Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és situat en la Rambla d’Ègara, 270, de Terrassa.

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Us passo dades de la seva historia :

  • Fundada l’any 1908 per tres industrials terrassencs —Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba—, la fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana i produïa els teixits de llana anomenats “novetats”.
  • L’any 1912, va morir Francesc Jover i la seva vídua va decidir de separar-se de la societat Aymerich, Amat i Jover, empresa tèxtil llanera, però no de la immobiliària.
  • A partir de 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en els teixits, llogant part del seu espai a altres empreses.
  • L’any 1962 l’edifici va quedar greument afectat per les riuades de Terrassa.
  • La fàbrica va plegar definitivament l’any 1976.
  • L’edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l’any 1983.
  • Després de ser rehabilitat, es va convertir en la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Cap als anys 1905-1906, tots tres industrials van decidir construir el seu propi vapor. Un dels socis, Pau Amat, va demanar als seus dos socis de l’empresa que l’immoble que anaven a construir fos una societat separada jurídicament, i a tots els efectes, de la companyia tèxtil. Així doncs, van formar una societat anònima que seria la propietària del local.

Sobre terrenys que havien estat hortes, els industrials Francesc Jover, Pau Amat i Josep Aymerich van fer aixecar un edifici per a la seva indústria.

La coberta de la nau principal està formada per arcs i voltes de maó (volta catalana) tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra. La nau no té finestres: la il·luminació zenital s’aconsegueix amb les àmplies claraboies. Les voltes de la coberta són agosarades i estètiques: amb materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons), Muncunill va aconseguir una combinació de funcionalitat i estètica.

La sala de màquines, de gran sobrietat, és construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva situació li permet distribuir racionalment l’energia al conjunt de la nau.

El complex industrial original està format per: una gran nau de producció d’11.000 m²;  un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d’electricitat; el pati; la xemeneia de 42 metres d’alçada, i l’edifici de les oficines, que feia front a la rambla.

Vapor Aymerich, Amat i Jover va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 4 de juny de 2019.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipedia, Generalitat de Catalunya i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s