Pont del Diable de Martorell

El Pont del Diable està situat sobre el riu Llobregat al seu pas per Martorell, del qual ha esdevingut el seu símbol i moltes llegendes.

De fet, separa dos municipis, el de Martorell i el de Castellbisbal.

Us passo dades històriques :

  • Del monument original romà, situat a la Via Augusta i començat al segle I aC, encara se’n conserven els estreps, la base i l’arc triomfal que dóna accés per l’extrem oriental del pont, ja del segle II dC, amb dues pilastres d’ordre corinti.
  • El pont s’ha anat refent al llarg dels segles diverses vegades.
  • En destaca la reconstrucció gòtica feta el 1289 sota la direcció de Bernat Sellés, que incorporà els característics arcs ogivals desiguals.
  • Acabada la Guerra Civil, es va fer una reconstrucció fidedigne durant l’any 1963.

Cal dir, que l’arc central, el més gran dels tres, fa més de 37 metres de llum i té doble angle.

Al damunt, a la clau de volta, hi ha una petita construcció, com una caseta amb teulada de dos vessants.

Com us dic, aquests arcs van ser destruïts durant la Guerra Civil

i es van reconstruir fidelment l’any 1963 a partir del disseny gòtic.

Us preguntareu,  d’on surt es el nom del pont ? us explico que segons una  llegenda, diu… :

… Es diu que el diable el va construir per a una minyona que diàriament havia de recollir aigua en una font llunyana i que estava disposada a donar la seva ànima a canvi de no haver de fer tant d’esforç …

Llegenda o no, el pont es admirat per tothom, fotografiat  i qui no ha passat per de munt

seu?

i també, a pogut admirar el riu Llobregat de munt seu ?…

Jo, crec que si aneu sols a fer un passeig per aquest pont,  notareu que hi ha algo especial que us atraurà…i captivarà…

 

 

Recull de dades gracies a l’Ajuntament de Martorell i a altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Palau Balmesiana de Barcelona

El Palau de la Balmesiana està situat en el carrer de Duran i Bas, 9, amb un lateral de la Plaça del vuit de març de Barcelona.

Dins d’aquest edifici, amaga un dels tresors millor conservats de la ciutat de Barcelona.

El Palau de la Balmesiana és un conjunt d’edificis religiosos neomedievals, que data de 1916,

els dos edificis són d’estil gòtic modern on es reutilitzaren alguns dels elements dels antics casalots.

La capella, és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, i un dels arquitectes encarregats de donar forma al barri gòtic en els anys 20 del passat segle.

La capella està presidida per un retaule amb una escultura de la crucifixió obra de Josep Llimona, rodejada d’imatges de la Verge i sant Joan, de Camps Arnau.

Als laterals s’hi troben dos altars de marbre, dedicats a la verge de Montserrat i a santa Teresa del Nen Jesús.

No passen desapercebuts els vitralls policromats

i un conjunt de làmpares on ressalta una per damunt de la resta,

la penjada del cimbori, que dona personalitat al recinte.

El magnífic pati central que aporta llum a l’edifici,

i disposa d’un singular balcó de fusta treballada en forma de tribuna.

Us passo informació sobre la Fundació Balmesiana :

https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Balmesiana

Està gestionat per l’empresa, Sternalia Productions SL., i es fant visites guiades que son molt interessants.

Us passo un enllaç d’un article de La Vanguardia sobre “ El tesoro oculto de la Balmesiana” :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170805/43317702844/tesoro-oculto-fundacio-balmesiana-barcelona-secreta.html

És una verdadera joia que si no la coneixeu, val molt la pena d’anar-hi.

 

 

Recull de dades : Sternalia Productions SL., Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text  : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Martí de Centelles

L’Església de la Mare de Déu dels Àngels  esta situada al final del carrer de l’església i per darrera el carrer dels pins tot tocant al bosc.

El 1952 s’inaugura l’Església de Nostra Senyora dels Àngels en el sector de l’Oller, on es feien en aquella època xalets en el sector de l’Oller i pròxim a la masia.

Va ser projectada per l’arquitecte Agustí Duran Reynals, que també va projectar una casa en forma de masia adossada a l’església, utilitzable com a Rectoria i com a Casa de Colònies.

Aquesta relativament moderna església,

te la característica de imitar l’estil arquitectònic del romànic i el neoclàssic.

Un campanar d’espadanya amb dues campanes a la part superior de la teulada i coronat per una petita i senzilla creu.

Cal destacar en la porta principal d’un porxo construït amb una estructura de pedra i una coberta amb bigues de fusta, que la fa mes rústica.

Us passo la informació de naciodigital amb data 09/01/2007, on s’explicava el  robatori d’art sacre a l’església dels Àngels de Sant Martí de Centelles :

https://www.naciodigital.cat/osona/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=1679

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Martí de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia de Sabadell

L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  esta situada al carrer de les Tres Creus, 127-129,  molt a prop de la Gran Via, el lloc de pas del primer ferrocarril de la ciutat de Sabadell.

Us passo l’historia de L’Antiga Fabrica de Vapor Badia  :

  • Josep Oriol Badia va fundar aquest vapor el 1867, convertint-lo en el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats de Sabadell.
  • Actualment l’Ajuntament de Sabadell és el propietari de l’edifici, on ara s’ubica la Biblioteca Vapor Badia.
  • L’estructura original s’ha conservat però no conserva l’antiga xemeneia i les finestres ara són arran de terra.
  • Inaugurada el 15 de novembre de 2002, la reforma és obra de l’arquitecte municipal Josep Palau Grau.
  • El 2015 més de 275.000 usuaris van fer-ne ús i es van fer més de 190.000 préstecs

L’edifici és un exemple típic de construcció industrial del principi del procés d’industrialització local amb una gran economia de mitjans. Les columnes interiors de l’edifici eren de ferro fos, i les bigues del primer pis eren de fusta. Va esdevenir un exemple representatiu de vapor tèxtil de doble amplada, amb una planta i pis.

Es considera el vapor més ben conservat amb relació al seu estat inicial, i per això té un gran valor històric. Les finestres de la planta baixa són més grans per aprofitar l’entrada de llum natural i les del primer pis són més petites, ja que era emprat com a magatzem.

La casa de màquines i la xemeneia no es conserven perquè en perillava l’estructura. L’edifici es va restaurar a finals del segle XX per adaptar-lo com a biblioteca. L’edifici original era més llarg que l’actual, però una part es va cremar i no es va restaurar posteriorment.

L’edifici té una superfície útil de 4.713 m² distribuïda en tres plantes La construcció interior manté pilars de fosa, sostres de fusta i rajola, coberta d’encavallades de fusta i acabat de teula, que en reprodueix l’estructura original.

Us passo un article d’aquella època sobre la Biblioteca Vapor Badia:

https://www.ccma.cat/324/la-biblioteca-vapor-badia-un-nou-espai-dinamic-i-interactiu-a-sabadell/noticia/23292/

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia Museu can Serra i Restaurant en Cornella de Llobregat

Avui destacaré una antiga masia molt a prop del centre històric de l’Hospitalet de Llobregat, La Masia de can Serra, que esta en el Municipi de Cornellà de Llobregat.

Esta situada entre el Passeig de la Campsa, 1  i cantonada amb la  Plaza Remunta de Cornellà  de Llobregat .

L’Edifici és una antiga casa de l’any 1672, te dos parts destacables El Museu Taller dels Serra i el seu Restaurant.

En el seu Blog, llegim :

“Els Serra, que cercaven establir el taller familiar, la van adquirir per utilitzar-la com a obrador a principis del s. XX. L’edifici és un exemple típic i ben conservat de masia catalana, l’ estructura de la qual s’ha conservat intacta fins avui. Al jardí s’hi van instal·lar els forns, la planta baixa es va utilitzar com a taller, la planta noble o primer pis com a habitatge i, finalment, la tercera planta, les golfes, amb el pas del temps també s’ha ocupat per a tasques de manufactura.

En l’espai actual d’exposició, la planta baixa s’ha destinat a explicar l’aportació de les tres generacions. A cada generació li correspon una sala diferent. Entrant a l’ala esquerra, se situa l’obra d’Antoni Serra i Fiter, iniciador del llinatge. La nau dreta està destinada als seus fills: Antoni, Josep i Enric Serra i Abella; la part central es reserva a Jordi Serra i Moragas i com a espai d’exposicions temporals. La sala noble, a la primera planta, conserva gairebé intactes les referències de l’habitatge original. “

El Museu Taller dels Serra es pot ser visitat prèvia sol·licitud, és fan visites guiades.

En quan al Restaurant us passo un enllaç per si voleu fer consulta :

https://www.masiamuseuserra.com/gastronomia/

I també :

https://bacoyboca.com/la-bodegueta-del-museu/

En 1990 es va portat a terme el Museo una vegada realitzada una important  restauració integral de l’edifici.

 

 

Recull de dades : Museu Taller dels Serra i Propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre de Castellar del Vallès

L’ermita de Sant Pere d’Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès.

Per anar-hi, us cal situar-vos a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès i desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada i Sant Pere d’Ullastre, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.

Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII), us cal que preneu el camí cap a mà dreta que porta directa a Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre.

Us passo la seva història  de Sant Pere d’Ullastre :

  • Popularment es coneix l’ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro.
  • La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l’emplaçament d’un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”.
  • La localització d’una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d’altra banda, que l’ermita rebi el nom per la presència en la zona d’aquesta varietat d’oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània.
  • Es té notícia de l’existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l’Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l’aprovació d’una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere.
  • L’ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s’hi celebrava el culte només en dies estipulats.
  • La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori.
  • L’any 2007, l’ermita va ser objecte d’una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l’absis i es va recalçar la fonamentació d’una absidiola lateral entre altres reparacions destacables.

L’edifici de planta rectangular i una sola nau, presenta un absis semicircular central a la part de llevant i dos absidioles laterals, també semicirculars, que conformen el creuer.

La nau està coberta mitjançant una volta de canó amb un arc lleugerament apuntat i per una teulada a dues aigües per la part externa; l’absis i les absidioles estan cobertes per voltes de quart d’esfera.

L’ermita s’il·lumina a través d’una finestra a esqueixada simple situada al centre de l’absis i de dues obertures a doble esqueixada emplaçades una a la façana sud de la nau i l’altra, a l’absidiola d’aquest mateix costat.

Segons alguns autors la portalada era situada originàriament a la façana de ponent, a la paret de la qual s’hi adossa actualment la masia de Can Santpere. En aquest mateix punt hi trobem el campanar, del tipus d’espadanya amb un sol ull.

Els carreus que conformen el parament de l’obra són de mida petita, lleugerament desbastats per la cara vista i organitzats en filades horitzontals força regulars. La part superior dels murs està coronada per una cornisa de pedra tosca amb motllura de bisell dret.

Unes pintures barroques al tremp dels segles XVII-XVIII decoren l’absis central de l’edifici, les quals, juntament amb la figura de Sant Pere sedent, constitueixen els únics elements ornamentals preservats.

L’ermita actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere, on hi ha permanent una exposició d’escultures fetes amb fustes de l’artista castellarenc Josep Llínares i Gibernau.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

La Porxada de Granollers, la seva historia

La Porxada és el monument més emblemàtic de la ciutat de Granollers, situada en la Plaça de La Porxada, antigament es denominava Plaza del blat.

Està situada al centre de la ciutat, al nucli històric, just davant de l’Ajuntament.

És una porxada constituïda per una plataforma de pedra, quinze columnes –tres d’interiors i dotze d’exteriors– i una teulada de teula àrab amb els careners esmaltats. Té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d’ample.

És un edifici renaixentista que es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d’un encàrrec del Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. Va ser concebuda inicialment com a llotja-magatzem de gra i cereals i va costar 739 “lliures barcelonines”. La pedra per a la seva construcció procedia de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).

Originàriament s’utilitzava durant el mercat agrícola i servia per cobrir el blat que és vènia.

Posteriorment, des de 1872 i fins a la construcció del mercat de Sant Carles, es va utilitzar com a ubicació del mercat municipal diari pel que va estar enreixada i amb molts llocs de mercat fixos en el seu interior.

De la teulada en sortien una espècie de persianes que tapaven l’interior de la porxada per protegir el gènere, actualment ja no existeixen i queda completament oberta.

La Porxada és on se situen moltes de les fires, com antiguitats, artesania, Nadal, entre altres i lloc d’ubicació de diferents festejos i activitats a les festes de Granollers,

i actes Polítics…

La Porxada, va ser mitjà destruïda durant la “guerra civil” en el bombardeig del 31 de maig de 1938.

Us passo informació  amb imatges :

Porxada de Granollers és una obra del municipi de Granollers declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades gràcies a l’ Ajuntament de Granollers , Viquipèdia i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Simplici de Santa Eulàlia de Ronçana

La Capella de Sant Simplici, esta situada al costat del camí de la Serra Granada, s/n, barri de la Serra de Santa Eulàlia de Ronçana.

Us passo la seva història :

  • La primera referencia documental d’aquesta capella d’origen romànic és de 1232, quan Guillem de Centelles va fer diversos llegats a l’església de Santa Eulàlia i va deixar el mas de Sant Simplici al seu fill Bernat.
  • L’any 1389, el rector Nicolau Oromir va llegar 12 diners a les capelles de Sant Joan i de Sant Simplici, ambdues a la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
  • Durant aquest mateix segle deuria haver estat reedificada com ho indica la data del 1568 de la portada, conservant la seva estructura romànica.
  • És possible que part de la decoració interior, que quasi no es conserva, sigui del segle XVIII, com ho indica la data del presbiteri de l’any 1727.
  • Va ser reedificada el segle XVI i XVIII, amb la construcció, l’any 1730, d’un altar lateral dedicat a Sant Jaume Apòstol.
  • L’ermità que vivia a la casa del costat l’any 1776, també feia de mestre, de manera que des de finals del segle XVIII i fins a inicis del XX, el petit habitatge situat al costat de la capella es feia servir com a escola.
  • Al primer terç del segle XX, l’aplec que es celebrava a aquesta capella el mes de juliol era força concorregut.
  • La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre aquella celebració i va malmetre l’ermita.
  • Les obres de restauració del lloc van començar l’any 1991 i l’aplec es va tornar a celebrar a partir de 1997.
  • L’estrena de l’edifici annex a la capella com a nou cau de l’Esplai va coincidir amb la celebració dels 25 anys de l’Esplai.
  • Les obres d’adequació de l’edifici van començar a mitjans de l’any 2002, amb la rehabilitació de l’exterior i el canvi de la teulada.
  • El març de 2015 es va reformar interiorment (noves tobes de fang fetes a mà pel terra) com exteriorment, reforma de les parets de pedra i col•locació d’una campana a l’espadanya, batejada amb el nom de Timba.

Capella de nau única i absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d’enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós.

A la banda esquerra de la capçalera hi ha un nínxol amb decoracions florals i la data de 1730, probablement dedicat a Sant Jaume apòstol.

La façana té un campanar d’espadanya d’un sol arc,

un petit ull de bou, i la porta quadrada amb bossellets i permòdols a l’arquitrau.

Al damunt té una petxina de baix relleu com a frontó i la inscripció de 1568.

Com us he dit, està adossada a una petita masia on vivia l’ermità i servia d’escola per a pocs alumnes.

Entre els dos edificis podem veure un senzill rellotge de sol.

Esta al costat d’una zona amb jocs infantils i amb taules i taules de fusta per poder fer un àpat.

Capella de Sant Simplici és un edifici religiós del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Casacuberta de Fabrica a Biblioteca de Badalona

Can Casacuberta, era també coneguda en el passat com a Fàbrica Can Casacuberta, Fàbrica Giró o Ca n’Isop, està situada entre el carrer d’Enric Borràs 47, carrer de Colom i carrer de Anton Romeu de Badalona.

Us passo l’historia de la Fàbrica :

  • A l’últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d’en Josep Giró i Blanch el 1893, al carrer Guifré, empresa dedicada a la confecció de gènere de punt.
  • El volum del negoci era tal que ben aviat varen haver d’ampliar obrint una nova fàbrica que ocupava els terrenys de l’actual illa de cases compresa entre els carrers Dos de Maig, Enric Borràs, Colom i Mossèn Anton.
  • L’obra es va dur a terme en diferents fases: el 1907, el 1913 i el 1920 per encàrrec de l’empresari tèxtil Josep Giró i Blanch, dit Isop.
  • Bona part dels treballadors el 62% de la fàbrica eren dones, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes.
  • L’any 1920 Josep Giró va vendre l’edifici a l’empresari barcelonès Salvador Casacuberta.
  • La reconversió de la dècada dels 50 i la crisi del petroli iniciada el 1973, va suposar una pèrdua definitiva del pes del sector tèxtil en relació al conjunt de la indústria badalonina.
  • En aquest context, la fàbrica va acabar tancant el 1979.
  • Com a a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta es va inaugurar l’any 1992.

És un edifici industrial d’estil modernista que antigament ocupava tota l’illa de l’eixample de Badalona, aproximadament de 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d’estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. L’entrada original, era decorada amb mosaics de Lluís Bru, estava situada al carrer Dos de Maig.

En la construcció de la fàbrica es va seguir el sistema innovador de cobertura shed o dents de serra, amb jàsseres, columnes i tirants de ferro colat, fabricades per l’industrial badaloní Fèlix Gallent, que, combinada amb la tradicional volta catalana, permetien cobrir una àmplia i extensa superfície sense murs interiors, amb il·luminació zenital natural aprofitant les dents de serra per col·locar vidres. Les parets exteriors de la fàbrica tenien referents decoratius modernistes inspirats en la Secessió vienesa.

Posrtada del Llibre Can Casacuberta

De l’estructura original només es conserven l’espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb un ritme ondulant de testeres motllurades.

L’edifici de Can Casacuberta està protegit com a bé cultural d’interès local i actualment és una biblioteca pública. Ha estat remodelada i ampliada, i actualment té una superfície de més de 3.000 m², dividida en dos nivells i en quatre seccions: infantil, adults, audiovisuals i sala de premsa.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Badalona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid de Barcelona

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid  és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona.

És dels segles I a III,  i tot i que queda a un nivell inferior al de la plaça, la urbanització permet que es vegi el jaciment des del mateix carrer.

En l’enllaç que us adjunto, trobareu mes informació, horaris de visita i el preu :

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-sepulcral-romana

Us passo el tríptic Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid, de l’Ajuntament de Barcelona :

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Viasepulcral.pdf

Per últim, informació sobre la Plaça de la Vila de Madrid :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres.

Text i Fotografies : Ramon Solé