapor Badiella estava situat en els terrenys que avui dia ocupa la plaça Ricard Camí, en el núm 356 de la Rambla d’Ègara.
  • A iniciativa de l’industrial Lluís Monset es va construir, el 1892, l’edifici conegut pel Vapor Monset a la part alta de la dreta de la Rambla d’Egara.
  • L’any 1918, l’empresa Emili Badiella Ribas s’instal·lava de llogater en una de les naus del Vapor Monset.
  • Era una empresa dedicada a la filatura. L’any 1957, la raó social passava a dir-se SA Hilatures Badiella (SAHILBA), absorbint altres empreses instal·lades al vapor: Pentinatges Badiella, SA i Oliu SA.
  • L’empresa va patir els estralls de la rierada del 1962.
  • L’any 1983 va comprar tot el Vapor Monset on estaven ubicats.
  • Finalment l’any 1993, la Caixa de Terrassa, va comprar l’espai.
  • De la fàbrica, enderrocada a les acaballes del segle XX, no en queda res.

Un basament, amb una placa, construït amb maons, recorda el lloc on hi havia l’antiga xemeneia.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Terrassa i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ara fa cent anys en rere – El Salt i Gorg Negre de Centelles

El Salt i Gorg Negre, esta situat en el torrent de Vall-llossera, a prop de l’aiguabarreig amb el Congost.  A l’arranjar la carretera C-17 es va fer una desviació per poder entrar a centelles, i es va tindre de treure pedra a pedra l’Ermita de Sant Antoni de les Codines, per insta-lar al Raval Marc Fogueres Can de Centelles.

En l’emplaçament antic d’aquesta ermita,  un camí portava al Gorg Negre, actualment, es molt difícil arribar-hi, està molt brut de vegetació i no baixa aigua pel torrent, era un lloc molt freqüentat per la gent a passar el dia i gaudir del paratge.

En aquest blog, podreu saber mes del Grog Negre de Centelles :

https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/12/19/el-gorg-negre/

Us passo fotografies del Grog Negre, Ara fa cent anys en rere :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Domingo de Centelles

La Casa Domingo, esta ubicada en la plaça Major amb cantonada carrer de la Mare de Déu dels Socors de Centelles. La Casa Domingo, també coneguda com la Casa Carreras-Artau.

Us passo la seva història :

  • Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d’algun noble de la vila.
  • L’edifici actual tingué unes reformes al segle XX, si bé se’n va respectar la tipologia.
  • La casa Domingo és un clar exemple del primer Renaixement que conserva encara característiques gòtiques a l’exterior.
  • La casa fou totalment refeta, aprofitant elements de l’antiga casa de Serafí de Centelles del segle XVI i d’altres elements de la mateixa època.

Es tracta d’un casal de planta quasi quadrada, amb una gran quantitat d’obertures i elements. S’hi poden distingir dues façanes, que tenen un tractament diferent.

La façana que dóna a la plaça Major, limitada per dues torretes, té dos portals d’idèntiques proporcions i amb motius treballats també iguals.

Al primer pis té dos balcons a banda i banda i quatre finestres aparellades discontínuament en el tractament, amb dos angelets les dues del mig i sense motius les altres dues.

A la façana del carrer de la Mare de Déu dels Socors, la disposició és més irregular però fent referència a l’anterior. La part superior, amb moltes obertures, és més moderna.

La Casa Domingo, està l’edifici,  inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent i Església de les Clarisses de Badalona

L’antic Convent de la Divina Providència i la seva església, estan en el carrer Arnús, 64 de Badalona.

Us passo dades de la seva història :

  • La fundació i construcció del monestir a Badalona va ser obra de la mare superiora Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Les obres de construcció s’inicien el 1850, en uns terrenys donats per Esteve Maignon i Pere Basil i va haver donacions i cessions particulars.
  • A causa del sistema de finançament, les obres del convent van ser lentes, el 21 d’agost de 1853, es beneeix i s’inaugura oficialment el convent.
  • Pocs mesos després, el 6 de desembre de 1853 va morir la mare superiora, Teresa Arguyol i Fontseca.
  • Encara restava per construir l’església, que no serà construïda fins a 1857 després de superar deutes i altres dificultats, sent beneïda el 8 de maig d aquell any.
  • L’abril d’aquell mateix any es va rebre un rescripte papal de Lleó XIII concedint la clausura papal.
  • Tanmateix, l’església acabaria acollint a partir de 1868 la segona parròquia del municipi de Badalona, fundada aquell any, que romangué allà fins a 1925 per falta de recursos i, finalment, n’obtingué per traslladar-la a la part construïda de la nova església, que va ser sufragada, en part, per la venda d’uns terrenys de les germanes clarisses.
  • A les primeries del segle xx les convulsions socials van afectar a la comunitat.
  • Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 va obligar a les monges a refugiar-se a distintes cases de particulars de la ciutat durant alguns dies.
  • Pel que fa a l’edifici del convent, va aconseguir la salvació de l’atac dels exaltats gràcies a la intervenció de l’alcalde Martí Pujol.
  • A finals del segle xx el convent va decidir abandonar l’ensenyament per les complicacions a l’hora de sostenir i mantenir l’escola, iniciant una recerca de noves possibilitats de posar-se al servei de la societat.
  • Actualment, cedeixen l’espai per a actes culturals que no tenen cabuda en altres llocs de la ciutat.

Pel que fa a l’església, és plana, sense cap ornament.

A l’eix de simetria s’arrengleren la senzilla porta rectangular, una fornícula, l’òcul de vitrall i un frontó triangular com a coronament.

El campanar té una tipologia d’espadanya.

L’interior és blanc i sense decoració, és de només una nau amb cor als peus.

senzilla…

L’absis està cobert amb casquet en forma de petxina, essent l’únic sector amb decoració.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Cal Barquer d’Alella

La masia de Cal Barquer està ubicada en la plaça de l’Ajuntament, 7-9 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La construcció potser dels segles XV o XVI.
  • La data que ofereix a la façana:”1774″, será d’alguna restauració realitzada.
  • Hi ha constancia escrita que Jaume Soler va ser el primer apotecari, cirurgià i barber d’ofici que va habitar la casa.
  • Joan Soler, nét de l’anterior i també apotecari, va vendre la casa i el negoci l’any 1659 a Lluís Arbues.
  • El fill i el nét d’aquest també van continuar amb l’ofici.
  • Tenim notícia que el 1785 hi vivia Jaume Carbí.
  • El 1833, Josep Segur, d’ofici barquer, va adquirir la propietat de la casa, i aquesta va prendre el nom de Cal Barquer.
  • Actualment es un petit Restaurant , on esmorzar, dinar, berenar o sopar, que dona gust anar-hi, podeu quedar

Us adjunto informació mes detallada de la seva historia, en aquest enllaç :

http://lescasesdalella.cat/casa/4186/cal-barquer/historia

La masia és coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis, i unes golfes. La vessant esquerra de la teulada i de la casa és més llarga que la dreta i per tant més inclinada; d’aquesta manera es trenca l’eix de simetria. No queden restes de llindes i llindars de pedra, encara que possiblement n’hi havia hagut.

Externament, la planta baixa ha estat molt malmesa degut a les transformacions que ha sofert, amb la finalitat d’obrir noves portes per a comerços.

Pintat sobre la façana hi ha un rellotge de sol i la data “1774”.

Cal Barquer

Cal Barquer és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipedia, Cases d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem un cop d’ull a fora de Catalunya : El Santuari de la Mare de Déu de la Balma en Zorita del Maestrazgo

El santuari de la Mare de Déu de la Balma se situa en el terme municipal de Sorita, a la comarca dels Ports, a 3 km al nord de la població, vora la carretera CV-14, i a prop del riu Bergantes.

Es tracta d’un edifici religiós enclavat en la roca, d’estil renaixentista, construït entre els segles XVI i XVIII.

Passo la seva història :

  • Hi ha documentada una ermita al mateix lloc dedicada a Santa Maria Magdalena i Blai de Sebaste des del 1380.
  • En 1437 la titularitat de l’ermita ja havia canviat a la Mare de Déu, possiblement a partir de la troballa de la imatge narrada per la tradició. Aquest és el motiu que l’altar de la capçalera ha estat sempre dedicat a santa Maria Magdalena, l’altar del lateral del costat de l’Evangeli ha estat ocupat per sant Blai, i l’altar de la Mare de Déu ha estat situat sempre al lateral del costat de l’Epístola.
  • Les primeres obres documentades en són del 1539-40, quan es realitzen millores en l’hostatgeria i en l’església.
  • Entre 1577 i 1580, s’amplia l’hostatgeria a càrrec del mestre d’obres Miguel de la Ría.
  • El 1594, es realitza la reixa forjada del cambril de la Mare de Déu.
  • El 26 de març del 1617, un incendi destrueix el retaule de la Mare de Déu, i se salva la imatge amb sols el braç un poc cremat i tota fumada.
  • Durant els anys 1628 a 1638, es reforcen els murs d’accés a l’església.
  • Entre 1656 i 1657 es torna a ampliar l’hostatgeria, en direcció cap a l’església, en la part coneguda com l’arquet.
  • L’actuació més important en el temple es fa entre els anys 1666 i 1670, amb l’ampliació de la nau, la construcció del campanar i la realització de la portada. Hi treballaren els mestres d’obres Pau Simó i Pedro Gorrita.

Els edificis de l’hostatgeria és van restaurar l’any 2007, per convertir les antigues dependències en un allotjament rural de qualitat, i per a tal fi s’ha consolidat la roca, millorat les instal-lacions elèctriques, de clavegueres i d’aigua potable, i facilitat els accessos a persones amb discapacitat.

El peiró cobert situat al camí d’accés, a uns 100 m del santuari, i conegut per la Creu coberta, documentat des del 1617, és substituït el 1687 per un altre de nou realitzat per l’escultor Baltasar Mateo, mentre Carles Cases realitza el peu del peiró i la coberta.

Posteriorment, el 1860, Joan Francesc Cruella decora la cúpula del templet. La creu actual data del 1977, realitzada per Julio Adell Porcar, amb pedra d’Ulldecona.

La Creu coberta fou restaurada el 2002.

Si passeu per Zorita del Maestrazgo, és obligat fer una aturada i pujar al Santuari de la Mare de Déu de la Balma.

 

 Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Zorita del Maestrazgo

Adaptació al Text, Fotografies i Postals antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola