Santa Maria de Lluçà està situada al terme de Lluçà, als peus del Castell, voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.
Us passo la seva historia :
- Fundada en l’antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,
- Fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185).
- Al gran moment d’esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV.
- El 1592 va ser secularitzada com totes les canòniques regulars.
- En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d’estil barroc.
- Al segle XVII, es va refer la façana de l’església reaprofitant la porta.
- La ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.
- Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.
L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà, és un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s’obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.
La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l’absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV.
Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex.
A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.
Al subsòl rocós sobre el qual s’assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.
Conserva una pica baptismal romànica procedent de l’església de Salcelles.
La Mare de Déu de l’altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l’any 1936. Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d’altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.
Santa Maria de Lluçà és una obra de Lluçà declarada bé cultural d’interès nacional.
Recull de dades : Ajuntament de Lluça i Viquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez
Terra, aigua i racons 