Ara fa Cent anys en rere : La Font de la Puda d’Olot

Vista de La Font de la Puda d’Olot, actualment

Sempre m’agrada poder observar en ermites, masies, cases senyorials, castells…, si ha canviat al aspecte de com esta actualment.  Avui us faig una recopilació de fotografies antigues, de principis del segle XX de la coneguda i antiga : Font de la Puda d’Olot.

 La Font de la Puda d’Olot, tal com està actualment la podeu visitat al Blog : Font Natural, aigua, Muntanya i Mes…, aquest any vaig fer-vos un article sobre la font.

 

 

Recull de Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Fotografies : Ramon Solé

 

Visita al barri antic de Tossa de Mar

Avui fem un petit tom per la part antiga de Tossa de Mar.

Son carrers molt estrets, alguns empinats i que en molts d’ells no pot circular cap vehicle.

Per tant us aconsello que si aneu, ho feu a peu, sense presa

en general son carrers que estan al voltant de l’església de Tossa de Mar.

Carrers tots ells que son tranquils, amb molta ombra i reina un bon silenci…

Podeu admirar, carrers nets, amb portals antics de fusta,

finestres engalanades amb plantes i flors,

façanes blanques…

Val la pena perdràs per els seus carrers i carrerons, i com dèiem ahir : Mirar per damunt nostre els Cartells i Imatges de Sants i de Santes que hi ha a Tossa de Mar.

( podeu mirar l’article d’ahir)

On la gent viu a Tossa de Mar tot l’any gaudeix, d’una població molt bonica,

També podeu  fer una visita a la Vila Vella dins de muralla.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Mirar per damunt nostre : Cartells i Imatges de Sants i de Santes de Tossa de Mar

El no mirar damunt nostre, moltes vegades ens perdem veure elements decoratius, finestres gòtiques, imatge de Sants i de Santes i molt  mes …

Avui us presento la visió que he fet contemplant carrers estrets, carrers senzills, carrers mariners  d’una antiga població com Tossa de Mar, us deixo amb poques paraules i mes imatges :

Com veieu, Tossa de Mar te un munt d’imatges en figures i amb rajoles molt important i que es agradable anar mirant per sobre nostre…

Sols es una petita mostra, aneu vosaltres i captureu mes imatges… !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Antic Magatzem Corcoy de Terrassa

El Magatzem Corcoy, esta situat en la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, 18 de Terrassa.

Era un antic magatzem tèxtil de venda a l’engròs. Ara, és un edifici entre mitgeres de planta baixa i cos central més elevat, que dóna lloc a un altre pis.

Generalitat de Catalunya – Fotografia de 1983

Els elements de la façana presenten una distribució simètrica, amb la porta d’entrada al bell mig i una finestra vertical a cada costat. Damunt la porta s’obre una altra finestra que dóna accés al pis superior, tancat mitjançant una testera de línies corbes.

Dins la senzillesa de l’edifici, l’element decoratiu que el caracteritza ve donat per les formes de les finestres en arcs de ferradura, els remats modernistes i l’acurat acabament amb cornises i baranes.

Abans restauracio

El seu mal estat de conservació va fer que s’hi iniciessin obres de reforma l’any 2014.

El Magatzem Corcoy és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Rodalies de l’església de Montornès del Vallès

Vista de Montornes a principis xdel Segle XX

Com veiem en la fotografia de principis del segle passat, Montornès el seu nucli com a poble era petit, i amb cases i masies disseminades pel municipi i per les rodalies de l’església.

Avui en dia, ha crescut molt i s’ha edificat cases, habitatges, blocs de pisos, urbanitzacions per les rodalies..,

per tant, s’ha convertit amb una població gran.

No obstant, avui he volgut que féssim un cop d’ull a les casetes , moltes antigues, que hi ha en els carrers propers a l’església.

Cases “velles” o “belles “, unifamiliars,  algunes arranjades, amb accessos per carrers estrets…,

i si us deixem anar per ells, gaudirem del silenci com si fórem per un petit poble de principis del segle XX…

Us recomano, com ja us he comentat moltes vegades, visitar la part antiga dels pobles, viles i ciutats, sentireu el seu silenci i amb un benestar entre emocional i sensorial…

Seguirem coneixent en altres pobles i ciutats aquest racons, tant motivadors !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Farmàcia Doctor Palomas de Barcelona

L’Antiga Farmàcia Doctor Palomas, està situada en la Ronda Sant Pere, 40 , cantonada amb el carrer del Bruc, 10 de Barcelona.

  • Va ser oberta durant l’any 1905 pel doctor Palomas.
  • L’Arquitecte va ser Félix Cardelach.

Cal destacar  l’estructura metàl·lica de la façana, de formes corbes i amb un fanal a l’angle, i part del mobiliari a l’interior.

Inicialment tenia aparadors amb vitralls modernistes, substituïts als anys trenta per uns mosaics de brillant policromia. Mosaic ceràmic exterior a la façana de l’antiga farmàcia va ser posterior a 1906, data de construcció de l’edifici, l’autor del mosaic és Lluís Brú i Salelles.

També, ja mes actual, va ser coneguda per la Farmàcia Viladot.

Per a mes dades us invito a visitar aquest enllaç :

http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/ronda-sant-pere-40-carrer-del-bruc-10/

Per a mes fotografies podeu consultar al Blog : Barcelona Modernista, i que us passo l’enllaç :

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-doctor-palomas

Actualment i des de fa anys esta tancada i l’espera d’un nou futur com a establiment comercial…

 

 

Recull de Dades : Varis i Barcelona Modernista

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia les Esmandies de Mataró

La masia les Esmandies està situada en el carrer Pintor Marià Andreu, 12 de Mataró.

Us passo la seva historia :

  • La masia les Esmandies, inicialment estava fora del nucli urbà de Mataró, ara està envoltada de moderns blocs de pisos.
  • Fou construïda pel llinatge del mateix nom, un dels més arrelats a la història de Mataró del segle XVIII, documentat des del 1702.
  • El 1720, Eulàlia Esmandia es va casar amb el pintor Antoni Viladomat. La base econòmica de la família era l’explotació hortícola i el comerç del sucre d’Amèrica. Una branca es va traslladar a Barcelona, on va ocupar càrrecs a la reial Junta de Comerç, l’altra branca va restar a Mataró i amb el temps es va decantar cap a l’estament militar.
  • La primera meitat del segle XIX, la casa va ser venuda a la família Vedruna, dins del mateix segle va passar als Andreu, que la van conservar fins al 1980 en què va ser comprada per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Actualment s’utilitza com a local d’associació de veïns, i també s’hi ha projectat instal•lar-hi una biblioteca.

La masia les Esmandies és una casa de planta rectangular envoltada de jardí, clos per una tanca que a la part superior té una doble filera de peces ceràmiques en forma de meandre, que corresponen ja als primers anys del segle XX.

L’edifici bastit segurament, o reformat, el segle XIX amb un llenguatge de caràcter neoclàssic, és de planta rectangular ,amb cinc crugies a la planta baixa i tres als dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants, estructura per la qual pot classificar-se dins el grup VI de Danés. per sota la teulada corre un cornisa clàssica.

La façana dóna a un pati ampli, on hi ha una Font – estany presidit per un escultura de Sant Felip Neri, amb uns grans Pins pinyers, que ja us ho vaig presentar  en el Blog de Fonts Naturals, aigua Muntanya i mes…

A la part posterior hi ha un jardí, on es pot passejar lliurement.

Les crugies de la dreta i de l’esquerra de la planta baixa són cobertes per una terrassa que es prolonga a la part posterior de l’edifici.

La crugia central servia de cotxeres, la de l’esquerra i sota la terrassa, de capella, el sector dret de la planta baixa era l’habitatge dels masovers.

A la part posterior de l’edifici hi ha la caixa de l’escala que accedeix als pisos: fins al primer, els graons són de pedra, després de rajola, la barana és de ferro.

Els dos pisos superiors són estructurats segons la manera tradicional de les masies. una gran sala, que correspon a la crugia central, i cambres a les crugies laterals.

L’aparell constructiu és la pedra, ben escairada als carreus angulars i als que emmarquen les obertures-rectangulars en llur majoria-de la masia.

La masia les Esmandies, és una obra de Mataró protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mataró i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Verge del Portal d’Olot

La capella de la Verge del Portal està en el carrer de la Verge del Portal 27 amb cantonada amb carrer  Esgleiers d’Olot. És un edifici religiós dins del casc històric de la ciutat.

Us passo la seva historia :

  • Data del segle XVII, tot i que el primer document que es conserva és del 1703.
  • L’any 1872 es va enderrocar, estava situada més cap a on actualment hi ha la cruïlla.
  • El seu propietari per herència familiar, Ramon Pujol, la va reconstruir sota de l’era de casa seva l’any 1882.
  • Sis anys més tard, es va construir l’altar actual, d’estil gòtic, en uns treballs que van anar a càrrec de Baltasar Tenas.

Una gran porta de fusta, amb dos batents, guarda la capella, que es pot veure des del carrer a través de dues finestretes amb reixa. A dins, una gran reixa impedeix el pas vers la nau, coberta amb volta de canó.

Un senzill altar neogòtic, amb la figura de la Verge en una fornícula central, és gairebé tot el que en resta. Una petita porta al costat dret, mena a casa de la senyora que en té cura.

La Mare de Déu del Portal és una església a la ciutat d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Casa Jacint Bosch de Terrassa

La  Casa Jacint Bosch, està en el carrer del Teatre, 4 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou bastit per l’arquitecte Josep Ros segons el projecte del 1912.
  • Des de 1988 és la seu dels Minyons de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.

La façana està ordenada simètricament respecte a un eix central marcat per la tribuna del pis principal, que sobresurt del pla de la façana en un cos rectangular sostingut per columnes de capitells florals i amb una barana al damunt, aprofitada com a balcó del segon pis.

Presenta una marcada verticalitat de les obertures, en sentit ascendent, que s’emfatitza pel coronament amb gablets corresponent a cada línia de finestres.

Tot el tractament de la façana respon a un criteri clàssic d’ordenació dels elements, amb la incorporació d’altres de provinents del repertori modernista: brancals amb columnes, guardapols i timpans ceràmics, cornisa i capitells.

Us passo un article de Món.Terrassa, que fa referencia a aquesta casa :

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/casa-jacint-bosch-modernista-dels-minyons-terrassa

La Casa Jacint Bosch, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Ahir us vaig donar a conèixer les petites Biblioteques a l’aire lliure, avui serà una important biblioteca:

La Biblioteca Can Pedrals, està situada en el carrer d’ Antoni Espí i Grau, 6  i la Plaça de Josep Maluquer i Salvador de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una construcció edificada fora del antic recinte emmurallat, aprofitant la muralla en la façana del carreró.
  • En 1675 es detecta la primera construcció d’un edifici en aquest indret on actualment hi ha Can Pedrals; i a partir d’aquest moment s’hi van fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns, que fan modificar el seu aspecte amb el pas del temps.
  • Segons A. Gallardo, l’edifici data del 1750 i tenia una bonica capella barroca a la façana.
  • En el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d’agost de 1841, s’anunciava la subhasta pública d’una casa de Granollers que havia estat propietat de la Cartoixa de Montalegre.
  • L’avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals.
  • El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria mor el 22 de desembre del 1868.
  • En aplicació al seu testament la casa passa a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d’Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals».
  • El 31 de maig de 1938, la ciutat de Granollers va ser bombardejada; un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable.
  • El 1967, la familia Pedrals va vendre l’edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d’Accidents de Treball.
  • Finalment, el 1971, l’edifici es va convertir en propietat municipal.
  • L’any 1988, en resposta a una petició de l’Ajuntament de Granollers, interessat a convertir l’edifici en una biblioteca pública, la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques abans de realitzar les obres de rehabilitació de l’edifici.
  • Durant les excavacions realitzades l’any 1990 es va confirmar parcialment la hipòtesi de la a coincidència de la façana de migdia de Can Pedrals amb el traçat de la muralla, documentant un tram de muralla i part del fossat (es tracta de l’horitzó cronològic A, entre els anys 1366-1376).
  • El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada com a Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d’obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i

Hi ha una interessant Fornícula barroca amb data, damunt del portal de la façana del carrer d’Espí i Grau.

L’ edifici es de planta rectangular amb tres façanes. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues aigües, limitada per una gran barbacana.

Té carreus a les cantonades, portals d’arc rebaixat i finestres de pedra d’arc de llinda. La façana està arrebossada. Els ferros dels balcons s’alteren en llisos i entorcillats

Al primer pis hi ha un nínxol amb coronament a manera d’arquitrau.

Can Pedrals és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé